Treball de camp i eixides extraescolars.
Com hem dit i treballat al llarg d’aquests dies a les sessions de treball, el contacte amb la Naturalesa no troba facilitats en la major part dels centres d’educació secundària. De fet hem vist com algunes característiques genèriques de l’ institució acadèmica tendeixen a allunyar-la del contacte en la realitat.
La rigidesa dels horaris, fermament vinculada a l’excessiva compartimentació de les assignatures, és i així es demostra en el dia a dia, una de les dificultats més importants per al treball de camp i per a qualsevol activitat extraescolar.
Des de aquí apostem doncs, per una nova forma d’entendre l’organització horària del professorat trencant aquesta rigidesa i compartimentació.
La rigidesa dels horaris, fermament vinculada a l’excessiva compartimentació de les assignatures, és i així es demostra en el dia a dia, una de les dificultats més importants per al treball de camp i per a qualsevol activitat extraescolar.
Des de aquí apostem doncs, per una nova forma d’entendre l’organització horària del professorat trencant aquesta rigidesa i compartimentació.
Assignar al professorat unes hores de dedicació al centre, amb una flexibilitat per a la dedicació purament docent, que ens ajude a dur a terme programes interdisciplinaris (amb la col·laboració enriquidora de tots els seminaris i professorat interessat) y eixides extraescolars preparades des dels diferents ventalls que ofereixen les diferents disciplines, provocant així un increment de l’atenció de l’alumnat, doncs en una mateixa jornada es treballen temes que els semblaven desconnectats i inconnexos.
Però per aconseguir-ho, cal determinar quins són els problemes derivats de l’actual organització de la major part de centres educatius, sols així podrem resoldre’ls.
· Rigidesa d’horaris .
· Una excessiva importància a les classes magistrals, unida clar està, als sistemes d’avaluació hui en dia en ús als centres.
· La insuficient preparació del professorat a l’hora de programar el treball de camp amb un punt de vista experimental i pluridisciplinar.
· Certa por a treballar amb companys/es d’altres àrees, treball no compartimentat i en equip.
· Excessiu nombre d’alumnes per professor.
· Falta de material escrit, guies, textos, etc, de camp adients per al nivell de l’alumnat.
· Falta d’equipaments escolars per a les eixides de camp.
· Problemes de responsabilitat del professorat en les eixides.
Com sempre, la resolució d’aquests problemes es pot aconseguir, i això és el que intentarem fer en la sessió de dimecres d’aquesta setmana.
Tens molta raó. Però veig, més que difícil, que als nostres instituts es canvie l'estatus quo establit, de forma que la compartimentació actual d'horaris i d'assignatures evolucione cap a una interdisciplinarietat real en la pràctica.
ResponElimina