Els resultats d'una investigació coordinada per la Universitat de València i publicats a la revista International Journal of Climatology, han posat de manifest la formació de miniforats d’ozó estratosfèric de curta durada sobre la nostra comunitat, aquests provoquen augments en els índexs de radiació ultraviolada i, alhora, eleven el risc de cremades solars. Els resultats mostren que una reducció temporal de la capa d’ozó, del 9 al 39%, pot augmentar la incidència de la radiació ultraviolada entre un 13 i un 49%.
S'han descobert 24 miniforats d’ozó, després d’analitzar el període comprés entre 2000-2007. Aquests aprimaments de la capa atmosfèrica protectora dels raigs solars més nocius per als éssers vius tan sols es van estendre entre un i dos dies, mentre que es van produir durant els mesos d’hivern, i també afectaren part de la península Ibèrica.
A diferència de la reducció de la capa d’ozó estratosfèric a la zona antàrtica, afavorida per l’emissió de gasos clorofluorocabonis (CFC) i més habitual durant la tardor (primavera austral), els miniforats d’ozó més destacats es produeixen durant l’hivern (quasi el 60%), l’origen d’aquest fenomen te la seua incidència en la mateixa circulació atmosfèrica, és a dir, no està determinat per la contaminació química generada per activitats humanes.
Segons el coordinador d'aquestes investigacions, José Antonio Martínez,catedràtic de Física de la Terra i Termodinàmica de la Facultat de Física:
«Aquests miniforats de la capa d’ozó estratosfèrica, que afecten tota la península Ibèrica, són causats per l’existència d’anticiclons anòmals sobre les illes Açores, els quals envien masses d’aire de llarg recorregut procedents del Carib cap al nostre territori»
En l'actualitat la Universitat de València està estudiant la radiació ultraviolada que arriba a nivell del sòl, amb l'objectiu de millorar les prediccions dels índexs ultraviolats per a elaborar mapes de predicció de riscos i avisos especials.
S'han descobert 24 miniforats d’ozó, després d’analitzar el període comprés entre 2000-2007. Aquests aprimaments de la capa atmosfèrica protectora dels raigs solars més nocius per als éssers vius tan sols es van estendre entre un i dos dies, mentre que es van produir durant els mesos d’hivern, i també afectaren part de la península Ibèrica.
A diferència de la reducció de la capa d’ozó estratosfèric a la zona antàrtica, afavorida per l’emissió de gasos clorofluorocabonis (CFC) i més habitual durant la tardor (primavera austral), els miniforats d’ozó més destacats es produeixen durant l’hivern (quasi el 60%), l’origen d’aquest fenomen te la seua incidència en la mateixa circulació atmosfèrica, és a dir, no està determinat per la contaminació química generada per activitats humanes.
Segons el coordinador d'aquestes investigacions, José Antonio Martínez,catedràtic de Física de la Terra i Termodinàmica de la Facultat de Física:
«Aquests miniforats de la capa d’ozó estratosfèrica, que afecten tota la península Ibèrica, són causats per l’existència d’anticiclons anòmals sobre les illes Açores, els quals envien masses d’aire de llarg recorregut procedents del Carib cap al nostre territori»
En l'actualitat la Universitat de València està estudiant la radiació ultraviolada que arriba a nivell del sòl, amb l'objectiu de millorar les prediccions dels índexs ultraviolats per a elaborar mapes de predicció de riscos i avisos especials.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada