La cita del dia


“En els moments de crisi, només la imaginació és més important que el coneixement”
Albert Einstein

dissabte, 31 de juliol del 2010

Graus, màsters i postgraus a la UVEG


El DISE de la Universitat de València acaba d'editat dos guies amb els graus i postgraus oficials, una d'elles és en versió digital, i pot consultar-la clickant sobre el títol de l'entrada. En aquesta guia podreu trobar els 53 títols de grau, amb una breu descripció del contingut que ens ajuda per fer-nos una idea, un apartat d’informacions pràctiques i les assignatures en cadascun dels cursos.

En el segon cas, la guia de postgrau en la que apareixen els 97 màsters oficials, amb molta informació d’utilitat que et pot ajudar a contestar prguntes bàsiques:

1º.- Quin són els criteris d’admissió.
2º.- Una breu descripció dels continguts.
3º.- Quina és la durada del màster.
4º.- A quin perfil d'estudiants està adressat.

A la pàgina de la Universitat de València també podràs consultar el llistat dels 71 programes de doctorat i dels màsters oficials que formen part del seu període de formació.

dimecres, 28 de juliol del 2010

Apocinaceae


Nerium oleander L.

Nom vulgar: baladre

És tracta d’un arbust gran i perenne, que pot assolir els 4 m d'alçada, tija llenyosa amb escorça llisa i de color entre marró i gris. Presenta gran nombre de ramificacions i abundants branques, des de la mateixa base del tronc, solen ser gruixudes, rectes i flexibles, i d’elles emana un làtex tòxic en en fer qualsevol tipus de ferida.
Fulles simples, oposades, encara que podem trobar-les, verticil•lades de 3 en 3. Fan entre 5 i 21 cm de llarg i entre 1 i 4 cm d'ample; són llargament linearlanceolades, glabres (sense pèls) i amb el pecíol curt (de 5 a 10 mm). El limbe és de color verd intens, presenta una textura més o menys coriàcia, és sencer i presenta un nervi central molt marcat i de color entre blanquinós i groguenc, amb nervacions secundàries pinnades, molt nombroses i denses. Les flors són hermafrodites, es presenten en corimbe terminal, no són massa fragants i als barrancs del poble podem trobar varietats de color rosa intens o blanc. El calze és glandulós i es troba dividit en tres sèpals. La corol•la és infundibuliforme, tot presentant cinc lòbuls estrellats amb un apèndix de 3-4 dents curtes; s'obren de juny a setembre.
La pol•linització és entomòfila (per mitjà dels insectes). Fruit sec de parets coriàcies marrons i erecte, constituït per dos fol•licles que romanen units fins la dehiscència. És llenyós, cilíndric i mesura de 8 a 16 cm de llarg. S'obre per la meitat en arribar a la maduresa, alliberant les nombroses llavors que conté, què són allargades, oblongues(més llargues d'un cantó que l'altre), i no presenten solc longitudinal. Tenen un plomall de pèls a l'extrem; la disseminació és anemòfila.
Els compostos químics que hi podem trobar a la planta són:
L’escorça contè els heteròssids cardiotònics: neriïna, rosaginina, i corteneriïna. A les llavors podem trobar l’adigòssid (heteròssid cardiotònic). Els fruits contenen esterols, en concret, campestrol, beta-sitostrol, alfa-etigmasterol. Finalment podem dir que l’arrel és rica en proceragenina, neridienona-A, cardenòlids amb estructura esteroidal.
Al poble és espontani a la majoria de barrancs i rambles, però sempre sobre sols ben drenats.

dijous, 22 de juliol del 2010

Competències a secundària


L’educació secundària obligatòria integra el concepte de competències bàsiques dins els components dels nous currículum i fixa que l’adquisició de les competències per part de l’alumnat és el referent bàsic de l’acció educativa de cada equip docent de cada grup nivell i etapa. Aquesta nova forma d’entendre l’educació, reforça l’autonomia dels centres per tal de concretar, dins el seu projecte educatiu, els elements bàsics que orienten el desenvolupament curricular i que permeten l’adequació dels ensenyaments al seu alumnat i a l’entorn més immediat en el que aquest es mou, tot implementant, si escau, projectes propis.



Cal tenir en compte que pensar en les competències bàsiques com a eix del procés educatiu implica canvis metodològics que afecten el rol del professorat i la manera com aprèn l’alumnat.
Això implica la necessitat de fer algunes modificacions que s’han d’entendre de manera oberta i flexible, promovent sempre, l’autonomia dels centres i del professorat, amb l’objectiu d’orientar el debat amb referència al canvi curricular i dirigir-lo cap a un diàleg pedagògic entre tots els membres dels diferents departaments didàctics i dels equips docents, per tal de visualitzar i revisar les actuals finalitats educatives i adaptar-les a les noves propostes curriculars, fruit del diàleg i el debat.



El concepte de competència no és nou en un context d’ensenyaments on ja es prioritzen continguts bàsics a garantir per a tot l’alumnat i centrats en la funcionalitat dels sabers. La novetat es troba en la seua incorporació en el sistema normatiu en relació amb l’etapa de secundària, com a element integrant del currículum.



Les CB apareixen en aquest context com un element d’enllaç entre els objectius educatius, els continguts i els criteris d’avaluació. Ens ajuden a definir els objectius que es persegueixen, a seleccionar els continguts i les metodologies didàctiques i a concretar el grau d’assoliment dels objectius proposats. En aquest sentit, la incorporació d’aquest nou element en les programacions ha de veure’s com un recurs al servei del professorat. No és suficient formalitzar un nou component de les programacions on s’al•ludeix a uns propòsits competencials si no va acompanyat d’una reflexió i una revisió contínua del procés de programació, com a tasca inherent de la pràctica docent.

dimecres, 21 de juliol del 2010

Sols 60 places per a la fase de setembre


Com sempre els nostres estudiants i el propi sistema ens sorprenen dia a dia, tant és així que 17.834 persones han triat les titulacions de la Universitat de València com a primera opció per al proper curs acadèmic.
Les cifres ho diuen tot, la Universitat de València oferia un total de 8.480 places de primer curs en 53 titulacions de grau i s’han cobert 8.420. Només resten un total de 60 places en tres títols, és a dir 99,30%, de les places oferides han estat cobertes en la fase de juny, i hi ha llistes d’espera en tots els centres.
A més dels graus demandats tradicionalmente, con el cas de Medicina, aquest any el grau de Biologia ha estrenat, per dir-ho d’alguna forma un espectacular increment, deixant la nota de tall per damunt del nou.
Cal destacar que aquest any molts graus presenten llistes d’espera inportants, observen alguns casos:
Grau en Medicina és de 3.949
Educació Primària és de 2.707
Educació Infantil és de 2.437.
Odontologia és de 1.146
Psicologia, de 1.613.
Biotecnologia, és de 725.
Criminologia, que s’estrenava enguany és de 1.316 persones.

dilluns, 19 de juliol del 2010

Adjudicació de vacants, llistes d'espera


La crida de les llistes d’espera es realitza en cada centre en finalitzar el termini de matrícula dels admesos en la fase A . Les vacants generades pels admesos que no han formalitzat la matrícula han de ser assignades a persones que estan en la llista d’espera.

Bàsicament hi ha dos sistemes per cobrir aquestes vacants:

•CRIDES PRESENCIALS: es convoca en un lloc, dia i hora, a tots el qui estan en la llista d’espera i continuen interessats en ocupar una vacant. Aleshores, es fa una crida per ordre de llista i es van assignant a qui estiga present. Per saber el dia i l'hora en que has estat convocat, clicka sobre el títol de l'entrada.


•LLISTES: Es publiquen unes llistes amb els noms de les persones a les quals els correspon plaça i es dóna un temini per a que passen per secretaria a confirmar la matrícula.
PER A OPTAR A LES VACANTS ÉS IMPRESCINDIBLE LA PRESENTACIÓ DEL DNI
En cas de no poder assistir personalment cal designar un representant amb el model adjunt, que apareix en clickar sobre el títol de l'entrada.



Exemple:
Facultat de CC. Biològiques - Tel: 963 544 019

ESTUDI. LLOC DIA / HORA PROCEDIMENT
Grau en Biologia Sala Darwin - Campus de Burjassot 06/09/2010 - 12:00 PRESENCIAL

Grau en Ciències Sala Darwin - Campus de Burjassot 06/09/2010 - 12:00 PRESENCIAL
Ambientals
Grau en Biotecnologia Sala Darwin - Campus de Burjassot 06/09/2010 - 12:00 PRESENCIAL
Grau en Bioquímica i Sala Darwin - Campus de Burjassot 06/09/2010 - 12:00 PRESENCIAL
Ciències Biomèdiques

divendres, 16 de juliol del 2010

Resultats de les preinscripcions


La Universitat Politècnica de València acaba d'anunciar que els resultats de la preinscripció als seus títols de grau per al curs 2010-2011 es faran públics el dilluns 19 de juliol de 2010. Per consultar-los clicka el títol d'aquesta entrada i amb el teu DNI podràs vore on has estat admés.

D'altra banda i si no has entrat, la UPV traurà l'oferta pública de places vacants el dimarts 27 de juliol, a les 12 h.

És molt, molt important que l'alumne es presente personalment amb el DNI al centre on es desenvolupe l'oferta de la titulació de grau que més li interesse o a la qual tinga més possibilitats d'accedir, per haver quedat en millor lloc en la llista d'espera.

dijous, 15 de juliol del 2010

Drets lingüistics, de qui?


Tinc molta sort de que em paguen per treballar en allò que m'agrada, l'ensenyament. No se si aquest fet provoca l'enveja de molts, però que li vaig a fer, la realitat és aquesta i no un altra.
Així i tot, no es penseu que aquesta feina és una meravella, com la resta de professions, te coses positives, però també de negatives.

Sembla mentida, però en aquesta última dècada, tots i cadascun de nosaltres ens em acostumat a donar per normal tot tipus de situacions i conductes que sense adonar-nos estan minvant el funcionament dels centres . Caldria recordar que el col•lectiu de docents de l'ensenyament públic hem sigut al llarg de molts anys un grup de gent reivindicadora, lluitadora i motor dels canvis socials.

Tal vegada per tot això i en l'actualitat, qualsevol compromís polític a favor de l'escola pública és una espècie d'actuació proscrita; per tant, tots nosaltres em de fer un esforç per seguir mantenint eixa simbiosi sostenible i globalitzada que representa l'ensenyament públic envers el seu quefer social.

Resultaria interessant que les autoritats educatives s'en recordaren de vegades dels seus soldats de base, d'aquells que estem a les trinxeres, i que dia a dia, i cada vegada amb menys recursos, "els trauen les garrofes del foc", cal preguntar-los, cal arropar-los.

Pensem en la última, de quin planeta deu haver vingut el nostre conseller d'educació que cada dia més, facilita els mini agrupament plurilingües en anglés, mentre fusiona grups de castellà i valencià, i sempre clar, en detriment de la llengua de la comunitat.

A vore senyor conseller, no es que estem en contra dels programes plurilingües, més bé estem a favor, però si respecta aquests agrupaments, perquè no ho fa també en les línies de valencià i castellà.

Però que no et lleve la son, perquè encara no sabem quin serà el pròxim capítol del nostre "batconseller", cal ser conscients de que el colp pot vindre pel costat menys esperat.

dimarts, 6 de juliol del 2010

Una de mutacions


Podem dir, i cada dia més, que el concepte mutació te molt mala premsa entre la gent del carrer. De fet solem associar-lo a malalties, o relats de ciència ficció, on els mutants mostren tot tipus de superpoders, que no sempre empren per fer el bé.
Però cal dir, que en la llarga història dels éssers vius sobre el planeta Terra, aquestes han suposat la matèria prima de la majoria de canvis evolutius; i la veritat es que no són més que simples canvis identificables en la constitució genètica d'un individu, és a dir, una alteració en la seqüència de bases d'aquest.
Aquestes mutacions representen variacions intrínseques en els individus d'una població sobre els que actua la selecció natural, es per això que podem dir que aquestes han estat la clau de l'evolució.
Dit d'un altra forma, un individu d'una població, dotat de noves característiques provocades per mutacions en el seu material genètic, te que ser posat a prova, i per tant, deu sobreviure i reproduir-se amb major freqüència que altres individus de la mateixa població, si vol que aquestes noves característiques, i per tant les mutacions que les varen provocar es difundeisquen entre les poblacions de la seua especie, i sempre mitjançat la selecció natural, que acabaria fent més o menys comuns aquestes característiques.
Resumint, els gens són les unitats fonamentals sobre les que actua el procés de selecció natural, així entre la immensa quantitat de gens, alterats o no, per mutacions, aquesta escull aquells que generalment contribueixen a millorar l'èxit evolutiu de les poblacions d'una determinada espècie.
Cal dir també, que la selecció natural adoleix de fites i que per tant, el procés evolutiu no es dirigeix cap a un objectiu determinat, si no que més bé aquest, és la conseqüència de l'atzar d'un conjunt de circumstàncies.

diumenge, 4 de juliol del 2010

Mara Dierssen Sotos


La Dra Mara Dierssen és una de les investigadores punteres en el camp de la neurobiologia de la síndrome de Down a nivell mundial. Va naixer el 1961, és mare de quatre fills, i va obtenir el doctorat en Medicina i Cirurgia a la Universitat de Cantàbria. Després d'un breu període com a professora assistent a la Universitat de Cantàbria (1993-1997), ingressà a l'Institut de Recerca Oncològica de Barcelona, on inicià un grup d'investigació neurobiològic. Actualment ocupa el lloc de Investigadora al Centre de Regulació Genòmica de Barcelona on lidera el grup de recerca dedicat al cromosoma 21.

En la seua activitat docent, és Professora de Psicofisiologia de la Universitat Ramon Llull, i Professora col.laboradora (Cursos de Doctorat i Màster) a la Universitat Autònoma de Barcelona. Participa, a més, al PhD Program in Health and Life Sciences. Genetics and Disease, de la Universitat Pompeu Fabra.

L'any 2005 va ser presidenta de la International Behavior and Genetics Society i actualment és membre de la Junta Directiva de la Societat Espanyola de Neurociències. És membre del Comitè Editorial de la revista internacional Gens, Brain and Behaviour.
L'agost de 2008 fou guardonada amb el Premi Nacional de Pensament i Cultura Científica otorgat per la Generalitat de Catalunya pel seu "compromís social i la capacitat d'engegar i liderar iniciatives culturals a favor de les persones afectades per la síndrome de Down"

Acaba de guanyar el premi d'investigació 'Jaime Blanco' de la Fundació Síndrome de Down de Madrid (FSDM) amb el seu treball "Bases moleculars de la neuropatología de la síndrome de Down: Implicació de DYRK1A".

L'objectiu del treball ha estat estudiar les bases genètiques de la discapacitat intel·lectual i la seua relació amb la disfunció colinérgica en persones amb síndrome de Down. A més, en aquest treball s'aborda la identificació de gens candidats per als diversos fenotips de la síndrome de Down com el cridat DYRK1A, un gen dosi-sensible amb implicació en processos de memòria, aprenentatge i neurodegenerativos. El gen Dyrk1A ocupa una funció rellevant durant el desenvolupament neuronal, tant en processos de proliferació com de diferenciació, amb conseqüències possiblement sobre processos cognitius i conductuals, però també en processos neurodegenerativos. Dyrk1A és un d'aqueixos gens dosis-sensibles que d'acord amb el seu patró d'expressió i amb els substrats de fosforilación identificats, podria participar en les alteracions motores i cognitives i en el procés neuropatológico tipus malaltia de Alzheimer en persones amb síndrome de Down a través de l'afectació de la neuritogénesis i la neuroplasticidad.
Una de les millors entrevistes a la Dr Mara Dierssen Sotos pots vore-la si clickes sobre el títol d'aquesta entrada.