La cita del dia


“En els moments de crisi, només la imaginació és més important que el coneixement”
Albert Einstein

divendres, 26 de febrer del 2010

Senyors pares amb fills en l'ESO

Obrim el debat


El que més sorprèn als especialistes estrangers que visiten els nostres instituts és el mal comportament dels alumnes a l'aula, la confiança d'amigatxos que presideix la seua relació amb els professors (sempre amb el tu per davant), quan escandalosos són i el descuit amb què tracten el material que es posa a la seua disposició.
No és fàcil aconseguir millores significatives en els resultats escolars. Però, per descomptat, si no s'aborda amb serietat i decisió el canvi del comportament dels alumnes, poc es pot aconseguir.
Per tal que l'alumne puga aprendre a classe cal que, en primer lloc, atenga i, en segon lloc, que el deixen atendre. És el requisit previ, com ho és comprar un dècim perquè et toque la loteria. Moltes de les correccions que es posen en marxa per aturar aquest mal, són poc compartides pels pares de les criatures, que opten més per la impunitat dels seus fills que per la seua educació. Sembla com si la mala consciència del poc cas que els fan la pogueren salvar posant-se incondicionalment del seu costat a la mínima dificultat amb què ensopeguen a l'institut.

S'ha arribat a una situació en la qual no produeixen alarma i es deixen passar comportaments intolerables. Els que conte a continuació els he vist jo visitant aules, exhibits per xiquets de tretze, catorze o quinze anys, majoritàriament homes, i sabent ells que jo era l'inspector. Hi ha els que no reprimeixen les exigències del seu cos per petites que aquestes siguen. Així, un badalla de la forma més llarga i ostensible que es pot imaginar, desvetllen tot el cos. Un altre es rasca i furga les aixelles, l'engonal, el nas i oïda. El de més enllà està pràcticament estirat a la seua cadira, en una postura en què arribar al tauler de la taula per llegir o escriure és francament impossible. Fins a alguna parelleta he hagut de mirar amb reprovació per impedir no només que feren manetes, sinó fins i tot que arribaren més lluny. Repeteisc: tot això mentre el pobre professor (o professora, perquè com correspon a la condició humana, són més grollers i aprofitar més de qui consideren que és més feble) intenta explicar la seua lliçó o corregir un exercici.

I els pares? Què passa quan es sanciona als seus fills i se'ls comunica el càstig? Doncs en molts casos es posen del seu costat, exigeixen dades i proves com si la vida escolar i els seus procediments disciplinaris foren un judici per la via penal. Els fan veure als seus fills que el seu centre d'educació i ensenyament actua arbitràriament, que persegueix sense motiu als seus alumnes, que emprèn procediments sancionadors contra ells sense arguments ni fets: un dia, sense que haver passat res, els professors i l'equip directiu acorden perquè sí sancionar uns pobres innocents, i inicien procediments molt costosos, que requereixen molta feina extra i que els van a portar als que els emprenen una infinitat de preocupacions.

Senyors pares: no és sensat creure abans als propis menors implicats que a adults experts en problemes de disciplina com són els professors. Els docents són imparcials (per descomptat, més que els mateixos menors o que vostès), coneixen bé als xiquets perquè al llarg de la seva vida professional han tractat a milers d'ells, i saben calibrar la transcendència de les accions dels que ocupen les aules perquè, a més que se'ls prepara per a això, tenen l'experiència d'haver passat ja per centenars de casos anteriors.

Senyors pares: no han d'ensenyar als seus fills de quina manera poden sortir indemnes o com es poden lliurar de les conseqüències de conductes inadequades, sinó a que assumeisquen les seues responsabilitats, que corregeisquen el que haguen fet malament, que accepten els càstigs que es les imposen, que tinguen confiança en els professors i en els centres en què estan escolaritzats. Perquè, senyors pares, no hi ha major despropòsit que ajudar els seus fills a que queden per sobre del seu professor i del seu institut.

Senyors pares: els seus fills no els queden tants anys per enfrontar-se a la vida. Cal ensenyar-los també a tolerar una xicoteta injustícia, el possible error. Perquè en el món adult trobaran moltes més arbitrarietats de les que puguen patir a l'escola. Deixen ben clar que als seus professors no els paguen per aguantar i riure-li les gràcies, sinó per educar-los. Els seus professors són, per a ells, l'avançament del que després, en l'àmbit laboral, seran els caps. I, com deia Bill Gates, si creu que el seu professor és dur amb ell, que espere a tenir un cap. Aquest no tindrà ni la paciència ni la vocació del docent.

Senyors pares: un vell consell deia: "Si vas a patir una operació perillosa, deixa tots els teus papers i tots els teus assumptes en regla. És possible que sobrevisques". Intente aplicar l'esperit de l'anterior dit. Volem la seva col.laboració i la seva ajuda per aconseguir la millor educació dels seus fills. Però no per fer-li la vida més fàcil als docents. Al cap i a la fi, el més que conviu un professor amb ells és, durant un any, dos o tres hores a la setmana. Ho volem perquè en última instància són vostès els que van a haver de suportar durant tota la seva vida.

Jaime Martinez Montero. Inspector d'Educació.

Labiatae



Phlomis lychnitis L.

Nom vulgar: orelles de conill

Es tracta d'una planta perenne, llenyosa a la base,de 20-70 cm d'alçada, de tiges tomentoses i poc ramificades. Les fulles basals són linear-lanceolades, senceres mentre que les caulinars són lanceolades. Flors de color groc, el fruit és una núcula. Podem trobar-la a les garrigues, pasturatges i espartars del pis termomediterrani.Prefereix els sòls calcaris i terrenys pedregosos. Podem localitzar-la per tota la zona sudest del terme, les millors poblacions es troben en les planicies de les cases d'Alberola, on podem trobar exemplar de fins 80 cm. Floreix des de principis de març a juny.

L’alzina



L’alzina ( Quercus ilex L.)

L’alzina sempre ha representat el símbol de la força, el vigor i la lleialtat. Els nostres avantpassats coronaven amb fulles d’alzina als soldats valerosos i als poetes.
Es tracta d’un arbre de notable altura i grans proporcions, de tronc rugós i rames frondoses, fulles dures i coriàcies, en les que destaca una cara superior brillant i una inferior recoberta d’una pelusa llanosa. Les flors masculines tenen forma d’aments pendulars i són de color groguenc, els fruits (gla) contenen una sola llavors i són molt característics.
Podem trobar-la de forma puntual i dispersa al nostre terme, encara que els representants que ens queden són majestuosos.
Tot l’arbre té notables propietats terapèutiques. Els principis actius que conté són: tanins i àcid gàl•lic.
Les parts de l’arbre a emprar són, l’escorça i les rames joves, les fulles i els fruits. La recol•lecció de les fulles es realitza a juny, l’escorça a març i s’extrau de branca jove; els fruits cal esperar a que estiguen madurs, a la tardor. La dessecació per estraure els principis actius cal fer-la a un lloc solejat i a l’aire lliure.

Preparacions

Prunyons
Infusió per a llavats: bullir dos litres d’aigua i abocar en ells 30 g d’escorça o 40 g de fulles. Retirar de seguida el perol del foc i esperar alguns minuts abans de filtrar el líquid resultant.
Submergir les mans o els peus afectats pels prunyons en ell, una vegada al dia, intenteu fer banys prolongats i abans d’anar al llit.

Pols d’escorça: agafem una cullerada de pols d’escorça i la mesclem amb un altra d’alcohol de 90º (si en teniu de romer, millor), s’obté una barreja per frotar mans i peus afectats pels prunyons

Ronyons (inflamació)
Decocció: tallar a daus 20 g d’escorça i 20 g d’estigmes de panotxa de dacsa. Abocar-ho tot en un litre d’aigua i fer-ho bullir al llarg de 10 minuts. Filtrar el líquid resultant i prendre tres tasses al dia.

Suor (aixelles i peus)
Infusió per a llavats: contra l’excés de sudoració de les aixelles i el peus, resulta molt eficient, els llavats practicats en una infusió obtesa abocant 15 g d’escorça en un litre d’aigua bullint, fins reduir-la a meitat. També podem col•locar el líquid resultant en un recipient amb vaporitzador per polvoritzar les parts afectades.

dijous, 25 de febrer del 2010

Apostem pel canvi

El següent video "Cap a l'aula del segle XXI" és una visió prou imparcial i realista del que està passant al nostre país. En aquest es llança un desafiament per a que tothom participe i reflexione sobre la necessitat d'un pacte educatiu, amb un sol objectiu:
Donar estabilitat a un sistema que en 30 anys, ha vist 12 lleis d'educació..

Informe Semanal: Hacia el aula del Siglo XXI


La dacsa transgènica està prohibida a França. ¿Com l'admet Zapatero?

ENTREVISTA A MARIE-MONIQUE ROBIN Periodista

Antonio Jiménez Barca. Paris
El llibre és una inquietant investigació sobre els transgènics i Monsanto, la principal multinacional productora de llavors d'aquesta classe, i es troba a París no només en llibreries, sinó també a les botigues de formatges. Més de 90.000 francesos l'han comprat i la seva publicació al gener va coincidir a França amb la prohibició d'aquest tipus de cultius. L'autora, la periodista Marie-Monique Robin, arriba accelerada carregant un bossa ple de papers. El món segons Monsanto (Península), que s'acaba de publicar a Espanya, és un reportatge de 500 pàgines, que qüestiona, entre altres plantes, el blat de moro alterat genèticament. A França està prohibit el seu cultiu, a Espanya no.

Pregunta. És perjudicial per a la salut menjar plantes alterades genèticament?

Resposta. No se sap. S'han fet estudis fiables sobre si perjudica a curt termini. I aquí sabem que no és tòxic. Però em preocupa la toxicitat crònica, que desencadene un càncer, per exemple. Sobre això no s'han fet estudis que ho demostrin.

P. Els defensors d'aquests cultius al·leguen que poden desterrar la fam perquè són més resistents i més productius.

R. Això és mentida. Hi ha estudis que demostren el contrari. Són més febles, resisteixen menys a les sequeres, a les inundacions. Si una planta ha estat alterada per produir en el seu interior l'insecticida que repel.leix l'insecte, fa servir part de la seva energia en això, i no en créixer. Així que després cal donar-li fertilitzants, que també produeix Monsanto. A més, en 10 anys, l'insecte que causava la plaga i contra el qual es lluitava s'ha fet resistent. I llavors què es fa? Per escriure el llibre he viatjat a l'Índia, on els camperols es suïcidaven per les males collites transgèniques. La solució no hi és.

P. ¿I on és?

R. En no a restringir la biodiversitat. Sempre hi haurà variants naturals d'aquesta planta o d'una altra que resisteixen més a un tipus de sequera o un període de pluges inesperat. Limitar la biodiversitat és condemnar a aquests països pobres. A Mèxic, la terra on va néixer el blat de moro fa 5.000 anys, hi ha variants per a tot. Hi ha blat de moro blanc, blau i violeta. O hi havia. Perquè a poc a poc, el transgènic ho envaint tot.

P. Vostè ataca Monsanto.

R. És una empresa criminal. Per la seua història. Pel seu comportament i per amagar els fets. El 90% de les llavors transgèniques pertanyen a aquesta. Jo conte casos de científics que van tractar de fer els estudis que abans referia i que han acabat fora de la universitat.

P. Com és possible que el mateix tipus de cultiu estiga prohibit a França i no a Espanya?

R. Per la falta d'un estudi definitiu. Jo faria una altra pregunta: com Zapatero admet el blat de moro transgènic i la societat no es revolta? És una cosa irresponsable.

P. Què hem de fer?

R. Fins que no es faci un estudi independent, amb especialistes de diversos països, hem de pressionar com a consumidors, anar fins al final de l'etiqueta. I demanar, per exemple, que es pose no només que la soja que comprem és transgènica, sinó que s'especifique també que la vaca, la carn mengem no ha estat alimentada amb aquesta soja. Es va demanar, però la UE no ho va acceptar. Als Estats Units és pitjor. Allà no es pot posar en l'etiqueta dels productes que alguna cosa no és transgènic. Si un agricultor vol fer-ho i comercialitzar així els seus productes naturals, Monsanto ho denuncia i guanya. Un economista em va dir que si als Estats Units es permetés especificar què és transgènic i què no, s'acabaria amb aquest gran problema mundial. A mi aquest reportatge m'ha canviat la vida.

P. Com?

R. Ara compre en botigues biològiques i ha canviat la meva manera de pensar. En gener començaré un altre reportatge sobre l'origen mediambiental del càncer. Perquè el càncer està en el plat de menjar, en el que mengem.

Després de llegir el text, contesta les preguntes que apareixen al 1r comentari.

Competències

Al nostre sistema educatiu es considera que les competències bàsiques que ha de tindre l'alumne quan finalitza la seua escolaritat obligatòria per enfrontar-se als reptes de la seua vida personal i laboral són les següents:




Sols des d’aquestes competències bàsiques i com a punt de partida per aconseguir-les, deurem treballar els diferents departaments didàctics, per a poder aconseguir un treball únic i en bloc, sense fissures, que repercutirà en la qualitat del procés d’ensenyament aprenentatge del nostre centre i en la formació acadèmica i humana dels nostres alumnes.

Des dels diferents Departaments didàctics deurem treballar conjuntament i vetllar per a que els nostres alumnes aconsegueisquen de forma significativa la major part de les competències, en aquesta tasca estem implicats tots i cadascun de nosaltres com a docents i com a elements actius del departament.
Dit això, queda clar que hi ha una evident interrelació entre els distints elements del currículum i que hem de posar-la de manifest per utilitzar de manera adient aquells materials curriculars que s'empren durant el procés d'ensenyament-aprenentatge.

Aportacions del Departament de Biologia i Geologia a les competències bàsiques.

COMPETÈNCIA EN EL CONEIXEMENT I LA INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC
Aquesta és la competència amb més pes dins de les especialitats del departament, el seu domini exigeix l'aprenentatge de conceptes, el domini de les interrelacions existents entre ells, l'observació del món físic i de fenòmens naturals, el coneixement de la intervenció humana, l'anàlisi multi causal...Però, a més, igual que d'altres competències, requereix que l'alumne es familiaritze amb el mètode científic com a mètode de treball, la qual cosa el permetrà actuar racional i reflexivament en molts aspectes de la seua vida acadèmica, personal o laboral.

COMPETÈNCIA MATEMÀTICA
Mitjançant l'ús del llenguatge matemàtic per quantificar fenòmens naturals, analitzar causes i conseqüències, expressar dades, etc, en suma, pel coneixement dels aspectes quantitatius dels fenòmens naturals i l'ús d'eines matemàtiques, l'alumne pot ser conscient de què els coneixements matemàtics tenen una utilitat real en molts aspectes de la seua pròpia vida.

COMPETÈNCIA EN EL TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ I COMPETÈNCIA DIGITAL
En aquesta matèria perquè l'alumne comprenga els fenòmens físics i naturals, és fonamental que sàpiga treballar amb la informació (obtenció, selecció, tractament, anàlisi, presentació...), procedent de molt diverses fonts (escrites, audiovisuals...), i no totes amb el mateix grau de fiabilitat i objectivitat. Per això, la informació, obtinguda bé en suports escrits tradicionals, bé mitjançant noves tecnologies, ha de ser analitzada des de paràmetres científics i crítics.

COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA
Dos són els aspectes més importants mitjançant els quals la matèria de Ciències de la Naturalesa intervé en el desenvolupament d'aquesta competència: la preparació de l'alumne per intervindre en la presa conscient de decisions a la societat, i per la qual cosa l'alfabetització científica és un requisit, i el coneixement de com els avanços científics han intervingut històricament en l'evolució i progrés de la societat (i de les persones), sense oblidar que eixe mateix desenvolupament també ha tingut conseqüències negatives per la humanitat, i que han de controlar-se els riscos que pot provocar en les persones i en el medi ambient (desenvolupament sostenible).

COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA
Dos són els aspectes més importants mitjançant els quals la matèria de Ciències de la Naturalesa intervé en el desenvolupament d'aquesta competència: l'ús del llenguatge com eina privilegiada de comunicació al procés educatiu (vocabulari específic i precís, sobre tot, que l'alumne ha d'incorporar al seu vocabulari habitual) i la importància que té tot el relacionat amb la informació als seus continguts curriculars.

COMPETÈNCIA PER APRENDRE A APRENDRE
Permet que l'alumne dispose d'habilitats o d'estratègies que li faciliten l'aprenentatge al llarg de la seua vida i que li permeten construir i transmetre el coneixement científic, suposa també que pot integrar aquests nous coneixements en els que ja poseïx i que els pot analitzar tenint en compte les eines pròpies del mètode científic.

COMPETÈNCIA EN L'AUTONOMIA I INICIATIVA PERSONAL Aquesta sorgeix de la necessitat de què l'alumne conree un pensament crític i científic, capaç de desterrar dogmes i prejudicis aliens a la ciència. Per això, haurà de fer ciència, és a dir, enfrontar-se a problemes, analitzar-los, proposar solucions, avaluar conseqüències, etc.

Geologia divertida



Clicka sobre els següents enllaços que t’ajudaran a comprendre els continguts treballats a classe:

Material per a datació

http://ansatte.uit.no/kku000/webgeology/webgeology_files/spanish/tiempo-geol_8.html

Material deriva continental

http://ansatte.uit.no/kku000webgeology/webgeology_files/spanish/mantle_dyn_spanish.html

Material tectònica de plaques

http://ansatte.uit.no/kku000/webgeology/webgeology_files/spanish/plate_tect_sp.html

dilluns, 22 de febrer del 2010

Importància del clima de l'aula II


¿Com deu ser el clima de l'aula?

Encara que es una decisió que li correspon a cadascú dels docents en funció del grup classe en el que es troba, no ens resultaria gens difícil intentar caracteritzar els extrems entre els que es pot moure :

Trets que el caracteritzen

Favorable
Clima obert, participatiu, ideal, coherent amb la formació integral dels alumnes des del punt de vista acadèmic, cultural, social i emocional, que faciliten la convivència harmònica del membres que interaccionen a l’aula, creant així un context imaginatiu i creatiu que estimule la capacitat de recrear i experimentar a l’aula i fora d’aquesta.
Cooperació, tolerància, autonomia, confiança, cordialitat

Desfavorable
Clima tancat, autoritari, poc participatiu, controlat, poc coherent, on hi ha un clar predomini de qui mana, on les relacions de domini i control, ni faciliten, ni estimulen els processos interpersonals, ni la lliure participació de l’alumnat, i per tant, es produeixen comportaments, en certa mesura negatius, que incideixen tant en el procés de convivència com en el procés d’aprenentatge.
Competitivitat, intolerància, individualisme, reaccions airades i sense cap control, aplaçaments i canvis en les decisions, no assumpció d’errors

¿Quins factors determinen l’ambient a classe?

Entre d’altres:
 L’ambient o clima general del centre.
 El microespai anomenat aula, en el que en moguem.
 Les característiques del grup humà amb els que desenvolupen la nostra tasca, alumnat, equip docent del grup classe.
 Les relacions personals entre els membres relacionats amb l’aula, entre professorat, professorat i famílies, professors i estudiants, entre estudiants.
 Els objectius que ens hem marcat i el temps del que disposem.
 El grau de participació dels alumnes.

Aprenentatge i Ensenyament de la Biologia i Geologia. Dpt. de Didàctica de les Ciències Experimentals. En Salvador Piera i Gabardó.

Cinètica enzimàtica



La cinètica de Michaelis-Menten descriu la velocitat de reacció de moltes reaccions enzimàtiques. El seu nom és en honor a Leonor Michaelis i Maud Menten. Aquest model només és vàlid quan la concentració del substrat és major que la concentració de l'enzim, i per a condicions d'estat estacionari, o siga que la concentració del complex enzim-substrat és constant.

La velocitat V indica el número de reaccions per segon que són catalitzades per un enzim. Amb concentracions creixents de substrat[S], l'enzim va acostant-se asimptòticament a la seva velocitat màxima Vmàx, però mai hi acaba d'arribar. Per aquesta raó, no hi ha un [S] determinat per a la Vmàx. De totes maneres, el paràmetre característic de l'enzim està definit per la concentració de substrat a la qual s'arriba a la meitat de la velocitat màxima (Vmàx/2).

Encara que la concentració de susbtrat a Vmàx no pot ser medida exactament, els enzims poden ser caracterizats per la concentració de substrat a la qual la velocitat de reacció és la meitat de la velocitat màxima. Aquesta concentració de substrat es coneix com a constant de Michaelis-Menten (KM).

Aquesta constant representa (per a enzims que exhibeixen una cinètica de Michaelis-Menten simple), la constant de dissociació (l'afinitat del complex enzim-substrat (ES) pel substrat). Valors baixos indiquen que el complex ES està unit molt fortament i rarament es dissocia sense que el substrat reaccione per donar producte.

Upupidae



Upupa epops L.

Nom vulgar: apalput o palput.

La palput és un ocell de la família dels upúpids que fa uns 28 cm de llarg.És de color marró rosat amb les ales i la cua ratllades de blanc i negre.El bec és prim, corbat i llarg. Té una cresta que pot obrir i tancar, amb les puntes negres. Sovint després d'aterrar l'obre i la torna a tancar de seguida.El seu cant és molt fàcil d'identificar, ja que fa "pu-pu-put" i el repeteix moltes vegades des de terra. S'alimenta d'insectes i les seues larves, així com eruges i aracnids.Fa el niu en forats d'arbres vells o de murs o cases enrunades. El niu és molt senzill, fet amb només algunes herbes o branquetes.[1] La femella pon entre 5-7 ous i els incuba durant uns 16-19 dies. Els pollets comencen a volar al cap d'unes 4 setmanes.Viu en zones obertes i horts. A Carcaixent arriben a finals de febrer i principis de maig, a la tardor emigra i se'n va cap a l'Àfrica.

Scrophulariaceae



Misopates orontium (L.)Raf.

Nom vulgar: gossets

Herba anual de tiges ascendents o erectes, generalment simples i dificilment ramificades, fulles lineals, lanceolades, frequentment discolores,les inferiors revers més o menys pupuri. Inflorescència de 2 a 8 flors de color rosa. Teròfit que floreix de finals de febrer fins principis de setembre.Podem trobar-la en conreus de seca, terrenys erms terofítics.

diumenge, 21 de febrer del 2010

Pràctiques d'Ecologia



Pràctica 1. Influència dels factors ambientals: determinació del pH dels sòls.

Pràctica 2. Ecologia tròfica i demogràfica.

Pràctica 3. Introducció a la dinàmica de poblacions: model de Lotka-Volterra.

Pràctica 4. Eixida de camp. Mostreig de comunitats: parceles i transectes.

Pràctica 5. Diversitat d'espècies vegetals.

Clickeu al titol de l'entrada per vore a quin grup pertanyeu i quins son els horaris, podeu trobar-ho a la carpeta de l'assignatura Ecologia, en l'arxiu Grupos 2010.pdf.

dimecres, 17 de febrer del 2010

Reflexions en veu alta





Són moltes les veus que coincideixen en que el més urgent no es tant un canvi de llei, si no un procés de reinvenció del sistema educatiu.

"Modernitzar l'educació, acabar amb una forma d'ensenyament vuitcentista i, per descomptat, fer front als assumptes més candents del nostre sistema, com l'abandonament escolar i aconseguir una major titulació en les etapes postobligatoris. Però és fonamental un canvi en el concepte educatiu, això és el que sí farà que el sistema canvie ".

Quasi totes les mirades apunten a la formació del professorat com a punt de partida, tots nosaltres, els que ja som i els futurs professors hem de canviar moltes coses, però el que és ben cert, és que no podem seguir ensenyant com fins ara en les etapes obligatòries, quan és un altre tipus d'educació el que s'està, i alguns des de dins estem, demanant.Però tot açò deu anar acompanyat del reconeixemen de la figura del professor,no sols per part de l'alumnat, si no també per part de la societat en general, sols així el professorat podra mostrar la seua capacitat per liderar i encaminar el procés d'ensenyament aprenentatge dels seus alumnes.

En aquests moments (a mesos de la resolució de la convocatòria de càtedres)a qualsevol de nosaltres, sols ens reconeixen del nostre treball, el nombre de triennis i sexennis. No existeix cap sistema de mèrits que reconega el que any rere any hem anat fent, si ho hem fet bé o per contra ho hem fet malament.

Som molta gent la que pensem que en aquests moments de canvi, en aquesta nova immersió en el Pla Bolonya, el primer pas per professionalitzar a les noves generacions de professors ha estat la conversió del Certificat d'Aptitud Pedagògica (CAP) a un nou Màster en Formació del Professorat, però aquest deu ser molt més que una simple conversió de nom, i tots, els que el donem i els que el rebeu estem en el punt de mira,i penseu que ens queda un llarg camí.

Si clickeu al títol de l'entrada podeu accedir a les dades presentades pel Ministeri d'Educació aquest any 2010.
Las cifras de la Educación en España. Estadísticas e indicadores.

dimarts, 16 de febrer del 2010

Diferències entre mitosi i meiosi


El creixement, desenvolupament i reproducció dels organismes unicel.lulars i pluricel.lulars vénen condicionats pel procés de divisió cel lular. Aquesta suposa la divisió del material hereditari contingut en el nucli i la divisió del citoplasma. Hi ha dos tipus de divisió cel·lular:

- La mitosi
- La meiosi

- La mitosi intervé en el creixement dels éssers pluricel.lulars i en la reproducció asexual dels organismes. És un procés de divisió cel lular mitjançant el qual, a partir d'una cèl lula mare, apareixen dos cèl·lules filles amb idèntica dotació cromosòmica que la seua progenitora.
- La meiosi té lloc en tots els cicles biològics en els quals es dóna un procés de reproducció sexual. Aquest tipus de divisió cel·lular té com a objectiu la formació de cèl·lules haploides (n), anomenades gàmetes (òvuls o espermatozous), a partir d'una cèl.lula diploide (2n).

En el cas de l'ésser humà, totes les cèl lules es dividiran per mitosi, a excepció de les cèl·lules sexuals que ho faran per meiosi.

- En la mitosi, les cèl·lules mare poden ser haploides o diploides. Aquestes al dividirse donaran lloc a dues cèl·lules amb idèntica dotació cromosòmica que elles.
- A la meiosi, les cèl·lules mare són diploides. La divisió per meiosi d'una d'aquestes cèl·lules dóna lloc a la formació de quatre cèl·lules haploides amb la meitat de la informació genètica i genèticament diferents entre si a la cèl·lula mare.
- El procés de formació dels gàmetes s'anomena gametogènesi i té lloc a les
gònades mitjançant meiosi, a partir de cèl.lules germinatives diploides.La gametogènesi masculina o espermatogènesi dóna lloc a la formació d'espermatozoides (gàmetes masculins) i la gametogènesi femenina o oogènesi dóna lloc a la formació de òvuls (gàmetes femenins).

Tipus de cèl·lules als organismes pluricel·lulars




- Cèl·lules diploides: tenen dos exemplars de cada tipus de cromosoma se simbolitzen com a cèl·lules 2n (En humans, són les cèl·lules somàtiques que constitueixen el cos; tenen 2n=46; 2x23 = 46) .
- cèl·lules haploides: tenen un sol exemplar de cada tipus de cromosoma se simbolitzen com a cèl·lules n (En humans, són les cèl·lules reproductives (òvuls i espermatozoides); tenen 23 cromosomes, n és el nombre de tipus diferents de cromosomes presents en cada cèl·lula.

Leguminosae



Bituminaria bituminosa (L.)C.H. Stirt.

Nom vulgar: trèvol pudent

Hemicriptòfit de floració primerenca, des de finals de febrer fins a octubre. Flors blaves en inflorescències denses i fulles formades per tres foliols lanceolats. Segurament és tracta d'una de les lleguminoses més fàcils de reconèixer. Per un costat per les seves flors blaves, d'altre per l'olor inconfundible de les fulles (a l'ensumar un folíol entre els dits) a betum, per aquest motiu el seu nom. Planta relativament gran: s'aixeca un metre més o menys de terra. És molt freqüent als marges de camins i carreteres i als camps.Components actius de la planta, psoralè i isopsoralè.

dilluns, 15 de febrer del 2010

Lectures per a reflexionar



L'èxit o el fracàs escolar no guarden molta relació amb tot allò que després tindrà veritable importància en la vida adulta. Qualsevol pare (o mare) ho sap, només cal que mire enrere. Però no hi ha res a fer. La preocupació per l'èxit escolar dels fills no és raonable, no aprèn de l'experiència, no llegeix les estadístiques. Aquest té les seues arrels en mecanismes emotius primaris, és una expressió directa de l'amor matern o patern. L'èxit o el fracàs escolar toquen d'immediat les fibres de l'autoestima, accentuen els sentiments de culpabilitat, provoquen projeccions personals, freqüentment irracionals, sobre el futur dels fills, sobre un món millor. Els fantasmes del passat, les desil·lusions, les frustracions, l'eco dels propis èxits i fracassos es representen i es reprodueixen intactes en les relacions amb els fills. Volem que siguen com nosaltres, o volem que siguen exactament el contrari. Volem que tot siga diferent, o que tot siga igual. En el fons hi ha poca diferència.

Massimo Piattelli Palmarini (La voglia di studiare. Che cos'è e come farsela venire. 1991)

Si ha rebut la seua formació a través d’una primera carrera en ciències i, potser, un any o dos d’estudis de postgrau, el professor, sens dubte, coneixerà bé el mètode i el valor de l’enfocament científic. [...] No obstant, la seua tasca com a professor li exigirà alguna cosa més [...] malgrat que la seua formació general haja orientat els seus passos en la direcció correcta. Per una banda, ha de veure els seus alumnes com a persones que s’estan desenvolupant i sobre les que té una gran responsabilitat: donar-los, dels seus coneixements científics, tot allò que puga ser valuós per a ells. Per altra banda, necessita canviar la seua actitud cap a la ciència, ja que a partir d’ara, l’haurà de veure més com un filòsof que com un científic professional [...] [que] necessita concentrar tota la seua ment i les seues energies en la pràctica científica i no es pot permetre reflexionar massa sobre el què està fent des de fora de l’àmbit científic. En canvi, el professor s’enfrontarà gairebé diàriament, a les preguntes dels seus alumnes que qüestionaran, no només el valor del que està ensenyant, sinó el de les regles particulars d’aquesta matèria diferent de les altres activitats escolars. [...] Mentre el científic universitari amb prou feines pot permetre’s pensar en termes que no siguen els de la pròpia disciplina, el professor de ciències sempre ha de pensar en el que hi ha de comú en les tres principals ciències tradicionals [Física, Química, Biologia] i arribar veure-les com a diferents cares d’una “única ciència”. Només així podrà crear experiències d’aprenentatge significatives per als seus alumnes.

Michael Shayer i Philip Adey (Towards a science of science teaching, 1981)

diumenge, 14 de febrer del 2010

Importància del clima de l’aula i del centre educatiu



Objectiu

“Construir formes de cooperació entre els diferents estaments, per dissenyar i mantenir un ambient propici per al procés d’ensenyament aprenentatge, on professorat, alumnat i la resta de membres de la comunitat educativa puguen harmonitzar aquesta fita comú per mig dels esforços individuals i col•lectius”.

El clima de l’aula

¿Què entenen pel clima de l’aula?

Fenòmens i fets que esdevenen en ella, tant a nivell de l’entorn físic i material del centre, com de les relacions socials i culturals, que defineixen la percepció col•lectiva d’aquesta realitat i, que repercuteixen en els processos cognitius, actituds i comportaments dels alumnes i del professorat del grup classe.

¿Quines variables influeixen en allò que volem aconseguir?

La qualitat de les relacions, així les relacions interpersonals i els valors col•lectius deuen millorar la percepció de l’alumnat i el professorat respecte al grau en el que s’ajuden i recolzen mútuament desenvolupant relacions respectuoses, corresponsabilitzant-se del desenvolupament d’un bon clima de treball que facilite el procés d’ensenyament aprenentatge.

¿Que podem fer nosaltres des de la nostra faceta de docents per millorar-lo?

Segons diferents autors, el professorat que sol tenir una major capacitat per establir un bon clima de treball a l’aula, fomentant així, la motivació i el procés d’ensenyament aprenentatge de l’alumnat del grup de referència, mostra en cert grau les següents característiques:

 Bona disposició a la flexibilitat segons ho reclame la situació en cada moment.
 Capacitat per predir el món des del punt de vista de l’alumnat.
 Capacitat per personalitzar el procés d’ensenyament aprenentatge
 Bona predisposició a experimentar i assajar nous models.
 Capacitat per motivar a l’alumnat utilitzant visions imaginatives i creatives que tinguen en compte les necessitats de l’alumnat.
 Afrontar directament els problemes i els conflictes que sorgeixen a l’aula.
 Domini de l’espai físic i dels instruments, que empra en el procés d’ensenyament-aprenentatge.
 Habilitat per formular preguntes i fluïdesa verbal.
 Coneixement i domini dels continguts de l’assignatura i temes afins.
 Destresa per establir tot tipus de procediments d’anàlisi, prèviament definits; establint fites i processos de control.
 Col•laborar en les tasques d’estudi i planificació de l’alumne.
 Capacitat per mostrar una actitud comprensiva, de recolzament i respectuosa amb l’alumnat, (comentaris positius, gestos d’assentiment, somriure, ser una mica còmplices del seu procés d’ensenyament, paciència davant de les contradiccions, etc.).
 Ser equitatiu en el tracte, just a l’hora tant de reprovar com de premiar, transparent i coherent en allò que és diu i el que es fa.

Extracte de l'assignatura d'Aprenetatge i Ensenyament de la Biologia i Geologia. Dpt. de Didàctica de les Ciències Experimentals. En Salvador Piera i Gabardó

Genètica Humana



1º.- El sistema de grups sanguinis ABO, està determinat per tres al·lels A, B, O
Indica les proporcions fenotípiques que s’espera en la descendència dels encreuaments següents:

AA x AB
AA x BO
AA x AO
AO x AO
AO x AB

2º.- Si una dona normal, el pare de la qual era hemofílic , es casa amb un noi normal. Quina proporció de la descendència tindrà el gen per a la hemofília?Fes un arbre genealògic de la situació familiar.

3º.- Una parella en la qual la visió d’ambdós és normal, tenen quatre fills. En els seus descendents s’aprecien les següents característiques:

•Una filla amb visió normal, que té un fill normal i un fill i una filla daltònica.
•Una filla amb visió normal, amb tres filles i dos fills normal.
•Un fill daltònic, amb dues filles normals.
•Un fill normal, amb dos fills i dues filles normals.

Construeix l’arbre genealògic d’aquesta família i indica en cada cas els genotips probables.

Si clickeu al títol de l'entrada podreu trobar una col·lecció de problemes de 4t ESO

Anacardiaceae



Pistacia lenticus L.

Nom vulgar: Llentiscle o mata.

Macrofaneròfit que floreix el mesos de març, abril i maig. Habitual al terme, apareix formant part del matorrals i formacions boscoses escleròfiles.La mata o llentisce és un arbust que pot creixer fins a ribar a ser un arbre, són molt característiues les seues fulles compostes per foliols coriàcis (3 a 6 parelles), flors masculines nombroses i densament arraimades, anteres de color roig al principi, flors femenines marronenques. Fruit primer roig i posteriorment quasi negre.
A Carcaixent molta gent l'anomena murta, al confondre-la amb Myrtus communis L., la verdadera murta que va reduir les poblacions al terme pel seu ús adornant balconades i carrers en tot tipus d'esdeveniment, per l'olor que desprenia en ser xafada. Poseriorment entre els anys 50 i 60, a l'escasejar balcons i carrers eren adornats amb la mata, generant així la confusió.

dilluns, 8 de febrer del 2010

Transtorns psíquics i de la conducta



PERSONALITAT DESADAPTADA O ANTISOCIAL

És un transtorn de la personalitat que es caracteritza pel menyspreu envers qualsevol tipus d'obligació social, acompanyat de manca de sentiments front als altres i conductes d'extrema indiferència o violència. Generalment és tracta de persones problemàtiques, de baixa tolerància a la fustració i amb gran facilitat per culpabilitzar a la resta dels propis actes. Els especialistes coincideixen en què aquesta personalitat desadaptada es desenvolupa a partir d'un condicionant genètic, al qual s'afegeix una infantesa caracteritzada per una inestabilitat afectiva i una assimilació de conductes antisocials del voltant més immediat.Es presenta en major freqüència en el sexe masculi de borses marginals, i sol presentar-se abans del quinze.Destacarem com a símptomes, la tendència a l'agressivitat, les reaccions impulsives que no tenen en compte les conseqüències dels actes, una rebeldia excessiva , per tant una marginació respecte de la família, l'ambit acadèmic i la feina; l'obtenció de plaer quan es provoca dolor o sofriment a la resta, l'alternança d'estats d'ànim d'una eufòria i deprssió extremes, tendència a la drogadicció.
El tractament es centra en l'assumpció de la malatia i la necessitat de canvi per part del malalt, es per tot açò que cal realitzar psicoteràpia.

Alguns exemples al cinema han estat:
•El personatge d'Hannibal Lecter en El silenci dels bens.
•El personatge Alex de la Taronja Mecànica.
•El personatge de la sèrie Dexter, Dexter Morgan (2006).

Si clickeu en el títol podreu veure un resum dels continguts treballats a classe sobre els TRANSTORNS DE LA PERSONALITAT segons la DMS.

Genètica



El color negre en el Cocker Spaniel es codificat per l’al·lel dominant Sp, i el color rogenc pel recessiu sp; el patró llis és codificat per un al·lel dominant d’un locus S1 de distribució independent, i el patró a motes per l’al·lel recessiu S2. Un mascle negre llis es creua amb una femella rogenca i llisa, produeixen una camada de cadells de sis: dos negres i llisos, dos rogencs llisos, un negre i blanc i un altre rogenc i blanc.
a)Determine el genotip dels pares i dels fills.
b)Indique la proporció de filial en la F1 al creuar una gosa homozigòtica blanca i negra amb un gos dihíbrid negre i llis.

Podeu trobar més exercicis en els comentaris d'aquesta entrada.(Clickar en comentaris)i si clickeu al títol de dalt, vos conduirà a una pàgina en problemes resolts de 4t d'ESO.

diumenge, 7 de febrer del 2010

Cicle cel·lular

Proteïnes



Totes les forces extracel·lulars es transmeten a través de la matriu extracel.lular (MEC), que consta de proteïnes específiques, com el col·lagen, laminina i fibronectina. Els complexos d'adhesió a la superfície de la cèl lula vinculen físicament a la MEC al citoesquelet. Per exemple, les adherències de coordinació, formades per les integrines, i altres proteïnes, connecten la MEC als filaments d'actina que formen el citoesquelet. Les forces Intracel.lular es transmeten a continuació a través de la xarxa del citoesquelet (és a dir, els filaments d'actina, microtúbuls i filaments intermedis). El citoesquelet s'ancora també al nucli, a través de les "nesprins" i possiblement a través d'altres proteïnes de la membrana nuclear externa. El gegant de les isoformes de nesprin 1 i nesprin 2 s'uneixen als filaments d'actina, mentre que nesprin 3 pot associar amb els filaments intermedis a través de les plectin. Les nesprins interactuen a través de l'espai luminal amb proteïnes de la membrana interna nuclear (per exemple, Sun1 i sun2) que es mantenen açí per la interacció amb altres proteïnes de l'embolcall nuclear, com la làmina nuclear i l'emerina. Làmines nuclears i SUN s'uneixen a les proteïnes i també als complexos dels porus nuclears, que podrien contribuir a l'acoblament del citoesquelet nuclear. Finalment, la làmina nucleolar genera una estructura estable a la que es pot unir l'ADN, completant així la transmissió de força entre el MEC i l'interior nuclear. Les mutacions en qualsevol d'aquests components, així com els canvis en l'estructura cel·lular i la organització o els canvis en l'entorn cel·lular poden alterar el seu funcionament.

dijous, 4 de febrer del 2010

Projecte OIKOS



Si clickeu en el títol d'aquesta entrada podreu aprendre i disfrutar a la vegada que s'ho passeu d'allò més bé.
Es tracta del desenvolupament de mètodes innovadors per aprendre i ensenyar els coneixements de la Ciència en el camp de la terra i les ciències naturals, derivats d'una original aplicació recolçada per la Comissió Europea d'Educació i Cultura, Leonardo da Vinci

Cloroplast



Estructura

Al cloroplast podem trobar tres membranes que són independents i contínues, i presenten característiques diferents: la membrana externa és molt permeable i conté proteïnes de tipus porina, la membrana interna conté proteïnes de transport específiques ja que és molt menys permeable, aquesta no està replegada en crestes, com passa al mitocondri.La membrana tilacoïdal pren la forma de sacs aplanats anomenats tilacoides, aquests formen agrupacions de discs apilats, els grana, connectats entre ells mitjançant les lamel·les. La membrana tilacoïdal, que és impermeable als ions, delimita un espai interior anomenat espai tilacoidal. És la responsable del color verd dels cloroplasts ja que conté immersos el sistema fotosintètic (amb la clorofil·la) i la cadena de transport d'electrons.
Entre la membrana externa i interna trobem el espai intermenbranós. La membrana interna envolta un espai central anomenat estroma que conté l'ADN del cloroplast, els ribosomes 70S i molts enzims solubles, entre ells els responsables del Cicle de Melvin Calvin.

Funció

Els cloroplasts estan especialitzats en el metabolisme energètic i al seu interior es produeixen les reaccions de la fotosíntesi. En presència de llum solar produeixen metabolits rics en energia i O2 a partir dels electrons de l'aigua, l'energia de la llum i el CO2 segons la reacció general:

nH2O + nCO2 → (CH2O)n + nO2

Les reaccions de la fotosíntesi han estat tradicionalment dividides en dues fases, la fase lumínica (depenents de la llum) i la fase fosca (independent d'aquesta). Actualment se sap que la fase fosca només té lloc en presència de llum, tot i que no utilitzi la seua energia directament, de manera que resulta més adient referir-se com a fase fotoquímica i fase de fixació del CO2 .
1.A la fase fotoquímica l'energia de la llum solar activa un electró d ella molècula de clorofil·la que és transportat al llarg d'una cadena d'oxidació d'una manera semblant al que succeeix a la cadena respiratòria als mitocondris, així el transport electrònic impulsa la síntesi d'ATP i la reducció de NADP+ a NADPH i, alhora, l'aigua s'oxida i s'allibera O2.
2.A la fase de fixació del CO2 l'ATP i el NADPH obtinguts a la fase anterior s'utilitzen com a font d'energia i de poder reductor per a transformar el CO2 en glúcids senzills.

dimecres, 3 de febrer del 2010

La Vall d'Albaida



El nostre amic i company Dani Alfonso, ens proposa un any més el programa turístic de la seua comarca “Obrim les Portes de la Vall”, si voleu informació sobre les rutes, els recorreguts i els dies que es realitzen, clickeu al títol d'aquesta entrada.

Podeu trobar més informació sobre el programa en la página web: http://www.valldalbaida.com/microsites/obrim2010/index.php#

IX Jornades d'Orientació a la UPV.




En el següent enllaç teniu totes les ponències que es van poder escoltar en les últimes jornades que sobre orientació, varem tindre a la UPV.

Vos recomane dues als alumnes de 2n de batxillerat i als companys del centre, encara que caldria pegar una ulladeta a totes:

" Novetats en la prova d'accés". Antoni Gil, coordinador de les proves d'accés de la Comunitat Valenciana.
" Política de becas del Ministerio de Educación para alumnos universitarios". Amalia Gómez. Subdirectora General de becas, ayudas y mobilidad de los estudiantes del Ministerio de Educación.

Per accedir clickeu al títol d'aquesta entrada.

http://www.info.upv.es/jo/index-va.html