La cita del dia


“En els moments de crisi, només la imaginació és més important que el coneixement”
Albert Einstein

divendres, 21 de maig de 2010

Salamandridae


Pleurodeles waltl (Michachelles,1830)
Nom vulgar: ofegabous


El cap és ample i comprimit, els ulls són xicotets i un poc prominents, de color marró o grisenc i amb ninetes rodones i negres. No tenen parpelles. El musell és bastant arrodonit. A la gola té un replegament cutani a manera de collar que rep el nom de "plec singular".
La pell és rugosa i està coberta de multitud de petits tubercles acabats en punta negra. La coloració és marró olivaci, encara que depèn de les variables ecològiques (temperatura ambiental o de l'aigua, color de l'entorn, lluminositat del moment, activitat de l'exemplar, etc.) A la zona dorsal mostra unes taques ovalades i més fosques que el to general , que es fan més patents en el ventre, en ser aquest més clar. Els exemplars adults`poden arribar a una longitud de 30 cm des del morro fins a la cua, ens trobem davant l'amfibi de major longitud del nostre país.

En ambdós costats podem observar unes fileres de 7 a 11 tubercles glandulars de color ataronjat o groguenc, pels que de vegades sobresurten els extrems punxeguts de les costelles.
La cua, musculosa, i més llarga que el cap i el cos junts, i està comprimida lateralment. En la seua part superior té una cresta que apareix més desenvolupada durant l'època del zel. Les extremitats posteriors tenen 5 dits i són més llargues que les anteriors, que tenen 4 dits.
L'época del zel es durant l'hivern, d'octubre a maig. Les femelles d'ofegabous posen els ous en petits grups adherits a objectes flotants o plantes aquàtiques. Per desovar escullen sèquies, cisternes i basses, preferint l'aigua neta i profunda. Les larves eixen passades unes dues setmanes. Duen brànquies externes i s'alimenten preferentment de petits crustàcis, com dàfnies. Les larves d'ofegabous poden completar la metamorfosi entre tres i cinc mesos. Un dels seus depredadors a la localitat és la Natrix maura
El seu nom prové del fet que es podia veure als abeuradors del bestiar, i els ramaders pensàven que si un animal engolia un d'aquests tritons, podia morir ofegat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada