Ens hem deixat segrestar la democràcia.

Estabilitzar el sistema financer sense depurar cap responsabilitat, i seguir individualitzant el benefici mentre sociabilitzem els riscos no ens pot portar a bon port. Aquesta és una solució, no encertada, que aporta més del mateix, així oferint al problema sempre la mateixa solució aquests sistema s’enroca i es fa malbé.

El problema real es que la democràcia està segrestrada pels polítics que segueixen gestionant-la en el seu benefici i no en el de tots.  

Els sistemes naturals ens mostren de forma clara i inequívoca, que la forma en que les poblacions d’éssers vius evolucionen i tiren cap endavant (en cas contrari  desapareixen) es evitant aquells trets que les han conduït a les situacions de crisi, i que d’aquestes es pot eixir, tirant mà de la variabilitat i patrimoni genètic poblacional. Sí, encara que semble mentida, d’aquella mena d’herència col·lectiva que aporten tots i cadascun dels individus d’una població.

La solució als moments de col·lapse sempre han estat ací, es per això que hem de cercar  una nova forma d’actuar davant dels canvis, recercant, rellegint allò que altres feren en moments semblants i que encara que formen part del nostre patrimoni, cap de nosaltres recorda, reincidint en la inèrcia del sistema que cada dia més ens condueix a una situació extrema generada per nosaltres mateixos. Com ja sabem fer-ho, ni ens interessa, ni busquem, la forma en l que els manuals ens contaven com calia fer-ho, i no ens adonem que pel camí hem perdut part de la informació.

Tot aquell sistema natural que no pot donar una resposta correcta i en la mesura adient a un moment determinat de crisi, col·lapsa i cau.

En el fons sembla que no passa res de res, el buit deixat per aquesta població que col·lapsa prompte serà ocupat per un altra que ha estat capaç de oferir la resposta adient en el moment pertinent. Com sempre  el problema és l’elevadíssim preu a pagar per aquella població que s’ha deixat  conduir per un dirigents, negligents, mentiders, i que adoleixen de projectes imaginatius per eixir de la crisi que ells mateixos han generat. La falta de control seriosos i democràtics quan tot va bé, són el taló de Aquil·les de les societats modernes que sacrifiquen el benestar col·lectiu per l’individual, i que miren a un altre lloc mentre no els toque a ells mateixos, sempre tot queda lluny, fins que arriba.

L’Europa dels grans pensadors, Adenauer, Monnet, Schumani i Spinelli pot ser en poc de temps un projecte mort i fossilitzat, que d’aquí un centenar d’anys altres trobaran i desenterraran per mantindre i reflotar de nou el projecte inicial, evitant els errors que ens estan portant al mal lloc on estem.

La intel·ligència emocional, una aliada dels docents

¿Com estic? ¿com em trobe? ¿dic allò que pense? ¿faig allò que vull? ¿conteste sempre la veritat? ¿soc capaç d'escoltar? ¿soc capaç de sentir empatia cap a la resta de gent? ¿em sent acceptat, valorat i apreciat?

Com hem treballat aquests últims dies a classe, sembla que queda demostrat científica i clínicament que les emocions desempenyoren un paper important en la salut de l'individu. tant es així què, la irritabilitat, l'ansietat, les depressions i fins i tot el sentiment de tristesa,  són sense cap dubte emocions tòxiques que poden fer malbé el nostre estat anímic, repercutir en la nostra tasca docent, i per tant la nostra salut.

Recordem que la intel·ligència emocional, no és ni més ni menys, que la capacitat que posseeixen els individus,  per reconèixer els sentiments propis i els de la resta, per motivar-nos, y per controlar de una manera adient les emocions que afloren des de l'interior de nosaltres mateixos i en les nostres relacions amb la resta i amb el medi que ens envolta.

 Alguns autors defenen el fet que en la intel·ligència emocional hi ha cinc aptituds bàsiques:

a) Autoconciència, ser capaços de saber en tot moment el que estem sentint i emprar els resultats per guiar la nostra presa de decisions. Es a dir, avaluar d'una forma realista les nostres habilitats potenciant així la nostra autoestima.

b) Autorregulació, controlar les nostres emocions de forma que aquestes no interfereisquen en les nostres tasques més immediates, si no que per contra, ens faciliten la capacitat de ser conscients del que fem i perquè, recuperant-nos així d'una possible angoixa emocional.

c) Motivació, intentar traure els nostres desitjos per a que siguen aquests els que ens condueisquen als nostres objectius, per a que ens ajuden en la presa de decisions, i per tant, a esforçar-nos en millorar. Sols així ens sentirem animats i lluitadors fronts a possibles contratemps i frustracions.

d) Empatia, més clar aigua, ser capaços de sentir el que la gent del nostre entorn més immediat sent, ser capaços de posar-nos en el seu lloc, en la seua situació. Només així podrem aprendre a compenetrar-nos amb un gran número de persones.

e) Habilitats socials, hem de ser capaços de manejar les emocions en les relacions personals d'una forma adient i civilitzada, es a dir, interpretar adientment les situacions que esdevenen en el nostre entorn socio-cultural. D'aquesta forma podrem interactuar sense problemes emprant habilitats per persuadir, negociar, liderar, i fins i tot sentenciar malentesos i disputes amb la intenció de propiciar una cooperació que en ajude a millorar el treball en equip.

AR, un institut per a tots

Alumnat i professorat de l’IES Arabista Ribera de Carcaixent han encetat una nova estratègia per difondre la seua oferta educativa. Es tracta d'una presentació multimèdia, Un institut per a tots, que dóna a conéixer com és aquest centre, els estudis que s’hi poden cursar, les activitats realitzades i tot allò que els preocupa, exposat-ho de manera divertida, innovadora i eficaç.

Al llarg del curs 2011- 2012, els alumnes de primer de batxillerat de Valencià: llengua i imatge, han realitzat més de cinc-centes fotografies de les aules, tallers i laboratoris. Han recuperat imatges de moltes activitats extraescolars que es fan al centre: Fira de les Nacions, participació en Com sona l’ESO, Trobades d’escoles en valencià, Certamen Experimenta, Foroimatge, Premis literaris, viatges, conferències, ral·lis...

El treball audiovisual té una durada de 12 minuts. Aquest guió tan original ha estat, elaborat per Carmina Pavia i Alfred Aranda, és una enumeració d'idees (contràries, complementàries, jocs de paraules...) que esdevenen engrescadores. Els alumnes posen veu a les imatges en valencià, castellà, anglés, francés i àrab. La música pertany al disc Jazz Cítric, creat pels professors Marcos Mompó, Adolf i Raül Murillo i l’alumnat del centre. L’edició ha sigut realitzada pel professor Salvador Piera i Gabardó. Hi han col·laborat altres professors, pares i personal no docent.

L’Associació de Pares i Mares d’Alumnes ha patrocinat aquest treball, el qual ha tingut una excel·lent acollida. S’ha difós als col·legis i institucions de Carcaixent així com a les empreses on realitzen les pràctiques en alternança els alumnes dels cicles d’automoció, electricitat i administratiu.

Esperem que aquesta difusió consolide i augmente la matrícula dels alumnes que volen un ensenyament públic i de qualitat.

Tots els implicats valoren molt positivament aquesta experiència. Els alumnes han pogut comprovar la importància que té la difusió de la informació en els mitjans audiovisuals. Ha sigut una manera original d’aprendre que fomenta la imaginació i les relacions personals i professionals entre tots els membres de la comunitat educativa.

Coordinador del projecte
Alfred Aranda

 Per vore el treball audiovisual, AR un institut per a tots, feu un click en el següent enllaç:

AR, un institut per a tots

Jugar amb l'evolució

L’obra de J.R.R. Tolkien, El senyor dels anells, ofereix una bona oportunitat per demostrar els teus coneixements de CMC. Tolkien presenta un seguit de personatges que enquadra en “races”: orcs, elfs, humans, nans, hobbits, ...

1. Quina circumstància s’hauria de donar per considerar que un elf i una humana foren d’espècies diferents? Justifiqueu la vostra resposta.

2. Considerem que un grup d’humans es desplaça a les cavernes dels nans, on el individus baixets i forçuts són els més ben adaptats al medi. Si els individus de la població d’humans es reprodueixen entre ells després de moltes generacions, acabarien tenint descendents amb aquestes característiques pròpies dels nans? Raoneu la resposta.

A les selves tropicals la majoria de les flors propaguen el pol•len mitjançant insectes o d'altres animals pol•linitzadors. La forma de les flors evidencia una evolució conjunta amb la d'aquests insectes.
Així, la flor de l'orquídia Vanilla planifolia emmagatzema el nèctar en una mena de tub allargat de manera que, l'única espècie que pot arribar-hi, l'abella Melipone yucatanica -de llengua allargassada-, en fer-ho, queda impregnada de pol•len.

a) Com explicaríeu des del punt de vista evolutiu la forma de la flor?

b) Al País Valencià hi ha unes vint espècies d'orquídies del gènere Ophrys que són pol•linitzades cadascuna per una sola espècie d'insecte. Aquestes relacions tan estretes es consideren arriscades per les espècies que intervenen. Quin perill hi ha en aquesta relació tan dependent planta–insecte? Com podria afectar a l'ecosistema la desaparició d'una d'aquestes espècies?

c) La majoria de les plantes, encara que tinguen els dos sexes en un mateix exemplar, tenen una fecundació encreuada, evitant l'autofecundació. Quins avantatges i inconvenients trobes en aquest fet?

Les contestacions a totes les preguntes estan al comentaris, intenteu fer-les abans de mirar.

AVEPMA

Voldria que aquesta entrada servirà per felicitar a un grups d’alumnes de Ciències Ambientals de la UNED que han estat capaços, i mira que això costa, de generar entre tots l’Associació Valenciana d’Estudiants i Professionals del Medi Ambient , AVEPMA ; que encara que va nàixer a finals del 2011, hui en dia i des de fa ben poc compta amb la seua pròpia pàgina on es poden seguir les iniciatives que duen a terme.

Com a professor de molts d’ells, em complau vore com en aquests moments on la crisi econòmica pot i vol passar pàgina a les qüestions mediambientals, encara hi ha un bon grapat de gent sobre la que aquests temes susciten i desperten interés.

 Aquesta és sense cap dubte, una porta més, oberta cap a l’esperança de noves actituds que ens ajuden a tots, i a la societat en el seu conjunt, a cercar nous objectius conductuals, per tal de deixar a les generacions vinents actituds molt més respectuoses amb el planeta en el que vivim.

Esperem que aquesta iniciativa ens ajude a:

 1º.- Millorar la insuficient informació entre la població envers l’educació mediambiental.

2º.- Fomentar el interès creixent que hui en dia hi ha al carrer al voltant dels temes mediambientals

 3º.- Formar persones solidaries amb el patrimoni natural del nostre planeta Terra.

Per visitar-la i conèixer les activitats que realitzen, sols deus fer un click en la següent entrada, així i tot tens un enllaç permanent des d’aquest blog en els enllaços d’interès.

AVEPMA

PRIMAVERA VALENCIANA

Com sempre el nostre amic i coordinador de l'exposició Jose Mª Azkárraga i els amics del dia de la foto ens conviden a fer una ulladeta a la mateixa.

Recordem que la " primavera valenciana" ha representat una de les formes en que la joventut adormilada a despertat fent també que es posaren les piles els representants d'una esquerra que es trobava completament desmobilitzada.

Podeu visitar-la fins el 18 de juny, de 19 h a 1 h, a la Sala Gestalguinos que es troba a la Plaça Sant Bult de València.

Proteïnes Integrals de Membrana. PIM

Les proteïnes integrals de membrana (PIM) tenen diferents maneres d'ancorar-se a la membrana plasmàtica


* Ho poden fer a través d'un o diversos segments helicoïdals hidrofòbics amb diferent orientació topològica [amino N- Carboxilo terminal] (a,b,c).


