Vocabulari de genètica A, B, C

A

a-, an- .:Prefix que significa negació o privació.

ADN.: Àcid desoxiribonucleic, biomolècula orgànica portadora de la informació genètica.

al·lel.: Cadascuna de les formes alternatives d’un gen que ocupen el mateix lloc o locus en els cromosomes homòlegs.

al·lels codominants.: Quan és manifesten tots dos a la vegada. A, roig; a, blanc; Aa, rosa. Notació A=a.

al·lel dominant.: Quan es manifesta aquest front a un altre que s’anomena recessiu. A, roig. Notació A > a.

al·lel hipostàtic.: Aquell que es mostra recessiu degut a la presència d’un altre gen diferent al primer.

al·lels múltiples.: Caràcter o gen que presenta més de dos al·lels possibles per a cadascun dels locus o caràcters. Cas del grup sanguini a l’espècie humana. Notació (IA = IB ) > i.

al·lel recessiu.: Aquell que no es manifesta front un altre dominant. Es grafia en minúscula.

alo– .: Prefix que significa divers, diferent, altre. , alo

alogen.: Al·lel recessiu.

alomixis.: Fecundació creuada, s’oposa a l’autofecundació.

alopoliploidia.: Increment de la dotació cromosòmica d’un organisme resultat de l' hibridació entre espècies diferents.

alosoma.: Heterocromosoma, és a dir, cromosoma atípic, com els cromosomes sexuals XY.

amitosi.: Reproducció cel·lular pròpia de cèl·lules primitives en la que no intervenen alguns dels mecanismes de la mitosi. Anomenada també divisió directa.

amixis.: Impossibilitat de tipus fisiològic, geogràfic o etològic en el creuament entre membres d’una mateixa espècie. Oposat a panmixis.

anebo.: individu immatur sexualment, no pot reproduir-se

atípic.: anomenem així, al caràcter o condició que s’aparta d'allò que és normal.

auto– .: Prefix que significa propi, d’un mateix.

autoesterilitat.: impossibilitat de que un individu hermafrodita s’autofecunde.

autofecundació.: Unió viable entre un gàmeta masculí i un altre femení procedents del mateix individu hermafrodita.

autosomes.: qualsevol cromosoma emparellat no responsable de la determinació del sexe. A l'espècie humana hi ha 22 parelles d’autosomes i una parella de cromosomes sexuals.

B

bi– .: Prefix que significa dos o doble.

bipartició.: Forma de reproducció, asexual, en la que una cèl·lula es divideix en dos de forma longitudinal o transversal.

C

caràcter.: Tret o trets individuals adquirits sota la influència del material genètic i les pressions ambientals.

caràcter adquirit.: caràcter nou que s’incorpora al genotip d’un individu, i que, en cas de reproduir-se, podrà transmetre’ls als seus descendents.

caràcter autosòmic.: caràcter que ve determinat per un gen ubicat en l’autosoma.

caràcter condicionat pel sexe.: aquell que es manifesta de forma diferent en el sexe masculí que en el femení, encara que tots dos tenen el mateix genotip.

caràcter holàndric.: Aquell que es troba únicament al cromosoma X.

caràcter lligat al sexe.: Caràcter determinat per un gen que es troba situat en els cromosomes sexuals, X o Y.

cariograma.: Representació gràfica del conjunt de cromosomes que caracteritzen a una espècie.

cariotip.: Conjunt de cromosomes d’una espècie agrupats per parelles d'homòlegs i disposats segons un ordre preestablert.

cèl·lula sexual.: Gàmeta.

cèl·lula somàtica.: Cèl·lula no reproductora.

cicle-.: prefix que significa cicle o cercle.

cicle.: Sèrie recurrent de fenòmens.

cicle biològic.: Conjunt de canvis que experimenta un individu al llar de la seua vida.

cicle cel·lular.: Sèrie de fases per les que passa una cèl·lula entre dos mitosi successives.

centròmer.: Zona de la constricció primària d’un cromosoma per on aquest s’uneix a les fibres del fus al llarg de la divisió cel·lular.

clon.: Conjunt de cèl·lules o individus que s’originen a partir d’un altre per via asexual o agàmica. Tots els individus d’un mateix clon són idèntics a ell i entre ells.

clonació.: Acció dirigida a produir organismes clònics, es a dir, una tècnica emprada en enganyaria genètica per obtenir còpies d’organismes iguals genèticament.

clònic.: Individu que posseeix idèntica dotació genètica que l’altre.

codominància.. Tipus d’herència que es manifesta en alguns organismes heterozigòtics en els que els dos al·lels d’un caràcter determinat es tradueixen en un fenotip que mostra els dos caràcters simultàniament o com un estat intermedi.

creuament prova.: encreuament que s’empra en els casos d’herència dominant per a esbrinar si un individu és híbrid o de raça pura.

cromàtide.: Cadascun dels filaments de natura cromatínica que constitueixen els cromosomes visibles durant la metafase de la divisió cel·lular.

cromatina.: Estructura formada per l’ADN associat a proteïnes (histones).

cromosoma.: orgànul de les cèl·lules eucariotes que conté el material responsable de l'herència de l’individu.

cromosoma acèntric.: Cromosoma que no té centròmer.

cromosoma acrocèntric.: Cromosoma que té el centròmer prop d’un dels extrems, de forma que la longitud dels seus braços es molt desigual.

cromosoma homòleg.: Cadascun dels cromosomes morfològicament iguals, que codifiquen els mateixos caràcters, encara que poden dur diferents al·lels.

cromosoma metacèntric.: Cromosoma que té el centròmers en posició central, i com a conseqüència té els dos braços iguals.

crossing-over.: veu anglesa que equival a encreuament.