El cromosoma es comporta al llarg de la divisió cel·lular com una unitat, però no ho fa així en l’activitat fisiològica de la que es responsable. Fixem-nos una mica, els gens, regions localitzades dels cromosomes, exerceixen funcions fisiològiques molt específiques i quasi de segur, intervenen en moltes d’aquestes funció mitjançant el control de les enzimes adients. Recordem que en un cromosoma hi pot haver milers de regions actives, així com els gens estan situats en els cromosomes, tenen el patró d’herència d’aquests.
Cada cèl·lula somàtica de qualsevol individu diploide, porta dos sèries de cromosomes i per tant, dos sèries completes de gens. Al llarg de la formació dels gàmeta, el número diploide de cromosomes, queda reduït a l número haploide; així els gàmeta porten un sol gen de cada parella. Les combinacions de cromosomes materns i paterns es formen a l’atzar durant la divisió reductiva que precedeix a la formació dels gàmeta, i per tant, els gens d’origen matern i patern formen també combinacions a l’atzar en el gàmeta, encara que en un principi es trobaren en cromosomes diferents.
És a dir, tenen lloc intercanvis de matèria entre cromosomes materns i paterns; aquest fet permet que els gens d’origen matern i patern es recombinen. La genètica basa les seues investigacions, en que els llocs o loci corresponents, en els cromosomes homòlegs, poden estar ocupats per gens ( o, millor dit, per formes al·lèliques d’un mateix gen) els quals poden manifestar accions fisiològiques diferents i, en conseqüència, la presencia d’aquestes en un determinat individu pot ser reconeguda. Aleshores, serà a traves d’aquestes diferencies que podem reconèixer, des de on podem seguir i estudiar l’herència dels cromosomes sense observar-los directament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada