"De tant en tant tinc la sort d'ensenyar en una escola infantil o elemental. Trobe molts xiquets que són científics nats, encara que amb una capacitat de sorprendre's molt acusada i un escepticisme molt suau. Són curiosos, tenen vigor intel.lectual. Se'ls ocorren preguntes provocadores i perspicaces. Mostren un entusiasme enorme. Em fan preguntes sobre detalls. No han sentit parlar mai de la idea d'una "pregunta estúpida".
Però quan parle amb estudiants d'institut els trobe una mica diferents. Memoritzen "fets" però, en general, han perdut el plaer del descobriment, de la vida que s'amaga després dels fets. Han perdut gran part de la sorpresa i adquirit molt poc escepticisme. Els preocupa fer preguntes "estúpides": estan disposats a acceptar respostes inadequades, no plantegen qüestions de detall, l'aula s'ompli de mirades de reüll per valorar, segon a segon, l'aprovació dels seus companys. Vénen a classe amb les preguntes escrites en un tros de paper, que examinen subreptíciament en espera del seu torn i sense tenir en compte la discussió que puguen haver plantejat els seus companys en aquest mateix moment. "
Però quan parle amb estudiants d'institut els trobe una mica diferents. Memoritzen "fets" però, en general, han perdut el plaer del descobriment, de la vida que s'amaga després dels fets. Han perdut gran part de la sorpresa i adquirit molt poc escepticisme. Els preocupa fer preguntes "estúpides": estan disposats a acceptar respostes inadequades, no plantegen qüestions de detall, l'aula s'ompli de mirades de reüll per valorar, segon a segon, l'aprovació dels seus companys. Vénen a classe amb les preguntes escrites en un tros de paper, que examinen subreptíciament en espera del seu torn i sense tenir en compte la discussió que puguen haver plantejat els seus companys en aquest mateix moment. "
Carl Sagan. El món i els seus dimonis. 1997. Ed Planeta.
Cal treballar aquest text per al proper divendres
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada