Chelidonium majus L.
Nom vulgar: herba de les berrugues
Herba amb fulles pinnatisectes i alternes, dividides en grans lòbuls, dos d'ells a la base, tiges fins 80 cm d'altura. Les flors en inflorescencies umbeliformes terminals, són grogues, amb quatre pètals, gineceu bicarpelar i ovari súper. Quan fructifiquen formen unes càpsules bastant llargues. Les llavors són petites i negres i atreuen les formigues que les dispersen ( mirmecocòria).
Nom vulgar: herba de les berrugues
Herba amb fulles pinnatisectes i alternes, dividides en grans lòbuls, dos d'ells a la base, tiges fins 80 cm d'altura. Les flors en inflorescencies umbeliformes terminals, són grogues, amb quatre pètals, gineceu bicarpelar i ovari súper. Quan fructifiquen formen unes càpsules bastant llargues. Les llavors són petites i negres i atreuen les formigues que les dispersen ( mirmecocòria).
Un caràcter molt important per a diferenciar aquesta espècie és que forma un làtex de color groc-ataronja de propietats càustiques. Viu a herbassars frescs i humitsmins i murs de camps de cultiu, perereix el llocs ombrívols. Al municipi podem vorela florir de maig fins a festes del poble.
Principis actius:
* Àcid chelidònic: (Gamma pirona dicarbónic) és un compost heterocíclic oxigenat.
* Alcaloides derivats de la fenantridina (la chelidonina, es la principal).
* Derivats isoquinolèics (protopina).
* Alfa i beta allocriptopina.
* Berberina i substàncies relacionades com ho són el stilopin i la coptisina.
* Alcaloides derivats de la fenantridina (la chelidonina, es la principal).
* Derivats isoquinolèics (protopina).
* Alfa i beta allocriptopina.
* Berberina i substàncies relacionades com ho són el stilopin i la coptisina.
Tota la planta és tòxica i pot causar dermatitisper contacte però tradicionalment es feia servir el seu làtex per combatre les berrugues.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada