Pleurodeles waltl (Michachelles,1830)
Nom vulgar: ofegabous
El cap és ample i comprimit, els ulls són xicotets i un poc prominents, de color marró o grisenc i amb ninetes rodones i negres. No tenen parpelles. El musell és bastant arrodonit. A la gola té un replegament cutani a manera de collar que rep el nom de "plec singular".
La pell és rugosa i està coberta de multitud de petits tubercles acabats en punta negra. La coloració és marró olivaci, encara que depèn de les variables ecològiques (temperatura ambiental o de l'aigua, color de l'entorn, lluminositat del moment, activitat de l'exemplar, etc.) A la zona dorsal mostra unes taques ovalades i més fosques que el to general , que es fan més patents en el ventre, en ser aquest més clar. Els exemplars adults`poden arribar a una longitud de 30 cm des del morro fins a la cua, ens trobem davant l'amfibi de major longitud del nostre país.
En ambdós costats podem observar unes fileres de 7 a 11 tubercles glandulars de color ataronjat o groguenc, pels que de vegades sobresurten els extrems punxeguts de les costelles.
La cua, musculosa, i més llarga que el cap i el cos junts, i està comprimida lateralment. En la seua part superior té una cresta que apareix més desenvolupada durant l'època del zel. Les extremitats posteriors tenen 5 dits i són més llargues que les anteriors, que tenen 4 dits.
L'época del zel es durant l'hivern, d'octubre a maig. Les femelles d'ofegabous posen els ous en petits grups adherits a objectes flotants o plantes aquàtiques. Per desovar escullen sèquies, cisternes i basses, preferint l'aigua neta i profunda. Les larves eixen passades unes dues setmanes. Duen brànquies externes i s'alimenten preferentment de petits crustàcis, com dàfnies. Les larves d'ofegabous poden completar la metamorfosi entre tres i cinc mesos. Un dels seus depredadors a la localitat és la Natrix maura
El seu nom prové del fet que es podia veure als abeuradors del bestiar, i els ramaders pensàven que si un animal engolia un d'aquests tritons, podia morir ofegat.
Nom vulgar: ofegabous
El cap és ample i comprimit, els ulls són xicotets i un poc prominents, de color marró o grisenc i amb ninetes rodones i negres. No tenen parpelles. El musell és bastant arrodonit. A la gola té un replegament cutani a manera de collar que rep el nom de "plec singular".
La pell és rugosa i està coberta de multitud de petits tubercles acabats en punta negra. La coloració és marró olivaci, encara que depèn de les variables ecològiques (temperatura ambiental o de l'aigua, color de l'entorn, lluminositat del moment, activitat de l'exemplar, etc.) A la zona dorsal mostra unes taques ovalades i més fosques que el to general , que es fan més patents en el ventre, en ser aquest més clar. Els exemplars adults`poden arribar a una longitud de 30 cm des del morro fins a la cua, ens trobem davant l'amfibi de major longitud del nostre país.
En ambdós costats podem observar unes fileres de 7 a 11 tubercles glandulars de color ataronjat o groguenc, pels que de vegades sobresurten els extrems punxeguts de les costelles.
La cua, musculosa, i més llarga que el cap i el cos junts, i està comprimida lateralment. En la seua part superior té una cresta que apareix més desenvolupada durant l'època del zel. Les extremitats posteriors tenen 5 dits i són més llargues que les anteriors, que tenen 4 dits.
L'época del zel es durant l'hivern, d'octubre a maig. Les femelles d'ofegabous posen els ous en petits grups adherits a objectes flotants o plantes aquàtiques. Per desovar escullen sèquies, cisternes i basses, preferint l'aigua neta i profunda. Les larves eixen passades unes dues setmanes. Duen brànquies externes i s'alimenten preferentment de petits crustàcis, com dàfnies. Les larves d'ofegabous poden completar la metamorfosi entre tres i cinc mesos. Un dels seus depredadors a la localitat és la Natrix maura
El seu nom prové del fet que es podia veure als abeuradors del bestiar, i els ramaders pensàven que si un animal engolia un d'aquests tritons, podia morir ofegat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada