La cita del dia


“En els moments de crisi, només la imaginació és més important que el coneixement”
Albert Einstein

dijous, 13 de desembre de 2012

El professor/a i el clima de l'aula


¿Quina importància pot tenir la nostra conducta en la configuració del clima de l’aula?

Cal recordar que quan estem a classe, no sols estem comunicant i treballant coneixements de la nostra àrea, si no que també mostrem la nostra personalitat i posicionament davant d’allò que estem tractant. La importància de la nostra conducta verbal o no verbal pot incidir en tot moment en la configuració del clima de l’aula.

Pensem:

El to de veu, les postures corporals, la mirada, el domini de l’espai (aula), la forma de gesticular,i fins i tot els silencis, poden influir en la creació del clima de l’aula.



¿ De quina forma participa el professor/a en predir i capejar les borrasques o fenòmens que afecten al clima d’ensenyament aprenentatge del grup-classe?

De nosaltres, generalment, se’n espera molt; deguem ser una font quasi infinita de recursos a la vegada que d’estímuls, i si bé és cert, que tot açò en cert moment ens pot angoixar, també ho és que de nosaltres depèn (almenys a la nostra aula) que açò no passe.

Tant es així, que aquesta tasca pot ser més senzilla, si tipifiquen que és allò que volem, i protocol·litzem un Pla de Treball que ens ajude a aconseguir les fites que ens hem marcat, nosaltres i els nostres estudiants, és aquest el primer pas i el més immediat si el que volem és aconseguir un clima de treball favorable a l’aula que repercuteisca a la vegada en el del centre educatiu.

 Informant des del principi de tot allò que volem aconseguir amb aquest i que s’espera del grup i de nosaltres mateixos.

 Esbossant els beneficis que podem aconseguir tots si aconseguin la fita marcada.

 Explicant en que va a consistir cadascuna de les accions

 Llançant missatges d’ànim que fomenten el interès per treballar pel canvi.

 Animant a la participació com a oportunitat única i positiva de crear allò que ells han definit, fent-los responsables i partícips del canvi i per suposat dels èxits, per xicotets que siguen.

 Assumint els compromisos declarats amb els nostres alumnes.

 Analitzant i registrant dades sobre el clima a la nostra aula, el ens proporcionarà informació sobre la nostra tasca docent, permetent-nos introduir els canvis d’actituds i conductes necessaris

 Avaluant finalment tot allò que hem fet, per identificar quins han estat els problemes, quin indicadors ens serveixen i finalment definir les accions venideres.


Ericaceae























Arbutus unedo L.

Nom vulgar.: arbocer

Es tracta d'un arbust que pot arribar a fer un arbre, es reconeix per la seua escorça vermellosa i les fulles serrades als marges. També són molt característics els seus fruits esfèrics, vermells quan estan madurs i comestibles; els fruits tarden un any en madurar i coexisteixen amb les flors de l'any següent. La floració i fructificació es dona a la tardor.

El nom d´unedo, procedeix del verb llatí edo: menjar i del numeral unus: un només; significa "menjar només un", per la fama que tenen els fruits d´emborratxar ja que contenen etanol. Té propietats medicinals com astringent, diurètic i antiséptic renal. 

Fulles lanceolades, grans, endurides i brillants, amb el marge lleugerament dentat. Les flors són blanques o verdoses, en forma de campaneta dirigides cap avall amb l'extrem cargolat cap enfora, es presenten reunides en grups. Al fruit se l'anomena arboç o cirereta d'arboç. És una baia esfèrica, carnosa i groguenca per dins i granulada i aspra per fora, amb un color vermellós molt intens quan madura.

 

dimarts, 11 de desembre de 2012

Boletaceae


Suillus mediterraneensis (Blue & Jacquet.) Redeuilh

Nom vulgar: bolet groc

Barret de 7 a 13 cm de diàmetre, convex; de color marró groguenc fins marrò roguenc, pell viscosa, superficie llisa i glabra. Porus irregulars i fins de color groc brillant, que posteriormenr passen a groc marronós. Peu cilíndric i robust, de base atenuada, de color groc cítric, ornamentat amb nombroses granulacions. Espores llises i fusiformes.
 
Es tracta d'una espècie prou abundant a la localitat, té preferència pels sòl calcàris, i apareix al llarg de la tardor fins a la primaver, el trobarem en pinades de pins d'Alepo.

dilluns, 10 de desembre de 2012

Tricholomataceae


Clitocybe geotropa (Bull.: Fr.) Quél.

Nom vulgar: Platera, candela de bruc.

Barret de 15 a 25 cm de diàmetre de color ocre, al principi en un umbó notable, prompte infunfibuliforme, marge breument crenat. Làmines decurrents, fines, juntes i toues de color blanc crema. Peu claviforme, robust i massis, de 8 a 12 cm de llarg, i fins 3 cm de grossor. Olor característic a ametlles amargues. Esporada blanca. Es pot consumir quan es jove. Espècie fidel que es pot trobar any rere any als mateixos llocs.
 


 

 
Al municipi podem trobar-lo baix dels boscos de Pinus halepensis, sempre sobre sòls calcàris, de setembre a novembre.
 
 
 

dissabte, 8 de desembre de 2012

Paxillaceae

 
Hygrophoropsis aurantica (Wulf.:Fr) Mre.
 
Nom vulgar.: Pixacà taronja
 
Barret de 3 a 7 cm de diametre, de color groc ataronjat intens amb el centre una mica més fosc, en principi convex i molt prompte es curva presentant el centre deprimit, cutícula una mica tomentosa i seca, sense brillo, marge molt enrrotllat. Làmines decurrents i apretades, que es bifurquen en arribar al marge, fràgils i de color taronja brillant. Peu central i cil·lindric, de 2 a 6 cm de llarg i que s'estreta cap a la base, del mateix color que el barret. Espores el·lipsoidals i llises.
 
Podem trobar-losobre terra, en els boscos de pins que hi ha al voltant de l'urbanització de "Los Amigos". de principis de setembre fins ben entrat novembre. No comestible.

divendres, 7 de desembre de 2012

Mès prop de la cura de les malalties neurodegeneratives

 Diubiquitina (gris) amb estructures obertes i tancades(a dalt). En groc, els agents que reconeixen les cadenes de poliubiquitina. Imatge: I. Ye et al.
 
Científics d’Espanya i del Regne Unit, acaben d’obrir la porta al desenvolupament de nous fàrmacs contra malalties neurodegenerativas com és el cas de l'Alzheimer i el Parkinson. En el seu treball, publicat en l'últim número de Nature, s’expliquen els nous mecanismes que regulen:
  • El reconeixement de cadenes de poliubiquitina, proteïna responsable dela proteolisi, processos cel·lulars fonamentals per a la degradació de proteïnes inservibles
  • El reconeixement antigen - anticos
  • La transcripció i reparació de l'ADN.
  • La mort cel·lular.
La proteïna ubiquitina actua com a mediador en gran quantitat de processos cel·lulars, afavorint i coajudant a que unes proteïnes es troben amb altres dins de la cèl·lula. Per la seua part, la poliubiquitina marca, amb una senyal, aquelles proteïnes que ja no tenen utilitat dins de la cèl·lula i que per tant,  han de ser destruïdes.

Quan la ubiquitina s'uneix a la proteïna en qüestió, el proteosoma,que és el responsable de la degradació, identifica a aquesta proteïna com a “d'un sol ús” i comença una cadena de reaccions que acaben amb la degradació total de la proteïna.

El mal funcionament del sistema de regulació per cadenes de poliubiquitina està relacionat amb patologies com l’Alzheimer, el Parkinson, la síndrome de Angelman, o la síndrome de Von Hippel-Lindau. Aquest estudi, en el que han participat els investigadors espanyols María José Rodes Rama i Ángel Orte Gutiérrez, obri les portes a un millor coneixement de la regulació de les funcions cel·lulars i mecanismes de resposta a l'interior de les cèl·lules davant la presència de proteïnes inestables, que poden desembocar e l’acumulació de:
  • Cossos fibrosos en patologies com l'Alzheimer i el Parkinson.
  • Agents estranys, com els virals
  • Danys en el genoma, reparació de l’ADN.

En treball es presenta l'existència d'una varietat dinàmica d'estructures en les cadenes de diubiquitina, compostes de dues unitats de la proteïna reguladora, en contrast amb la conformacions estàtiques, establida fins hui en els repositoris d'estructures de proteïnes. Així, la comprensió de com te lloc la selecció conformacional, representa hui en dia un pas primordial i una fita mai evidenciada fins ara, en com la funció de cadenes de poliubiquitina, poden permetre el desenvolupament de noves teràpies basades en el reconeixement molecular davant de les patologies relacionades amb ella.
 Referencia bibliogràfica

Y. Ye, M.H. Horrocks, M. J. Ruedas-Rama, S. Ibrahim, A.A. Zhukov, A. Orte, D. Klenerman, S.E. Jackson, D. Komander. "Ubiquitin chain conformation regulates recognition and activity of interacting proteins". Nature, 2012. Doi: 10.1038/nature11722.

Més enllà del canvi conceptual: Aprenentatge com a canvi conceptual, metodològic i axiològic


Intentar que els nostres alumnes pensen en la ciència com un conjunt de dades o com un  sistema de continguts conceptuals, metodològics i axiològics, implica formes pràcticament diferents d’orientar l’ensenyament de les ciències, i per suposat de les activitats d’ensenyament, aprenentatge i avaluació. Si partim del fet que ambdós tipus de coneixements  poden ser considerats complementaris, qualsevol material d’aprenentatge que se’ls presente deu  tenir una estructura conceptual explicita amb un vocabulari ni massa novador, ni massa difícil, pensant en  l’alumne al que va dirigit, intentant tenir en compte també, quines són les seus motivacions. 

Per tant pensem que si l’alumne té dificultats per comprendre els conceptes bàsics de la ciència, més en te per recordar dades que ni comprenen ni saben de la seua utilitat. Així qualsevol dels nostres alumnes assoleixen un concepte, quan són capaços de dotar-lo de significat en un nou context; és en aquest mateix moment, quan podem parlar de que l’ha interioritzat i per tant el compren. Per tant cal fer caure el paradigma de transmissió/recepció de coneixements elaborats i fer emergir el d’ensenyança/aprenentatge, sols així podrem veure confluir les motivacions de l’alumnat i la nostra pràctica docent.

A l’hora d’orientar l'aprenentatge com procés d'investigació dirigida, Gil i els seus col·laboradors proposen  la següent sèrie d'estratègies:

 a) Plantejament de situacions problemàtiques que generen interès en els alumnes i proporcionen una concepció preliminar de la tasca.

b) Els alumnes, treballant en grup, estudien qualitativament les situacions problemàtiques plantejades i, amb les ajudes bibliogràfiques apropiades, comencen a delimitar el problema i a explicitar idees.

c) Els problemes es tracten seguint una orientació científica, amb emissió d'hipòtesi i explicitació de les idees alternatives, elaboració d'estratègies possibles de resolució i anàlisi i comparança amb els resultats obtinguts per altres grups. És aquesta una ocasió per al conflicte cognitiu entre concepcions diferents, la qual cosa duu a replantejar el problema i a emetre noves hipòtesis.

d) Els nous coneixements es manegen i apliquen a noves situacions per a aprofundir en els mateixos i afermar-los. Aquest és el moment més indicat per a fer explícites les relacions entre ciència, tecnologia i societat.

Les estratègies pròpies de l'aprenentatge com investigació han d'anar acompanyades per activitats de síntesis que donen lloc a l'elaboració de productes com esquemes, memòries, mapes conceptuals, etc, i que permeten concebre nous problemes. Coherent amb aquest enfocament, la resolució de problemes com investigació es proposa com alternativa als problemes i exercicis tradicionals. En formulacions recents del model s'insisteix a qüestionar la separació tradicional entre pràctiques, resolució de problemes i teoria i s'ofereixen alternatives concretes d'integració

Per tant com diu Daniel Gil:

“És precís descarregar els programes de ciències de continguts conceptuals i prestar més atenció als aspectes metodològics, a l’estudi de la natura del coneixement científic, als processos de construcció del mateix i a la relació entre Ciència, Tecnologia i Societat, CTS”.

En l’aprenentatge com investigació, el canvi conceptual adquireix ara un caràcter instrumental, i deixa de ser un objectiu en si mateix : “la investigació no és planteja per aconseguir el canvi conceptual, si no per resoldre un problema d’interès”, el canvi conceptual “es produeix al llarg de tot el procés com un resultat més”, d’açì l’èmfasi en el necessari canvi metodològic que deu acompanyar a tot procés.

dijous, 6 de desembre de 2012

Nostocaceae


Nostoc commune Vaucher ex Bornet & Flahault

Nom vulgar.: merda de bruixa

Els nòstocs (Nostoc) són un gènere de cianobacteris d'aigua dolça que formen colònies espirals compostes per filaments. Aquests es troben compresos en una beina gelatinosa. Si es troba al sòl, una colònia de nòstocs no es visible, però després d'una tempesta augmenta la seua massa fins a fer-se visible.
Aquests cianobacteris contenen, en el citoplasma, pigments fotosintètics que els permeten realitzar la fotosintesi. Però també poden créixer mitjançant associacions simbiòtiques amb teixits de plantes, com la falguera aquàtica Azolla.
En temps humit constitueix masses gelatinoses, hidratades, informes i toues d'alguns centímetres, de color verd olivaci o marró, que descansen sobre replanells de roca o clars de sòl erm. En canvi, en temps sec es redueix a unes làmines negres, xicotetes i fràgils, que passaran desapercebudes

dimecres, 5 de desembre de 2012

Agaricaceae


Macrolepiota mastoidea (Fr.) Singer

Barret, de 5 a 12 cm de diàmetre amb una cutícula continua que es trenca al créixer assemblant a una estrella sobre un fons més clar finament esquamulós, àpex amb umbó prominent. Presenta làmines blanquinoses, lliures, denses, i amb collar. En el peu trobem un anell ascendent, senzill i emarginat. Peu marró a taques de dibuix irregular, e 7 a 15 cm de longitud. Esporada blanca. Comestible.
No molt comú a la localitat, quan apareix ho fa en exemplars aïllats, que prompte serveixen d'aliment, pel que es molt difícil trobar-les senceres. Bons exemplars a la Solana de la Parra.
 
 

dimarts, 4 de desembre de 2012

Pezizaceae

Peziza praetervisa Bres.
 
Nom vulgar.: cassoleta de forn de calç
 
Cos fructífer en forma de cassoleta quan és jove, per acabar en forma de plat, encara que la majoria de les vegades es deformen per la pressió mútua dels exemplar que solen aparèixer agrupats. Hem trobat exemplars de 2 fins a 7 cm d’amplària,. Com podem vore a les fotografies presenten un himeni de color bru violaci, amb una cara externa més obscura d'un color brunenc fosc. A diferència d'altres espècies de peziza, aquesta quan la trenques secreta un suc aquós que no canvia de color.
Al municipi podem trobar-la en grups més o menys densos prop dels acumuls de llenya cremada dels forns de calç, i en camps de taronger de substrat arenós prop de la muntanya, i al voltant de cremadors de llenya. Molt comú en la zona est del terme municipal.
 
 

Hymenochaetaceae


Phellinus torulosus (Pers.) Bourdot & Galzin


Cos fructífer arrodonit en forma de closca, de 10 a 40cm de diàmetre, pot arribar a sobreeixir fins a 10 cm del tronc, cutícula velluda de color marró intens que amb el pas de temps s'obscureix, marge groc òxid en forma de coixinet hirsut. Porus de 5 a 7 mm, arrodonits de color marro canella. Podem trobar-los tot l'any als peus de garrofers debilitats encara vius. Prou comú a tota la localitat.
 
 

 

dilluns, 3 de desembre de 2012

Humariaceae


Humaria hemisphaerica (Weber in Wiggers: Fr,) Fuckel

Cos fructífer de 0,5 a 3 cm de diàmetre, de jove quasi esfèrica amb una xicoteta obertura apical, desprès s'obri i adopta forma de copa aplanada, fixada al sòl sense peu. La part interior presenta un himeni de color blanc grisós, i el marge d'aquest està cobert de pèls marrons rígids i curts. Part externa coberta de pèls i de color marrò. La car és cèria i pàl·lida. Els trobem de forma aïllada en sòl i boscs humits de Pinus halepensis, podem dir que es tracta d'una espècie eminentment humícola.
 
Fotografia realitzada en la Serratella.
 
 

Agaricaceae

 
Agaricus campestris L.: Fr.
 
Nom vulgar.: camperol
 
Barret de globós a hemisfèric quan és jove, en madurar convex aplanat, ornamentat amb xicotetes esquamules, marge incurvat i restes de vel quan és jove, de 3 a 10 cm de diàmetre. Làmines lliures amples i apretades, de color rosa per passar al marró xocolate. Peu cil·líndric, blanc de superficie llisa, encara que de vegades presenta fibrilles. Una de les característiques d'aquest xampinyò és que la seua carn no enrogeix quan es talla. Esporada bru porpora. Podem trobar-lo en la zona del Pla, en xicotetes prats i clarianes, entre l'herba o en llocs de matoll aclarits sobre sòls bàsics.
 
Es tracta d'una espècie freqüent al municipi encara que no conta en bones poblacions. Bon comestible. Típic de la tardor, encara que podem trobar exemplar a la primavera, sempre que aquesta siga fresca i humida.
 
 

dissabte, 1 de desembre de 2012

Schizophyllaceae



Schizophyllum commune Fr.

El cos fructífer en forma de ventall o petita petxina amb vores irregulars. Mesura entre 1 i 4 cm d'amplària i 3 i 6 cm de projecció fins al tronc. Viu sobre troncs morts durant tot l'any, també per la cara inferior de l'escorça. La superfície del barret és tomentosa- vil·losa, marge retallat, de color blanc grisenc en temps sec i més fosc quan plou. Les laminilles, de color carni,radialment disposades a partir del punt d'inserció, més estretes prop del peu, presenten com a particularitat una esquerda en sentit longitudinal, d'on obté el nom: schizophyllum significa laminilles involutes. Espores cil·líndriques de color ocre rosat.

 
Peu lateral, curt o ausent. Carn escasa i coriàcia.
 
Molt comú a la localitat on fructifica sobre tot tipus de fusta morta, aquests exemplars es troben sobre un tronc mort de taronger.Podem trobar-lo en qualsevol época de l'any.


 

dijous, 29 de novembre de 2012

Sclerodermataceae


Scleroderma verrucosum (Bull.) Pers

Cos fructífer estipiforme bulbós, amb la part superior de color groguenc, finament areolada, pseudostípit amb cordons micelars, peridi prim, gleva de color gris negrosa, amb vènules blanquinoses. Espores esfèriques i brunes, amb agullons, que ixen per una ruptura de la part superior. Olor desagradable. Tòxic.
Aquesta espècie es troba preferentment en indrets oberts i secs, bones poblacions als voltants del motor del Pou dels Llauradors. Característic de la tardor.
 

















diumenge, 25 de novembre de 2012

Tricholomataceae



Clitocybe squamulosa (Pers.: Fr.) J.E. Lange

Com podem vore es caracteritza pel seu barret vermellós canyella, amb un centre infundibiliforme, amb una superficie un poc furfuràcia i esquamulosa. Les làmines de color crema i més clares que el peu, són gruixudes, semidistants i recurrents.

Podem trobar-la repartida pel municipi baix de xicotetes taques boscoses de Pinus halepensis. Abundants en les zones descarbonatades que afloren en Bases Roges, on creixen baix de Pinus pinaster i Erica arborea.

Tricholomataceae



Clitocybe fragrans (Sowerby: Fr.) P. Kumm.

Nom vulgar: anisat blanc

Barret de color blanc clar lleugerament umbilicat, encara que de vegades pot agafar un to ocraci pàl·lid. Làmines blanquinoses, denses i decurrents. El peu que també és blanc, presenta toment miceliat a la base, com podem observar a la fotografia de baix.

A Carcaixent no es difícil trobar-lo, les poblacions més abundants es localitzen als voltant del Tir de Bidó. Depenent de l'any podem trobar-los des de finals de setembre a mitjans de desembre.

Cal destacar, que conté muscarina, alcaloide tòxic i parasimpaticomimètic que causa una activació psiconàutica i a elevades dosis pot provocar la mort.



divendres, 16 de novembre de 2012

El món a l'abast de tothom, un avantatge o un incovenient.


Com hem treballat aquestes setmanes a l’aula, a Internet circula un bon grapat d’informació que no sempre es certa, i que aporta informacions errònies que moltes vegades poden provocar efectes no desitjats en la resta d’usuaris. Per tot això, una de les primeres tasques que tenim com a ciudatans i usuaris de la xarxa en aquesta era de la societat de la informació, és saber en tot moment com verificar les dades i les fonts d’informació. Aquest treball de recerca ens ajudarà a saber destriar la informació que arriba a les nostres mans, així com a convertir-nos en usuaris més lliures que constaten la font i no creuen a peus junts, tot allò que els diuen.
Com que en aquests moments estem treballant en el Bloc “ Viure més i millor”, vos propose un exercici que deureu resoldre i portar fet a classe, qualsevol alumne com vosaltres familiaritzat en l'ús de la xarxa no deu tenir cap problema en interpretar la informació que li arriba i verificar les fonts i la seua autenticitat.
A l’obrir el correu aquesta setmana vaig trobar el següent missatge enviat per una companya de feina que vigilant per la meua salut, no s’ho va pensar ni dues vegades, a vore que pensa Soro:


Medicamento Suspendido

DIFUNDIR URGENTE, RIESGO DE MUERTE

Pilar M. Arrabal García
Dpto. Biología Celular, Genética y Fisiología,Facultad de Ciencias.
Campus de Teatinos, s/n
Universidad de Málaga
29071. MÁLAGA. España
Tf.: 952131954- Fax.: 952131937

Estas cosas no salen en las noticias, porque si no el mercado farmacéutico temblaría, pero como estoy vinculada al mundo sanitario, me llega información verdadera.

Esther
Dpto. Cardiología
Hospital Insular.
Gran Canaria
Buenos días, no comprar antigripales, tomar solo termalgin o ibuprofeno (dalsy para los niños)

SECRETARÍA DE SALUD LABORAL Y MEDIO AMBIENTE
Urgente!!! Medicamento Suspendido

DIFUNDIR URGENTE, RIESGO DE MUERTE.
El Ministerio de Salud a través de la (Agencia Nacional de Vigilancia Sanitaria)
suspendió la distribución, manipulación, comercialización denominada
FENILPROPALAMINA.La medida fue tomada después de que, (FDA), de Estados Unidos, constató que la
sustancia provocó Efectos adversos FATALES (hemorragia cerebral).
Está presente en 21 medicamentos, especialmente en los anti-gripales.

Los medicamentos suspendidos son los siguientes:
1) Benadryl día y noche.
2) Contac
3) Naldecón Bristol
4) Acolde
5) Rinarín Expectorante
6) Deltap
7) Desfenil
8) HCl de fenilpropalamina
9) Naldex
10) Nasaliv
11) Decongel Plus
12) Sanagripe
13) Descon
14) Descon AP
15) Descon Expectorante
16) Dimetapp
17) Dimetapp Expectorante
18) Ce paco l Plus
19) Ornatrol
20) Rhinex AP
21) Contilén
22) Decidex
23) Contac 10
24) Desenfriol-D
25) Desenfriolito
26) Dimetap
27) Graneodin-D
28) XL3

A todos los que estén utilizando cualquier medicamento de esta lista, que suspendan la medicación y consulten a su médico para mayores detalles.

POR FAVOR REENVÍEN
Si no saps per on començar, cosa que dubte, clicka sobre el títol d'aquesta entrada i que tingues una bona recerca.

dimecres, 14 de novembre de 2012

Models cel·lulars


Si ens preguntem quin nivell d’organització es va tenir que aconseguir per permetre dur a terme les funcions vitals, sense cap dubte contestarem que la cèl·lula.

Tots els ésser vius estem formats per cèl·lules, i aquestes són la menor porció de matèria que es pot nodrir, relacionar i reproduir; és per això que se la considera la unitat de vida.

En les fotografies que es poden observar a continuació vos deixe la visió de les cèl·lules procariòtiques i eucariòtiques dels alumnes de 2n Q del Grau de Magisteri de la UV. Cal destacar que tenen una imaginació desbordant, i que com a professor d'ells em sent ben pagat de ser-ho.

Hem retirat el nom de les part, així com dels orgànuls en algunes d’elles per a que deixeu volar la imaginació, jugueu amb els vostres alumnes com ells ho han fet entre ells per familiaritzar-se en l’estructura cel·lular.


  Com podeu vore, la tecnologia també arriba al món cel·lular, aquesta cèl·lula presenta un interruptor per entrar en divisió cel·lular,és a dir, en mitosi, sols quan s’encén la llum es veuen els cromosomes condensat, apagada es troba en interfase.               
 Espere que disfruteu, tant o més, del que jo ho he fet.

dimarts, 6 de novembre de 2012

Grau de Ciències Ambientals


Per a saber quin és el grup de pràctiques de BIOLOGIA II en el que has estat assignat, fes un clik sobre el següent enllaç, i en la carpeta de Biologia I i Biologia II, obri l'arxiu "Curs acadèmic 2013 Biologia. pdf"


Per a saber el grup de pràctiques de ECOLOGIA II de segon curs del Grau de Ciències Ambientals, fes un click sobre el següent enllaç, i en la carpeta de Ecologia obri l'arxiu "Curs acadèmic 2013 Ecologia II.pdf"; també trobareu el material de la 1ª práctica, mapes, etc.


Per a saber el grup de pràctiques de DIVERSITAT ANIMAL de segon curs del Grau de Ciències Ambientals, fes un click sobre el següent enllaç, i a la carpeta de Diversitat Vegetal  obri l'arxiu "Curs acadèmic 2013 Diversitat Animall.pdf" :

Grups i llistats de pràctiques de Diversitat Animal


Grup de pràctiques de l'assignatura de Diversitat Animal i Vegetal del tercer curs de la Licenciatura de Ambientals, per vore'l fes un click damunt del següent enlla, i a la carpeta de Diversitat Vegetal obri l'arxiu "Curs acadèmic 2013 Diversitat Vegetal.pdf" :


Grups i llistats de pràctiques de Diversitat Vegetal i Animal

diumenge, 28 d’octubre de 2012

El mètode científic


Blancaciència, els set nans, i l’estrany cas de les tomaqueres




Llegeix el text que apareix a continuació i respon a les preguntes que apareixen al final del mateix.

Quant tots els matins els set nans anaven a la mina a treballar, a la Blancaciència li agradava dedicar part del matí al seu hortet ecològic, sols així els seus dinar eren, a més de saborosos, ecològics. La veritat es que la Blancaciència plantava tot tipus de verdures i hortalisses, i fins i tot, quan arreplegava una collita que no podien consumir en una setmana ella i els set nans, anava al mercat del poble i venia el que els sobrava. Aquest any, pels reigs, els set nans decidiren regalar-li un ordinador amb wifi i connexió a Internet. Ara Blanca Ciència estava molt contenta perquè a més de ser una gran observadora, i estudiar el que passa a la natura des del seu hortet, podia divertir-se les curtes vesprades de tardor cercant informació sobre varietats de plantes i mètodes de cultiu.

Blancaciència: Feliç, has vist quina collita de tomaques tenim, grosses, lluentes i entre verades ¡ quina olor que fan quan les culls! , la veritat es que hi ha moltes i prompte es fan madures, a més tenim encara conserva de tomaca de l’any passat.

Feliç: Si vols demà t’acompanye al mercat del poble per vendre-les, pense que no tindrem cap problema. Que et sembla si agafem un basquet i les deixem collides, així demà no ens alcem una mica més tard.

Blancaciència: Molt bé Feliç, Mudet diu que ens ajuda per que acabem abans

I com era d’esperar, en un tres i no res, varen vendre les tomaques i tornaren a la casa del bosc amb oli i arròs per a tot el mes. Mentre en un altre lloc de la comarca, a la Reina madrastra de Blancaciència li arribaven noticies de l’èxit d’aquesta amb les verdures i hortalisses, i com que era molt gelosa i pensava que les millor eren les que es cultivaven al seu castell, va decidir preguntar-li al seu mirall màgic.

Reina: (Plantada i cara al seu mirall)

- Mirallet, mirallet, digues, quin és la l’hortet que fa les millors tomaques de la zona?

Mirall:
- Tu ets, oh Reina, la que té l’hortet més gran i amb més treballadors. Però sense cap dubte les millors tomaques són les que es cultiven a l’hortet de Blancaciència i els set nans?

Llavors la Reina, plena d'ira i d'enveja, va buscar la forma de fer malbé les collites de Blancaciència. Mentre a la casa del bosc del set nans.

Mocós: Blaqui deixa ja l’ordinador i baixa amb nosaltres hem muntat una festa supercuqui i hem inventat un nou ball, el de la collita.

Rondinaire: (Com sempre amb el braços creuats i en cara de pocs amics, interromp a Mocós)
¿Què et jugues a que diu que NO, com sempre que està davant de l’ordinador? Últimament està més mustia que un camp de tarongers sense aigua, sols fa que llegir, escriure, dibuixar i!!!,

Blancaciència: Baixe de seguida, la veritat es que estic buscant informació sobre les varietats de tomaques i les causes de mort de les tomaqueres, l’excés d’humitat, les plagues, i molt més, i clar després de tot el dia, aquest és el momentet que tinc per descansar i connectar-me a Internet.

Rondinaire: Doncs bé, la humitat, els bitxos i la resta de animals dels món et semblen més entretinguts que nosaltres set, que som guapets, atractius i divertits. Si no baixes prompte, ¡ t’ho perds tu! Després no renegues que si no trobes al teu príncep.

Ixen tots dos cantant..... “bailar pegados es bailar”... corazón con corazón, en un solo salón dos……”).

Tots els matins Blancaciència, que és molt observadora, a més de tenir cura de l’hortet anota al seu quadern de camp, tot allò que li crida l’atenció, dibuixa pardalets, caragols, taques a les fulles, etc . Un mes després i mentre està a l’hortet, se n’adona que les tomaqueres quasi que no tenen fulles i les que queden estan con retallades amb tisores................

Blancaciència: Savi, Savi, Savi!!! Saaaviiiiiiiiiiii!!!

Savi: Què passa res? Què són eixos crits? T’has caigut, has entropessat? T’has tallat? Estàs bé? pasa hija, ¿te has cortado?, ¿te has caído?, ¿estás bien? Ja veig que si, intenta no espantar a la gent així, en l’edat que tenim ens pot agafar un atac de cor.

Blancaciència: Mira!, Mira!, algunes de las tomaqueres s’han quedat sense fulles i les que queden estan com retallades, però es que les alberginieres també, totes les plantes de l’hortet estan igual...

Rondinaire: (ix espantat i com sempre enfadat de la casa, alertat pels crits) ¿Què nassos passa?, ¿què haurà fet ara la Blanqui?, com sempre està inventat coses, de sgunr que li ha caigut damunt una deixes barraques de tomaqueres que fa ella, et vaig dir que la pròxima vegada que feres un altra bogeria, acabaves vivint davall del pont de l’estret, i mira fa més que fred per la nit.

Savi: Anem a vore Rondinaire tu sempre de mala baba, no fa falta que et poses així, la xiqueta se n’acava de donar que tenim un greu problema, algú o alguna cosa s’ha passat la nit llevant fulles i retallant-les i la veritat es que no hi ha indicis de res.

Rondinaire: ¡¡No!!, aleshores vaig a per una porra, i aquesta nit la passe jo de guàrdia, i a qui entre a l’hortet per agafar fulles li l’estampe una brancada i problema acabat.

Blancaciència: Tranqui, tanqui Rondinaire, anem a resoldre aquest problema d’una forma científica, com estan acostumats a fer-ho els científics. Fixat ahir per la vesprada va ploure molt, i les úniques empremtes que hi ha al sòl són les nostres, per tant no pot ser una persona o animal que camine, en cas contrari veuríem les seus empremtes . Doneu-me una poc de temps, per investigar el problema, intentaré llegir tot el que he anat anotant diàriament al quadern a més de la informació que he buscat a Internet, no siga cosa que com sempre, prenem cap decisió de la que després ens pugem penedir.

Mocós: ( i com sempre abans de parlar esternudant) No serà que hi ha massa humitat, jo de tu posaria un pluviòmetre per mesurar la quantitat d’aigua i vore si es que plou massa.

Blancaciència: (gratant-se el cap per agafar-se després la barbeta) Hi on estan les fulles i els trossos retallats, no estan al sòl i no ha fet vent aquest nit. Vaig dalt a la meua habitació i de seguida baixe, se m’ha ocorregut una cosa.

Tímid: ( com qui no vol dir res, i amb la veu baixeta) ¿Què estàs fent Blanqui?

Blancaciència: Com molt bé saps quan tinc cap problema el meu cap no para intentant buscar la solució, i pense que tinc varies possibles respostes a aquest problema. He decidit baixar la webcam per instal·lar-la en una de les canyes de la barraca on estan les tomaqueres.

Tímid: ¿Y què pretens aconseguir?

Blancaciencia: Mira Tímid, encara que estic molt de temps a l’hortet, no sempre estic mirant el que passa allí, així per la nit, per la vesprada quan vaig a classes d’anglès, o estic dins de casa, poden venir moltes aus, que metre estic allí no venen, i fer-ho tot malbé.

Tímid: Ahh.. Però que resabuda que eres, aixó vol dir que penses que poden ser els ocells els responsables del problema.

Blancaciència: Molt bé, Tímid!, per a que després diga Rondinaire que tens el cap per adornar. Com tu mateix has dir, es una explicació possible.

Després d’uns dies d’anàlisi de les imatges i després d’identificar les diferents aus que visiten el seu jardí al llarg del dia, caderneres, verderols, pit rogets i teuladins, se n’adona que cap d’ells és el causant de la desaparició i retallada de les fulles que segueixen desapareguen encara que més poc a poc. Una vesprada mentre anotava que havia trobat una mena de boletes verdetes a la bases i una mena de baba que desfilava des de terra fins als troncs de les tomaqueres, fent rastres lluents que recorrien tota la planta, ja se que passa i quins animalets són els responsables, són bavoses. Però en aquell moment va aparèixer un príncep muntat sobre un majestuós cavall i només contemplar a Blancaciència va quedar enamorat d'ella. I després de parlar una bona estona, va voler acomiadar-se'n besant-la, i segons conten els set nans des d’aquest mateix moment perquè el petó d'amor que li havia fet el príncep va trencar l'encanteri de la malvada Reina i les tomaqueres tornaren a tenir fulles i produir gran quantitat de tomaques.


En Salvador Piera i Gabardó


1) Quin és el problema al que s’enfronta la Blancaciència?

2) Quines hipòtesis es plantegen al text?

3) Com es dona compte de que les hipòtesi són correctes o no? Aplicant el mètode indica cadascun dels trets posant con exemple el que li ha succés a Blancaciència

4) Que deuria fer la Blancaciència una vegada resolt el problema, per a que no torne a passar?

5) Com demostraries a la gent del poble, que ni va haver un encanteri de la Reina, ni el bes del príncep el va trencar?

Classificant els éssers vius

Donat l'elevat número d’éssers vius i la seua gran diversitat s’ha fet necessari ordenar-los en grups i classificar-los, per a facilitar el seu estudi, és a dir, per a deduir en què s’assemblen i es diferencien uns d'altres.

Al llarg de la història, els científics han emprat diferents mètodes de classificació per formar grups d’organismes segons les seues afinitats. Així la ciència que s’ocupa de la classificació s’anomena Taxonomia.

Les principals classificacions proposades al llarg de la història són:

1. La de Aristòtil, aquest filòsof grec no coneixia la magnitud del número d’espècies que hi havia a la Terra, i pel que coneixia, les classificava en dos grans regnes, el Regne dels animals i el Regne de les plantes. A la vegada els animals els classificava segons si tenien o no sang roja

2. La del botànic suec Carl von Linné (1707-1778) ideant un sistema per a la classificació dels organismes que es basa en els seus caràcters morfològics i en l’observació de les semblances estructurals, per concloure finalment que aquells que presentaven estructures semblants deurien pertànyer al mateix grup o categoria taxonòmica i va establir una jerarquia de grups o tàxons. En ella cada grup de nivell superior abasta un o diversos grups de nivell inferior.

Encara que ens puga semblar senzill, fer grups amb els éssers vius en realitat es una tasca més que difícil, doncs la majoria de vegades precisar entre les semblances o les diferències entre ells requereix de complexos treballs i estudis.

Aquests grups i subgrups en que classifiquem als éssers vius s’anomenen categories taxonòmiques

• Categoria taxonòmica o taxó. S'anomena així a qualsevol grup d'organismes en una classificació jerarquitzada d'éssers vius.

• Tipus de categories taxonòmiques. De superior a inferior són:

 Regne

 Fílum (o Divisió)

 Classe

 Ordre

 Família

 Gènere

 Espècie

• Espècie, es defineix com el conjunt d’éssers vius que, tenint avantpassats comuns, s’assemblen entre sí i són capaços d’entrecreuar-se donant descendència fèrtil.

Un Regne abasta diversos Fílums, un Fílum compren diverses Classes i així successivament.

A.1.- Per fer-te una idea de la tasca, intenta amb els objectes següents fer diferents grups taxonòmics,  assenyala els criteris que has emprat i realitza una clau dicotòmica. Una vegada realitzada dona un dels exemplars a un compay/a i utilitzant la clau que has confeccionat que intente classificar-lo en el grup al que pertany.














Per visualitzar tot el material treballat a classe clicka damunt del següent enllaç
Classificant als éssers vius

dilluns, 15 d’octubre de 2012

Competència científica



Aprendre a preguntar i preguntar per comprendre allò que ens envolta, és la tasca que hem de desenvolupar els docents en les primeres etapes de la instrucció acadèmica. Pense, i  tant de bo m'equivoque, que existeix un gran abisme, entre les finalitats perseguides i declarades pels docents ila realitat més immediata, l'aula. Recordem que el nostre alumnat, posseeix un coneixement intuïtiu de tot allò que l’envolta, per tant la nostra tasca consistirà en ajudar a explicitar-lo; sols així podran formar idees pròpies al voltant dels fets i fenòmens del món que els es més familiar. Aleshores l’ensenyament i aprenentatge de les ciències deu ser el motor que engegue la maquinaria dels sentits, per tal de percebre tot allò que esdevé diàriament al voltant de tots nosaltres, amb la finalitat d’intentar ser capaços de descriure l’entorn més immediat  que ens envolta. Sols així, podrem despertar en el nostre alumnat la curiositat a la vegada que estimulem la seua imaginació.
Un aprenentatge que empre com a referent l’exercici de les facultats pròpies de cadascun dels nostres alumnes, els ajudarà a explicitar tot tipus de continguts i els farà vore sense que s’adonen de la pròpia importància del procés del seu ensenyament.
La nostra àrea, es sense cap dubte, una de les eines que millor poden ajudar a l’alumne a desenvolupar les capacitats d’observar, comparar, establir analogies, diferencies, reflexionar i fins i tot arribar a conclusions pròpies que poden enfrontar-se de nou amb la realitat, de segur que si ho pensem una mica, no coneguem cap exercici gimnàstic millor que els ajude a reforçar i exercitar la intel·ligència. Cada dia més cal promoure el paper actiu de l’alumne en el seu propi ensenyament fugint de tot tipus de via didàctica que ignore l’enorme potencialitat del propi mètode de les ciències.
Fixem-nos, cap de nosaltres posa en dubte el valor que tenen les activitats pràctiques en l’ensenyament i aprenentatge de les ciències a l’hora d’aconseguir en el nostre alumnat aprenentatges significatius i duradors; tanmateix, tots també sabem que els treballs pràctics on l’alumne pot familiaritzar-se en un mètode de treball, són més bé minoritaris.
Per tant, desenvolupar la competència científica no es sols adquirir coneixements, si no també familiaritzar-se amb el mètode que empra la ciència per arribar a ells. 

divendres, 12 d’octubre de 2012

Oganitzant per entendre la vida.


La Terra es va formar fa aproximadament uns 4.500 milions d'anys. Al començament, la Terra era una massa incandescent de roques foses. Mil milions d'anys després, la superfície de la Terra es refreda suficientment per formar una escorça sòlida, plena de volcans que expulsaven a l'atmosfera gran quantitat de cendres i gasos (H2, CH4, NH3 i vapor d'aigua). Degut a l'elevada temperatura ambiental, es van originar immenses masses de núvols que provocaren tempestes d'activitat extraordinària.

Al si d'aquesta atmosfera es produí la formació de les primeres molècules orgàniques, que van ser arrossegades per la pluja i acumulades als oceans, on s'agruparen i originaren els primers éssers vius.
Aquesta teoria fou proposada per Oparin el 1924 i, la primera fase, la van comprovar experimentalment Miller i Urey el 1953, en sotmetre una mescla d'H2, CH4, NH3 i H2O a altes temperatures i a fortes descàrregues elèctriques. Al cap d'uns dies obtingueren diverses molècules orgàniques.

Així, van aportar una prova important en la primera fase de la teoria d'Oparin: la síntesi de molècules orgàniques a partir de matèria inorgànica. Malgrat totes aquestes proves, completades posteriorment per l'investigador català Joan Oró, encara ignorem de quina manera donaren lloc, aquestes molècules, a un ésser viu.

La matèria viva és la matèria que constitueix l'estructura dels éssers vius. Aquests són estructures complexes que es: nodreixen, reprodueixen i relacionen.Tota la matèria de l'Univers està formada per àtoms; els éssers vius, com a part d'aquest, també estem formats per ells. No obstant això, no som una mescla desordenada d'elements químics, sinó estructures complexes i altament ordenades. La matèria viva, s’organitza des de l'àtom fins als éssers vius, i aquestes unitats d’organització reben el nom de nivells d'organització.

Per vore els diferents nivells que hem treballat a classe, fes un click damunt del següent enllaç:



dimarts, 2 d’octubre de 2012

InfoUniversitat





Des del dia 27 de septembre, la Universitat de València compta amb un nou periòdic electrònic que ve a omplir i substituir l’espai informatiu que tenia des de fa quinze anys el “Nou Dise”. Aquest naix amb el nom de InfoUniversitat i s’actualitzarà tots el dijous.

Com abans, aquest periòdic inclou notícies, reportatges, entrevistes, articles d’opinió, a més d’intentar donar visibilitat a les xarxes socials institucionals i a les produccions de la televisió i la ràdio de la Universitat de València.

Feu una ulladeta i podreu vore grapat de temes tan interessants com ho són els relacionats amb la ciència la docència, la cultura, els esports, la cooperació, les imatges de la setmana; a més de seguir a l’instant el faceebook i el twitter de la Universitat.

Animeu-vos, tant si sou alumnes d’aquesta o futurs alumnes, sols teniu que fer un click damunt del següent enllaç:


 


diumenge, 23 de setembre de 2012

Atenció a la diversitat


És …

Atendre les diferències individuals (capacitats, ritmes d'aprenentatge, interessos i/o característiques sociopersonals…)

Suposa …

Planificar, desenvolupar i avaluar activitats d'aprenentage susceptibles de ser adaptades (continguts, mètodes, avaluació).

Implica …

Considerar la individualizació de l'ensenyament.
Ser contemplada en tots els nivells i planols educatius.
El compromis de TOT el professorat.

Alumnat implicat...

Endarreriments en l'aprenentatge
 ACI significativa (endarreriment superior a un cicle, suposa modificar i/o eliminar objetius/continguts i traure a l'alumne de l'aula ordinaria)
ACI no significativa (endarreriment inferior a un cicle – manejable a classe -)

Dèficits cognitius
(p.e., síndrome Down)
Subjectes d'integració

Dèficitis sensorials
(visuals, auditius, motòrics)
ACI d'accés al curriculo

Grups desfavorits socialment (origen cultural,  etnia gitana, inmigrants, deprivació econòmica)


Trastorns psicològics. (esquizofrenies, depresió, dèficits d'atenció amb hiperactivitat…

Els que destaquen  (altes capacitats)
Enriquiment curricular, avançar-los un curs…

Programes d'ESO per a l'alumnat amb dificultats d'aprentatge i/o desmotivació.
De Diversificació Curricular (PDC)  y de Qualificación Professional Inicial (PQPI)

TOTS els estudiants en l'aula ordinaria
Atesos en la PROGRAMACIÓ d'aula

Per a més informació fes un click damunt del següent enllaç

Atenció a la diversitat

dilluns, 10 de setembre de 2012

Deixe d'afilar les tisores que pot quedar-se sense tall


Els polítics i els entesos en economia amb el seu silenci han legitimat tota una sèrie de pràctiques bancaries corruptes. Si bé fins ara no han fet res de res, si que cal dir que aquest és el moment d'apostar pel joc net a més de depurar responsabilitats, sols així garantirem la equitat entre tots els que ens toca fer sacrificis com a conseqüència dels excessos d'altres, a més d'enviar un clar missatge als futurs gestors, perquò s’ho pensen dues vegades abans de caure en les pràctiques que ens han dut a la situació en la que ens trobem.
S'ha d'emprar la transparència com a fàrmac, no subvencionat, per eliminar una de les pitjors malalties del sistema bancari i polític, "el compincheo", i el no em toques a mi que jo no et tocaré a tu. Estimats polítics cal controlar les neurosis personals per poder observar el món en la seua justa mesura.
Els nostres polítics deurien reflexionar per quin és el preu que estan pagant milers i milers de ciutadans i ciutadanes, que sense viure per damunt de les seues possibilitats i sense ser els responsables de generar monstres bancaris, sofreixen diàriament severs castics per una casta de polítics sense imaginació que retallen d'allà on més mal fa als que més mal estan.
El que està clar és, que el que per alguns de nosaltres és un malson sense fi, per a altres és un moment més que màgic, que malgrat que podia suposar un repte a la imaginació dels gestors d'aquest país, es una simple escusa per provocar retallades continues d'aquelles partides que fan malbé als que més tenen que perdre mentre que no pren cap mesura exemplaritzant  per a la seua casta.
Perquè no pensen entre altres coses en:
1.-Que les restes del capital paguen el mateix que les rentes del treball.
2.- Que les empreses que han rebut ajut públic el tornen quan s'emporten la seua activitat fora del país que les va subvencionar.
3.- Que les tisores arriben a l'estament església i que se'ls considere con un més dels habitants d'aquest país a l'hora de tributar per allò que tenen.
4.- Rebaixar els sou i eliminar part dels directius de les empreses públiques, i recordar que no es el mateix ser funcionari que pertànyer a la funció pública per mitja de la mà del polític de torn.
5.- Perseguir punitivament el frau fiscal, si puja 3 punts l'IVA però cada dia la recaptació és menor, qui ho paga és aquell que no defrauda i sobre el que cau la tisora cada vegada que hi ha qualsevol problema, siga o no macroeconòmic. Clar el ciutadà pensa, si hi ha amnistia fiscal per als grossos, i està servint de ben poc, o per a que dia a dia el que te diners se'ls emporte a certs paradisos fiscals, fer de Robin Hood està justificat, el problema es que en aquest cas el ric al que se li lleva per a donar als pobres és el propi Estat.
Bé el problema es que estem immersos en un bucle atemporal que es repeteix cíclicament, del que ni saben, ni sembla que els interessa eixir, i que con sempre s'empra per tornar a cadascú a la classe social a la que pertany, amb l'agreujant d'haver-li ensenyat una mica el caramel, per a que li servisca de purga mentre en 20 anys més intenta de nou aproximar-se a vore'l o llepar-lo.

Diari d'una crisi

Senyor Rajoy, senyor Rubalcaba...

Ens hem deixat segrestar la democràcia

Cap arbre té més troncs que rames

divendres, 7 de setembre de 2012

The fight for life


La lluita per l’existència, la rivalitat per l’espai, per l’alimentació, pel calor, la mútua adaptació, els esforços per la protecció, per l’agrupament, no són més que eufemismes de la llei de l’harmonia a la Naturalesa.
L’autoregulació és el principi més elevat de la vida, tal i com la coneguem. L’ordenació d’aquest equilibri proporciona les relacions de mesura i valor de la resta de lleis biològiques, agrupant les regles sensorials, funcionals i selectives.
Totes les vides i per tant, tots els éssers vius, tenen a la Naturalesa els mateixos drets, en quant que s’integren en la comunitat i col•laboren en la seua conservació, tant els febles com els forts, els pacífics com els violents, els sociables com els solitaris.
Cal pensar que per a la Natura, en un sentit estrictament biològic, res hi ha gran ni menut, odiós ni imperfecte.
La bellesa i la perfecció, són conceptes subtils, inventats pels humans, i que poden ser fascinants en un simple tros de terra i perdre, tanmateix, el seu encant a l’adquirir força i desenvolupament.
Els límits de les meravelles de la Natura, s’eixamplen al compàs de les investigacions de l’ésser humà i de la Ciència, amb una fi que hui en dia no és previsible, i en uns límits que sols nosaltres podem o no fixar-nos.