La selecció natural no és la responsable de la dissimilitud entre els progenitors i la resta d’una població. Fixem-nos, quan diem que la selecció natural te com a resultat l’adaptació dels individus al seu ambient, i el canvi evolutiu de les poblacions, el que estem dient simplement es que el contrast continuat, generació rere generació, entre el grup que formen els individus que es reprodueixen i el que formen els que no ho fan, te com ha resultat la adaptació i la evolució.
La selecció natural no és finalista, com ho es l’esforç humà; no te ni intenció ni previsió. Pensem, les propietats que capaciten als individus d’una generació per a reproduir-se poden ser o no propietats que capacitaran o no als seus descendents per a procrear. Per sort per als éssers vius, la regla general es que les condicions ambientals no fluctuen de forma erràtica. Així, la temperatura d’un determinat lloc al llarg d’un dia, generalment puja i baixa i sol fer-ho en una corba més o menys uniforme, i encara que canvie bruscament, també ho fa de forma uniforme. Les condicions climàtiques general de qualsevol lloc del nostre planeta, canvien de un any per a un altre, de forma gradual i lenta .
Així, si esdevé qualsevol canvi sistemàtic ambiental al llarg d’un període que compren varies generacions, es possible que la selecció natural condueisca a canvis adaptatius en la població.
Els individus d’una generació provenen d’altres que varen poder sobreviure i reproduir-se en la generació anterior; així cal remarcar que les propietats heretades d’una generació són adaptatives sols en el grau en que continuen sent útils en les següents.
La naturalesa adaptativa de la majoria de canvis evolutius que s’han produït, descansa sobre el fet de que les condicions ambientals generals de les quals viuen generacions successives són versemblants.
Acceptant que els fills tendeixen a assemblar-se al pares, que els canvis ambientals no esdevenen a l’atzar, i que hi ha variabilitat entre els individus d’una població, almenys en part, i que aquesta és part del seu èxit reproductiu relatiu, trobem que l’adaptació és un canvi evolutiu inevitable en les poblacions dels éssers vius. Tanmateix, no tot canvi evolutiu es per necessitat adaptatiu; l’efectivitat de la selecció natural està limitada per alteracions fortuïtes en els caràcters heretats d’una població, o per fluctuacions ambientals casuals que inutilitzen caràcters anteriorment adaptatius.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada