Dia Mundial del Medi Ambient

A nivell planetari, l’ésser humà està posant en perill la seua pròpia subsistència, degut a la forma en que , hui per hui, es desenvolupen les seues relacions amb el medi natural que l’envolta. Aixì l’aceleració d’aquests procesos redueix el temps que ens queda per a maniobrar de forma correcta, es l’educació l’esperança de noves actituts que ens ajuden a temps a cercar nous objectius a la nostra conducta.
Szent-György ens diu que el pervindre de la humanitat depen de l’educació, entenent aquest com un sistema modificable de programació del cervell. Pensem doncs, en un nou sistema educatiu menys anacrònic que responga a les necessitats de la societat actual i que camine tot seguit amb les transformacions d’aquesta.
Des d'aquest punt de vista els docents en biologia hem de contribuir:

1º.- A introduir entre l’alumnat nocions d’educació ambiental o mesològica.
2º.- A respondre de forma al interés creixent que hui en dia hi ha al carrer, per aquests temes.
3º.- A la formació de ciutadans i ciutadanes més crítics amb les actuacions humanes que representen un impacte ambiental en l’entorn on es nouen.
4º.- A que el nostre alumnat siga capaç de minvar o evitar el deteriorament del medi-ambient que els envolta.
5º.- A formar persones solidaries amb el patrimoni natural del nostre planeta Terra.

Aquesta tasca deu intentar constituirse en una eina de reconeixement dels valors i de clarificació dels conceptes, gràcies als quals, l’alumnat adquireisca les capacitats i els comportaments que li permeteisquen comprendre i apreciar les relacions d’interdependència entre l’ésser humà, la seua cultura i el seu medi biofísic. Així cal destacar, que l’educació ambiental compren necessariament el treball anomenat pels anglesos “outdoor education”, o siga, l’educació fora de l’escola, a l’aire lliure.

Aquest treball no té, per tant, unes finalitats propies; més be deurem entendre-lo com un mètode utilitzable tant en el contex de l’educació ambiental com en el de l’ensenyament de les ciències.

Contribuint a posar al nostre alumnat en contacte directe amb el seu entorn, i en la crítica de l’escola com un lloc on es preten oferir una visió del món per reflexes indirectes, en forma d’ensenyaments dogmàtics, sujectes a tota classe de filtres deformables i amb una absurda compartimentació de les diferents arees, compartimentació que poc o res té a veure amb la realitat quotidiana.
També hem d'intentar que l’alumnat siga capaç d’elaborar estratègies de solució front als impactes ambientals, actuant davant d’ells i intentant denuciar-los si arriba el cas.
En resum, davant la creixent degradació de l’entorn, el nostre objectiu prioritari deu anar encaminat a fomentar el respecte i la cura del medi ambient, per a que el nostre alumnat se’n adone del perill que suposen certes pràctiques antrópiques i agafe de forma conscient una actitut preventiva, cap a la Natura i els éssers vius que hi podem trobar en ella.
L’educació ambiental , parteix del fet que l’alumnat, interpreta el que observa quotidianament en funció de la seua propia visió del món, dels coneixements que posseixen, de les experiencies que viuen, de les activitats que realitzen, dels subsegüents debats amb els companys/es i de la generalització d’explicacions vàlides per a altres fenòmens.