La cita del dia


“En els moments de crisi, només la imaginació és més important que el coneixement”
Albert Einstein

dijous, 20 de maig de 2010

Al·lèrgia


Una al·lèrgia és un procés mitjançant el qual un individu reconeix com estranya una substància anomenada al·lergen (innòcua per a la majoria de la població) que, en canvi, indueix a aquest una resposta del seu sistema immunològic, donant lloc a una sèrie de manifestacions clíniques característiques de les reaccions i malalties al·lèrgiques.

En les reaccions al·lèrgiques, un determinat tipus de cèl·lules del sistema immunitari (els limfòcits) juguen un paper fonamental, dividint-se en dos grans poblacions relacionades entre si:

1º.- Limfòcits B (LB): Implicats en la reacció anomenada humoral en produir immunoglobulines o anticossos front d'un agent agressor.

2º.- Limfòcits T (LT): Intervenen en l'anomenada resposta cel·lular. Dins d'aquest grup, hi ha uns limfòcits supressors (CD8 +) i altres cooperants (helper o CD4 +), essencials en la resposta immune.

S'ha comprovat que hi ha dos subpoblacions de limfòcits T helper (Th), segons el perfil de les substàncies o citoquines que produeixen en activar-se:
a) Els limfòcits Th1 interferó gamma (IFN-g) i interleuquina 2 (IL2).
b) Els limfòcits Th2 interleucines 4, 5 i 13 (IL4, IL5, IL13). La IL4 i la IL13 influirien en la producció final d'immunoglobulina E (IgE) i la IL5 estimularia la proliferació i persistència en els teixits dels eosinòfils.


Quan una persona susceptible s'exposa a un possible al·lergen, aquest és captat per unes cèl lules, anomenades cèl·lules presentadores d'antigen, que el processen i el presenten als limfòcits Th2.
Aquests a la vegada interaccionen amb els limfòcits B que són capaços de produir IgE específica per a aquest al·lergen. Aquesta IgE s'uneix a la superfície d'altres cèl·lules anomenades mastòcits i basòfils.
Quan té lloc un nou contacte amb l'al·lergen, aquest és reconegut per la IgE unida als mastòcits provocant l'alliberament d'una sèrie de substàncies de l'interior de la cèl·lula (histamina, prostaglandines, leucotriens ,...).
Els efectes d'aquestes substàncies sobre els òrgans diana (bronquis, nas, ulls, pell ,...) o sobre tot l'organisme, depenent de la via d'exposició al·lergen, donaran lloc als símptomes de la reacció al·lèrgica.
L'activació paral·lela d'altres cèl·lules com els eosinòfils alliberen altres substàncies que danyen els teixits i els s'inflamen de forma mantinguda. Aquesta inflamació, desencadenada en el seu origen per l'exposició al·lergen, és la característica definitòria de les malalties al·lèrgiques (asma, rinitis, conjuntivitis i dermatitis).

3 comentaris:

  1. Podries posar-nos exemples d'examens perfavor.

    eva

    ResponElimina
  2. 1) Contesta de forma breu:
     Assenyala i explica el procés de processament de l’ARN missatger en cèl•lules eucariotes.
     Per què són menys perjudicials les translocacions que les deleccions? Raona la resposta
     Defineix: triploídia i trisomia.

    2) Transport d’electrons i fotofosforilació no cíclica.

    3) Explica de forma detallada el paper desenvolupat per les mutacions en la variabilitat del contingut gènic dels organismes i en l’evolució i adaptabilitat de les espècies.
    4) En l’encreuament AaBbDDFf x AABbddFF, tots els gens es segregen de forma independent i mostren dominància.
    a) Quants gàmeta genèticament diferents pot formar cada parental?
    b) Quans cigots genèticament diferents es podrien produís en aquest creuament?
    c) Quina proporció de la descendència serà heterocigòtica per a totes les parelles d’al•lels?
    5) Diferències entre transcripció i replicació.

    ResponElimina
  3. a clase vas dir que per a selectiu tenien q saber-nos tres tipus de infeccio per cada vía de contagi per a selectiu.... en l'examen de dema també s'inclou això???

    no antenc que son exactament els viroides y els prions, en el llibre posa que son precursors dels virus, que vol dir aixo?

    altra cosa que no comprenc es el apartat de la especificitat dels antígens.

    eva

    ResponElimina