Quan les roques que
es formen a diferents profunditats de l’escorça terrestre arriben a la
superfície, entren en contacte amb l’atmosfera, hidrosfera i biosfera,
les quals presenten unes condicions físico-químiques caracteritzades per unes
temperatures i pressions més baixes i abundància d’oxigen, aigua i ions
dissolts. Aquests agents geològic
externs ( AGE) modelen i contribueixen a donar forma al relleu.
1.
Meteorització.
Els
efectes de la pluja, el vent, els canvis de temperatura, i ocasionalment els
éssers vius, produeixen canvis en les roques exposades a la intempèrie. Aquests
canvis quan tenen lloc in situ, és a
dir, no provoquen desplaçaments, són coneguts com meteorització. Així els productes resultants d’aquesta poden ser:
fragments de roca alterada o substàncies que poden ser dissoltes en aigua.
1.1. Tipus de meteorització
1.1.1
Meteorització física o mecànica
Provoca
la disgregació de les roques, sense que canviï la composició química dels seus
minerals. Entre els mecanismes més importants destaquen:
a)
Gelifracció.: En zones fredes (latituds
mitjanes i altes) on la temperatura descendeix per baix de 0ºC, en una
periodicitat diària o estacional, l’aigua que s’introdueix a les esquerdes de
les roques augmenta el seu volum quan es gela, de manera que fa pressió sobre
les parets de l’esquerda com si fos una falca i provoca el trencament de la
roca en fragments.
b)
Descamació o fragmentació.: Als llocs on hi ha
gran diferència entre la temperatura diürna i nocturna ( deserts, altes
muntanyes, etc) es produeixen fractures a les roques que acaben escamant-les
(homogènies) o fracturant-les (heterogènies).
c)
Pèrdua de pressió o descompressió.: Quan les
roques formades en zones profundes
(grans pressions) afloren a la superfície (baixes pressions), experimenten una
disminució de pressió que provoca l’expansió de la roca i, finalment , la seua
fragmentació.
1.1.2
Meteorització química
Canvi
en la composició química de les roques, amb la conseqüent transformació i
aparició de nous compostos i minerals. Els principals agents són el CO2,
O2, i H2O, presents en l’atmosfera i la hidrosfera, que
ataquen a determinats minerals destruint la seua estructura cristal·lina i
canviant la composició química i afavorint la disgregació de les roques.
Procés
|
Agent
|
Síntesi química dels procés
|
Dissolució
|
H2O
|
|
Procés en el que els minerals solubles que formen una roca es dissolen
en el aigua, és el cas de la sal gemma (NaCl), la silvina (KCl) i la
carnal·lita (MgCl2 . KCl . 6 H2O).
|
||
Hidratació
|
H2O
|
Anhidrita
|
Oxidació
|
H2O i O2
|
Òxid de ferro Goetita
|
Les aigües superficials i l’oxigen atmosfèric són capaços d’oxidar
alguns elements químics dels minerals, especialment el ferro, si aquest es
troba en forma ferrosa Fe2+, en presència d’oxigen s’oxida
ràpidament passant a forma fèrrica Fe3+, apareguent un nou
mineral.
|
||
Carbonatació
|
H2O i CO2
|
Àcid carbònic
Carbonat càlcic Bicarbonat càlcic
|
Causada pel CO2
i H2O conjuntament sobre minerals del grup dels carbonats, particularment el
carbonat càlcic el qual dissol, i com a conseqüència es produeix el desgast
de la roca.
|
1.1.3.
Acció dels éssers vius.
Els
éssers vius també provoquen meteorització, obrint esquerdes i alterant les roques.
Les arrels de les plantes obren
esquerdes i trenquen les roques. Els animals excavadors.
com els talps i els
nombrosos invertebrats
que viuen al sòl.
L'acció d'alguns organismes com els bacteris, els fongs o els líquens, que
durant la seva activitat produeixen substàncies de caire àcid que ataquen
químicament les roques. Els éssers vius poden contribuir de les dues formes en
la meteorització de les roques superficials, de forma mecànica i de forma
química.
a)
De forma física
·
Vegetals :les arrels de molts arbres
penetren entre les fissures de les roques ampliant-les i afavorint que
l’aire i l’aigua penetren en l’interior facilitant la posterior meteorització
d’aquesta.
·
Animals: Llombrígols, talps i escarabats, entre d’altres, escaven galeries a
terra realitzant el que coneguem com a meteorització mecànica.
b)
De forma química
·
Vegetals: les arrels de les plantes, els
líquens, les molses i algunes falgueres produeixen substàncies que alteren la
composició química de les roques.
·
Animals: el fem de molts animals, com és el cas del guano d’alguns ocells,
afavoreixen la corrosió de les roques i el canvi de la composició química dels
minerals constituents.
2. Processos Geològics Externs (PGE)
Com a resultat de la meteorització de la roca mare és
formen un conjunt de materials solts que s’acumulen en les zones baixes dels
relleu junt a la roca mare i s’anomenen detritus, aquests poden sofrir l’acció
dels AGE, provocant l’erosió, el transport i la sedimentació dels mateixos.
2.1. Erosió
Pèrdua
de materials d’una roca, com a resultat de la mobilització d’aquests materials
resultants del procés de meteorització.
2.2. Transport
*
En dissolució: materials dissolts en aigua.
*
En forma sòlida: diferents modalitats
1. Flotació, partícules molt menudes que no aconsegueixen vèncer la tensió
superficial de l’aigua i viatgen flotant .
2. Suspensió, fragment de xicoteta
grandària, que tenen un per compensat per l’energia del medi que no permet que
caiguen.
3.Saltació, quan els fragment s’enlairen per l’energia de l’aire o l’aigua, fins
que aquesta disminueix i cauen. Això es va repetint de manera que el fragment
salta.
4. Reptació, quan els fragments s’arrosseguen pel fons perquè l’agent de transport
no té prou energia per aixecar-los.
5. Rodament, fragments molt grossos i l’agent de transport no té prou energia per
fer-los reptar i roden sobre ells ( marmetes de gegant)
2.3. Sedimentació
Deposició
dels materials transportats pels AGE (aigua, gel i vent) en perdre la seua
capacitat de transport. Tipus de sedimentació:
a) Detrítica, materials clàstics, la dimensió dels quals depèn d ela força de
l’agent erosiu, còdols, graves, arenes, llims, argiles.
b) Química, per precipitació de les sals que arrossega l’aigua (estalactites,
etc), per evaporació (salines).
c) Orgànica, per acumulació de restes vegetals i animals (esquelets, closques,
etc), formació de torberes, diatomites, etc.
3. Factors que influeixen en el modelat del relleu
Els
canvis que produeixen en el relleu els AGE de penen de diferents factors:
·
Clima. En cada zona climàtica
predomina un AGE, zona polar, les glaceres; a les zones temperades i
equatorial, rius; zona àrida, el vent.
·
Litologia i composició de la roca.
El tipus de roca mare també influeix en la mena d’acció que hi poden fer els
AGE. Erosió diferencial.
·
Temps.
·
Disposició estructural. La
presència de fractures o de plecs, l’inclinació dels estrats, etc; influeixen
en la manera de se erosionada la roca.
·
L’acció antròpica. Obres
d’engenyieria (carreteres, preses, ports), desforestació, etc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada