La cita del dia


“En els moments de crisi, només la imaginació és més important que el coneixement”
Albert Einstein

dijous, 31 de març del 2011

Parameciidae


Paramecium caudatum Müller


Nom vulgar: parameci


El parameci és un ciliats filtrador amb forma de sola de sabata, prou habitual en aigües dolces estancades de tot el terme, sempre i quant abunda la matèria orgànica, és el cas de basses i estancs com el de la Font de la Parra. Són probablement els eucariotes unicel•lulars millor coneguts i de segur que els protozous ciliats més estudiats per la ciència. Presenten una grandària d’uns 0,05 mil•límetres. Presenten cilis que són molt abundants i recobreixen tota la superfície cel•lular el que permet el moviment a l'organisme. La membrana externa absorbeix i expulsa regularment l'aigua de l'exterior amb la fi de controlar l'osmoregulació, procés dirigit per dos vacúols contràctils. Podem destacar el citostoma, espècie d'invaginació situada al llarg del parameci que s’empra per a la captura d'aliment, conformat per partícules orgàniques flotants i bacteris. El citostoma condueix l’aliment a la citofaringe el que permet el pas d’aquest a l'interior del protozou. Altres orgànuls que podem observar són, el típic nucli eucariota que es troba situat junt a un "micronucli" en el centre del parameci;i les vacuoles digestives, que digereixen constantment l'aliment capturat, i altres vacúols de transport que s’encarreguen de expulsar les substàncies de rebuig a l’exterior mitjançant el procés d’exocitosi. Els paramecis es reprodueixen asexualment per bipartició.

dimecres, 30 de març del 2011

Haematococcaceae


Haematococcus pluvialis Flotow


Es tracta d'un alga verda (cloroficea) unicel·lular i biflagelada. Entre el cos cel•lular, d’una grandària de 65 µm, i la membrana cel•lular d’aquest, situada a gran distància com podem vore a la fotografia, es troba un espai gelatinós travessat per una gran quantitat de filaments plasmàtics. Com s'observa presenta dos flagels de longitud equivalent a la corporal, aquests s’estenen des de els extrems anteriors dels protoplasts cap a fora a través d’una mena de canals, el cloroplast té forma de copa i presenta diferents pirenoides. Podem trobar una gran quantitat de vacúols pulsàtils repartits per l’estigma. Al centre de la cèl•lula podem trobar. Presenta un nucli amb nucleols al centre de la cèl•lula. En l’espai perinuclear observem l’hematocrom que es forma per l’alta concentració de pigments rojos. Aquesta espècie és coneguda pel seu alt contingut de astaxantina, antioxidant fort, que és important en l'aqüicultura, i per a l'elaboració de diversos productes farmacèutics i cosmètics. La gran quantitat de astaxantina que presenten les cèl lules en repòs, es produeix i s'acumula quan les condicions del medi ambient es tornen desfavorables per al creixement cel•lular normal. Són condicions desfavorables per aquesta espècie, una elevada salinitat, alta il•luminació i concentracions de nutrients baixes. Podem trobar-la per la majoria d’indrets de la nostra localitat, sol viure en tolls i buit a les roques, encara que també podem trobar-lo en piles o bols de ciment. Els seus quists de resistència són sovint responsables del color vermell sang es veu en el fons de piscines de roca seca. Aquest color és degut a la astaxantina que es creu que te com a funció protegir els quists dels efectes perjudicials de la radiació UV, quan aquests s'exposen a la llum solar directa.

dilluns, 28 de març del 2011

Caryophyllaceae

Paronychia argentea Lam.


Nom vulgar.: sanguinaria blanca


Es tracta d’una xicoteta planta herbàcia, però de soca llenyosa, que estén les branques a sobre de la terra, generalment a les clarianes de les garrigues , marges de camins i camps abandonats de tot el terme. Té les fulles oposades i denses. Les flors s'agrupen en glomèruls als extrems de les branques; cada flor està bràctees escarioses que són una mena de fulles de consistència de paper molt característiques. Sèpals acabats en una aresta o caputxó. Floreix al principi de la primavera fins ben entrat l’estiu. Camèfit paleotropical.

Compositae (Asteraceae)


Andryala integrifolia L.

Nom vulgar.: llonguera integrifòlia.

Herba perenne d’uns 2-5 dm, tomentosa, de color verd-grisenc. Les fulles superiors són sèssils i les basals, atenuades en pecíol. Les flors són totes ligulades, grogues i es reuneixen en capítols, que solen agrupar-se de manera corimbiforme, amb el involucre cobert de pèls glandulars. Les fulles són alternes, d'uns dos cm de gruix per 6 o 7 cm de longitud, dentades i són tomentoses o cobertes de pèls. Són les pubescencies vellutades les que li donen aquest aspecte blanquinós a aquesta planta, com s'aprecia a la fotografia. Capítols en corimbes de color groc. Totes les flors del capítol tenen ambdós sexes, són hermafrodites. El tindre pèls glandulars, les fulles no blanquinoses ni peciolades són les característiques que la diferencien de l’altra espècie que apareix al municipi A. ragusina. Floració de maig a setembre. Podem trobar-la per tot el terme, formant part de la vegetació nitròfila i ruderal, abunda en els camps de secà del SE de la localitat

Cruciferae

Sinapsis alba L.

subsp. mairei (H.Lindb.f.) Maire

Nom vulgar.: mostassa blanca

Herba anual erecta, híspida o glabrescent (sense pilositat), de 20 a 90 cm d'alçada, la seua tija és recta i dreta, les fulles totes tenen pecíols i són pinnatipartides o pinnatisectes, pètals grocs, síliqua pilosa de 0,6 a 1,5 cm. Flors amb pètals grocs de fins 8 mm de longitud. Els fruits tenen un bec comprimit i presenten pèls blancs a la base. Floreix de finals de febrer a juny. Molt abundant en els solars abandonats que rodegen el centre comercial Ribera del Xúquer, on hi ha diverses poblacions estables. Les llavors són riques en lípids (entorn del 35%) i contenen sinalbina, que és el tioglicósido responsable del seu gust agre i lleugerament picant. D'elles s'extreu també un oli per a ús industrial i alimentari. De la mostassa blanca també s'obté un oli essencial volàtil el component principal (el isociotianato). Conté una essència que presenta característiques rubefaents, amb acció revulsiva, el que produeix una inflamació de tipus superficial.

Aliments transgènics


Un aliment transgènic és aquell que al seu disseny s’han emprat tècniques d’ingenyeria genètica, amb aquestes tècniques es preten obtenir productes amb característiques que responen de la forma més adient posible a les exigències del productor o del consumidor. Aquesta denominació s’utilitza sols en països castellano parlants, en altres és parla d’ells com “aliments modificats genèticament”, en anglés OGM. Si ho pensem detingudament, els aliments transgènics no representen cap cosa nova, ja que des de l’antigüetat, l’ésser humà ha vingut modificant el patrimoni genètic d’animals i plantes comestibles. Ara bé, la novetat radica en que, en els aliments transgènics s’utilitza ingenyería genètica en compte de la mutació o el creuament sexual a l’hora de seleccionar les espècies o qualsevol millora d’aquestes. Amb la modificació genètica es pretén aconseguir aliments molt més resistents i amb unes qualitats nutritives més beneficioses per a l'ésser humà. Aquesta iniciativa es va posar en marxa inicialment amb els vegetals amb uns fins molt concrets:

• Per que tinguen una vida comercial més llarga

• Per que poder resistir condicions ambientals agressives, com gelades, sequeres o sòls salins, mantenint totes les seues propietats

• Per fer-los resistents als herbicides

• Per que no es vegen afectats per plagues d'insectes o microorganismes • Per poder resistir millor les malalties

• I perquè tinguen millors qualitats nutritives.


Fins l’any 2010, en tot el món, s’han comercialitzat uns setenta aliments transgènics, encara que molts d’altres estan en fase d’experimentació o comercialització. Poden ser aliments d’origen animal, vegetal o fermentats. Molts han estat produïts en laboratoris o companyies multinacionals, encara que també es produeixen a laboratoris d’Universitats o centres públics d’investigació. S’han construït plantes transgèniques que al creixer donen fruites, fulles o arrels comestibles. També animals de granja transgènics, que es poden consumir directament o que ens suminitren llet. A més, s’han modificat per ingenyería genètica molts microorganismes, com bacteris acido-lactics i llevats, que donen lloc a aliments o begudes fermentades. Finalment hi ha que destacar que cada dia hi ha més aditius alimentaris obtinguts a partir d’organismes transgènics. Tots els aliments que consumim contenen mils de milions de gens responsables, entre altres coses, del seu sabor, color, continguts nutricional.

diumenge, 27 de març del 2011

Vocabulari de genètica A, B, C


A


a-, an- .:Prefix que significa negació o privació.

ADN.: Àcid desoxiribonucleic, biomolècula orgànica portadora de la informació genètica.

al·lel.: Cadascuna de les formes alternatives d’un gen que ocupen el mateix lloc o locus en els cromosomes homòlegs.

al·lels codominants.: Quan és manifesten tots dos a la vegada. A, roig; a, blanc; Aa, rosa. Notació A=a.

al·lel dominant.: Quan es manifesta aquest front a un altre que s’anomena recessiu. A, roig. Notació A > a.

al·lel hipostàtic.: Aquell que es mostra recessiu degut a la presència d’un altre gen diferent al primer.

al·lels múltiples.: Caràcter o gen que presenta més de dos al·lels possibles per a cadascun dels locus o caràcters. Cas del grup sanguini a l’espècie humana. Notació (IA = IB ) > i.

al·lel recessiu.: Aquell que no es manifesta front un altre dominant. Es grafia en minúscula.


alo– .: Prefix que significa divers, diferent, altre. , alo

alogen.: Al·lel recessiu. Cursiva

alomixis.: Fecundació creuada, s’oposa a l’autofecundació.

alopoliploidia.: Increment de la dotació cromosòmica d’un organisme resultat de l' hibridació entre espècies diferents.

alosoma.: Heterocromosoma, és a dir, cromosoma atípic, com els cromosomes sexuals XY.


amitosi.: Reproducció cel·lular pròpia de cèl·lules primitives en la que no intervenen alguns dels mecanismes de la mitosi. Anomenada també divisió directa.

amixis.: Impossibilitat de tipus fisiològic, geogràfic o etològic en el creuament entre membres d’una mateixa espècie. Oposat a panmixis.

anebo.: individu immatur sexualment, no pot reproduir-se

atípic.: anomenem així, al caràcter o condició que s’aparta d'allò que és normal.

autoCursiva .: Prefix que significa propi, d’un mateix.

autoesterilitat.: impossibilitat de que un individu hermafrodita s’autofecunde.


autofecundació.: Unió viable entre un gàmeta masculí i un altre femení procedents del mateix individu hermafrodita.

autosomes.: qualsevol cromosoma emparellat no responsable de la determinació del sexe. A l'espècie humana hi ha 22 parelles d’autosomes i una parella de cromosomes sexuals.


B


bi– .: Prefix que significa dos o doble.

bipartició.: Forma de reproducció, asexual, en la que una cèl·lula es divideix en dos de forma longitudinal o transversal.


C


caràcter.: Tret o trets individuals adquirits sota la influència del material genètic i les pressions ambientals.

caràcter adquirit.: caràcter nou que s’incorpora al genotip d’un individu, i que, en cas de reproduir-se, podrà transmetre’ls als seus descendents.

caràcter autosòmic.: caràcter que ve determinat per un gen ubicat en l’autosoma.

caràcter condicionat pel sexe.: aquell que es manifesta de forma diferent en el sexe masculí que en el femení, encara que tots dos tenen el mateix genotip.

caràcter Cursivaholàndric.: Aquell que es troba únicament al cromosoma X.

caràcter lligat al sexe.: Caràcter determinat per un gen que es troba situat en els cromosomes sexuals, X o Y.

cariograma.: Representació gràfica del conjunt de cromosomes que caracteritzen a una espècie.

cariotip.: Conjunt de cromosomes d’una espècie agrupats per parelles d'homòlegs i disposats segons un ordre preestablert.


cèl·lula sexual.: Gàmeta.


cèl·lula somàtica.: Cèl·lula no reproductora.


cicle-.: prefix que significa cicle o cercle.


cicle.: Sèrie recurrent de fenòmens.


cicle biològic.: Conjunt de canvis que experimenta un individu al llar de la seua vida.


cicle cel·lular.: Sèrie de fases per les que passa una cèl·lula entre dos mitosi successives.


centròmer.: Zona de la constricció primària d’un cromosoma per on aquest s’uneix a les fibres del fus al llarg de la divisió cel·lular.


clon.: Conjunt de cèl·lules o individus que s’originen a partir d’un altre per via asexual o agàmica. Tots els individus d’un mateix clon són idèntics a ell i entre ells.


clonació.: Acció dirigida a produir organismes clònics, es a dir, una tècnica emprada en enganyaria genètica per obtenir còpies d’organismes iguals genèticament.


clònic.: Individu que posseeix idèntica dotació genètica que l’altre.


codominància.. Tipus d’herència que es manifesta en alguns organismes heterozigòtics en els que els dos al·lels d’un caràcter determinat es tradueixen en un fenotip que mostra els dos caràcters simultàniament o com un estat intermedi.


creuament prova.: encreuament que s’empra en els casos d’herència dominant per a esbrinar si un individu és híbrid o de raça pura.


cromàtide.: Cadascun dels filaments de natura cromatínica que constitueixen els cromosomes visibles durant la metafase de la divisió cel·lular.


cromatina.: Estructura formada per l’ADN associat a proteïnes (histones).


cromosoma.: orgànul de les cèl·lules eucariotes que conté el material responsable de l'herència de l’individu.


cromosoma acèntric.: Cromosoma que no té centròmer.


cromosoma acrocèntric.: Cromosoma que té el centròmer prop d’un dels extrems, de forma que la longitud dels seus braços es molt desigual.


cromosoma homòleg.: Cadascun dels cromosomes morfològicament iguals, que codifiquen els mateixos caràcters, encara que poden dur diferents al·lels.


cromosoma metacèntric.: Cromosoma que té el centròmers en posició central, i com a conseqüència té els dos braços iguals.


crossing-over.: veu anglesa que equival a encreuament.

Gramineae (Poaceae)


Piptatherum miliaceum (L.) Coss. subsp. miliaceum

Nom vulgar: Ripoll

És tracta d’una gramínia que és molt comú a tots els marges de camins i carreteres i també als camps abandonats, sovint forma extenses comunitats quasi mono-específiques. La inflorescència està molt ramificada, amb varies branques que surten del mateix punt, cada branca porta moltes petites espiguetes que pengen una mica. El conjunt de la inflorescència és molt tènue i quasi transparent. Es diferencia de la subespècie thomasii, que viu al mateixos llocs, perquè aquesta última té les fulles pubescents i forma més de vint branques a cada nus de la inflorescència, sovint estèrils. Floreix durant gran part de l'any especialment a la primavera i tardor.

Gramineae (Poaceae)


Lamarckia aurea (L.) Moench


Nom vulgar: cepillets Es tracta d’un teròfit escapós que sol mesurar entre 5 i 30 cm d’altura. Es caracteritza per tenir la inflorescència oberta, però a més, és unilateral, amb moltes espiguetes llargues d'aspecte fràgil i trèmol , es pot observar fàcilment el color daurat una mica brillant de l’espiga. Presenta espiguetes dimòrfiques, disposades en grups de 3-5 llargament pedunculades, les 2-4 inferiors de cada grup estèrils, amb nombroses lemes obovades, la superior fèrtil, amb 1 flor hermafrodita i 1 flor estèril. Dos glumes linear-lanceolades, membranoses, uninervades, més curtes que les flors. La lema de la flor fèrtil és membranosa, amb 5 nervis poc marcats, aristada. La pàlea de la flor fèrtil és escariosa, de la longitud de la lema, amb 2 quilles. L'androceu té 3 estams. L'ovari és glabre. El fruit és una cariopsis oblonga i glabra.


Floreix de març fins a juny. Molt abundant a la localitat, podem trobar-la als camps de cultiu una mica ruderalitzats, i també a les vores dels camins de tot el terme i comunitats terofítiques com la que apareix a la fotografia.

Compositae (Asteraceae)

Crepis vesicaria L.


subsp. taraxacifolia (Thuill.) Thell. ex Schinz & R. Keller


Nom vulgar: cap-roig


És tracta d’un hemicriptòfit, herba anual, erecta i normalment ramificada que presenta les fulles basals pinnatipartides i les caulinars més menudes i amplexicaules, fent-se linears cap a l'extrem apical. Desenvolupa nombrosos capítols de flors grogues, en els receptacles dels quals s'observen pèls blans i blanquinosos. Al madurar forma aquenis de color terrós amb costelles fines. Presenta un receptacle amb pèls tous i blanquinosos. Podem trobar-la per tot el terme, sobre tot en llocs herbosos prop de conreus, i clarianes de matolls de zones humides. Floreix de final de febrer fins a juliol.

Cruciferae


Capsella bursa-pastoris (L.) Medik.


Nom vulgar: Bossa de pastor


És tracta d’una herba d'uns 30 cm d'alçada, ocasionalment fins als 70, amb tija herbàcia, monopòdica, anual (d'estiu i/o d'hivern) o biennal.

Presenta fulles simples amb pilositat pubescent, textura herbàcia, sèssils, lanceolado-hastades (amb la base semblant a una fletxa) o auriculades (amb apèndix en forma d'orella) a la base, amb una mida de 3.5 cm per 0.7 cm. Presenta un àpex rom o agut, fins a 15 cm de llarg. Les fulles es troben alternades amb limbe de forma racimada, divisió del marge entera i nervadura pennada. Les fulles inferiors de roseta són polimorfes (amb diferents formes) peciolades o bé quasi sèssils, enteres, lobades o pinnatipartides, oblanceolades, el•líptiques o oblongues en contorn general, de 2 a 15 cm de llarg i 0,5 a 2.6 cm d'ample, marge llis o aserrat, base atenuada i nervadura poc aparent.

La inflorescència és de tipus raïm corimbiforme. El periant és diferenciat: té flors hermafrodites que floreixen normalment de març a novembre però que en determinades zones del planeta, poden arribar a florir durant tot l'any, formant una petita flor d'un color blanquinós d'uns 2,3 a 4 cm de diàmetre. Els estams són didímers, formats per quatre estams llargs i dos de curts. Conté 4 pètals de 2-3 mm de llargada i de color blanc. Flors dialipètales, calze gamosèpal amb 4 sèpals d'un color verd grogós en forma de creu (d'aquí el nom de crucíferes). El gineceu és pluricarpel•lar amb dos carpels (bicarpel•lar), i amb un ovari súper.

El fruit és una càpsula en forma de silícula, fruit tan llarg com ample, amb aparença de cor, cordiforme, format per dues valves, cadascuna d'elles polisperma. Latisepte. Podem trobar-la en sòls fèrtils i rics, terrenys remoguts, conreus de secà i de regadiu, i a les voreres de camins; però fins i tot és capaç de créixer en els terrenys més pobres, rics en nitrogen. És considerada una "mala herba" pel seu caràcter invasor de cultius. Tolera la salinitat. És una planta ruderal i molt abundant.

Composició química Olis essencials: les llavors contenen fins a un 28% ; vitamina C i vitamina K Derivats flavonoides: àcid fumàric, colina (0,2-1%), diosmina, rutina, tanins, àcid bursòlic, firmina, bursal Amines: prolina, colina, acetilcolina, tiramina, histamina Alcaloides: bursina

Per 100g de fulla fresca trobem: 33 calories; 88,2 g d'aigua; 4,2 g de proteïnes; 0,5 g de grasses; 5,2 g de carbohidrats; 1,2 g de fibra; 208 mg de calci; 86 mg de fòsfor; 394 mg de potassi; 4,8 mg de ferro, etc. S'utilitza sobretot per les hemorràgies uterines (ex. menstruació intensa, miomes), bucals, dels ronyons, de la bufeta i de les vies respiratòries. També per menorràgies (hipermenorrees) i metrorràgies. En hemorràgies nasals s'acostumen a col•locar gasses empapades amb suc d'aquesta planta al nas. La planta presa en forma d'infusió generalment és ben tolerada, sol utilitzar-se la part florida.

dimecres, 23 de març del 2011

Un instrument docent més, el compromís


L’alumnat disruptiu i problemàtic no sol acceptar mesures imposades per altres, i menys pels professors, per tant i per superar aquesta resistència, sol funcionar el fet de demanar-los una solució, i exigir-los la seua implicació en ella (¿Què proposes?, ¿A què et compromets?). Durant la negociació cal deixar clar que no es toleraran situacions disruptives i que es innegociable el fet de que deu canviar d’actitud.

Realment el que hem d’aconseguir, és que aquest alumnat siga capaç d’assumir pactes i compromisos que els ajuden a adonar-se’n de que aquesta és la forma d’evitar sancions, a més, de permetre la substitució del control extern a càrrec del professorat pel propi autocontrol per part de l’alumne.

Però pensem, qualsevol pacte o compromís no té sentit si no és eficaç, més bé diria, que de no ser eficaç, és contraproduent, per això aquest deu ser:


1º.- De fàcil seguiment per part de l’alumne i del professor, tenint en compte que per a qui no deu ser una càrrega excessiva, és per al professor que ha fer el seguiment d’aquest.


2º.- Sol•licitat per l’alumne amb la finalitat d’evitar una sanció. És per això que si no veiem una clara intenció per part de l’alumne de complir-lo no convé forçar-los.


3º.- Reforçat positivament cada vegada que s’aconsegueisca una fita, encara que parcial, amb la fi que l’alumne consolide el canvi d’actitud animant-lo a seguir en aquesta línea.


4º.- Detingut, en cas de no detectar un canvi d’actitud, passant immediatament a l’aplicació de les mesures sancionadores, deixant així clar, que no són negociables els pactes o compromisos acordats.


El que realment intentem aconseguir amb el compromís o pacte, és resoldre conflictes futurs, no el ja passat. Per tant, aplaçar les mesures disciplinaries, encara que es continue amb el procés sancionador (expedient disciplinari), trasllada a l’alumne la responsabilitat de decidir si s’apliquen o no les mesures sancionadores, comprometent-lo a canviar o eradicar determinades conductes negatives.

Cal destacar que aquest és un instrument més, i que no és la solució a tots els problemes que generen els alumnes conflictius, però si aconseguim que comence a funcionar, farem del respecte a pactes i compromisos, el pilar sobre el qual s'han de basar les relacions entre els membres del centre educatiu, evitant així futures conductes disruptives que acaben influint en el clima de l'aula.

Plantaginaceae


Plantago lagopus L.

Nom vulgar: peu de llebre

Aquesta espècie és molt fàcil d'identificar per l'espiga, perquè està coberta d'una pilositat sedosa que li dona un aspecte blanquinós. D'altre banda les fulles també tenen pèl, un tacte suau, i una forma que recorda a l'orella d'un conill. És una herba anual. Floreix al principi de la primavera. Es tracta d’una herba anual, de vegades perenne, de 6-15 (47) cm, acaule o subacaule. Tija nula. Fulles en roseta basal, lanceolades, agudes, de senceres a ± denticulades, amb 3-7 nervis, atenuades en un pecíol, ± pubescents, amb pèls fins. Espiga d'ovoide a ovoideocónica o cilíndrica, compacta, d'aspecte sedós pel indument de bràctees i sèpals; les bràctees inferiors ovat-lanceolades, de acuminades a agudes. Sèpals 2-3 mm, diferents entre si,. Llavors 1-1,5 × 0,6-0,9 mm, ± ovades, naviculars, canaliculades a la cara interna. 2n = 10 ", 12; n = 4", 6. Espècie arvense y ruderal, que resulta molt comú en la localitat, podem trobar-la en qualsevol herbassar nitròfil sec a principi de la primavera.

dilluns, 21 de març del 2011

Compositae (Asteraceae)


Tragopogon dubius Scop.

Nom vulgar: salsifí, barba cabruna

Planta anual o biennal de 25-70 cm, de tija simple, la majoria de les vegades amb fulles de l'any anterior a la base; presenta fulles alternes, lanceolades, estretes i llargament apuntades, sense dents, abraçant almenys la meitat de la tija en la seua base. Flors al inici de la primavera i al llarg de l’estiu, totes elles presenten làmina o lígula, groga i estils foscos, sorgint d'una "copa" o receptacle format per de 8-12 bràctees, molt més llargues que les flors, tenen aspecte triangulars i llargament punxegudes, són molt característiques. Els fruits, gairebé cilíndrics, no peluts, porten un vilà de pèls plomosos, al final d'un cueta fina. Podem trobar-la en descampats xerotermòfils i nitròfils de la zona est del terme municipal, on apareixem en poblacions estables.

divendres, 18 de març del 2011

Oxalidaceae


Oxalis pes-caprae L.

Nom vulgar: agret

Es tracta d’una herba perenne, d'arrel profunda, blanquinosa, poc ramificada i esquitxada de xicotets tubercles. Les fulles són trifoliades amb lòbuls cuirassats que recorden a les dels trèvols, de vegades amb màcules disperses de forma irregular, terroses - negres, pecíol que va de 20 cm a un poc més. Tiges floríferes sense fulles, que acaben en una inflorescència umbeliforme, de nombroses flors, acampanades, erectes, de cinc peces soldades a la base, de color grogues.
A la nostra localitat podem trobar-la en els cultius de cítrics, on sovint forma un tapís de fulles que cobreix al complet el sòl. Es tracta d'una planta nitròfila, que creix bé en terrenys humits i ombrívols, sense menyspreu a exposicions assolellades, per la qual cosa és habitual veure-la créixer en marges de camí i altres terrenys cultivats que li són propicis. Destaca d'ella la seua alta capacitat invasora, s'estén amb facilitat i rapidesa. Floreix quasi tot l’any, exceptuant els mesos d’estiu.

Compositae (Asteraceae)


Calendula arvensis L.


Nom vulgar: Llevamans


Teròfit que presenta una inflorescència racemosa en capítol, que mesura de 3 a 6 centímetres, format per un conjunt de flors sèssils que es disposen sobre el receptacle sense escames i envoltat per bràctees que constitueixen l'involucre. Les flors són de color groc ataronjat. En el capítol es distingeixen dos tipus de flors: les que es troben a la part exterior, que són unisexuals femenines i, les que es troben al centre, que són hermafrodites. Així que es tracta d'una planta monoica. Les flors més externes s'anomenen lígules, consten de tres lòbuls soldats i una simetria zigomorfa. Algunes no disposen de gineceu ni d'androceu, de manera que es tracta de flors estèrils. Pel que fa a les flors del centre del capítol, s'anomenen flòsculs, tenen cinc lòbuls soldats i una simetria actinomorfa. Al municipi podem trobar-la a la majoria de camps de cultiu i indrets rudelaritzats.
L'androceu està format per cinc estams, els quals estan soldats per les anteres. El gineceu és ínfer i té l'estil bifurcat.
El fruit és un aqueni que, com que té un ovari ínfer pluricarpel•lar, es tracta del tipus cípsela. Els aquenis es caracteritzen per ser fruits secs, indehiscents i amb una sola llavor no soldada al pericarpi, que és prim. Com en el cas de les flors, els aquenis són heteromorfs: els perifèrics són curvats i, els interns, anulars o ganxuts
Aquesta planta herbàcia s’utilitza des de fa segles a causa de les seues qualitats terapèutiques com una herba medicinal, destaquen el seu ús com a regulador de la menstruació (disminueix el flux en el cas que sigui molt abundant, o l’afavoreix si és pobre), per reduir inflamacions, per augmentar la concentració de glòbuls rojos en cas d'anèmia, per activar la circulació sanguínia, per disminuir els dolors en càncers no operables, com a remei de malalties de l'estómac i l'intestí.
Formant part de la seua composició química podem trobar:
• calendulina (substància groguenca de consistència mucilaginosa),
• flavonoides (heteròsids de quercetol, heteròsids de isorramnetol),
• ésteres colesterínics,
• derivats d'àcids (àcid làuric, àcid mirístic, àcid palmític, àcid margàric),
• carotenoides (3%: carotè, flavocrom, mutatocrom, flavoxantina, violaxantina, xantòfils),
• substàncies amargues (19%: calendina, calendè), alcohols i lectones terpèniques (arnidiol, faradiol, taraxasterol, alfa i beta amirina),
• olis essencials (0,4%: aigua, minerals, sucres, albúmina, resines, gomes, àcids orgànics, poliïnes,sals de manganès, àcid oleanoic, tanins)

dimecres, 9 de març del 2011

Els transgènics, un món complicat


ALIMENTS TRANSGÈNICS


Els aliments transgènics són, hui per hui, subjectes d'una forta polèmica. No hi ha entre els especialistes del tema un acord sobre les seues repercussions en la salut dels consumidors. Donada la controvèrsia, pensem que cal mantenir una actitud de vigilància. En aquest sentit creiem adequada la postura d'algunes organitzacions que sol•liciten una moratòria en la comercialització d'aquests productes i una legislació que ens permeta una clara identificació d'aquells aliments elaborats amb productes transgènics.

No obstant la incertesa respecte els efectes que puguen tenir per a la salut, sí que és ben cert que tenen efectes sobre l'economia i sobre l'agricultura.

Sobre l'economia ja que en ser productes descoberts i patentats per les indústries alimentàries, aquestes detenten la seua propietat. Així, cap pagès d'arreu del món no en pot fer ús sense pagar a l'empresa els drets corresponents. Economies basades en l'agricultura i que viuen o sobreviuen gràcies a la utilització de les seues pròpies llavors, es veuen abocades a haver d'adquirir les llavors cada temporada, juntament amb els plaguicides adequats per a la llavor adquirida. És possible, encara que no està demostrat, que rendeixen més, però és cert que el pagès deixa de ser autònom i passa a dependre d'una gran multinacional.

Aquestes multinacionals s’encaminen cap un monopoli on unes poques empreses controlaran l'alimentació de tot el planeta és interessant recordar aquí el judici que s'està fent a B. Gates sobre el monopoli informàtic.

Sobre l'agricultura aquests productes impliquen un canvi radical en la concepció del conreu de la terra. Són inviables les xicotetes plantacions que alimenten una comunitat i calen grans plantacions amb grans recursos i dedicades a un sol producte. El pagès, que abans conreava diversos productes, passa a cultivar-ne un de sol. Aquest canvi implica una pèrdua important de riquesa en la biodiversitat de la naturalesa.

Després d’haver llegit el text, contesta i dona una explicació raonada a cadascuna de les següents preguntes:
1. Què entenem per aliment transgènic?
2. Quines conseqüències té aquesta dependència econòmica?
3. Quins efectes tindria un monopoli semblant en el camp alimentari?
4. Creus què milloren l'economia d'aquells països necessitats? Raona la resposta
5. Es possible un altre tipus d'agricultura? O no ens queda més que anar cap als monocultius per millorar les condicions de vida de la gent que més necessitat en té?
6. Creus que creen dependència econòmica? Raona la resposta.

QUE COMENCE LA COLLITA

En extenses explotacions d'Europa i EUA, els cultius es desenvolupen, subministrant a la població aliments abundants. Però en altres parts del món, la població ha de fer front quotidianament a la gana. Buscar noves solucions per a la demanda mundial d'aliments, i alhora conservar l'equilibri ecològic del planeta, és potser el gran repte d'aquest segle.
Compartim aquest planeta, compartim en agrade o no, les mateixes necessitats. En l'agricultura, moltes de les nostres necessitats tenen un aliat potent en el món de l'engenyeria genètica, cada dia necessitem cultius més abundants i més sans. La producció deu ser més barata, i més competitiva. La reducció de l'ús de plaguicides i de combustibles fòssils deu ser una realitat. Cal caminar cap un medi ambient més net, i sols amb aquests avenços prosperarem. Sense ells serà impossible avançar.
En aquest segle haurem de produir més aliments i produir-los més econòmicament que hui en dia. La terra menys fèrtil té que retre més i per a això hem d'aplicar noves tècniques- l'abús i l'erosió han causat un efecte negatiu. Per reforçar les nostres economies hem de produir els nostres aliments sense dependre dels altres.
La biotecnologia agrícola assumirà un paper important per omplir les nostres esperances.

L'acceptació d'aquesta tècnica pot donar lloc a un canvi dràstic en les vides de milions de persones. Les llavors del futur ja estan sembrades. Deixa-les créixer. I després la collita començarà. Perquè la producció segura d'aliments assegura una vida i un futur millor per a tots. Un missatge de les veus més respectades del món, fet possible per les companyies més respectades del món, incloent Monsanto, la companyia que té el compromís de trobar solucions per al problema de la gana al món.


1. Enumerar els arguments a favor de les millores en la vida de la humanitat que Monsanto exposa com a base teòrica de la seua investigació i explotació de cultius transgènics.
2. Dóna Monsanto alguna explicació que sostinga la seua implicació real en cadascun d'aquests punts?
3. Elabora un breu redactat de quines podrien ser les argumentacions que permetrien explicar la relació e.ntre el cultiu i el consum d'aliments transgènics en cadascun dels punts que heu destacat del text.


Treball d'ampliació de l'assignatura de Ciències del Mòn Contemporani 1r Batxillerat

Claus dicotòmiques d'aràcnids ibèrics.


Especialment interessant és la pàgina web que ens acaba de recomanar el nostre company Alejandro Descó sobre el sempre interessant món de l’aracnofauna ibèrica. En aquesta podeu trobar tot tipus d’eines que vos poden servir per classificar els exemplars d’aràcnids que trobeu en la vostra zona de estudi, però sobre tot, el que en ella apareix és:


1º.- Un catàleg de les espècies ibèriques.
2º.- Claus dicotòmiques per a la classificació del exemplars.
3º.- Un glossari de termes aracnològics.
4º.- Tal vegada el més interessant, la Revista Ibèrica d’Aracnologia, RIA.

Tot açò ho teniu fent un senzill click sobre el títol d’aquesta entrada, recordeu que no heu de deixar les classificacions per al final del quadrimestre.

diumenge, 6 de març del 2011

Liliaceae


Asphodelus fistulosus L.

Nom vulgar: cebollí

Es tracta d'una planta herbàcia anual o perenne de curta durada amb una tija buit de fins a 70 centímetres d'alçada. El sistema radical té una sèrie de tubercles a la base de la tija, per aixó es considerat un geòfit. La planta té la forma d'un gran floc com fulles de ceba, arrodonides i buides de fins a 30 centímetres de llarg. La inflorescència és una panícula amb flors molt separades. Cada flor té de 5 a 12 mm d'ample, amb sis tèpals, que són generalment de color blanc o rosa molt pàl•lid, amb una clara franja longitudinal de color marró rogenc. Les flors són diürnes, es tanquen a la nit i en dies ennuvolats. El fruit és una càpsula arrodonida contenint sis llavors. . Floreix gairebé durant tot l'any, tot i que el període de major floració és des de finals d'hivern fins a principis d'estiu.
Podem trobar-la per totes les vores dels camins rurals del terme, encara que sol viure en pastures vivaços subnitròfils i heliòfiles, i sobre sòls alterats. És molt comú en terrenys de cultius abandonats o marges de camins i carreteres.

Compositae (Asteraceae)


Senecio vulgaris L.

Nom vulgar.: Xenixell, llestó.

És tracta d'una planta herbàcia anual un mica suculenta, de 20 a 40 cm d'alçada. Les seues fulles creixen radialment a partir de la base de la tija. Són pinnatífides o pinnatipartides i tenen els marges serrats. La inflorescència està formada per capítols grocs amb flors tubulars que semblen capolls que no s'obren mai. Les bràctees de l'involucre estan disposades en dues sèries, unes de llargues i unes altres de curtes a la base de les anteriors. L'aqueni es troba proveït de vil•là. La dispersió de les llavors té lloc mitjançant el vent que escampa les llavors del papus.
Aquesta planta és es considera una espècie invasora, una espècie ruderal i una mala herba , coneguda com a xenixell és una de les plantes més comunes que hi podem trobar al terme municipal. És extraordinàriament resistent i pot créixer a tot arreu, resistint qualsevol inclemència climàtica. Podem trobar-la a la vora dels camins, a camps abandonats, erms i llocs pedregosos no massa secs. És una de les primeres plantes a colonitzar terrenys alterats o degradats junt amb l'olivarda. Com a mala herba el xenixell no perjudica massa a altres plantes, i sovint juga un paper ecològicament positiu. Floreix en qualsevol època de l'any.
Els seus principis actius la converteixen en un bon emmenagog, que provoca i facilita l'aparició de la menstruació de les dones.

dimarts, 1 de març del 2011

Ciències i PISA, 2010


L'Institut d’Avaluació del Ministeri d’Educació acaba d’alliberar les proves PISA per a Ciències, per veure-les, així com les unitats de ciències PISA i les guies de correcció fes un click sobre el títol d’aquesta entrada.
Pensem que els professors, els alumnes, els pares, els equips directius, els governs i el públic en general necessiten bona informació sobre el funcionament del seu sistema educatiu i de com aquest prepara els alumnes per a enfrontar-los a la seua futura vida personal i professional.

El compromís creixent de les administracions educatives de conèixer regularment els resultats del sistema educatiu en relació amb el rendiment dels alumnes, en un context comparatiu internacional, va portar al llançament de l'estudi PISA-OCDE (Programa per a la Avaluació Internacional dels Alumnes, per les sigles en anglès), fa ja més d'una dècada.
Les preguntes de ciències de PISA intenten avaluar fins a quin punt els alumnes apliquen algun tipus de pensament científic a les situacions que puguen trobar en les seues vides quotidianes.
Per contestar, els alumnes empren els seus coneixements i capacitats adquirits tant dins com fora del context escolar, mostrant el seu nivell de «competència» en aquesta àrea eterminada.

PISA defineix la competència científica com:

La capacitat d'usar el coneixement científic, d'identificar qüestions i extreure conclusions basades en proves científiques que els permeta comprendre i prendre decisions sobre el medi natural i els canvis que pateix en relació amb l'acció humana.

Es distingeixen tres dimensions interconnectades per a l'avaluació de les ciències: conceptes, processos i situacions. Els conceptes científics es deriven de la física, la química i la biologia. Els temes es seleccionen per la seua connexió amb situacions quotidianes, el seu interès per als alumnes i la possibilitat de relacionar-los amb processos científics.

Aquests es trien per la seua rellevància per als ciutadans considerats responsables, com el saber distingir les preguntes que la ciència pot o no respondre, és a dir, els límits del coneixement científic. També es té en compte el saber decidir sobre la validesa de les proves científiques i sospesar les proves que sustenten o debiliten accions particulars que afecten la vida humana i al medi natural en diferents nivells o situacions (personal, social, global). PISA categoritza aquests processos com: identificar qüestions científiques, explicar fenòmens científicament, i usar proves científiques.
Els resultats de PISA contribueixen a la presa informada de decisions en política educativa i permeten una col•laboració més estreta entre els sistemes educatius de diferents països, tant del nostre entorn (Unió Europea, OCDE) com d'entorns més llunyans.


Què avalua PISA? Aquesta col•lecció d'unitats reuneix totes les preguntes de la prova cognitiva en l'àrea de Ciències, que encara no havien estat publicades en la seua totalitat en espanyol. Algunes d'aquestes preguntes s'han utilitzat en els estudis de 2000, 2003 i 2006, i altres s'han emprat en els treballs pilot previs a cada edició. A la primera secció es presenten les unitats amb les seues preguntes i en la segona, les guies de correcció d'aquestes preguntes.
Al final, s’inclou una taula amb els percentatges mitjans de respostes correctes a Espanya i a l'OCDE, a més de la puntuació de dificultat donada a cada pregunta.