La cita del dia


“En els moments de crisi, només la imaginació és més important que el coneixement”
Albert Einstein

diumenge, 28 d’octubre del 2012

El mètode científic


Blancaciència, els set nans, i l’estrany cas de les tomaqueres




Llegeix el text que apareix a continuació i respon a les preguntes que apareixen al final del mateix.

Quant tots els matins els set nans anaven a la mina a treballar, a la Blancaciència li agradava dedicar part del matí al seu hortet ecològic, sols així els seus dinar eren, a més de saborosos, ecològics. La veritat es que la Blancaciència plantava tot tipus de verdures i hortalisses, i fins i tot, quan arreplegava una collita que no podien consumir en una setmana ella i els set nans, anava al mercat del poble i venia el que els sobrava. Aquest any, pels reigs, els set nans decidiren regalar-li un ordinador amb wifi i connexió a Internet. Ara Blanca Ciència estava molt contenta perquè a més de ser una gran observadora, i estudiar el que passa a la natura des del seu hortet, podia divertir-se les curtes vesprades de tardor cercant informació sobre varietats de plantes i mètodes de cultiu.

Blancaciència: Feliç, has vist quina collita de tomaques tenim, grosses, lluentes i entre verades ¡ quina olor que fan quan les culls! , la veritat es que hi ha moltes i prompte es fan madures, a més tenim encara conserva de tomaca de l’any passat.

Feliç: Si vols demà t’acompanye al mercat del poble per vendre-les, pense que no tindrem cap problema. Que et sembla si agafem un basquet i les deixem collides, així demà no ens alcem una mica més tard.

Blancaciència: Molt bé Feliç, Mudet diu que ens ajuda per que acabem abans

I com era d’esperar, en un tres i no res, varen vendre les tomaques i tornaren a la casa del bosc amb oli i arròs per a tot el mes. Mentre en un altre lloc de la comarca, a la Reina madrastra de Blancaciència li arribaven noticies de l’èxit d’aquesta amb les verdures i hortalisses, i com que era molt gelosa i pensava que les millor eren les que es cultivaven al seu castell, va decidir preguntar-li al seu mirall màgic.

Reina: (Plantada i cara al seu mirall)

- Mirallet, mirallet, digues, quin és la l’hortet que fa les millors tomaques de la zona?

Mirall:
- Tu ets, oh Reina, la que té l’hortet més gran i amb més treballadors. Però sense cap dubte les millors tomaques són les que es cultiven a l’hortet de Blancaciència i els set nans?

Llavors la Reina, plena d'ira i d'enveja, va buscar la forma de fer malbé les collites de Blancaciència. Mentre a la casa del bosc del set nans.

Mocós: Blaqui deixa ja l’ordinador i baixa amb nosaltres hem muntat una festa supercuqui i hem inventat un nou ball, el de la collita.

Rondinaire: (Com sempre amb el braços creuats i en cara de pocs amics, interromp a Mocós)
¿Què et jugues a que diu que NO, com sempre que està davant de l’ordinador? Últimament està més mustia que un camp de tarongers sense aigua, sols fa que llegir, escriure, dibuixar i!!!,

Blancaciència: Baixe de seguida, la veritat es que estic buscant informació sobre les varietats de tomaques i les causes de mort de les tomaqueres, l’excés d’humitat, les plagues, i molt més, i clar després de tot el dia, aquest és el momentet que tinc per descansar i connectar-me a Internet.

Rondinaire: Doncs bé, la humitat, els bitxos i la resta de animals dels món et semblen més entretinguts que nosaltres set, que som guapets, atractius i divertits. Si no baixes prompte, ¡ t’ho perds tu! Després no renegues que si no trobes al teu príncep.

Ixen tots dos cantant..... “bailar pegados es bailar”... corazón con corazón, en un solo salón dos……”).

Tots els matins Blancaciència, que és molt observadora, a més de tenir cura de l’hortet anota al seu quadern de camp, tot allò que li crida l’atenció, dibuixa pardalets, caragols, taques a les fulles, etc . Un mes després i mentre està a l’hortet, se n’adona que les tomaqueres quasi que no tenen fulles i les que queden estan con retallades amb tisores................

Blancaciència: Savi, Savi, Savi!!! Saaaviiiiiiiiiiii!!!

Savi: Què passa res? Què són eixos crits? T’has caigut, has entropessat? T’has tallat? Estàs bé? pasa hija, ¿te has cortado?, ¿te has caído?, ¿estás bien? Ja veig que si, intenta no espantar a la gent així, en l’edat que tenim ens pot agafar un atac de cor.

Blancaciència: Mira!, Mira!, algunes de las tomaqueres s’han quedat sense fulles i les que queden estan com retallades, però es que les alberginieres també, totes les plantes de l’hortet estan igual...

Rondinaire: (ix espantat i com sempre enfadat de la casa, alertat pels crits) ¿Què nassos passa?, ¿què haurà fet ara la Blanqui?, com sempre està inventat coses, de sgunr que li ha caigut damunt una deixes barraques de tomaqueres que fa ella, et vaig dir que la pròxima vegada que feres un altra bogeria, acabaves vivint davall del pont de l’estret, i mira fa més que fred per la nit.

Savi: Anem a vore Rondinaire tu sempre de mala baba, no fa falta que et poses així, la xiqueta se n’acava de donar que tenim un greu problema, algú o alguna cosa s’ha passat la nit llevant fulles i retallant-les i la veritat es que no hi ha indicis de res.

Rondinaire: ¡¡No!!, aleshores vaig a per una porra, i aquesta nit la passe jo de guàrdia, i a qui entre a l’hortet per agafar fulles li l’estampe una brancada i problema acabat.

Blancaciència: Tranqui, tanqui Rondinaire, anem a resoldre aquest problema d’una forma científica, com estan acostumats a fer-ho els científics. Fixat ahir per la vesprada va ploure molt, i les úniques empremtes que hi ha al sòl són les nostres, per tant no pot ser una persona o animal que camine, en cas contrari veuríem les seus empremtes . Doneu-me una poc de temps, per investigar el problema, intentaré llegir tot el que he anat anotant diàriament al quadern a més de la informació que he buscat a Internet, no siga cosa que com sempre, prenem cap decisió de la que després ens pugem penedir.

Mocós: ( i com sempre abans de parlar esternudant) No serà que hi ha massa humitat, jo de tu posaria un pluviòmetre per mesurar la quantitat d’aigua i vore si es que plou massa.

Blancaciència: (gratant-se el cap per agafar-se després la barbeta) Hi on estan les fulles i els trossos retallats, no estan al sòl i no ha fet vent aquest nit. Vaig dalt a la meua habitació i de seguida baixe, se m’ha ocorregut una cosa.

Tímid: ( com qui no vol dir res, i amb la veu baixeta) ¿Què estàs fent Blanqui?

Blancaciència: Com molt bé saps quan tinc cap problema el meu cap no para intentant buscar la solució, i pense que tinc varies possibles respostes a aquest problema. He decidit baixar la webcam per instal·lar-la en una de les canyes de la barraca on estan les tomaqueres.

Tímid: ¿Y què pretens aconseguir?

Blancaciencia: Mira Tímid, encara que estic molt de temps a l’hortet, no sempre estic mirant el que passa allí, així per la nit, per la vesprada quan vaig a classes d’anglès, o estic dins de casa, poden venir moltes aus, que metre estic allí no venen, i fer-ho tot malbé.

Tímid: Ahh.. Però que resabuda que eres, aixó vol dir que penses que poden ser els ocells els responsables del problema.

Blancaciència: Molt bé, Tímid!, per a que després diga Rondinaire que tens el cap per adornar. Com tu mateix has dir, es una explicació possible.

Després d’uns dies d’anàlisi de les imatges i després d’identificar les diferents aus que visiten el seu jardí al llarg del dia, caderneres, verderols, pit rogets i teuladins, se n’adona que cap d’ells és el causant de la desaparició i retallada de les fulles que segueixen desapareguen encara que més poc a poc. Una vesprada mentre anotava que havia trobat una mena de boletes verdetes a la bases i una mena de baba que desfilava des de terra fins als troncs de les tomaqueres, fent rastres lluents que recorrien tota la planta, ja se que passa i quins animalets són els responsables, són bavoses. Però en aquell moment va aparèixer un príncep muntat sobre un majestuós cavall i només contemplar a Blancaciència va quedar enamorat d'ella. I després de parlar una bona estona, va voler acomiadar-se'n besant-la, i segons conten els set nans des d’aquest mateix moment perquè el petó d'amor que li havia fet el príncep va trencar l'encanteri de la malvada Reina i les tomaqueres tornaren a tenir fulles i produir gran quantitat de tomaques.


En Salvador Piera i Gabardó


1) Quin és el problema al que s’enfronta la Blancaciència?

2) Quines hipòtesis es plantegen al text?

3) Com es dona compte de que les hipòtesi són correctes o no? Aplicant el mètode indica cadascun dels trets posant con exemple el que li ha succés a Blancaciència

4) Que deuria fer la Blancaciència una vegada resolt el problema, per a que no torne a passar?

5) Com demostraries a la gent del poble, que ni va haver un encanteri de la Reina, ni el bes del príncep el va trencar?

Classificant els éssers vius

Donat l'elevat número d’éssers vius i la seua gran diversitat s’ha fet necessari ordenar-los en grups i classificar-los, per a facilitar el seu estudi, és a dir, per a deduir en què s’assemblen i es diferencien uns d'altres.

Al llarg de la història, els científics han emprat diferents mètodes de classificació per formar grups d’organismes segons les seues afinitats. Així la ciència que s’ocupa de la classificació s’anomena Taxonomia.

Les principals classificacions proposades al llarg de la història són:

1. La de Aristòtil, aquest filòsof grec no coneixia la magnitud del número d’espècies que hi havia a la Terra, i pel que coneixia, les classificava en dos grans regnes, el Regne dels animals i el Regne de les plantes. A la vegada els animals els classificava segons si tenien o no sang roja

2. La del botànic suec Carl von Linné (1707-1778) ideant un sistema per a la classificació dels organismes que es basa en els seus caràcters morfològics i en l’observació de les semblances estructurals, per concloure finalment que aquells que presentaven estructures semblants deurien pertànyer al mateix grup o categoria taxonòmica i va establir una jerarquia de grups o tàxons. En ella cada grup de nivell superior abasta un o diversos grups de nivell inferior.

Encara que ens puga semblar senzill, fer grups amb els éssers vius en realitat es una tasca més que difícil, doncs la majoria de vegades precisar entre les semblances o les diferències entre ells requereix de complexos treballs i estudis.

Aquests grups i subgrups en que classifiquem als éssers vius s’anomenen categories taxonòmiques

• Categoria taxonòmica o taxó. S'anomena així a qualsevol grup d'organismes en una classificació jerarquitzada d'éssers vius.

• Tipus de categories taxonòmiques. De superior a inferior són:

 Regne

 Fílum (o Divisió)

 Classe

 Ordre

 Família

 Gènere

 Espècie

• Espècie, es defineix com el conjunt d’éssers vius que, tenint avantpassats comuns, s’assemblen entre sí i són capaços d’entrecreuar-se donant descendència fèrtil.

Un Regne abasta diversos Fílums, un Fílum compren diverses Classes i així successivament.

A.1.- Per fer-te una idea de la tasca, intenta amb els objectes següents fer diferents grups taxonòmics,  assenyala els criteris que has emprat i realitza una clau dicotòmica. Una vegada realitzada dona un dels exemplars a un compay/a i utilitzant la clau que has confeccionat que intente classificar-lo en el grup al que pertany.














Per visualitzar tot el material treballat a classe clicka damunt del següent enllaç
Classificant als éssers vius

dilluns, 15 d’octubre del 2012

Competència científica



Aprendre a preguntar i preguntar per comprendre allò que ens envolta, és la tasca que hem de desenvolupar els docents en les primeres etapes de la instrucció acadèmica. Pense, i  tant de bo m'equivoque, que existeix un gran abisme, entre les finalitats perseguides i declarades pels docents ila realitat més immediata, l'aula. Recordem que el nostre alumnat, posseeix un coneixement intuïtiu de tot allò que l’envolta, per tant la nostra tasca consistirà en ajudar a explicitar-lo; sols així podran formar idees pròpies al voltant dels fets i fenòmens del món que els es més familiar. Aleshores l’ensenyament i aprenentatge de les ciències deu ser el motor que engegue la maquinaria dels sentits, per tal de percebre tot allò que esdevé diàriament al voltant de tots nosaltres, amb la finalitat d’intentar ser capaços de descriure l’entorn més immediat  que ens envolta. Sols així, podrem despertar en el nostre alumnat la curiositat a la vegada que estimulem la seua imaginació.
Un aprenentatge que empre com a referent l’exercici de les facultats pròpies de cadascun dels nostres alumnes, els ajudarà a explicitar tot tipus de continguts i els farà vore sense que s’adonen de la pròpia importància del procés del seu ensenyament.
La nostra àrea, es sense cap dubte, una de les eines que millor poden ajudar a l’alumne a desenvolupar les capacitats d’observar, comparar, establir analogies, diferencies, reflexionar i fins i tot arribar a conclusions pròpies que poden enfrontar-se de nou amb la realitat, de segur que si ho pensem una mica, no coneguem cap exercici gimnàstic millor que els ajude a reforçar i exercitar la intel·ligència. Cada dia més cal promoure el paper actiu de l’alumne en el seu propi ensenyament fugint de tot tipus de via didàctica que ignore l’enorme potencialitat del propi mètode de les ciències.
Fixem-nos, cap de nosaltres posa en dubte el valor que tenen les activitats pràctiques en l’ensenyament i aprenentatge de les ciències a l’hora d’aconseguir en el nostre alumnat aprenentatges significatius i duradors; tanmateix, tots també sabem que els treballs pràctics on l’alumne pot familiaritzar-se en un mètode de treball, són més bé minoritaris.
Per tant, desenvolupar la competència científica no es sols adquirir coneixements, si no també familiaritzar-se amb el mètode que empra la ciència per arribar a ells. 

divendres, 12 d’octubre del 2012

Oganitzant per entendre la vida.


La Terra es va formar fa aproximadament uns 4.500 milions d'anys. Al començament, la Terra era una massa incandescent de roques foses. Mil milions d'anys després, la superfície de la Terra es refreda suficientment per formar una escorça sòlida, plena de volcans que expulsaven a l'atmosfera gran quantitat de cendres i gasos (H2, CH4, NH3 i vapor d'aigua). Degut a l'elevada temperatura ambiental, es van originar immenses masses de núvols que provocaren tempestes d'activitat extraordinària.

Al si d'aquesta atmosfera es produí la formació de les primeres molècules orgàniques, que van ser arrossegades per la pluja i acumulades als oceans, on s'agruparen i originaren els primers éssers vius.
Aquesta teoria fou proposada per Oparin el 1924 i, la primera fase, la van comprovar experimentalment Miller i Urey el 1953, en sotmetre una mescla d'H2, CH4, NH3 i H2O a altes temperatures i a fortes descàrregues elèctriques. Al cap d'uns dies obtingueren diverses molècules orgàniques.

Així, van aportar una prova important en la primera fase de la teoria d'Oparin: la síntesi de molècules orgàniques a partir de matèria inorgànica. Malgrat totes aquestes proves, completades posteriorment per l'investigador català Joan Oró, encara ignorem de quina manera donaren lloc, aquestes molècules, a un ésser viu.

La matèria viva és la matèria que constitueix l'estructura dels éssers vius. Aquests són estructures complexes que es: nodreixen, reprodueixen i relacionen.Tota la matèria de l'Univers està formada per àtoms; els éssers vius, com a part d'aquest, també estem formats per ells. No obstant això, no som una mescla desordenada d'elements químics, sinó estructures complexes i altament ordenades. La matèria viva, s’organitza des de l'àtom fins als éssers vius, i aquestes unitats d’organització reben el nom de nivells d'organització.

Per vore els diferents nivells que hem treballat a classe, fes un click damunt del següent enllaç:



dimarts, 2 d’octubre del 2012

InfoUniversitat





Des del dia 27 de septembre, la Universitat de València compta amb un nou periòdic electrònic que ve a omplir i substituir l’espai informatiu que tenia des de fa quinze anys el “Nou Dise”. Aquest naix amb el nom de InfoUniversitat i s’actualitzarà tots el dijous.

Com abans, aquest periòdic inclou notícies, reportatges, entrevistes, articles d’opinió, a més d’intentar donar visibilitat a les xarxes socials institucionals i a les produccions de la televisió i la ràdio de la Universitat de València.

Feu una ulladeta i podreu vore grapat de temes tan interessants com ho són els relacionats amb la ciència la docència, la cultura, els esports, la cooperació, les imatges de la setmana; a més de seguir a l’instant el faceebook i el twitter de la Universitat.

Animeu-vos, tant si sou alumnes d’aquesta o futurs alumnes, sols teniu que fer un click damunt del següent enllaç: