La cita del dia


“En els moments de crisi, només la imaginació és més important que el coneixement”
Albert Einstein

dilluns, 28 de desembre de 2009

Matriu extracel.lular


La matriu extracel.lular és una complexa xarxa macromolecular que constitueix l'espai extracel.lular (els teixits). Els seus components són secretats localment per la pròpia cèl.lula. També es pot definir com: l'espai extracel.lular en el qual es troben immerses les cèl.lules formant, en conjunt, els teixits.

Composició:
-Polisacàrids units a proteïnes formant els proteoglucans, que formen un gel en el qual es troben englobades les proteïnes fibroses. Són llargues cadenes no ramificades que tenen carrega negativa i per tant capten cations de l'aigua, acumulant grans quantitats d'aigua que li dona resistència a la compressió. El principal component és l'àcid hialurònic que fa la funcio lubrificant en fluids articulars.

- Proteïnes fibroses, que poden ser estructurals, com el col.lagen o l'elastina, o be adhesives, com la fibronectina. El col.lagen es comença a sintetitzar al reticle endoplasmàtic, i despres d'un seguit de modificacions és excretat a l'exterior de la cèl.lula. L'elastina està formada per la clastina, que es molt hidrofòbica i rica en enrotllaments a l'atzar que li donen la propietat d'estirament i compressió sense trencar-se. Entre les fibres elàstiques hi ha fibres de col.lagen inelastiques que limitin l'estirament evitant el desgarrament. La fibronectina actua en la reparacio de ferides i facilita l'anclatge de les cel.lules. La laminina fa una funcio estructural i de filtració i forma les làmines basals que separen les cel.lules del teixit, i el teixit conjuntiu.

divendres, 25 de desembre de 2009

El somriure de Minerva


La preocupant caiguda en el reclutament de joves científics i estudiants de ciències en els països desenvolupats i la sorprenent desconfiança dels seus ciutadans cap a la ciència, fan de la popularització científica un objectiu prioritari per a tots els que ensenyem i en moguem en el món de la Ciència. És obligació de qualsevol Institució de nivell superior divulgar els resultats dels seus projectes de recerca científica i tecnològica tenint sempre com a premissa la importància de desenvolupar l'interès per la ciència ja des de la infància.

la Facultat de Ciències de la UNED va celebrar, d'octubre a desembre, i sota el títol La Sonrisa de Minerva: una experiència de divulgació científica per a joves, un extens programa d'activitats, tant a la Facultat com en 16 Centres Associats de la UNED, repartits per tot el país . Va participar en aquest programa gairebé la meitat del claustre de la Facultat, així com a professors i artistes convidats. Es van realitzar a la Facultat 56 activitats, a les que van assistir un total de 735 escolars (des de 6è de Primària fins a 4t d'ESO), de 13 escoles diferents de la Comunitat de Madrid, i uns 600 adults. Als Centres Associats de la UNED es van desplaçar 47 professors i es van realitzar 41 activitats amb una assistència estimada (entre escolars i adults) de 3.000 persones . Cinc van ser els programes de televisió educativa dedicats a diferents aspectes de l'esdeveniment, emesos per La2 i el Canal Internacional de TVE

dijous, 24 de desembre de 2009

Glicocàlix



Es tracta d'una zona rica en glùcids que podem trobar a la superficie de la membrana cel·lular. Aquesta zona és visible gràcies a certs colorants, que acoloreix per l'afinitat a la lecitina que presenta. Encara que la major part de glùcids els trobem units a molècules intrinseques de la membrana plasmàtica, el glicocàlix generalment conté també glicolípids i proteoglicans, que la pròpia cèl·lula a secretat a l'espai extracel·lular i que han quedat adsorbits per la superficie de la monocapa externa de la membrana.


FUNCIONS DEL CLICOCÀLIX


1º.- Protecció: esmorteix la membrana plasmàtica i la protegeix contra tot tipus de lesions físiques i químiques.

2º.- Confereix immunitat contra les infeccions: permet al sistema immunològic reconèixer i atacar selectivament als microorganismes estranys.

3º.-Defensa i reconeixement de les cèl·lules canceroses: els canvis en el glicocàlix de les cèl·lules canceroces permet reconeixer-les i poder actuar sobre elles.

4º.- Compatibilitat dels transplantaments: forma la baseper a la compatibilitat en el cas de les transfusions sanguínies, dels teixits empeltats i dels óragns transplantats.

5º.- Adherència cel·lular: fixa les cèl·lules que formen part del mateixos teixits.

6º.- Fertilització: permet que òvuls i espermatozoides, es reconeguen i per tan es produeisca la fecundació.

7.-Desenvolupament embrionari: guia a les cèl·lules embrionaries a les seus destinacions en el cos.

dissabte, 19 de desembre de 2009

Debats sobre Educació


En els següents enllaços poden escoltar varies conferències sobre educació, són molt interessants i aclaridores.

Conferència " Educar en la frontera entre la intuició i la comprenssió". Jorge Wagnsberg, director de Cosmocaixa.

Un educador és una fàbrica d'estímuls. Comprendre és separar el que es repeteix d'allò que no ho fa.


Conferència. "Los pilares de la educación del futuro". Juan Carlos Tedesco, director del Institut Internacional de Planificació Educativa, a Buenos Aires.

dimecres, 16 de desembre de 2009

Proteines de membrana



Les proteïnes de membrana són les responsables de les funcions específiques de la membrana, pel que varien molt d'uns tipus cel·lulars a uns altres. Cada proteïna manté una orientació particular amb el citoplasma (poden desplaçar-se lateralment per la membrana, però no invertir la seva posició en ella). Segons el tipus d'associació que mantenen amb els lípids de la bicapa, es classifiquen en: proteïnes integrals i proteïnes perifèriques. Assenyaleu sobre el dibuix quines són integrals i quines perifèriques.



dimarts, 15 de desembre de 2009

L'embolcall cel·lular


Model general de l'estructura de les membranes biològiques, segons Singer i Nicolson


El model de mosaic fluid .

La membrana plasmática és un mosaic de diferents tipus de proteïnes (generalment glicoproteínas) embegudes en una bicapa de fosfolípids. El conjunt es mou en el plànol de la membrana com si anara un fluid, d'ací el nom que rep aquest model d'estructura: mosaic fluid. Cal destacar que les membranes biològiques són entitats dinàmiques, estructures fluides, doncs la majoria dels seus lípids i proteïnes són capaces de moure's en el plànol de la membrana, a més de patir un continu recanvi de components. Igual que un mosaic, la membrana plasmática és una estructura complexa construïda de diferents elements, proteïnes, fosfolípids i esteroides.

Lípids.

Quatre fosfolípids, tres fosfoglicéridos principals fosfatidilcolina, fosfatidiletalonamina, i fosfatidilserina i la esfingomielina constitueixen més del 50 % dels fosfolípids de la majoria de les biomembranas. Els esteroides, com el colesterol, tenen un important paper en la regulació de les propietats físic-químiques de la membrana biològiques regulant la seua resistència i fluïdesa.

La quantitat relativa d'aquests components varien de membrana en membrana, i els tipus de lípids en la membrana també poden variar.

Proteïnes

Les proteïnes integrals (cridades també proteïnes transmembrana) creuen completament la bicapa lipídica. Les proteïnes perifèriques s'associen amb la membrana principalment a través d'interaccions no covalents específiques amb les proteïnes integrals o lípids de membrana. Les cadenes de oligosacáridos es troben units covalentemente a moltes proteïnes extracelulares i al domini exoplasmático de moltes proteïnes transmembrana.





diumenge, 13 de desembre de 2009

Dones al món

Grècia
Ja en l'antiga Grècia, al 800 abans de la nostra era, les dones es movien lliurement per la societat i compartien les discussions filosòfiques amb els homes. Poc a poc anaren perdent el seu prestigi que no tornen a recuperar fins la suma de dues variables, per una part la guerra del Peloponès i per un altra, l'absència d'homes. Serà en aquest moment quan les dones, en especial les atenenques tornen a participar activament en la ciència i la filosofia.


Myia
Myia(Grec: ΜυῖαC. 500 aC) Fou una filòsofa Pitagòrica, deixeble de Theano i Pitàgores.


Agnòdice
Metgessa grega, natural d'Atenes, professió prohibida per llei a les dones, per la qual cosa solia vestirse d'home, tàctica que emprava per assistir a les lectures d'alguns metges entre els quals es trobaria Hieròfil d'Atenes (Herophilus, Ἱερόφιλος; segle V aC o segle VI aC). Els seus èxits professionals despertaren l'enveja entre la gent de la professió, que l'acusaren d'abusar sexualment dels seus pacients, es per això que va haver de revelar el seu sexe, per lo que fou acusada de violar la llei. Sols la intervenció d'algunes dones de notables de la ciutat, a les que havia curat, la van defensar i la llei fou abolida. Va viure al segle IV o III aC.


Phintys
Phintys (o Phyntis, Grec: Φίντυς, IV o III segle aC) va ser una filòsofa Pitagòrica, que va escriure un treball sobre el correcte comportament de les dones, dues extractes de les quals es conserven per Estobeu. Res se sap de la seva vida, ni d'on venia. Dos fragments de la seva obra van sobreviure, un escrit en el dialecte Dòric del segle 4 º o 3 º abans de Crist. Jàmblic enumera una Philtys de Crotona, filla de Theophrius, en el seu catàleg de dones pitagòriques. Encara que defensà els seus arguments a favor d'un paper tradicional de les dones, també va sostenir el paper important de la dona en la pràctica filosòfica, tant pel seu coratge, com per la seua idea de justícia, i defensà la intel•ligència com a tret comú d’ambdós sexes.


Hipàrquia
(Hipparchia, Ἱππαρχία)(ca. 346 aC - ca. 300 aC) fou una dama grega nascuda en una família distingida de Maronea a Tràcia. Hipàrquia va ser una de les primeres dones filòsofes que va conviure, malgrat la inicial oposició de la seva família, amb Cràtes de Tebes i va compartir amb ell la peculiar forma de vida de l'escola cínica. Teodor l'Ateu, que es reia d'ella, li va preguntar per què no es dedicava a les tasques pròpies del seu sexe. Hipàrquía, conscient del que podia haver de revolucionari en la seva actitud, li va respondre: "Creus que he fet malament en consagrar a l'estudi el temps que, pel meu sexe, hauria d'haver perdut com a teixidora?".


Hypatia d'Alexandria
(Hypatia, 380-415) Va viure durant l’època de l’Imperi Romà a Alexandria. De formació grega i egípcia de naixement, d’ella s’ha dit que és la primera dona de ciència de la que tenim documentació, encara que la majoria dels seus escrits s’han perdut, existeixen nombroses referències d’ells. Fou com diuen molts autors, la última científica pagana del món antic, i la seua mort va coincidir en els últims anys de l’Imperi Romà, és per això que es la representant i el símbol de la ciència antiga. Va ensenyar matemàtiques i filosofia, va escriure “El Canón Astronómico”, va comentar obres de la matemàtica grega com la “Aritmètica” de Diofanto, “Les Còniques” d’Apolonio i el “Almagesto” de Tolomeo. Va construir instruments científics com el astrolabio i l’hidroscopi. Filla d'un matemàtic i astrònom que treballava al Museu d' Alexandria. Ella va ser líder de l'escola de filosofia neoplatònica i l'última representant de la tradició grega. Una multitud cristiana fanàtica la va assassinar, probablement no sols pel fet de ser pagana sinó per haver aconseguit un nivell de coneixements no habituals en una dona.
Més informació:

dissabte, 12 de desembre de 2009

Estructura de la cromatina.

En aquesta animació podeu vore i entendre els diferents nivells d'empaquetament de l'ADN i les proteïnes histones per donar la cromatina.

divendres, 11 de desembre de 2009

¿Què és Bolonia?

¿Tens cinc minuts? Doncs escolta al Degà de la Universitat de Vigo, resulta aclaridor per poder entendre el Plà Bolonia, a més de compendre per on van les noves línies en el món de l'educació.

dijous, 10 de desembre de 2009

Tasques de recuperació

1º.- Realitza les següents activitats:

a) Defineix meterorització física i química, erosió, transport i sedimentació

b) Assenyala el procés que ha tengut lloc en els següents casos:

· Oxidaxió dels raigs d’una bicicleta.
· Pèrdua de les faccions de l’esfinx de Gizeh al desert.
· Trencament d’una ampolla d’aigua col·locada al congelador.
· Pèrdua de sòl després d’unes plutges torrencials.
· Deposició de fang en el fons d’una presa.
· Neteja de les façanes dels edificis amb dolls d’aigua carregats de sorra.

c) Assenyala quatre factors que influeixen en l’erosió.

2º.- UN PLANETA SENSE EMPRENTES.
“ Un simple cop d’ull a la superfície de la Lluna ens mostra una imatge molt diferent a la Terra. El nostre satèl·lit és ple de cràters per tot arreu: cicatrius d’asteroides i de cometes que han colpejat durant 4600 milions d’anys de vida que té. El fet és que el bombardeig celest és el mateix al nostre planeta però aquestes emprentes ni s'hi veuen”

a) Per què en el pas del temps el relleu de la Lluna no canvia?

b) Com és que el nostre planeta no té cràters, si està igual d’exposat i té la mateixa antiguitat? Raona la resposta.

3º. La següent gràfica representa les variacions en la velocitat de propagació de les ones P i S en un planeta. Dedueix l’estructura d’ell, interpretant la seua gràfica.


















4º.- Contesta les següents qüestions:


a) Què representa el dibuix? Que va ser primer el plegament dels estrats o la fractura? Raona la resposta.

b) Què és un plec i què una falla?

c) Descriu els tipus de plecs i falles que podem trobar a la figura del marge.

d) Col·loca al dibuix les diferents parts d’un plec i d’una falla.

Feina de Nadal 1r. Batxillerat



Nom i cognoms.:________________________________________________________


1º.- Fitxa de treball de la pel·lícula ESTALLIDO
A la pel·lícula hi ha coses que són científicament vertaderes i altres que no. Realitza un comentari sobre el film i fes un llistat de les coses que et semblen científicament vertaderes i quines pertanyen al camp de la ficció.

2º.- Aplicant el mètode científic intenta donar una explicació raonada al següent fet.
Identifica el problema, emet una hipòtesi de treball, etc.

L’agencia EFE ha distribuït la conclusió d’un estudi de la Revista Science sobre la relació dels gèrmens amb l’activitat laboral d’homes i dones. En el mateix s’afirma que encara que es considera a les dones com a més netes i ordenades que els homes, aquestes acumulen de tres a quatre vegades més gèrmens que els homes en les seues taules de treball, caixons i objectes personals.




3º.- Feu una ulladeta a tots aquests fragments de vídeos, molt interessants per a l’assignatura.

Sols hi ha que clickar damunt. Feu un breu comentari de cadascun d'ells, tenint en compte ells continguts treballats a classe.










dimarts, 8 de desembre de 2009

Exercicis Biologia Molecular

Aquests exercicis són per a practicar:


1º.- Escriu la fórmula química dels següents oligosacàrids i indica si tenen poder reductor o no :


· β- D – fructofuranosil (1,1) α- D- fructofuranosil (6, 2) α-D-glucopiranosa
· α- D- desoxiribofuranosil (1,2) β-D- fructofuranosil (6,1) β-L- galactopiranòsid
· β-D- manopiranosil (1,1) β- L- glucopiranosil (6,1) α-L-galactopiranòsid
· β-D- ribulofuranosil (2,2) α-D- fructofuranosil (6,1) α-D- xilofuranòsid
· α-L-manopiranosil (1,6 ) α- D- fructofuranosil (2, 1) α-D-glucopiranòsid
· β-D-desoxirribofuranosil (1,4) α-L-galactopiranosil (1,3) β- D-ribofuranosil (1,1) β-D-glucopiranòsid.

2º.- Indica la fórmula dels següents àcids grassos:


· Àcid linoleic 18 : 2 ω 6
· Àcid oleic 18 : 1 ω 9
· Àcid eicosapentaenoic 20 : 5 ω 3
· Àcid α-linolèic 18 : 3 ω 3
· Àcid oleic trans- Δ9-octadecanoic

3º.- Realitza una reacció d’esterificació dels tres primes àcids grassos amb el glicerol. Assenyala el seu nom. Desprès indica com es produeix la saponificació amb 3 K(OH) i el nom dels productes resultants.


4º.- Identifica aquesta biomolècula i assenyala a quin grup de lípids pertany i quina és la seua funció.




dilluns, 7 de desembre de 2009

Curiositats de la Ciència



Reaccions de bioluminiscència.


El professor Rafael Quintana de l'I.E.S. Doctor Francisco Marín (Siles), ens conta com l'escriptor, Wenceslao Fernández, descriu en la seua obra, " El Bosque Animado", el drama de la cuca de llum i ens mostra a través del seu experiment com aquesta màgica cuca obté la seua llum.

La nova Prova d'Accés a la Universitat


El Reial decret 1892/2008, de 14 de novembre (BOE 24/11/2008), és el marc que regula la nova PAU, aquesta s'impantarà aquest curs, per a les convocatories de juny i setembre d'aquest curs acadèmic.

Des de finals de novembre, la Universitat de Valencia conjuntament amb el Servei d'Informació a l'Estudiant-DISE, ha publicat un llibret amb les ponderacions per a l'accés a la Universitat de València.

Si teniu cap dubte sobre el tema sols teniu que deixar un comentari i preguntar.

Treballs d'investigació.


En aquest foro d'investigació podeu deixar els vostres treballs, comentaris, preguntes i qualsevol tipus d'activitat que vos semble interessant per al vostre treball o el dels vostres companys o companyes.

Resultaria interessant que en aquesta primera avaluació deixareu en forma de comentari una breu descripció del vostre treball.

Foro 2n de Batxillerat.




En aquest foro podeu deixar els alumnes de 2n de batxillerat de l'assignatura de Biologia Molecular, els dubtes o aclariments que necessiteu en un moment donat. També pot servir per veure que pregunten els teus companys/es i les contestacions a les preguntes més freqüents.














diumenge, 6 de desembre de 2009

Bloc viure més i millor


1º.- Assenyala la tasa bruta de mortalitat de l’any 2005.
Diu que en 2006 fou el 4,1% menor que 2005, i que a 2006 moriren 843 de cada 100.000.
A 2006 843 morts____________________ 95,9 %
A 2005 x morts____________________ 100 %
Per tant x = 843 x 100 / 95 = 887 morts per cada 100.000 habitants

2º.- Quants habitants moriren en Espanya per tumors en 2005.
Com a 2006, moriren 101.669 habitants per tumors, el que suposa un augment del 1,2% respecte de 2005.
En 2006 101.669_____________________ 101'2%
En 2005 x ______________________ 100%
x= 101.669 x 100% / 101,2% = 100.463 habitants morts per tumors

3º.- Intenta donar una explicació raonada a la següent afirmació que es fa al text:
“Pese a que año tras año las enfermedades cardiovasculares se mantienen en primer puesto, su peso relativo en el total de defunciones sigue reduciendose”
Que encara que en la distribució per capítols de la Classificació Ineternacional de Malalties, les del sistema circulatori tornen a estar les primeres, el percentatge amb el que incideixen en la població ha baixat respecte del 2005.

4º.- El quint capítol de mort en 2006 a Espanya es per “causes externes”, cita tres exemples d’aquestes diferents als que apareixen al text.
Quasevol tipus d'accident laboral, caiguda d'un andamit, electrocució d'un operari, mort d'un miner per caiguda del tunel, etc. Assassinats, i tot tipus d'accidents domèstics i esportius que causen la mort, etc.

5º.- Dona una hipòtesi de treball, que intente explicar les diferències que es donen entre homes i dones, en el gràfic següent, a fí que els especialistes pertinents, intenten comprovar-la per reduir el nombre de defuncions .
En el primer cas, causes externes de mortalitat, els homes moren dues vegades i mtja més que les dones. Unes de les possibles hipòtesi de treball són, que desempenyen professions més arriscades, que empren més els cotxes per desplaçarse, que utilitzen menys les mesures de seguretat, que tenen més estrés i ho porten pijor, ja que presenten una major taxa de suicidis, hi ha per aquest concepte una sobremortalitat masculina de més de 3 a 1.
En el segon cas les dones presenten més defuncions per malalties del sistema nerviós com ho són, l'Alzheimer, el Parkinson, la demència senil, etc. Una de les possibles hipòtesi de treball pot ser que al tenir una major esperança de vida aquestes malalties es ceben en elles ja que arriben a viure molt més que els homes. Són malalties degeneratives que progresen i s'agreugen amb l'edat.

6º.- Per què s’afirma que la SIDA és una malaltia que participa tant de factors externs com interns? A què creus que es deguda la baixada de defuncions en 2006 de aquesta malaltia? Raona la resposta.
Degut a que les causes de la malatia poden ser externes (agents patògens, hàbits sexuals, aspectes socioculturals, vehículs de transmissió com agulles, etc.) o internes (susceptibilitat de l'ndividu, condicions físiques i psíquiques del mateix, etc.).
Perquè sembla que les campanyes informatives estan arribant a la població i que per tant la gent comença a concienciarse i posa de la seua part davant de les malaties de transmissió sexual.
7º.- Quin tipus de malaltia no fa distinció en les defuncions en funció del sexe. Quina conclusió podem extraure.
La insuficiència renal. Perquè tots dos sexes presenten hàbits molt semblants en quant a aquesta malatia funcional, i anatòmica i fisiològicament aquests órgans són iguals

8º.- Per què cada any que passa l’esperança de vida de les persones de la nostra societat es major, i a més, sorgeixen en ella malalties que abans tenien poca incidència con l’Alzheimer?
Cal destacar que a la nostra societat aquest augment en l'esperança de vida va lligat per una part al avanços a nivell sanitari, als esforços en la prevenció, i a una llarga cadena de descobrimensts científics, tecnològics i farmaceutics, que juntament amb estils de vida més saludables, han ajudat, les últimes dècades, a solucionar molts problemes de saluts, elevant així l'esperança de vida.
A l'augmentar l'esperança de vida, també ho fan aquelles malalties degeneratives que van manifestantse poc a poc amb l'edat. Aquest és el cas de l'Alzheimer, trastorn de la capacitat neurodegenerativa, que provoca alteracions del comportament, pèrdua de memòria, dificultats d'orientació i pèrdua d'habilitats socials, en aquests moments afecta a un de cada quatre ancians majors de 80. Com podem vore abans no ho feia en aquest percentatge, perquè la gent major que arribava a aquesta edat ho feia en un percentatge molt més baix.

9º.- Observant la primera graella de la pàgina 4 (Edat mitjana de defunció), quin órgan, aparell o sistema del cos humà està directament relacionat en l’augment de l’edat mitjana de defuncions, o el que és el mateix, amb l’envelliment de la població.
Està clar que es tracta de malalties mentals i neurodegeneratives, per tant del sistema nerviós.

10º.- Assenyala en quina comunitat autónoma espanyola s’espera un major esperança de vida dels seus habitants. Tenint en compte la tasa de mortalitat de la Comunitat Valenciana i sabent que a Carcaixent hi ha 24.000 habitants, quin és el nombre de defuncions esperades per a l’any 2006?

La comunitat autònoma espanyola que presenta una major esperança de vida per als seus habitants és la de Canàries.

Nombre de defuncions esperades a Carcaixent al 2006

Taxa de mortalitat de la Comunitat Valenciana 2006

100.000 habitants________________________821,8 moren

24.000 habitants________________________ x

x = 24.000 x 821,8 / 100.000 = 197 habitants moriren .


Bloc viure més i millor

Contestacions a l’examen de CMC de 1r de batxillerat octubre 2009


1º.- Quin és el problema que se li planteja a Ignaz Smmelweis?
L’elevada taxa o freqüència de mortalitat per febre puerperal en les dones de la primera divisió de l’Hospital General de Viena, front a les de la segona, en el mateix centre.


2º.- Assenyala de forma breu les hipòtesi que apareixen al text.
2.1.- Per influències epidèmiques que s’estenien per districtes sencers.
2.2.- Per culpa de l’amuntegament de parteres a la primera divisió.
2.3.- Per lesions produïdes de forma natural en les parteres, al ser reconegudes en poca cura pels estudiants de medicina.
2.4.- Per l’efecte terrorífic i debilitador que suposava per a les parteres de la primera divisió, escoltar al mossèn que portava els últims auxilis i al seu acòlit tocant la campana.
2.5.- Per la matèria infecciosa que ell, els seus col·legues i els seus estudiants portaven després de realitzar autòpsies i que contagiaven a les parteres al reconèixer-les desprès de rentar-se les mans d’una forma superficial.


3º.- Agafa una de les hipòtesi de treball, i detalla quines experiències va emprar per refutar o corroborar aquesta hipòtesi.


4º.- Finalment, quina interpretació fa dels resultats i quina o quines conclusions trau.
La interpretació que fa dels resultats és la següent:
El material infecciós procedent dels cossos disseccionats en la sala d’autòpsies, que portaven en les mans o la matèria cadavèrica de l’escarpell del estudiants (en el cas de Kolletschka), era l’origen de la major taxa de mort per febre de post part en la divisió primera de l’hospital.
Conclusions:
1º.- Que totes les morts tan de dones parteres com del seu col·lega, tenien el seu origen en l’enverinament de la sang, per “matèria cadavèrica”.
2º.- Per previndré la febre puerperal cal destruir el material infecciós adherit a les mans i al material quirúrgic.
3º.- El material infecciós pot provenir tant de cadàvers com de persones vives que presenten malalties, com el cas del càncer cervical ulcerat.