* Existeixen també PIM que s'ancoren per mitjà de làmines (porines, proteïnes amb estructura en forma de barril construït de 8 a 22 làmines que formen un porus, presents en la membrana exterior dels bacteris Gram negatives i en la membrana exterior de les mitocòndries).

 

* Per altra banda, existeixen proteïnes que es troben ancorades exclusivament a una de les fulles de la bicapa (monocapa) per un llarga cadena lipídica hidrofòbica de diferent composició d'àcid gras (i.g. àcid mirístic, àcid palmític) o de grups prenil (d) .


*Altres proteïnes s'ancoren exclusivament a la monocapa exterior de la membrana plasmàtica través d'un ancoratge de glicosilfosfatidilinositol (un glicolípid abreviadament GPI), cridades per això proteïnes GPI (i) .

El sistema complement

Format per un conjunt d’unes 50 proteïnes dissoltes en el plasma sanguini, constitueix la defensa contra bacteris i cèl·lules estranyes. Si no hi ha infecció estan inactives, i per activar-se deuen:

 •Entrar en contacte en substàncies de la superfície dels bacteris.

 • Entrar en contacte amb el complexos antigen anticòs, sobre la superfície de bacteris i cèl·lules estranyes.



¿Quina és la funció del complement activat? 
•Activar la resposta inflamatòria i atraure el fagòcits al lloc d’infecció.

•Estimular als fagòcits, facilitant l’adherència dels microorganismes a la superfície del fagòcit. Opsonització.

• Provocar la lisi o trencament del bacteri, al generar porus de membrana en la cèl·lula estranya.

El cicle de les roques

Quan les roques que es formen a diferents profunditats de l’escorça terrestre arriben a la superfície, entren en contacte amb l’atmosfera, hidrosfera i biosfera, les quals presenten unes condicions físico-químiques caracteritzades per unes temperatures i pressions més baixes i abundància d’oxigen, aigua i ions dissolts.  Aquests agents geològic externs ( AGE) modelen i contribueixen a donar forma al relleu.

1.      Meteorització.

Els efectes de la pluja, el vent, els canvis de temperatura, i ocasionalment els éssers vius, produeixen canvis en les roques exposades a la intempèrie. Aquests canvis quan tenen lloc in situ, és a dir, no provoquen desplaçaments, són coneguts com meteorització. Així els productes resultants d’aquesta poden ser: fragments de roca alterada o substàncies que poden ser dissoltes en aigua.

1.1. Tipus de meteorització

1.1.1          Meteorització física o mecànica

Provoca la disgregació de les roques, sense que canviï la composició química dels seus minerals. Entre els mecanismes més importants destaquen:

a)      Gelifracció.: En zones fredes (latituds mitjanes i altes) on la temperatura descendeix per baix de 0ºC, en una periodicitat diària o estacional, l’aigua que s’introdueix a les esquerdes de les roques augmenta el seu volum quan es gela, de manera que fa pressió sobre les parets de l’esquerda com si fos una falca i provoca el trencament de la roca en fragments.

b)      Descamació o fragmentació.: Als llocs on hi ha gran diferència entre la temperatura diürna i nocturna ( deserts, altes muntanyes, etc) es produeixen fractures a les roques que acaben escamant-les (homogènies) o fracturant-les (heterogènies).

c)       Pèrdua de pressió o descompressió.: Quan les roques formades  en zones profundes (grans pressions) afloren a la superfície (baixes pressions), experimenten una disminució de pressió que provoca l’expansió de la roca i, finalment , la seua fragmentació.

1.1.2          Meteorització química

Canvi en la composició química de les roques, amb la conseqüent transformació i aparició de nous compostos i minerals. Els principals agents són el CO₂, O₂, i H₂O, presents en l’atmosfera i la hidrosfera, que ataquen a determinats minerals destruint la seua estructura cristal·lina i canviant la composició química i afavorint la disgregació de les roques.

