“Hem de pensar en la publicitat com un poderós element que serveix per generar i modelar l’opinió dels ciutadans/es arribant fins i tot a generar hàbits de comportament, models i estereotips “
Quan la publicitat o els publicistes s’apropen al món de la ciència quasi sempre ho fan per considerar-la com a font d’autoritat per garantir la qualitat dels productes que ens volen vendre.
Hui en dia, el missatge publicitari sol recórrer a la ciència en els seus espots, donat que aquesta acompanya a molts dels productes publicitats des del seu origen.
És a dir, en aquesta associació ciència-publicitat, la ciència sol aparèixer com a garantia de certesa, fent que el públic augmente la confiança en el producte i allò que li diuen, sense que arribe a comprendre bàsicament que és el que li diuen.
Actualment, la ciència juga un paper semblant al que han exercit durant tants segles les religions: ens garanteix una sèrie de veritats universals. Les millores en la qualitat de vida de les societats occidentals, el que s'ha anomenat progrés o desenvolupament, estan molt associades als avenços científics.
En aquest sentit, a penes hi ha un qüestionament social sobre l'orientació que les investigacions científiques han pres durant el segle passat.
Es diu que és possible que s'hagen generat uns problemes mentre es resolien altres, però que la balança es decanta clarament cap al costat del benestar i que, en tot cas, ja s'encarregarà la pròpia ciència de solucionar els seus errors i imperfeccions.
La publicitat sempre s'ha basat en la manipulació informativa, de manera que, en tractar de la ciència, això comporta que el contingut de molts anuncis siga incorrecte des del punt de vista científic, incorrent en "falsedats, conceptes suposadament científics, raonaments fal·lacos, comparacions quantitatives incompletes o unilaterals i afirmacions deliberadament incomprensibles ", com assenyalen molts autors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada