Canvi metodològic

“És precís descarregar els programes de ciències de continguts conceptuals i prestar més atenció als aspectes metodològics, a l’estudi de la natura del coneixement científic, als processos de construcció del mateix i a la relació entre Ciència, Tecnologia i Societat, CTS”.

Intentar que els nostres alumnes pensen en la ciència com un conjunt de dades o com un sistema de continguts conceptuals, metodològics i axiològics, implica formes pràcticament diferents d’orientar l’ensenyament de les ciències, i per suposat de les activitats d’ensenyament, aprenentatge i avaluació. Si partim del fet que ambdós tipus de coneixements poden ser considerats complementaris, qualsevol material d’aprenentatge que se’ls presente deu tenir una estructura conceptual explicita amb un vocabulari ni massa novador, ni massa difícil, pensant en l’alumne al que va dirigit, intentant tenir en compte també, quines són les seus motivacions.
Per tant pensem que si l’alumne té dificultats per comprendre els conceptes bàsics de la ciència, més en te per recordar dades que ni comprenen ni saben de la seua utilitat. Així qualsevol dels nostres alumnes assoleixen un concepte, quan són capaços de dotar-lo de significat en un nou context; és en aquest mateix moment, quan podem parlar de que l’ha interioritzat i per tant el compren. Per tant cal fer caure el paradigma de transmissió/recepció de coneixements elaborats i fer emergir el d’ensenyança/aprenentatge, sols així podrem veure confluir les motivacions de l’alumnat i la nostra pràctica docent.
A l’hora d’orientar l'aprenentatge com procés d'investigació dirigida, Gil i els seus col·laboradors proposen la següent sèrie d'estratègies:
a) Plantejament de situacions problemàtiques que generen interès en els alumnes i proporcionen una concepció preliminar de la tasca.
b) Els alumnes, treballant en grup, estudien qualitativament les situacions problemàtiques plantejades i, amb les ajudes bibliogràfiques apropiades, comencen a delimitar el problema i a explicitar idees.
c) Els problemes es tracten seguint una orientació científica, amb emissió d'hipòtesi i explicitació de les idees alternatives, elaboració d'estratègies possibles de resolució i anàlisi i comparança amb els resultats obtinguts per altres grups. És aquesta una ocasió per al conflicte cognitiu entre concepcions diferents, la qual cosa duu a replantejar el problema i a emetre noves hipòtesis.
d) Els nous coneixements es manegen i apliquen a noves situacions per a aprofundir en els mateixos i afermar-los. Aquest és el moment més indicat per a fer explícites les relacions entre ciència, tecnologia i societat. Les estratègies pròpies de l'aprenentatge com investigació han d'anar acompanyades per activitats de síntesis que donen lloc a l'elaboració de productes com esquemes, memòries, mapes conceptuals, etc, i que permeten concebre nous problemes. Coherent amb aquest enfocament, la resolució de problemes com investigació es proposa com alternativa als problemes i exercicis tradicionals. En formulacions recents del model s'insisteix a qüestionar la separació tradicional entre pràctiques, resolució de problemes i teoria i s'ofereixen alternatives concretes d'integració.