Tots som alumnes del IES Lluís Vives

Manifestar la disconformitat amb la política educativa no deuria ser pecat i menys estar penat, els més joves, els menys joves, i tothom té dret a manifestar el seu dissens, en això consisteix el joc democràtic, l’exercici de la llibertat individual i col·lectiva és un dret que s’ha de respectar.

Les carreges policials, mai són una solució, més bé són el reflex d'un sistema al que no li agraden les veus crítiques, un sistema gestionat per aquells que política i econòmicament no sofreixen la crisi, ni les retallades, aquells que constitueixen una casta acostumada a fer el que els ve en gana, sense tenir que donar explicacions del perquè, ni del quan, ni del com; una casta que gestiona els diners públics d’una forma més que sospitosa, sense mesura, sense tenir en compte que aquests deuen ser gestionats de la forma més honesta possible, pensant en tots i no en un mateix, sense prebendes, sense esperar res a canvi, pel simple fet de fer les coses bé.

Benvolguts polítics, la fallida de l'estat del benestar, no l'han produït els alumnes que des de fa temps vénen manifestant-se per defensar el dret constitucional a una educació pública i de qualitat, l‘alumnat del I.E.S. Lluís Vives, com l'alumnat de qualsevol centre de la Comunitat Valenciana, té tot el dret a protestar de forma pacífica pel que ells consideren injust; i dic pacífica perquè així van ser, si haguessin agredit als agents de policia tirant-los objectes, o fet malbé el mobiliari públic,alguna premsa poc independent ens ho hauria fet arribar.

Per tant, exercir el dret a dissentir no pot emmudir-se amb actuacions poc licites i desmesurades i més sabent que enfront tenim ciutadans, alguns d'ells menors. I per cert, quan les coses no es fan bé, no deu haver cap problema en reconèixer-ho, el problema es no fer-ho i carregar exabruptes sobre qui expressava el seu pensar, que mai són l’enemic, faltaria menys.

Els nostres estudiants, són, ens agrade o no, la nostra aposta de futur, futur que els hem deixat més que truncat, malbaratat, i clar protesten, faltaria menys, no volem joves aborrallonats i uniformats intel·lectualment que caminen en una sola direcció.

Pensem una mica, no protesten per la calefacció, per la falta de recursos que venen patint des del inici de curs; protesten per una política d’ajust que trunca i fa mal bé als usuaris de l’ensenyament públic, estan cansats de sofrir palos per tots els costats, i aquesta setmana per un altre; llei rere llei, reforma rere reforma, decret rere decret, assignatures rere assignatures, i ara a més, la pèssima gestió econòmica de qui deu defensar i vetllar pel sector públic, per un sector que si té bona salut, garanteix la igualtat d’oportunitats per a tots.

De nou és al sector públic, malalt i a punt d’entrar en urgències a qui li toca retallar, que poc se’n recordaven d’aquest quan estàvem de vaques grosses; si, si , en eixes no tan llunyanes èpoques de bonança econòmica, en les que hagués estat bé pensar en la justícia social.