L'herència poligènica fa referència als caràcters determinats per més d'un parell de gens al·lels, així recordeu que els caràcters que va estudiar Mendel variaven de forma discontínua i entre ells només hi havia una diferència qualitativa; per tant, les llavors eren llises o rugoses, verdes o grogues.
Per contra, moltes de les característiques que presenten els éssers vius varien de manera contínua entre els individus, pensem en, la talla, el pes, el color de la pell i dels ulls en l'ésser humà, la grandària dels fruits o dels ous de gallina... Cadascun dels gens implicats en aquesta l'herència ocasiona un xicotet efecte fenotípic que és acumulatiu. Aquests gens no presenten el fenomen de la dominància o la recessivitat, el que ocorre en aquest cas es que tenen un efecte additiu.
La incidència dels caràcters continus quantificables, és a dir, el que s'anomena herència contínua, té una distribució simètrica i es representa amb una corba anomenada campana de Gauss. La majoria d'individus se situen al centre de la corba, i als extrems les quantitats són més petites.
Molts dels caràcters quantitatius estan afectats per condicionaments mediambientals, com l'alimentació, el clima, els hàbits, la cultura, fins i tot les malalties.
A l'hora d'entendre millor com funciona l'herència poligènica, poden utilitzar dos exemples clàssics:
• El color de la pell en els éssers humans, que varia molt, sembla que depèn de sis parells diferents d'al·lels. Els al·lels que produeixen un color fosc tenen una acció sumativa, no dominant, i es representen amb una lletra majúscula. Els individus tindran la pell més fosca com més al·lels foscos tinguen. En el color de la pell també hi influeix el medi ambient, ja que un individu pot adquirir un color més fosc o més clar a causa de la diferent exposició als raigs solars.
• L'alçada en els éssers humans depèn de més de deu al·lels. Com més gran és el nombre d'al·lels que sumen els seus efectes per a determinar un caràcter, més grups es poden establir i les diferències entre ells són cada vegada més xicotetes. L'alçada també ve determinada per diferents factors, els ambientals, com l'alimentació, i sexuals (les dones tenen una talla més curta ja que desenvolupen la pubertat abans que els homes) influeixen en l'alçada final que arriba a tenir un individu.
Per contra, moltes de les característiques que presenten els éssers vius varien de manera contínua entre els individus, pensem en, la talla, el pes, el color de la pell i dels ulls en l'ésser humà, la grandària dels fruits o dels ous de gallina... Cadascun dels gens implicats en aquesta l'herència ocasiona un xicotet efecte fenotípic que és acumulatiu. Aquests gens no presenten el fenomen de la dominància o la recessivitat, el que ocorre en aquest cas es que tenen un efecte additiu.
La incidència dels caràcters continus quantificables, és a dir, el que s'anomena herència contínua, té una distribució simètrica i es representa amb una corba anomenada campana de Gauss. La majoria d'individus se situen al centre de la corba, i als extrems les quantitats són més petites.
Molts dels caràcters quantitatius estan afectats per condicionaments mediambientals, com l'alimentació, el clima, els hàbits, la cultura, fins i tot les malalties.
A l'hora d'entendre millor com funciona l'herència poligènica, poden utilitzar dos exemples clàssics:
• El color de la pell en els éssers humans, que varia molt, sembla que depèn de sis parells diferents d'al·lels. Els al·lels que produeixen un color fosc tenen una acció sumativa, no dominant, i es representen amb una lletra majúscula. Els individus tindran la pell més fosca com més al·lels foscos tinguen. En el color de la pell també hi influeix el medi ambient, ja que un individu pot adquirir un color més fosc o més clar a causa de la diferent exposició als raigs solars.
• L'alçada en els éssers humans depèn de més de deu al·lels. Com més gran és el nombre d'al·lels que sumen els seus efectes per a determinar un caràcter, més grups es poden establir i les diferències entre ells són cada vegada més xicotetes. L'alçada també ve determinada per diferents factors, els ambientals, com l'alimentació, i sexuals (les dones tenen una talla més curta ja que desenvolupen la pubertat abans que els homes) influeixen en l'alçada final que arriba a tenir un individu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada