Estudiants del Departament de Biofísica i Biologia Molecular, de la Universitat de Yale en New Haven, han trobat un fong, Pestalotiopsis microspora (Speg.) G. C. Zhao & N.Li, original de la selva equatoriana, capaç de degradar el poliuretà de forma natural.
Es tracta d'un fong endòfít de la familia Amphisphaeriaceae que presenta dues varietats, la microspora i la philippinensis.
Recordem que el poliuretà és una resina sintètica que s'obté mitjançant condensació de polièsters, és molt utilitzat com aïllant tèrmic i escumes resilents, elástòmers durables, adhesius i segelladors d'alt rendiment, pintures, fibres, segells, empaquetatges, juntes, parts automotrius, en la indústria de la construcció, del moble i múltiples aplicacions, fins i tot en preservatius. En l’actualitat ens genera greus problemes mediambientals, pel fet que s’empra per tot arreu per la seua elasticitat i durabilitat, propietats que suposen un malson, quan formant part de les tones de fem que produïm, volem desfer-nos d’aquest .
Segons aquest estudi el fong ha estat capaç de sobreviure portant una dieta exclusiva de poliuretà com a única font de carboni, i ho ha fet tant en condicions aeròbiques com anaeròbiques. Aquest estudi és interessantíssim i pot suposar un nou sistema de bioremediació, ja que el fong sintetitza una enzima, hidrolasa serina, capaç de trencar els forts enllaços que presenta el poliuretà, i a més ho pot fer en absència d’oxigen. Pensem ara en les muntanyes de fem que produïm els humans, i les tones que hi ha enterrades d’aquest plàstic en condicions anaeròbiques, i vorem com aquest nou descobriment pot suposar una nova línia d’investigació per acabar en un dels grans problemes mediambientals, que fins ara res semblava metabolitzar-lo i trencar-lo, i si es cremava produïa substàncies tòxiques.
Com els propis autor refereixen en la publicació, aquests fongs endòfits i la seua biodiversitat són una font prometedora per als processos de bioremediació.
Recordem que el poliuretà és una resina sintètica que s'obté mitjançant condensació de polièsters, és molt utilitzat com aïllant tèrmic i escumes resilents, elástòmers durables, adhesius i segelladors d'alt rendiment, pintures, fibres, segells, empaquetatges, juntes, parts automotrius, en la indústria de la construcció, del moble i múltiples aplicacions, fins i tot en preservatius. En l’actualitat ens genera greus problemes mediambientals, pel fet que s’empra per tot arreu per la seua elasticitat i durabilitat, propietats que suposen un malson, quan formant part de les tones de fem que produïm, volem desfer-nos d’aquest .
Segons aquest estudi el fong ha estat capaç de sobreviure portant una dieta exclusiva de poliuretà com a única font de carboni, i ho ha fet tant en condicions aeròbiques com anaeròbiques. Aquest estudi és interessantíssim i pot suposar un nou sistema de bioremediació, ja que el fong sintetitza una enzima, hidrolasa serina, capaç de trencar els forts enllaços que presenta el poliuretà, i a més ho pot fer en absència d’oxigen. Pensem ara en les muntanyes de fem que produïm els humans, i les tones que hi ha enterrades d’aquest plàstic en condicions anaeròbiques, i vorem com aquest nou descobriment pot suposar una nova línia d’investigació per acabar en un dels grans problemes mediambientals, que fins ara res semblava metabolitzar-lo i trencar-lo, i si es cremava produïa substàncies tòxiques.
Com els propis autor refereixen en la publicació, aquests fongs endòfits i la seua biodiversitat són una font prometedora per als processos de bioremediació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada