La cita del dia


“En els moments de crisi, només la imaginació és més important que el coneixement”
Albert Einstein

dimarts, 30 de març de 2010

Fringillidae


Carduelis carduelis L.

Nom vulgar: Cadernera

Es tracta d’un ocell d'uns 13 cm amb les ales negres i grogues. Taca vermella a la cara, el dors castany clar, i el carpó blanc; el capell i el clatell, negres, i la zona intermèdia, blanca. Presenta la cua negra i forcada i un bec esvelt. Té un cant e i per això és molt apreciada com au de gàbia. Són aus migradores hivernals, encara que hi ha individus sedentaris. Crien al nord d'Europa i a la tardor migren cap al sud o l'oest d'Europa on el clima és més suau i el menjar més accessible. Tornen a migrar a les zones de cria en la primavera.
Viu als jardins i horts de tarongers, arbres fruiters i conreus, i s'alimenta preferentment de llavors de card, són abundants al nostre municipi on podem observar-les en grups, buscant llavors.
Nia als arbres però es cria fàcilment en captivitat.

Darwin i Noé


Estimat amic,
Tinc a mà el teu llibre preferit i estic rellegint el conté que més t’agrada:

“ I va dir Yavé: Esborraré als homes que he criat de sobre la terra, des de l’home fins a les besties, i fins els rèptils i les aus del cel, perquè en penedís d’haver-los fet ( Gènesis, 6,7)”

A la Bíblia hi ha diferents ocasions en les que al teu Senyor Yavé, se li’n va la testa , amb conseqüències generalment nefastes. Aquest del Diluvi és, probablement, el cas més terrible. L’ infinitament savi Déu, cabrejat amb els humans, es penedeix d’haver-los creat. Tan gran és el disgust que té que pren una decisió demencial: arrasar el planeta i assassinar a tot ésser viu.
¡Quina idea més simpàtica¡ Efectivament, menys Noé i la seua família, tota la gent de la terra mor ofegada. Homes, dones, ancians i innocents xiquets, tots sofreixen una mort que podem suposar angoixosa i horrible. Per no parlar dels animals: trilions de pobres besties incapaços de portar-se mal perquè no saben el que fan.

“ I va morir tota la carn que és mou sobre la Terra, així com d’aus com ramat i de besties, i tot rèptil que s’arrastra sobre la terra, i tot home (Gènesis, 7, 21)”

Està clar que ha Yavé se li van creuar el cables. Però fou un accés de bogeria transitòria, sols li va durar sis mesos.

Ernesto Camarena. “El creacionismo ¡vaya timo!. Editorial Laetoli

Ací tens un extracte del capítol primer del llibre de lectura recomanat per a recuperar els continguts treballats a classe en la unitat de 8 d’Evolució. Cal lliurar el dossier i fixes de la lectura.

Comissió per la Igualtat IES "Arabista Ribera"




La Comissió per la Igualtat de l'IES Arabista Ribera de Carcaixent es constitueix, el 2009, per "oficialitzar" totes aquelles accions que es venien emprenent des de fa molts anys per cercar solucions integradores, des de diferents àmbits i sempre amb l'objectiu de desenvolupar en l'alumnat capacitats cognitives i emocionals per poder respectar els drets humans i poder formar-se personalment. Al bloc podreu seguir les campanyes i/o activitats que anem realitzant. Per poder accedir al blog sols heu de clickar damunt del títol d'aquesta entrada.

dilluns, 29 de març de 2010

Beguda de càdec o ginebre

La destil.lació de ginebra que hem fet al laboratori, presenta unes característiques pròpies que la diferencien dels mètodes utilitzats als països originaris. Nosaltres hem emprat com a base del licor l'alcohol del vi, i no d'alcohol de cereals que es fa servir als Països Baixos, i Anglaterra. Ferem una eixida a la muntanya per recollir les llavors del ginebre, triarem els fruits més madurs, que posteriorment varem assecar en un lloc sec, al llarg d'una setmana. Posteriorment amb un morter varem partir els fruits i els varem deixar en maceració al llarg de dues setmanes, per seguidament, separar el líquid obtingut per filtració. L'alcohol es barreja amb l'aigua obtinguda per filtració fins a aconseguir una solució espiritosa d'uns 40 graus, que s'aboca en un matràs conectat a un serpentí, seguidament passem a bullir fins l'evaporació. Després el líquid aconseguit es manté durant uns dies amb pell de taronga, comí i canyella, amb la finalitat que agafe l'olor i el sabor que desprenen les essències, integrantse a la beguda i donant-li caràcter. Finalment filtrarem amb una tela de cotto fins obtenir una mescla homogènia que deixarem en repòs durant algunes setmanes, en tornar de vacances de pasqua. Alumnes de 3r ESO. Optativa Botànica.

Genètica

Si clickeu sobre el títol de l'entrada podreu accedir a la unitat "La base de l'herència", on teniu explicacions i problemes de tot allò que hem treballat a classe aquestes dues últimes setmanes.


La naturalesa diploide dels cromosomes permet que gens de diferents cromosomes se segreguen independentment durant la reproducció sexual, recombinant-se per tal de formar noves combinacions de gens.
Durant l'entrecreuament, els cromosomes intercanvien fragments d'ADN, barrejant els al·lels entre els cromosomes.
La probabilitat que es done l'entrecreuament entre dos punts donats d'un cromosoma està relacionada amb la distància que hi ha entre ells.
Si dos gens d'un mateix cromosoma estan molt allunyats, la probabilitat d'entrecreuament és prou elevada. En els gens que estan més propers, en canvi, la menor probabilitat d'entrecreuament significa que els gens presenten lligament genètic - els al·lels dels dos gens tendeixen a heretar-se junts, amb una probabilitat d'entrecreuament nul·la o molt baixa.

Joves científics espanyols a l'estranger


Els joves científics espanyols que actualment es troben desenvolupant la seua carrera professional a l'estranger, en la seua majoria als Estats Units o bé en altres països europeus, han posat de manifest, que és "difícil" tornar a Espanya perquè les condicions laborals difereixen "molt" de les que es troben en altres països i, a més, suposen "un pas enrere" en la seua trajectòria investigadora, en trobar-se amb un estatus inferior del que disposen en els centres estrangers.
En la trobada anual de joves investigadors fora de les fronteres espanyoles, organitzada pel Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC)un total de 23 científics han exposat l'estat actual dels seus treballs en matèries com biologia molecular, cel•lular, immunologia, virologia,microbiologia i genètica.

Tots ells coincideixen en que les oportunitats per a la tornada,són més bé poques. Hi ha molt poca oferta a Espanya i és difícil, sobretot per als joves que vam començar fa temps, i més encara en els anys que es presenten.

diumenge, 28 de març de 2010

El clima de treball al centre educatiu


Pla de treball
Partint de la base que generar un bon clima de treball al centre és fonamental en la nostra tasca diària, tots i cadascun dels membres de la comunitat educativa deuen posar de la seua part (en el grau que els corresponga) per aconseguir aquest objectiu comú, tant es així, que les seues actuacions deurien encaminar-se a aplicar els següents processos de:

1º.- Selecció dels objectius generals del centre educatiu, així com les estratègies i accions necessàries per aconseguir-los. Resultaria adient que l’equip educatiu realitze un diagnòstic de la situació, amb la finalitat d’intentar prendre les decisions més encertades.

2º.- Connexió del centre educatiu amb l’entorn local i l’àrea geogràfica de recepció d’alumnat.

3º.- Organització, el que comporta establir una xarxa de rols i tasques a desenvolupar per cadascun dels membres del claustre de professors, en funció del lloc que ocupa en l’organigrama del centre. Redissenyar l’organització del centre de forma que, acompanye als estudiants en el procés d’aprenentatge per donar-los més autonomia i, al mateix temps, més responsabilitat.

4º.- Anàlisi dels llocs a desenvolupar al centre per les diferents persones amb les que contem, a fi de dissenyar el perfil que es busca per exercir-lo. Sols així cadascú de nosaltres, podrà visualitzar les tasques a realitzar , i valorar la nostra capacitat per desenvolupar-les d’una forma eficient i efectiva.

5º.- Direcció, els membres de l’equip directiu i en concret el director/a, deu tenir les aptituds necessàries per establir un estil de lideratge, motivació i bona comunicació, per tal de propiciar la realització dels seus companys/es en les seus tasques assignades, a fi de contribuir a una fita comú, crear un bon clima de treball. Pot haver al centre molt bon professorat; però, sense unes directrius clares, no s’aconsegueixen bons resultats.

En Salvador Piera i Gabardó. Departament de Didàctica de les Ciències Experimentals.

Principis metodològics


Cal pensar en l’educació com un procés constructiu, en el que l’actitud que mantenen el professorat i l’alumnat permet l’aprenentatge significatiu, o al menys hi ha que intentar-ho.
Aleshores i com a conseqüència d’aquesta concepció de l’ensenyament, l’alumnat es converteix en el motor del seu propi procés d’aprenentatge al modificar ell mateix amb l’ajut de la resta de membres de la comunitat escolar, el seus esquemes de coneixement. Conjuntament amb ell, el professorat exerceix un paper de guia al posar en contacte els coneixements i les estratègies i experiències prèvies de l’alumnat amb els nous continguts.
Aquesta concepció de l’ensenyament ens permetra a més, garantit , o al menys intentar-ho, la funcionalitat de l’aprenentatge, és a dir, assegurar que l’alumnat podrà emprar el que ha aprés en circumstancies reals, bé portant-les a la pràctica ,o bé utilitzant-les com a instruments per aconseguir nous aprenentatges.
Per a intentar aconseguir una assimilació real dels continguts per part de l’alumnat, els aprenentatges han d’estar significatius, és a dir, propers a les seues experiències i referents, potencialment motivadors i de vegades realment funcionals. Deurem també, implicar-los en el procés de memorització comprensiva. Per tant, els aprenentatges deuen integrar-se en un ampli conjunt de relacions conceptuals i lògiques del propi individu, modificant els seus esquemes de coneixement.
Es tracta d’ensenyar a fer Ciència amb les armes de les ciències. La idea bàsica del mètode actiu que proposem en aquesta memòria, consisteix en que hi ha que ajudar a l’alumnat a trobar respostes, a descobrir coneixements científics.
El MÈTODE ACTIU, és un mètode de caràcter investigador que afavoreix l’aprenentatge de l’alumnat. Intentarem, des del departament i de forma coordinada, desenvolupar en l’alumnat la seua capacitat de qüestionar tot allò més pròxim del seu entorn i que li és més familiar, interrogant, investigant i intentant explicar la realitat.

dissabte, 27 de març de 2010

5ª FIRA DE LES NACIONS, 2010.


Els pròxims dies 29, 30 i 31 de març, cel·lebrarem la 5 ª edició de la Fira de les Nacións. L'objectiu principal que es preten aconseguir en aquesta, és posar de manifiest la riquessa humana, cultural i natural que suposa el fet de la diversitat, pensant en ella com a punt d'enriquiment per a tots els que estudien i treballem al centre, on podem trobar-nos amb alumnes nascuts a 20 països diferents, des de l'Amèrica llatina, Àfrica, l'est europeu fins al món asiátic.

Com a profesors i en la nostra tasca d'educadors, aquest fet ens dona la posiblilitat d'aproximar-nos a altres culturas, formes de pensar, fer i d'entendre. Aquest fet ens proporciona un punt de partida en el procés d'ensenyament aprenentatge de tots els nostres alumnes, oferint-nos la posibilitat d'un enriquiment mutu.

Tots de la mà, alumnat, profesorat, AMPA, Ajuntament de Carcaixent, biblioteca, l'Associació Juvenil del Salvador, ACCEM (ONG, que treballa per la integració del immigrants), hem preparat una sèrie d'activitats per aquests dies, amb la finalitat aprofitar aquest espai lúdic i festiu, per fomentar la tolerància i el respecte entre les cultures com base de partida per a la convivència i l'enteniment.

Som diferents però no desiguals.

PROGRAMA D'ACTIVITATS:

* Fira turística, apertura d'estants dedicats als diferents països i continentes, hi ha un estant dedicat a les diferents religions de cadascun dels països participants.
* Ral·li geogràfic, es tracta de resoldre fitxes amb preguntes relatives als diferents països que presenten estants a la fira.
* Un passeig pels ecosistemes del món, els alumnes de 4t de TMI conjuntament amb el seu professor, han fet un treball de recerca, que els a portat a la realització d'un documental amb la flora i fauna característica dels diferents països, un estudi dels percentatges d'alumnat extranger al centre, que va acompanyat d'una banda sonora de música característica de cadascun dels països.
* Exposició "Les cares de la diversitat", exposició fotogràfica de l'alumnat del centre, fills de la diversitat, agermanats en aquest espai educatiu que és el centre.
* Tallers d'ACCEM, tallers informatius sobre el món de la immigració.
* Estant gastronòmic, esmorçars diferents on podreu gaudir les delicies d'altres cultures gastronòmiques.

Des d'aquesta entrada convidar-vos a tots a participar des de qualsevol lloc, esteu on esteu, penseu en la multiculturalitat com element d'integració dels diferents pobles que conviuen junts.

dijous, 25 de març de 2010

La publicitat i la ciència

video

¿Quina creus que és la relació entre ciència i publicitat?
Quan la publicitat o els publicistes s’apropen al món de la ciència quasi sempre ho fan per considerar-la com a font d’autoritat per garantir la qualitat dels productes que ens volen vendre.
Hui en dia, el missatge publicitari sol recórrer a la ciència en els seus espots, donat que aquesta acompanya a molts dels productes publicitats des del seu origen. És a dir, en aquesta associació ciència-publicitat, la ciència sol aparèixer com a garantia de certesa, fent que el públic augmente la confiança en el producte i allò que li diuen, sense que arribe a comprendre bàsicament que és el que li diuen.
La major part de les voltes, els anuncis publicitaris fan usos inadequats de la ciència o mostren a aquesta com una activitat que conté veritats fixes i inalterables.
Doncs, si sabem la capacitat motivadora que la publicitat i els anuncis tenen sobre els nostres alumnes podem emprar-los per a:
1º.- Analitzar alguns del raonaments que apareixen als anuncis, que poden arribar a ser incorrectes, per generar actituds com a consumidor.
2º.- La utilització inadequada de certs continguts científics en publicitat, errors en el seu ús, l’exageració d’aquests, etc.
3º.- Relacionar-los i utilitzar-los com elements de recolzament per introduir nous continguts a l’aula.
4º.- Conèixer conductes que defineixen al consumidor responsable.
5º.- Valorar les conseqüències directes o indirectes de la intromissió de la publicitat en la llibertat o integritat personal.

Alfadefensines, medicaments naturals


En l'actualitat s'ha comprovat que al voltant d’un 5% de seropostius mantenen el virus de la sida en quantitats mínimes al llarg de la seva vida sense ajuda de cap medicació.
Una de les causes que pot ser la responsable de que la malaltia no progrese ha estat descoberta per un grup d’investigadors de l’Hospital Clínic, que ha identificat que aquests pacients tenen una alta capacitat de generar unes molècules anomenades alfadefensines.
Segons els experts, la producció d’aquestes molècules es pot manipular fàcilment, el que obri noves expectatives terapèutiques per al tractament de la sida.
Un altre estudi realitzat per científics nordamenricans, coincideix amb els dels investigadors de l'Hospital Clínic, arribant a la conclusió que existeixen un conjunt de proteïnes que eviten la multiplicació del virus d'immunodeficiència humana (VIH) i que permeten als infectats no desenvolupar la malaltia de la sida.
En un article que publica la revista "Science", aquests científics indiquen que es tracta de les proteïnes conegudes com a alfadefensines 1, 2 i 3. I han afegit que esperen desenvolupar la combinació d'aquestes proteïnes al laboratori per al disseny de millores en els medicaments destinats a combatre el virus de la sida.
Els pacients amb alfadefensines poden passar dècades amb el virus de la sida, sense desenvolupar la malaltia, i són els que s'han sotmés a exàmens per determinar què és el que hi havia de particular en els seus organismes.
Les alfadefensines, 1, 2 i 3 sintètiques, utilitzades pels investigadors impedeixen la multiplicació del VIH en cultius cel·lulars.

dimarts, 23 de març de 2010

Proves d'Accés Universitari



Per a tots els alumnes de 2n de batxillerat.

Si clickeu sobre el títol de l'entrada podreu trobar una col·lecció d'examens de PAU de totes les assignatures de les diferents modalitats de batxillerat des del any 1994fins l'any 2003, tant la convocatoria de juny com la de setembre.

Els examens de les diferents assinatures del curs 2008-2009, conjuntament amb els criteris de correcció, podeu trobar-los si copieu la següent adressa en el vostre navegador.

http://www.uv.es/incorp/admissio/CriteriosExamenes_sp.htm

Per consultar els horaris d'examens de juny i setembre d'aquest curs acadèmic:

http://www.edu.gva.es/univ/docs/PAU_horario_2009_2010.pdf

Per vore les Ponderacions per a l’accés a la universitat els cursos 2010/2011 i 2011/2012, d’acord amb el Reial Decret 1892/2008 de 14 de novembre.

http://www.edu.gva.es/univ/docs/PAU_ponderaciones_val.pdf

Cicle de Melvin Calvin


En aquesta segona etapa de la fotosíntesi, l'ATP i el NADPH formats en la fase lluminosa (fotofosforilació)es fan servir per reduir el carboni del diòxid de carboni a un sucre simple.
Aleshores, l'energia química emmagatzemada temporalment en les molècules d'ATP i NADPH es transfereix a molècules adequades per al transport i l'emmagatzematge d'energia en les cèl.lules fotoautotròfiques.
El resultat d'aquest procés és la formació d'un esquelet de carboni, a partir del qual poden construir després altres molècules orgàniques.

Les reaccions de fixació de carboni es duen a terme en l'estroma mitjançant el Cicle de Calvin, i es porten a terme en condicions que no requereixen llum, encara que alguns enzims són regulats per aquesta.
El NADP i l'ATP formats en les reaccions que capturen energia lumínica s'utilitzen per reduir el diòxid de carboni. El cicle produeix gliceraldehid fosfat, a partir del qual pot formar glucosa i altres compostos orgànics.
El resultat d'aquestes reaccions és que l'energia química de l'ATP i del NADPH es fa servir per incorporar carboni a molècules orgàniques.

Si vols més informació clicka sobre el títol de l'entrada.

dilluns, 22 de març de 2010

Els graus a la UPV


Si clickeu sobre el títol de l'entrada podreu vore els 27 títols de grau que s'impartiran a la Universitat Politècnica de València en el curs 2010-2011.
Els graus són estudis adaptats a l'espai europeu d'educació superior (EEES) i consten de quatre cursos de 60 crèdits ECTS cada un (excepte el Grau d'Arquitectura).
Aquest llistat mostra els diferents graus agrupats en set branques del coneixement, fàcilment recognoscibles tant per als estudiants de nou ingrés com per als ocupadors. Es tracta de títols generalistes, d'àmplia base comuna, que, al seu torn, facilitaran la futura especialització.

dissabte, 20 de març de 2010

Clonació i cèl·lules mare.


Treball per assolir els continguts avaluats negativament a la 2ª avaluació.

La clonació és un procés mitjançant el qual es poden crear còpies idèntiques de qualsevol cosa. En biologia, es refereix col·lectivament als processos utilitzats per crear còpies de fragments d'ADN (clonació molecular), de cèl·lules (clonació cel·lular) i fins i tot d'organismes.
També cal dir, que entenem per clonació aquells casos d'organismes com els bacteris, insectes o plantes es reprodueixen que es reprodueixen asexualment.

La paraula "clonació" prové de κλών klon, paraula grega que significa branca, branqueta, i fa referència al procés mitjançant el qual es pot crear una nova planta a partir d'una branqueta.

Abans de començar, clicka sobre el títol d'aquesta entrada, i dedica un minuts a visitar aquest Museu Virtual i conèixer un poc el seu contingut. Després, realitza les següents activitats:

1º.- Selecciona el menú principal > Sales d'Exposició > Clonació i cèl·lules mare.
Viatja a traves dels panels d'aquesta sala i troba la informació necessària per respondre les següntes qüestions ( No empres més de 2 ó 3 linies en cadascuna d'elles).
a. ¿Què és un clon?
b. ¿Com s'obté artificialment un clon?
c. ¿Quins clons naturals coneixes?
d. ¿Què és una cèl·lula totipotent? ¿Ho són totes les cèl·lules?
e. ¿Què és la progeria?¿Quin mal afecta als organismes clonats?
f. Troba referències culturals (llibres, pel·lícules, retalls de premsa, etc...) relacionades en la clonació.
g) ¿ Per què no és possible tècnicament clonar a "Hitler", com succedeix en la pel·lícula "Los niños del Brasil" ?

2º.- Visita l'apartat del menú principal Ágora> Entrevistes.
Llegeix l'entrevista "David Bueno, experto en regeneración" i contesta les preguntes següents:
a.¿Què són les cèl·lules mare?
b.¿Per a què seveixen?


Entra en els comentaris d'aquesta entrada i contesta la resta de preguntes d'aquest treball.

2010 Any Internacional de la Biodiversitat Biològica



La diversitat biològica és la pòlissa d'assegurança per a la supervivència de la nostra espècie, a més de ser l'element fonamental per que la naturalesa segueisca proporcionant els béns que necessitem (aliments, energia o medicines).



A través de l'Any Internacional de la Biodiversitat , aquest any 2.010 s'espera que l'ésser humà reflexione i conega els objectius de les organitzacions que treballen a tot el món per salvaguardar la biodiversitat.
Els objectius que es pretenen aconseguir al llarg de l'Any Internacional de la Biodiversitat 2010, són els següents:

1º.- Millorar la consciència pública sobre la importància de salvaguardar la diversitat biològica i també sobre les amenaces subjacents a la biodiversitat.

2º.- Augmentar la consciència dels èxits per salvar la diversitat biològica que ja han estat realitzats per les comunitats i els governs.

3º.- Encoratjar a les persones, les organitzacions i els governs a prendre les mesures immediates necessàries per aturar la pèrdua de la biodiversitat.

4º.- Promoure solucions innovadores per reduir les amenaces a la biodiversitat.

5º.- Inicia el diàleg entre les parts interessades per aconseguir les mesures necessàries que s'han d'adoptar, en el període posterior a 2010.


Si esteu interessats i voleu més informació sobre aquest tema, clickeu sobre el títol d'aquesta entrada.

divendres, 19 de març de 2010

Qüestionari per a l'alumnat. Clima a l'aula



En Salvador Piera i Gabardó. Dpt. de Didàctica de les Ciències Experimentals.


Relacions

1.1.- IMPLICACIÓN.
A la nostra classe s'aprecia un gran interès per les activitats que es proposen des de les matèries
1.2.- RECOLÇAMENT DE L'ALUMNAT.
Em sent estimat i recolzat en tot moment pels companys/es de classe
1.3.- RECOLÇAMENT DEL PROFESSORAT.
El professorat ens mostra confiança i suport en tots els casos

Creixement personal i orientació

2.1.- ORIENTACIÓN A LES TASQUES.
La majoria de les tasques que realitzem en les diferents classes tenen sentit per a mi i els done molt valor i importància
2.2.- COMPETITVIDAD.
Faig tot el que està en la meua mà per complir amb les meves obligacions acadèmiques
Observo massa competitivitat entre els companys/es de classe.

Sistema de manteniment i canvi

3.1.- ORDRE I ORGANITZACIÓ.
Estic convençut/da que a la meua classe la conducta és adequada en tot moment.
Hi ha un bon clima d'aula i bona organització
3.2.- CLARETAT DE LES REGLES I CONSEQÜÈNCIES
La classe sap quines són les regles i que passa si no es compleixen
Es compleixen les normes, generalment
3.3.- CONTROL DEL PROFESSORAT
Tot el professorat considera les normes de la mateixa forma i considera els mateixos criteris
Ens portem millor amb els professors inflexibles i donem la llauna als més condescendents
3.4.- INNOVACIÓN
Existeix certa monotonia o rutina en les classes, sempre fem el mateix o de la mateixa manera.
L'assignatura no m'aporta res de nou
M'avorreisc a les classes
No sol ser freqüent que reflexionem durant les classes

Adaptació basada en l'Escala d'Moos. CES "Classroom Enviconment Scale"
Cal valorar cada afirmació amb:
1 si et sembla que no estàs gens d'acord
2 una mica d'acord
3 tens dubtes
4 d'acord
5 absolutament d'acord

dilluns, 15 de març de 2010

Socialització : la importància de la interacció



Cal tenir molt en compte el sentiment de justícia, d’igualtat en el tracte, d’amistat com a equilibri i com a situació positiva a compartir.
El nostre alumnat s’enfronta amb actituds i comportaments molt diferenciats, però oberts a tota mena de relacions. És un període especialment accessible als esforços coeducadors, que cal introduir per vèncer la inèrcia que els manté separats els uns dels altres, i que duen d’etapes educatives anteriors.
Pense i així ho crec, que la majoria de docents dels centres de secundària, assenyalem el valor insubstituïble de la discussió entre companys/es, del debat reflexiu i de l’acció compartida entre iguals, com a font d’aprenentatges significatius. Es per aquest valor creixent del grup, que l’alumnat és especialment sensible a les manifestacions de l’actitud marginadora i expulsiva, provinga dels companys/es o dels adults amb el que interaccionen.
En aquesta etapa educativa, l’àrea de Ciències de la Natura, pot aportar a la socialització, una multitud d’experiències i situacions, però també uns coneixements i unes habilitats de creació personal i de comunicació que cal fomentar, com un eix vertebrador entre els diferents departaments didàctics del centre, per tal de que el nostre alumnat se’n adone que les diferents àrees del coneixement no són compartiments estancs, si no que estan relacionades i es necessiten les unes a les altres.

El plaer de pensar: hàbits i actituds


Cada dia més, el nostre alumnat manifesta una curiositat àvida per temes que els són molt pròxims, encara que no en el sentit físic : els forats negres, la possibilitat de vida extraterrestre, les formes de vida de cultures exòtiques, els transgènics, les tècniques de reproducció assistida, etc.
Tots ells poden ser-los tan pròxims mentalment, com el seu carrer o el seu poble, i segurament, molt més motivadors.
Els mitjans de comunicació, la TV, el cinema, els ordinadors, Internet, i tot allò que configura la cultura on creixen, estimula la curiositat i els apropa a temes que semblen distants.
Pensar, reflexionar, cercar resultats originals, assajar procediments i fer descobriments, afavoreix els aprenentatges significatius i permet a l’alumnat construir-se el seus propi cos de coneixements.
L’adquisició d’hàbits de treball, la mecanització aprenentatges significatius, la sistematització del que s’ha après per anar aprenent a sistematitzar nous aprenentatges, afavoreix, sense cap dubte, la seua capacitat per aprendre més i millor.

diumenge, 14 de març de 2010

Espai Europeu d'Educació Superior



Els ensenyaments de Grau tenen com a finalitat l'obtenció per part de l'estudiant d'una formació general, en una o diverses disciplines, orientada a la preparació per a l'exercici d'activitats de caràcter professional.

La superació dels ensenyaments previstes en l'apartat anterior donarà dret a l'obtenció del títol de Graduat o Graduada, amb la denominació específica que, en cada cas, figure en el Registre d'Universitats, Centres i Títols (RUCT).

La denominació dels títols de Graduat serà: Graduat o Graduada en T per la Universitat U, essent T el nom del títol i U la denominació de la Universitat que expedeix el títol.

En el Suplement Europeu al Títol, d'acord amb les normes que el regulen, es farà referència a la branca de coneixement a la qual s'adscriu el títol.

Els plans d'estudis tindran 240 crèdits, que contindran tota la formació teòrica i pràctica que l'estudiant haja d'adquirir: aspectes bàsics de la branca de coneixement, matèries obligatòries o optatives, seminaris, pràctiques externes, treballs dirigits, treball de fi de Grau o altres activitats formatives.

Aquests ensenyaments conclouran amb l'elaboració i defensa d'un treball de fi de Grau. El treball de fi de grau tindrà entre 6 i 30 crèdits, s'ha de fer en la fase final del pla d'estudis i estar orientat a l'avaluació de competències associades al títol.

La Universitat proposarà l'adscripció del corresponent títol de Graduat o Graduada a alguna de les següents branques de coneixement:

a) Arts i Humanitats
b) Ciències.
c) Ciències de la Salut.
d) Ciències Socials i Jurídiques.
i) Enginyeria i Arquitectura.


El pla d'estudis ha de contenir un mínim de 60 crèdits de formació bàsica, dels quals, almenys, 36 estaran vinculats a algunes de les matèries que figuren en l'annex II del Reial Decret per a la branca de coneixement a la qual es pretenga adscriure el títol. Aquestes matèries hauran de concretar-se en assignatures amb un mínim de 6 crèdits cadascuna i seran ofertes en la primera meitat del pla d'estudis. Els crèdits restants fins a 60, en el seu cas, hauran d'estar configurats per matèries bàsiques de la mateixa o altres branques de coneixement de les incloses en l'annex II, o per altres matèries sempre que es justifique el seu caràcter bàsic per a la formació inicial de l'estudiant o el seu caràcter transversal. Si es programen pràctiques externes, aquestes tindran una extensió màxima de 60 crèdits i hauran d'oferir preferentment en la segona meitat del pla d'estudis.

Organigrama del Sistema Educatiu Espanyol (LOE 2006)




Amb l'aprovació el 14 de juliol de 2006 de la Llei Orgànica d'Educació, es va introduir la reforma del sistema educatiu, aquest modifica l'organització anterior per estructurar els ensenyaments no universitaris en Educació Infantil, Educació Primària, Educació Secundària Obligatòria (ESO) i Educació Secundària Postobligatòria. L'Educació Secundària Postobligatòria inclou el Batxillerat, els Cicles Formatius de Grau Mitjà i de Grau Superior i els ensenyaments de règim especial com les arts plàstiques i el disseny.

divendres, 12 de març de 2010

L'especiació artificial



Des de ja fa molt de temps, l'èsser humà ha creat noves espècies a partir de la cria d'animals domestics, un exemple il·lustratiu és el cas de l'ovella domèstica creada per hibridació, però que hui en dia ja no es possible la seua reproducció viable amb el mufló, espècie de la qual descendeix.

William Rice i G.W. Salt van criar mosques de la fruita, Drosophila melanogaster, utilitzant un laberint amb tres opcions d'hàbitat diferents com llum/foscor, i humit/sec. Cada generació es va situar al laberint, i els grups de mosques que eixien de dos de les vuits eixides, s'aparteven per aparellar-les amb altres dels seus respectius grups. Després de 35 generacions, els dos grups i la seua descendència van ser aïllats depenent de les seves preferències d'hàbitat: només s'aparellaven dins les àrees que preferien, i no s'aparellaven amb mosques d'altres àrees.


Diane Dodd va poder mostrar especiació al·lopàtrica per reproducció aïllada en mosques de la fruita Drosophila pseudoobscura després de només vuit generacions usant diferent tipus de fruita, midó i maltosa.

Catabolisme de proteines



En humans, les proteïnes ingerides són degradades pel procès digestiu fins a aminoàcids, que serveixen com a combustible metabòlic per a altres processos en el cos.
Un procés clau de la degradació dels aminoàcids és la transaminació, en la qual el grup amino d'un aminoàcid es transfereix a un α-cetoàcid, típicament catalitzada per una transaminasa.

La reacció es pot generalitzar com a:

R1-aminoàcid + R2-α-cetoàcid = R1-α-cetoàcid + R2-aminoàcid

Un α-cetoàcid molt comú és l'α-cetoglutarat, un intermediari en el cicle de Krebs. La transaminació de l'α-cetoglutarat allibera glutamat. L' α-cetoàcid resultant és normalment un altre α-cetoàcid útil com a combustible o com a substrat d'altres processos metabòlics.

Alguns exemples són:

Alanina + α-cetoglutarat = piruvat + glutamat
Aspartat + α-cetoglutarat = oxalacetat + glutamat

Tant el piruvat com l'oxalacetat són components clau del metabolisme cel·lular, contribuint com a substrats o metabolits intermediaris en processos fonamentals com la glicòlisis, la gluconeogènesi i també el cicle de Krebs.



El glutamat també juga un paper important en la disposició en el cos del nitrogen de rebuig o en excés. El glutamat experimenta la desaminació, una reacció oxidativa catalitzada per la glutamat deshidrogenasa, com es pot veure:

glutamat + aigua + NADP+ → α-cetoglutarat + NADPH + amoníac + H+

L'amoníac (com a amoni) és llavors excretat principalment en forma d'urea, sintetitzada pel fetge. Així, la transaminació pot ser associada amb la desaminació, permetent de forma efectiva la eliminació del nitrogen dels grups amino dels aminoàcids, per mitjà de glutamat que actua d'intermediari, i finalment la seva excreció del cos en forma d'urea.

Si clickeu en el títol d'aquesta entrada podreu trobar un treball sobre el catabolisme de glúcids, lípids i proteïnes.

dimecres, 10 de març de 2010

¿En que consisteix el canvi actitudinal i com es fomenta?


Una de les nostres prioritats com a docents de l’àrea de Ciències, ha d’estar encaminada a fomentar en l’alumnat actituds positives cap a l’aprenentatge de les ciències, i aquestes passen per:

1.- La forma en la que es presenta l’assignatura i cadascuna de les unitats didàctiques.
2.- Les formes en que s’introdueixen els conceptes i com s’orienten els treballs pràctics relacionats en els conceptes a treballar.
3.- La implicació dels nostres alumnes en les tasques diàries a l’aula, al laboratori, durant les eixides extraescolar, etc.
4.- Seguiment dels progressos que fan en cadascuna de les tasques que es realitzen en l’aula i fora d’aquesta.
5.- La valoració que nosaltres fem del seu esforç i treball .
6.- Fomentar el desenvolupament de les competències bàsiques propiciant habilitats i destreses tant en la nostra àrea con en la resta d’àrees del currículum.

Tots aquests constituiran els requisits indispensables per crear un ambient de treball eficaç, ordenat i distés, que generarà actituds positives – fins i tot, per produir un canvi actitudinal- quan ja existeixen actituds negatives cap a la nostra àrea.

És per tot això que cal reflexionar de forma crítica sobre la nostra tasca de docents i fer un esforç per concebre noves formes dins del model d’ensenyament aprenentatge de les ciències que facilite l’adquisició d’actituds positives cap a la ciència.

diumenge, 7 de març de 2010

Complex del porus nuclear


Podem definir els porus nuclears, com grans complexos de proteïnes que travessen l'embolcall nuclear. Estructuralment podem trobar certes proteïnes que formen els anomenats, complexos de porus nuclears, i s’anomenen nucleoporines. Prop de la meitat de les nucleoporines contenen habitualment una estructura terciària alfa solenoide o beta hèlix, o en alguns casos ambdues, la resta mostra característiques estructurals típiques de proteïnes "nativament no plegades", Aquestes proteïnes desordenades són les nucleoporines FG, anomenades així per la seva seqüència aminoacídica que conté diverses repeticions del pèptid fenilalanina-glicina.
Aquests porus permeten el transport de molècules solubles en aigua a través d’ells, també faciliten el moviment d'ARN i ribosomes des del nucli al citoplasma, i moviment de proteïnes (com ADN polimerasa i laminines), carbohidrats, molècules de senyal i lípids cap al nucli.
Les molècules més menudes passen per difusió simple a través dels porus, mentre que les molècules de major grandària poden són reconegudes mitjançant seqüències de senyal específiques. De les vuit subunitats proteiques que envolten el porus autèntic (l'anell extern), hi ha una proteïna projectada cap a interior del porus que presenta forma de radi. El centre del porus moltes vegades sembla que tenir una estructura semblant a un tap.

Dia Internacional de la Dona



Demà 8 de març de 2010, farà un segle que es celebra el Dia Internacional de la Dona Treballadora, arrel de la Conferència Internacional de les Dones Socialistes, reunides en Copenhague en 1911, i a proposta de la dirigent comunista alemanya Clara Zetkin.



Les alumnes i els alumnes d’EDMA de 3r d’ESO de l’IES Arabista Ribera de Carcaixent des del treball colze a colze, des de la pluralitat, i per la continua lluita de un món més just, equilibrat i solidari, en el que les dones i els homes tinguem el mateix pes en la societat actual; volem fer arribar la nostra veu, animant a totes les instàncies des del poder polític fins a l’educatiu a que fusionen el seu esforç per arribar a aconseguir una gran fita, una societat paritària, on dones i homes treballem conjuntament per ella.



Perquè la igualtat no pot ser sols un deixos molts escaparates, sinó un indicador d’una societat madura que ha entès que qualsevol tipus de desigualtat per qüestió de sexe no ens porta a cap lloc. Es per aixó, que hem de lluitar tots i cadascun de nosaltres, per la igualtat efectiva de drets entre sexes i cultures, i rebujar tot tipus de discriminació.



Des d’aquest lloc recordar també a la primera directora del Institut de la Dona, Carlota Bustelo

dimarts, 2 de març de 2010

Maude Leonora Menten


Maude Leonora Menten (Port Lambton, Ontario, 20 de març de 1879 - 26 juliol 1960) va ser una doctora canadenca que va realitzar importants aportacions en la cinètica enzimàtica així com en la histologia.
Va estudiar a la Universitat de Toronto, on va obtenir els graus BA and M.B. el 1904 i 1907, respectivament. Menten va ser nomenada membre de l'Institut Rockefeller d'Investigació Mèdica per a la campanya 1907-1908 va estudiar l'efecte del radi en els tumors. Després va tornar a la Universitat de Toronto, on, el 1911, es va convertir en una de les primeres dones canadenques per rebre un doctorat en medicina. En el seu màster de recerca va estudiar la distribució de clor en els nervis, cèl lules i fibres. Menten va passar un any (1912) a la Universitat de Berlín treballant amb Leonor Michaelis, durant el qual van derivar la constant de Michaelis-Menten.

Aquest concepte va canviar per sempre l'estudi de les reaccions biològiques i ajudat a construir el camp de la bioquímica. L'equació de Michaelis-Menten va donar als científics la manera en què es podrien analitzar matemàticament les seues observacions i descripcions de les reaccions biològiques. No contenta amb el seu descobriment notable, Menten va protocolitzar el que ara és el mètode estàndard per aïllar i descriure el comportament de les proteïnes.
Després va anar a la Universitat de Chicago, on va obtenir un Ph.D. en bioquímica el 1916. Va aconseguir la plaça de professor assistent a l'escola mèdica de la Universitat de Pittsburgh el 1923, i va ser finalment promoguda a professor el 1949, quan tenia 79 anys. Maude Leonora Menten va ser una dona de gran capacitat i afició pels idiomes, la música, i les belles arts.

Ruta d'Embden-Meyerhof-Parnas

A les cèl·lules eucariotes, els mitocondris són els orgànuls cel·lulars que subministren la major part de l'energia en forma d'ATP per a les activitats cel·lulars, actuant així com a centrals energètiques i orgànuls sintetitzadors d'ATP, la principal molècula de l'intercanvi energètic en els processos intracel·lulars.
La glucosa és el principal "carburant" metabòlic i inicia el seu procés de degradació fins a diòxid de carboni i aigua a través d'una via catabòlica anomenada glucòlisi.
La glucòlisi transforma, després de 10 reaccions encadenades i catalitzades per enzims, la glucosa en 2 molècules d'àcid pirúvic o piruvat segons les reaccions següents:

Agalles

Els alumnes de l'optativa d'EDMA de 3r d'ESO, han treballat algunes classes d'agalles i els insectes que les produeixen. En aquesta entrada teniu un dels dibuixos del grup de 3r A i el text.

Es tracta de l'agalla llanosa que sobre el roser silvestre causa la vespa del dibuix, en concret ha estat determinada com Diplolepis rosae L.

Molts insectes posen ous en l'interior de les fulles o les tiges, d'aquestes ixen xicotetes larves que es mengen la fulla per dins. Algunes plantes per defensar-se desenvolupen els teixits que rodegen als ous formant una zona més o menys inflamada que rep el nom d’agalla. L’ou creix en l’interior de l’agalla, i la larva s’alimenta i es desenvolupa en el seu interior, sense envair altres parts de la planta. D’aquesta forma, la planta proporcionarà a la larva un ambient propici per menjar i viure, però la mantè en un lloc on no perjudicarà les fulles, els brots tendres ni altres parts vitals. Quan la larva finalitza el seu desenvolupament es transforma en crisàlide, que en poc de temps abandona la seua pell per donar el insecte adult, que escava una galeria en l’agalla fins eixir a l’exterior . Una vegada fora de l’agalla els adults s’emparellen i les femelles tornen a posar ous a les plantes joves tornant-se a iniciar el cicle.