Procés	Agent	Síntesi química dels procés
Dissolució	H2O	NaCl                Na+  + Cl-
Procés en el que els minerals solubles que formen una roca es dissolen en el aigua, és el cas de la sal gemma (NaCl), la silvina (KCl) i la carnal·lita (MgCl2 . KCl . 6 H2O).
Hidratació	H2O	CaSO4             CaSO4 . nH2O Anhidrita
Oxidació	H2O i O2	4FeO+2H2O+ O2       4FeO.OH Òxid de ferro              Goetita
Les aigües superficials i l’oxigen atmosfèric són capaços d’oxidar alguns elements químics dels minerals, especialment el ferro, si aquest es troba en forma ferrosa Fe2+, en presència d’oxigen s’oxida ràpidament passant a forma fèrrica Fe3+, apareguent un nou mineral.
Carbonatació	H2O i CO2	H2O + CO2                H2CO3                              Àcid carbònic H2CO3 + CO3Ca        Ca(HCO3)2      Carbonat càlcic    Bicarbonat càlcic
Causada pel CO2 i H2O conjuntament sobre minerals del grup dels carbonats, particularment el carbonat càlcic el qual dissol, i com a conseqüència es produeix el desgast de la roca.

1.1.3. Acció dels éssers vius.

Els éssers vius també provoquen meteorització, obrint esquerdes i alterant les roques. Les arrels de les plantes obren esquerdes i trenquen les roques. Els animals excavadors. com els talps i els nombrosos invertebrats que viuen al sòl. L'acció d'alguns organismes com els bacteris, els fongs o els líquens, que durant la seva activitat produeixen substàncies de caire àcid que ataquen químicament les roques. Els éssers vius poden contribuir de les dues formes en la meteorització de les roques superficials, de forma mecànica i de forma química.

a)      De forma física

·         Vegetals :les arrels de molts arbres  penetren entre les fissures de les roques ampliant-les i afavorint que l’aire i l’aigua penetren en l’interior facilitant la posterior meteorització d’aquesta.

·         Animals: Llombrígols, talps i escarabats, entre d’altres, escaven galeries a terra realitzant el que coneguem com a meteorització mecànica.

b)      De forma química

·         Vegetals:  les arrels de les plantes, els líquens, les molses i algunes falgueres produeixen substàncies que alteren la composició química de les roques.

·         Animals: el fem de molts animals, com és el cas del guano d’alguns ocells, afavoreixen la corrosió de les roques i el canvi de la composició química dels minerals constituents.

2.       Processos Geològics Externs (PGE)

Com a resultat de la meteorització de la roca mare és formen un conjunt de materials solts que s’acumulen en les zones baixes dels relleu junt a la roca mare i s’anomenen detritus, aquests poden sofrir l’acció dels AGE, provocant l’erosió, el transport i la sedimentació dels mateixos.

Cal no oblidar que aquestes interaccions necessiten energia, l’origen últim de la qual és la radiació solar, que engega la màquina tèrmica, genera el vent, provoca l’evaporació de l’aigua i les precipitacions, que originen els torrents, barrancs i rius. La pluja, els corrents d’aigua i els material vessants de les muntanyes davallen a causa de la força de la gravetat

2.1. Erosió

Pèrdua de materials d’una roca, com a resultat de la mobilització d’aquests materials resultants del procés de meteorització.

2.2. Transport

Procés mitjançant el qual els materials erosionats són traslladats d’un lloc a un altre de la superfície terrestre.

Els factors que intervenen en el transport són, la grandària i composició dels materials i l’AGE. Al llarg del transport, l’erosió pot seguir actuant sobre el materials, les formes principals de transport són:

* En dissolució: materials dissolts en aigua.

* En forma sòlida: diferents modalitats

1. Flotació, partícules molt menudes que no aconsegueixen vèncer la tensió superficial de l’aigua i viatgen flotant .

2. Suspensió,  fragment de xicoteta grandària, que tenen un per compensat per l’energia del medi que no permet que caiguen.

3.Saltació, quan els fragment s’enlairen per l’energia de l’aire o l’aigua, fins que aquesta disminueix i cauen. Això es va repetint de manera que el fragment salta.

4. Reptació, quan els fragments s’arrosseguen pel fons perquè l’agent de transport no té prou energia per aixecar-los.

5. Rodament, fragments molt grossos i l’agent de transport no té prou energia per fer-los reptar i roden sobre ells ( marmetes de gegant)

2.3. Sedimentació

Deposició dels materials transportats pels AGE (aigua, gel i vent) en perdre la seua capacitat de transport. Tipus de sedimentació:

a)      Detrítica, materials clàstics, la dimensió dels quals depèn d ela força de l’agent erosiu, còdols, graves, arenes, llims, argiles.

b)      Química, per precipitació de les sals que arrossega l’aigua (estalactites, etc), per evaporació (salines).

c)       Orgànica, per acumulació de restes vegetals i animals (esquelets, closques, etc), formació de torberes, diatomites, etc.

3.       Factors que influeixen en el modelat del relleu

Els canvis que produeixen en el relleu els AGE de penen de diferents factors:

·         Clima. En cada zona climàtica predomina un AGE, zona polar, les glaceres; a les zones temperades i equatorial, rius; zona àrida, el vent.

·         Litologia i composició de la roca. El tipus de roca mare també influeix en la mena d’acció que hi poden fer els AGE. Erosió diferencial.

·         Temps.

·         Disposició estructural. La presència de fractures o de plecs, l’inclinació dels estrats, etc; influeixen en la manera de se erosionada la roca.

·         L’acció antròpica. Obres d’engenyieria (carreteres, preses, ports), desforestació, etc.

Malalties i transtorns dels ossos

1º. Fractures òssies
Consisteix en el trencament total o parcial d’un o més ossos. Es produeixen quan la resistència de l'ós es menor que la força a la que es veu sotmès. Així la intensitat que ha de tenir un traumatisme per provocar la fractura dependrà del grau de flexibilitat de l’ós, que a més, va perdent-se amb l’edat.

TIPUS:

a)Fractures patològiques, sense cap tipus de traumatisme previ.

b)Fractures no patològiques

       b.1. Fractures completes, l’ós queda dividit en dos, tres, quatre o més fragments que romanen separats.

       b.2. Fractura comminuta, el impacte és tan intens que l’ós queda trencat en diferents fragments.

      b.3. Fractura incompleta, la continuïtat de l’ós no queda destruïda del tot, no es formen segments, i si se’n formen no estan separats entre ells. Diferents varietats:

             b.3.1. Fissures: pèrdua parcial de la continuïtat de l’ós.

             b.3.2. fractura en branca verda: afecta als ossos llargs del nens que no s’arriben a partir del tot.


c) Polifractures, més d’una fractura en diferents cossos del cos. 

Modalitats de les anteriors

 1.- fractura oberta, l’ós entra en contacte amb l’exterior

 2.- fractura tancada, no eix de l’interior del cos.

2º. Luxació o dislocació

Desplaçament de les estructures òssies que formen una articulació, de forma que els ossos es separen i perden la seua relació normal.

3º.- Osteoporosi

 Afecció molt habitual de l’os, caracteritzada per la minva de la densitat del teixit ossi, acompanyada d’un augment de volum de l’os amb la conseqüent fragilitat d’aquest.

   TIPUS

   a. Osteoporosi primària idiopàtica 95%, no se’n coneix la causa, però els següents factors influeixen en la seua aparició:

   - Activitat física i una alimentació variada.

   - Vida sedentària i dieta rica en proteïnes ( dolent)

   - Els nivells de certes hormones , paratirina, calcitonina, hormones sexuals.



a.1. O.P. Post menopausica: disminució sobtada de la producció d’hormones sexuals (estrògens), també es pot donar per extirpació de les gònades sexuals (ovaris).

 a.2. O.P. Pre senil, En homes adults es veu afavorida per la disminució d’andrògens.

 a.3. O.P. Senil, a partir dels seixanta cinc anys, afavorida per la variació dels nivells de parathormona i calcitonina.

 a.4. O.P. Comuna, afavorida per la ingesta pobra en calci.



   b. Osteopososi secundària 5%, originada per altres malalties que alteren el metabolisme ossi, diabetis, alcoholisme, etc.

   Quasi sempre se manifesten per l’aparició en el pacient de fractures òssies patològiques.