La cita del dia


“En els moments de crisi, només la imaginació és més important que el coneixement”
Albert Einstein

dimecres, 9 de gener del 2013

Zingiberaceae


Hedychium gardnerianum Sheppard ex Ker Gawal.
 
Planta herbàcia rizomatosa, 1-2 m d'altura, que té el seu origen a l’Himàlaia, presenta fulles alternes envainants, lanceolades i agudes, completament glabres. Les flors les trobem reunides en una espiga gran situada al final de la tija, formades per corol·la groga amb tub allargat, amb el limb subdividit en tres lòbuls estrets, gairebé filiformes, amb el label més llarg que ample i amb els estams i estaminoides de color vermell. La seua floració a els nostres jardín sols ser ben entrat l’estiu.

 S’empra en jardineria per adornar llocs molt humits situats en la proximitat de xicotets llacs, embassaments, cursos d'aigua. Li agrada la semisombra, però la podem trobar també en llocs completament assolellats. No resisteix les gelades. Prefereix terra de jardí barrejada amb torba i sorra, abonada fins a arribar al període de floració. Al tractar-se d'una planta de terrenys humits, s’ ha d'aconseguir que visca sempre en aquestes condicions, amb abundant reg. Es multiplica de forma asexual per divisió dels rizomes a la primavera, o sexualment mitjançant llavors, que en les nostres terres són difícils d’aconseguir.

dimarts, 8 de gener del 2013

Arthoniaceae

 
Arthonia albopulverea Nyl

Tal·lus ben delimitat immers en les cèl·lules del substrat (endofleòdic), molt ric en cristalls d’oxalat càlcic el que li dona el color blanc, presenta apotecis inicialment arrodonits per passar  després a ser allargats, lirelins, de color negre i amb marge. A la localitat podem trobar-lo damunt d’escorces vives, en el cas de l’exemplar de la fotografia sobre Fraxinus ornus, però també podem trobar-lo sobre Nerium oleander i Ceratonia siliqua. Sol aparèixer com a grans taques blanques que tenyeixen l’escorces llises dels troncs dels arbres sobre els que viuen.

diumenge, 6 de gener del 2013

The culture of the new year...


Queixar-se de tot sense fer res al respecte, és una actitud poc positiva, que sols comporta angoixes a un mateix i a la gent que l’envolta.
Ens passem els dies treballant, esforçant-nos per arribar a tot, intentant que no falte res als nostres, i de vegades ens oblidem de nosaltres mateixos; però arriba el dia que ens plantegem la necessitat de reinvertar-nos, de pensar també en nosaltres. Atrevir-se o no és la qüestió, sols cal tenir l’actitud i les ganes de trencar amb les regles preestablertes.  Penseu, algunes d’elles estan per trencar-les. Qui t’ha dit, que cadascú de nosaltres no som els que ho hem de fer? Ens hem fet grans, veritat, però imaginat, menuda ventolera armaríem, no t’ho penses, segueix al teu sentit comú. Emocionalment pot deixar-te exhaust, però valdrà la pena. Sols aquell que es incapaç de vore palpa en l’obscuritat, pensa que el caràcter es una extensió de la personalitat.
Practiquem l'activisme pacifista, allunyem-nos de tot allò que implique rapidesa, canviem d’hàbits poc a poc, no ens deixem cap sensació pendent, és el millor elixir per al nostre benestar. El secret consisteix en ser un mateix, sense perdre de vista que l’objectiu últim es gaudir de la companyia dels que ens envolten, defugint de l’aclaparament i estrés que suposa estar actuant constantment. Sols així ens envoltarem de gent meravellosa, compromesa i empàtica.
Cal aprendre a escoltar, de fet si fem la mitjana del temps que emprem en escoltar a la resta ens podem sorprendre, i sols escoltant es pot establir un diàleg, molt necessari per arribar a la complicitat amb el interlocutor, i establir amb ell una amistat atemporal. Si hi ha que passar una estona dolenta, que almenys siga en classe, observar, callar i aprendre