Finalitats de la formació del professorat i dels centres educatius.

No es poden formar professors/es sense fer opcions ideològiques. Segons el model de societat i de ser humà que es defensen, les finalitats que s'assignen als centres no seran les mateixes i en conseqüència, el rol dels professors no es definirà de la mateixa manera.
Eventualment, es poden formar químics, economistes o informàtics fent abstracció de les finalitats de les empreses que els empraran. Podem dir-nos, de manera un poc cínica, que un bon químic segueix sent un bon químic si fabrica medicaments o si fabrica droga. Que un bon economiste sabrà, indiferentment, blanquejar diners bruts o augmentar els recursos d'una organització humanitària. Que un bon informàtic podrà servir de manera igualment eficaç a la màfia o a la justícia.
No podem dissociar tan fàcilment les finalitats del sistema educatiu de les competències que es requereixen dels docents. No es privilegia la mateixa figura del professor segons es desitge un centre que desenvolupe l'autonomia o el conformisme, l'obertura al món o el nacionalisme, la tolerància o el menyspreu per les altres cultures, el gust pel risc intel·lectual o la demanda de certeses, l'esperit d'indagació o el dogmatismo, el sentit de la cooperació o la competència, la solidaritat o l'individualisme.
Edgar Morin proposa set sabers fonamentals que els centres tenen per missió ensenyar :

1 . Les cegueses del coneixement : l'error i la il·lusió.
2 . Els principis d'un coneixement pertinent
3 . Ensenyar la condició humana
4 . Ensenyar la identitat terrenal
5 . Afrontar les incerteses
6 . Ensenyar la comprensió
7 . L'ètica del gènere humà.

El professorat capaç d'ensenyar aquests sabers, s'ha d'adherir no sols als valors i a la filosofia subjacents, si no encara més, disposar de la relació amb el saber, la cultura, la pedagogia i la didàctica, sense les quals aquesta nova metodologia seria lletra morta. Quan es fa aquest tipus de proposicions en el marc d'un mandat de la UNESCO, no es pot sinó convidar als Estats a inspirar-se en elles, sabent que faran el que ells vulguen. Desgraciadament hi ha un abisme entre l'ideal de Morin &emdash; que jo compartisc &emdash; i l'estat del nostre planeta i, en particular, entre les relacions de força que configuren els sistemes educatius, tant a escala mundial com en cada país.
És per açò que, encara quan es destaque el vincle entre la política i les fins de l'educació, d'una banda i el rol i les competències dels professors, per una altra, no és útil allargar la llista de les característiques d'un centre ideal en un no "man's land", on la llibertat d'expressió equival només a l'absència de poder.
El que es dibuixarà en la pista deriva del combat polític i dels mitjans econòmics. Encara quan ens dirigim cap a una societat planetària dominada per algunes grans potències, les fins de l'educació continuen sent un assumpte nacional. El pensament, les idees poden travessar les fronteres, però són els brasilers qui definiran les fins de l'escola a Brasil i formaran conseqüentment als seus professors.
L'assumpte és saber si ho faran de manera democràtica i per al desenvolupament de la democràcia o si l'educació seguirà sent, com en la majoria dels països, un instrument de reproducció de les desigualtats i d'acomodació de les masses al pensament dominant. Desgraciadament, quasi no existeixen raons per a ser molt optimista. Açò no impedeix reflexionar sobre la formació ideal dels professors per a una escola ideal, però no caiguem en la ingenuïtat de creure que les idees per si soles poden transformar les relacions de força.
Recordem algunes de les majors contradiccions que van a estructurar el nostre futur :

* Entre ciutadania planetària i identitat local
* Entre mundialització econòmica i tancament polític
* Entre llibertats i desigualtats
* Entre tecnologia i humanisme
* Entre racionalitat i fanatisme
* Entre individualisme i cultura de massa
* Entre democracia i totalitarisme

L'esperança de dominar aquestes contradiccions o almenys de no patir massa a causa d'elles, ens duu als set sabers de Morin.
Jo deduïsc una figura del professor ideal en el doble registre de la ciutadania i de la construcció de competències. Per a desenvolupar una ciutadania adaptada al món contemporani, defense la idea d'un professor que siga alhora :

1 . Una persona creïble
2 . Mediador intercultural
3 . Animador d'una comunitat educativa
4 . Garantidor de la Llei
5 . Organitzador d'una vida democràtica
6 . Conductor cultural
7 . Intel·lectual.

En el registre de la construcció de sabers i competències, advoque per un professor que siga :

1 . Organitzador d'una pedagogia constructivista
2 . Garantidor del sentit dels sabers
3 . Creador de situacions d'aprenentatge
4 . Gestionador de l'heterogeneïtat
5 . Regulador dels processos i dels camins de la formació.


La formació dels docents al segle XXI
Philippe Perrenoud
Facultat de Psicologia i Ciències de l'Educació
Universitat de Ginebra
2001

Traducció feta per un servidor.