D
dihíbrid.: Organisme heterozigòtic per a dos caràcters. També se'ls anomena heterozigòtic. Notació AaBb.
dimixis.: fenomen que consisteix en la fusió de dos tipus de nuclis.
dimorfisme sexual.: Conjunt de diferències morfològiques i fisiològiques que caracteritzen i diferencien als dos sexes d’una mateixa espècie.
diplo-.: Prefix que significa doble.
diploide.: Cèl•lula que presenta dos jocs de cromosomes homòlegs, és a dir, 2n cromosomes.
dominància.: Fenomen pel qual un al•lel d’un organisme heterozigòtic domina respecte de l’altre al•lel del mateix gen.
donant universal.: Persona del grup sanguini 0 que pot donar sang a qualsevol altre individu sense que es donen problemes de compatibilitat. Notació ii.
E
encreuament.: Unió sexual de dos individus de genotip diferent de forma espontània o dirigida.
encreuament consanguini..: Encreuament entre individus amb progenitors comuns.
entrecreuament.: Intercanvi de fragments de cromàtides homòlogues que es produeix al llarg de la divisió meiòtica de la cèl•lula.
equipotent.: Capacitat que presenten alguns caràcters per manifestar-se tots dos.
enginyeria genètica.: És una branca de la biotecnologia que consisteix en la manipulació de l’ADN de diferents éssers vius per aconseguir diferents productes o individus fenotípicament millors.
espermatogènesi.: Procés de formació, maduració y desenvolupament dels gàmeta ,masculins.
espermatozoide.: Cèl•lula germinal masculina, gàmeta masculí.
estèril.: Organisme que és incapaç de reproduir-se perquè no té gàmetes o són in funcionals.
esterilitat.: Incapacitat d’un organisme per reproduir-se. També anomenat en genètica, disgenesia, disgènesi, apogenia.
expressivitat.: Grau de manifestació d’un caràcter variable.
F
factor Rh.: Substància antigènica present en la membrana dels glòbuls vermells del 85% de l’espècie humana, a la que li s’anomena Rh+. El 15% restant no la té i se’ls anomena Rh-. Les inicials Rh tenen el seu origen, en que es va descobrir a un mono del gènere Rhesus.
fecundació.: Unió de dos gàmeta, un masculí i un femení, per formar una cèl•lula zigot o ou.
fecundació creuada.: Tipus de fecundació en la que es produeix la unió de gàmetes procedents d’individus diferents.
fenogenesi.: Formació del fenotip (aspecte extern) a partir del fenotip (informació genètica).
fenogenètica.. Disciplina que estudia com es forma el fenotip a partir del genotip.
fenoma.: Conjunt de caràcters fenotípics d’un individu.
fenotip.: Conjunt de caràcters observables d’un organisme que estan determinats pels factors ambientals i pel seu genotip.
G
gàmeta.: Cèl•lula reproductora funcional prevista d’una dotació cromosòmica haploide.
gametogènesi.: Formació de gàmetes mitjançant la transformació per meiosi d’una cèl•lula diploide en una o més cèl•lules haploides o gàmeta.
gen.: unitat funcional del material genètic que correspon a un fragment d’ADN, que porta informació sobre un determinat caràcter.
generació.: grup d’individus d’una edat més o menys pareguda.
gens lligats.: Aquells que es troben en el mateix cromosoma i s’hereten junts.
genètica.: branca de la biologia que estudia l’herència i les lleis per les que es regeixen els éssers vius.
genoma.: Dotació cromosòmica dels gàmeta d’una determinada espècie (n cromosomes). En cèl•lules i organismes diploides (2n), el genoma correspon al número bàsic de cromosomes diferents (n).
genoma humà.: Seqüència completa de l’ADN, és a dir, llista dels 3.000 milions de nucleòtids que es troben dins de cadascuna de les nostres cèl•lules.
genotip.: Patrimoni genètic, format pel conjunt d’al•lels propis d’un individu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada