La primera línia defensiva són la pell i les mucoses, quan aquesta és trenca entren en acció les defenses internes que constitueixen el nostre sistema immunitari, que inclou una sèrie de cèl·lules anomenades granulòcits (neutròfils, acidòfils i basòfils) i els agranulòcits (limfòcits i monòcits).
Totes elles tenen diferents papers a representar en la defensa de l'organisme, que primer deu reconèixer les substàncies i cèl·lules que li són pròpies, per tal de destriar les estranyes.
Cadascun de nosaltres tenim els nostres marcadors biològics, que ens venen determinats genèticament, aquets marcadors constitueixen el CMH (Complex Major d'Histocompatibilitat) o sistema HLA (Antigens leucocitàris Humans), situats al cromosoma 6.
Quan al nostre organisme es presenten substàncies estranyes per a ell, antigens, aquest desencadena una resposta i una reacció immunitària, amb la finalitat de evitar els efectes patogènics dels invasors.
Cal destacar, que els antigens són generalment proteïnes o polisacàrids situats a la superficie dels micoorganismes invasors .
Les proteïnes del CMH són sintetitzades al RE on s'uneixen a un fragment d'un antigen proteic, que acabará en l'exterior ancorat a la membrana del macròfag. Així els limfòcits T no poden reconèixer un antigen estrany llevat que siga presentat per una proteïna del CMH.
Ja feia temps que no comentava per aquí, pero una vegada més si algú vol ampliar un poc més: http://biogenmol.blogspot.com/2010/03/como-es-posible-tanta-variabilidad-de.html
ResponElimina