L’atmosfera terrestre és un medi molt oxidant degut a l’elevat contingut en oxigen que presentat (21%); i aquest alt percentatge d’oxigen que fa possible la vida sobre al planeta, te el seu origen en el procés de la fotosíntesi. Al mateix temps, mitjançant la fotosíntesi, es fixa diòxid de carboni atmosfèric i es produeix matèria orgànica. Ara bé, no totes les plantes tenen la mateixa eficàcia a l’hora de transformar el diòxid de carboni en matèria orgànica. A més de les diferències que pot haver en funció de determinats factors que afecten a la fotosíntesi, existeixen també variacions en l’eficiència fotosintètica entre diferents espècies. Així, aquelles que no fotorespiren, o que tenen uns valors molt baixos de fotorespiració, seran molt més eficients que les que fotorespiren, encara que com sempre hi pot haver excepcions, és el cas de gira-sol, que encara que siga una espècie que fotorespira, presenta eficiències fotosintètiques molt elevades.
Aleshores passem a treballar el concepte de factor limitant, els primers investigadors que portaren a terme estudis sobre la influència que determinats factors ambientals exercien sobre la fotosíntesi, es marcaren una metodologia, calia determinar per a cada factor els seus punts cardinals, és a dir, el seu mínim, l’òptim, i el màxim. Tanmateix, trobaren que no era possible donar uns valors determinats a aquests punts, doncs depenia de la situació de la resta de condicions ambientals, i per tant això feia que es plantejarà la necessitat d’estudiar-los en relacionant uns amb els altres.
Encara que Justus von Liebig en 1843, ja havia proposat la llei del mínim, segons la qual, quan un procés és regulat per una sèrie de factors, la taxa total del procés està limitada pel factor més lent. Frederick Frost Blackman, a partir d’aquest fet, va formular el seu principi dels factors limitats. Segons aquest, la taxa de fotosíntesi està limitada per un sol de entre tots els factors que poden actuar a un mateix temps, resultant proporcional la limitació a la quantitat d’aquest factor, encara que es deté la proporcionalitat quan un altre factor es fa també limitant.
Per posar un exemple, el rendiment de les plantes pot limitar-se no sols pels nutrients necessaris en grans quantitats, com ho són el diòxid de carboni i l’aigua, que solen abundar en el medi, si no per algunes matèries primes com el cinc, que es necessiten en quantitats menyspreables però escassegen en el sòl.
La llei del mínim diu doncs, que el nutrient que es trobe en menys disponibilitats i siga necessari, limitarà la producció, encara que la resta estiguen en quantitats suficients. L’element menys disponible (en aquest cas
potasi [K]), limita la producció
Si portem a terme experiments de laboratori amb diferents plantes, el principi dels factors limitats no es tan categòric com va proposar Blackman.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada