La cita del dia


“En els moments de crisi, només la imaginació és més important que el coneixement”
Albert Einstein

dimarts, 10 de desembre del 2013

Complexos d'adhesió cel·lular


Totes les forces extracel·lulars es transmeten a través de la matriu extracel.lular (MEC), que consta de proteïnes específiques, com el col·lagen, laminina i fibronectina.
Els complexos d'adhesió a la superfície de la cèl lula vinculen físicament a la MEC al citoesquelet. Per exemple, les adherències de coordinació, formades per les integrines, i altres proteïnes, connecten la MEC als filaments d'actina que formen el citoesquelet. Les forces Intracel.lular es transmeten a continuació a través de la xarxa del citoesquelet (és a dir, els filaments d'actina, microtúbuls i filaments intermedis). El citoesquelet s'ancora també al nucli, a través de les "nesprins" i possiblement a través d'altres proteïnes de la membrana nuclear externa. El gegant de les isoformes de nesprin 1 i nesprin 2 s'uneixen als filaments d'actina, mentre que nesprin 3 pot associar amb els filaments intermedis a través de les plectin. Les nesprins interactuen a través de l'espai luminal amb proteïnes de la membrana interna nuclear (per exemple, Sun1 i sun2) que es mantenen açí per la interacció amb altres proteïnes de l'embolcall nuclear, com la làmina nuclear i l'emerina. Làmines nuclears i SUN s'uneixen a les proteïnes i també als complexos dels porus nuclears, que podrien contribuir a l'acoblament del citoesquelet nuclear. Finalment, la làmina nucleolar genera una estructura estable a la que es pot unir l'ADN, completant així la transmissió de força entre el MEC i l'interior nuclear.
Les mutacions en qualsevol d'aquests components, així com els canvis en l'estructura cel·lular i la organització o els canvis en l'entorn cel·lular poden alterar el seu funcionament.

dilluns, 9 de desembre del 2013

Proteïnes Integrals de Membrana. PIM




Les proteïnes integrals de membrana (PIM) tenen diferents maneres d'ancorar-se a la membrana plasmàtica


* Ho poden fer a través d'un o diversos segments helicoïdals hidrofòbics amb diferent orientació topològica [amino N- Carboxilo terminal] (a,b,c).


* Existeixen també PIM que s'ancoren per mitjà de làmines (porines, proteïnes amb estructura en forma de barril construït de 8 a 22 làmines que formen un porus, presents en la membrana exterior dels bacteris Gram negatives i en la membrana exterior de les mitocòndries).

 
* Per altra banda, existeixen proteïnes que es troben ancorades exclusivament a una de les fulles de la bicapa (monocapa) per un llarga cadena lipídica hidrofòbica de diferent composició d'àcid gras (i.g. àcid mirístic, àcid palmític) o de grups prenil (d) .


*Altres proteïnes s'ancoren exclusivament a la monocapa exterior de la membrana plasmàtica través d'un ancoratge de glicosilfosfatidilinositol (un glicolípid abreviadament GPI), cridades per això proteïnes GPI (i) .

diumenge, 1 de desembre del 2013

Activitats 1r trimestre.


Activitats recomanades abans de realitzar la prova d'avaluació, les qualificacions obtingudes apareixen en el comentaris d'aquesta entrada.

1º.- Assenyala els diferents nivells d’organització als que pertanyen els següents exemples:

Sang, glòbul vermell, flor, glúcid, carboni, conjunt d’ossos del cos, girafa, neurona, ADN, ull, epidermis.

2º.- Relaciona ambdues columnes

 a. Aliments                                               1. Nutrició incorrecta

b. Nutrients estructurals                            2. Lípids o greixos

c. Obesitat                                                 3. Nutrients més restes

d. Nutrient energètic                                 4. Proteïnes

e. Afavoreix el trànsit intestinal                5. Fibra


3º.- Els ésser pluricel·lulars necessiten uns òrgans agrupats en aparells, que preparen els nutrients, els distribueixen a totes les cèl·lules i expulsen les substancies de rebuig resultat del metabolisme cel·lular. Assenyala de quins aparells es tracta i quina és la seua missió en la nutrició.

4º.- Com sabem l’aparell digestiu està constituït pel tub digestiu i les glàndules accessòries, assenyala el non de cadascuna de les parts que apareixen en aquest dibuix i assenyala la funció de cadascuna d’elles. 


5º.- Imaginat que eres una molècula d’oxigen de l’aire que inspirem, assenyala els llocs per on passaries fins arribar a la paret de l’alvèol pulmonar.

6º.- Indica la funció de:

 Incisiu, caní, molar, epiglotis, càrdies, pituïtària roja

 7º.- Indica de què estem parlant:

a) Emeten sons en vibrar pel pas de l’aire.

b) Sacs diminuts en que acaben els bronquíols.
 
c) Moviment respiratori mitjançant el qual l’aire penetra en els pulmons.

d) Localitzades en les parets laterals de la faringe s’encarreguen de produir cèl·lules que defenen el nostre organisme de les infeccions.

e) Augmentes la superfície i l’eficiència de l’absorció de nutrients.

 8º.- Assenyala de forma ordenada el nom de les tres porcions que componen el intestí prim i fes el mateix amb l’intestí gros.

 9º.- Intenta explicar en les teues paraules

a) ¿En què consisteix una broncoscopia?

b) ¿Quin instrument s’empra per a fer-la?

 c) Arriba aquest aparell a tots els llocs del pulmó. Raona la resposta.

10º.- Què entenem per:

Dieta alimentària.

Dieta equilibrada.

Dieta hipocolestiremica.

Dieta hiperglucídica.