La finalitat de la mecànica respiratòria és la de renovar l’aire alveolar, de manera que es mantinga constant la seua composició, encara que es produïsca una continua cessió d’oxigen a la sang i una recepció de diòxid de carboni. Quan augmenten en l’organisme les necessitats d’oxigen i la producció de diòxid de carboni, augmenta també el volum de l’aire que s’intercanvia.
Recordem que la despesa respiratòria és el volum total d’aire inspirat (o espirat) en un minut, i és Vi = Vi x f, on Vi és el volum de cada inspiració i la f és la freqüència respiratòria per minut.
L’aire que ocupa les vies respiratòries no canvia de composició i el seu volum s’anomena espai mort anatòmic. Com hi ha algunes àrees alveolar que ocasionalment tampoc serveixen per a l’intercanvi. per no rebre una perfusió sanguínia adient, es parla d’un espai mort fisiològic, que és una mica superior a l’anatòmic. En una persona adulta l’espai mort anatòmic és d’uns 150 cm3 i el fisiològic de 155 a 160 cm3.
Aquest espai te importants funcions:
a) Escalfar l’aire inspirat
b) Humidificar-lo fins quasi la saturació
c) Retenir en la mucosa partícules en suspensió en l’aire, evitant que arriben a regions més internes.
Bé, cal destacar que sols una fracció de l’aire inspirat que arriba als alvèols serveix per renovar l’aire alveolar, doncs la resta es queda en l’espai mort.
Entre l’aire alveolar i la sang que flueix pels capil·lars alveolars es produeix l’intercanvi de gasos (hematosi): l’oxigen passa de l’aire a la sang i el diòxid de carboni ho fa en sentit invers per difusió a favor de gradient de pressió.
Per vore els resultats de la 2ª Avaluació , fes un click sobre el següent enllaç
Notes global 3r C
Notes global 3r D
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada