De tal buc, tal eixam

El genoma humà, és a dir, el conjunt de gens humans, venen empaquetats en vint-i-tres parelles de cromosomes diferents que heretem dels nostres pares, i ells abans els heretaren dels seus. Així qualsevol característica que estiga present en nosaltres, i a la vegada siga transmissible a la nostra descendència, constituirà el que anomenen caràcter hereditari. Aquests caràcters doncs, no són ni més ni menys, que l’expressió de la informació continguda als gens.

És a dir, el genoma humà, és una mena d’autobiografia escrita en un llenguatge genètic, on a poc que ho intentem, podem observar totes les vicissituds i noves adquisicions que han caracteritzat la història de la nostre espècie i els seus ancestres dels de l’aparició de la vida al nostre planeta fins el que som en l’actualitat.

Podem doncs parlar d’un gen, com la unitat d’expressió genètica, i per tant el genotip estarà constituït pels conjunt de gens d’un determinat individu, d’una determinada espècie, que baix la pressió d’un determinat ambient origina el fenotip, o conjunt de característiques observables en un individu.

Sovint i com podem observar, existeixen xicotetes i subtils diferències entre les versions materna i paterna de cada gen, diferències que ens expliquen, per exemple, el pèl agraït, llis, ros, castany, negre, etc. A la nostra descendència no li transmetem una sèrie completa, si no que en un procés anomenat recombinació, intercanviem fragments dels cromosomes materns i paterns, i es clar apareixen noves combinacions.

Pensem en algunes de les característiques que presentem, el color d’ulls, la seua grandària, el dibuix de la fenedura palpebral, etc. . Com podem vore un gen pot presentar diferents variants, aquestes s’anomenen al·lels i cada individu en té dos.

Si tots dos són igual, diem que l'individu és homozigòtic per a un caràcter concret; si per contra són diferents parlarem d'un individu heterozigòtic. Ara parlarem de la relació entre tots dos, és a dir, si s'expressen tot dos o, si ho fa un o l'altre.

Quan la presència d'un al·lel no deixe que l'altre s'expresse o manifeste, direm que el primer és un al·lel dominant (A), mentre que el segon és un al.lel recessiu (a). Per contra si tots dos tenen la mateixa capacitat per expressar-se parlem d'al·lels codominants.

Analitzeu aquest text d’Alexander Pope de l’obra , “Assaig sobre l’home”, en clau genètica, per lliurar-lo abans de finalitzar la unitat.

Altres formes supleixen a totes les formes que pereixen

D’un en un deixem de respirar i morim

Com bombolles en la mar nascudes de la matèria,

S’eleven, es trenquen, i a eixe mar retornen.

                                                                                                                                                      Alexander Pope

Bé, recorda el que hem treballat a classe aquesta setmana, tot el que necessites saber sobre l'herència biològica implica tres conceptes bàsics: gens, cromosomes i l'ADN, i la relació entre ells es  molt simple:

• Els caràcters estan determinats pels gens.
• Els gens estan localitzats als cromosomes.
• Els cromosomes estan constituïts per ADN.

Per baixar el vocabulari de genètica i familiaritzar-te amb ell, fes un click damunt de els següents enllaços:

De la A fins a la C
De la D fins a la G
De la H fins a la T

Per fer problemes de genètica de 4t d'ESO, fes un click en:

Problemes de genètica 1
Problemes de genètica 2