Amic meu

Tan sols fa uns dies, amic meu, m’ajudares a desgranar un poema, l’objectiu, fer-li entendre a la meua filla el seu sentit. Ells comencen a caminar i algunes coses els queden lluny.
Hui, amic, hui l’entenc més que mai; i si, ara si veig el sentit de les imatges, la reiteració obsessiva d’una idea, perquè hui ja no et tinc, i note la teua absència. I perdona’m amic, perdona’m, perquè aquest divendres mentre em parlaves, no volia entendre’t, i es que no volia.

Ausencia en todo veo:
tus ojos la reflejan.
Ausencia en todo escucho:
tu voz a tiempo suena.
Ausencia en todo aspiro:
tu aliento huele a hierba.
Ausencia en todo toco:
tu cuerpo se despuebla.
Ausencia en todo pruebo:
tu boca me destierra.
Ausencia en todo siento:
ausencia, ausencia, ausencia.

Miguel Hernández