Activitats extraescolars

Si observem la dinàmica de qualsevol institut de secundària ens adonarem que cada vegada hi ha menor quantitat d’eixides extraescolars, i que quan és realitzen són simples excursions festives.

¿Quines poden ser les possibles causes d’aquest fet ?

a)Les responsabilitats que deu assumir el professorat en aquest tipus d’activitats.
b)Un grau de satisfacció negatiu del professorat que hi participa en elles.
c)La falta de formació dels docents en aquest tipus d’activitats i el desconeixement de què i com poden ajudar-los en la tasca docent.
d)La falta d’aprofitament de l’activitat, la majoria de les vegades per una mala planificació o metodologia emprada.

Pense que una de les idees que a nivell pedagògic compartim una gran part dels docents, és que un dels recursos pedagògics més vàlids, són les activitats extraescolars, perquè trenquen en la rutina habitual de les classes i traslladen el procés d’aprenentatge a un món real, es per això que solen ser molt motivadores per als alumnes.
Aquestes per elles mateixes, no tenen per tant unes finalitats pròpies; més bé deurem entendre-les com el que són, un recurs didàtico-lúdic que podem i deurem emprar en el procés d’ensenyament aprenentatge de les ciències.
Si tenim present que cada eixida amb els alumnes és irrepetible, les experiències i les activitats a fer durant ella mai deuen ser un clixé, encara que s’han d’ajustar a uns objectius clars. Es per això que cal pensar en elles com a mitjans, mai com el fi de res.
Per a que el nostre alumnat les puga percebre com una forma més de treballar a l’àrea de ciències, aquestes deuen estar integrades en el treball de l’aula, en el currículum de l’assignatura, i no representar un punt i apart en ell.

Com podem traure el màxim rendiment a una eixida extraescolar ?

Per poder traure el màxim aprofitament de l’eixida és important una bona planificació, emprar la metodologia adient i dedicar-li temps a les tasques programades.
Es per això que des d'ací proposem integrar-les i organitzar-les cronològicament en l’aula per a que l’alumnat siga capaç de percebre-les com un recurs més que l’ajuda en el seu procés d’aprenentatge en el món de les ciències, per tant per aconseguir-ho podem emprar el següent esquema:
1º.- Treball a l’aula abans de l’eixida.
2º.- Tasques a desenvolupar durant l’eixida.
3º.- Tasques a realitzar a l’aula després de l’eixida.

Salvador Piera i Gabardó

Dept. de Didàctica de les Ciències Experimentals

Universitat de València