ALIMENTS TRANSGÈNICS
Els aliments transgènics són, hui per hui, subjectes d'una forta polèmica. No hi ha entre els especialistes del tema un acord sobre les seues repercussions en la salut dels consumidors. Donada la controvèrsia, pensem que cal mantenir una actitud de vigilància. En aquest sentit creiem adequada la postura d'algunes organitzacions que sol•liciten una moratòria en la comercialització d'aquests productes i una legislació que ens permeta una clara identificació d'aquells aliments elaborats amb productes transgènics.
No obstant la incertesa respecte els efectes que puguen tenir per a la salut, sí que és ben cert que tenen efectes sobre l'economia i sobre l'agricultura.
Sobre l'economia ja que en ser productes descoberts i patentats per les indústries alimentàries, aquestes detenten la seua propietat. Així, cap pagès d'arreu del món no en pot fer ús sense pagar a l'empresa els drets corresponents. Economies basades en l'agricultura i que viuen o sobreviuen gràcies a la utilització de les seues pròpies llavors, es veuen abocades a haver d'adquirir les llavors cada temporada, juntament amb els plaguicides adequats per a la llavor adquirida. És possible, encara que no està demostrat, que rendeixen més, però és cert que el pagès deixa de ser autònom i passa a dependre d'una gran multinacional.
Aquestes multinacionals s’encaminen cap un monopoli on unes poques empreses controlaran l'alimentació de tot el planeta és interessant recordar aquí el judici que s'està fent a B. Gates sobre el monopoli informàtic.
Sobre l'agricultura aquests productes impliquen un canvi radical en la concepció del conreu de la terra. Són inviables les xicotetes plantacions que alimenten una comunitat i calen grans plantacions amb grans recursos i dedicades a un sol producte. El pagès, que abans conreava diversos productes, passa a cultivar-ne un de sol. Aquest canvi implica una pèrdua important de riquesa en la biodiversitat de la naturalesa.
Després d’haver llegit el text, contesta i dona una explicació raonada a cadascuna de les següents preguntes:
1. Què entenem per aliment transgènic?
2. Quines conseqüències té aquesta dependència econòmica?
3. Quins efectes tindria un monopoli semblant en el camp alimentari?
4. Creus què milloren l'economia d'aquells països necessitats? Raona la resposta
5. Es possible un altre tipus d'agricultura? O no ens queda més que anar cap als monocultius per millorar les condicions de vida de la gent que més necessitat en té?
6. Creus que creen dependència econòmica? Raona la resposta.
No obstant la incertesa respecte els efectes que puguen tenir per a la salut, sí que és ben cert que tenen efectes sobre l'economia i sobre l'agricultura.
Sobre l'economia ja que en ser productes descoberts i patentats per les indústries alimentàries, aquestes detenten la seua propietat. Així, cap pagès d'arreu del món no en pot fer ús sense pagar a l'empresa els drets corresponents. Economies basades en l'agricultura i que viuen o sobreviuen gràcies a la utilització de les seues pròpies llavors, es veuen abocades a haver d'adquirir les llavors cada temporada, juntament amb els plaguicides adequats per a la llavor adquirida. És possible, encara que no està demostrat, que rendeixen més, però és cert que el pagès deixa de ser autònom i passa a dependre d'una gran multinacional.
Aquestes multinacionals s’encaminen cap un monopoli on unes poques empreses controlaran l'alimentació de tot el planeta és interessant recordar aquí el judici que s'està fent a B. Gates sobre el monopoli informàtic.
Sobre l'agricultura aquests productes impliquen un canvi radical en la concepció del conreu de la terra. Són inviables les xicotetes plantacions que alimenten una comunitat i calen grans plantacions amb grans recursos i dedicades a un sol producte. El pagès, que abans conreava diversos productes, passa a cultivar-ne un de sol. Aquest canvi implica una pèrdua important de riquesa en la biodiversitat de la naturalesa.
Després d’haver llegit el text, contesta i dona una explicació raonada a cadascuna de les següents preguntes:
1. Què entenem per aliment transgènic?
2. Quines conseqüències té aquesta dependència econòmica?
3. Quins efectes tindria un monopoli semblant en el camp alimentari?
4. Creus què milloren l'economia d'aquells països necessitats? Raona la resposta
5. Es possible un altre tipus d'agricultura? O no ens queda més que anar cap als monocultius per millorar les condicions de vida de la gent que més necessitat en té?
6. Creus que creen dependència econòmica? Raona la resposta.
QUE COMENCE LA COLLITA
En extenses explotacions d'Europa i EUA, els cultius es desenvolupen, subministrant a la població aliments abundants. Però en altres parts del món, la població ha de fer front quotidianament a la gana. Buscar noves solucions per a la demanda mundial d'aliments, i alhora conservar l'equilibri ecològic del planeta, és potser el gran repte d'aquest segle.
Compartim aquest planeta, compartim en agrade o no, les mateixes necessitats. En l'agricultura, moltes de les nostres necessitats tenen un aliat potent en el món de l'engenyeria genètica, cada dia necessitem cultius més abundants i més sans. La producció deu ser més barata, i més competitiva. La reducció de l'ús de plaguicides i de combustibles fòssils deu ser una realitat. Cal caminar cap un medi ambient més net, i sols amb aquests avenços prosperarem. Sense ells serà impossible avançar.
En aquest segle haurem de produir més aliments i produir-los més econòmicament que hui en dia. La terra menys fèrtil té que retre més i per a això hem d'aplicar noves tècniques- l'abús i l'erosió han causat un efecte negatiu. Per reforçar les nostres economies hem de produir els nostres aliments sense dependre dels altres.
La biotecnologia agrícola assumirà un paper important per omplir les nostres esperances.
L'acceptació d'aquesta tècnica pot donar lloc a un canvi dràstic en les vides de milions de persones. Les llavors del futur ja estan sembrades. Deixa-les créixer. I després la collita començarà. Perquè la producció segura d'aliments assegura una vida i un futur millor per a tots. Un missatge de les veus més respectades del món, fet possible per les companyies més respectades del món, incloent Monsanto, la companyia que té el compromís de trobar solucions per al problema de la gana al món.
En extenses explotacions d'Europa i EUA, els cultius es desenvolupen, subministrant a la població aliments abundants. Però en altres parts del món, la població ha de fer front quotidianament a la gana. Buscar noves solucions per a la demanda mundial d'aliments, i alhora conservar l'equilibri ecològic del planeta, és potser el gran repte d'aquest segle.
Compartim aquest planeta, compartim en agrade o no, les mateixes necessitats. En l'agricultura, moltes de les nostres necessitats tenen un aliat potent en el món de l'engenyeria genètica, cada dia necessitem cultius més abundants i més sans. La producció deu ser més barata, i més competitiva. La reducció de l'ús de plaguicides i de combustibles fòssils deu ser una realitat. Cal caminar cap un medi ambient més net, i sols amb aquests avenços prosperarem. Sense ells serà impossible avançar.
En aquest segle haurem de produir més aliments i produir-los més econòmicament que hui en dia. La terra menys fèrtil té que retre més i per a això hem d'aplicar noves tècniques- l'abús i l'erosió han causat un efecte negatiu. Per reforçar les nostres economies hem de produir els nostres aliments sense dependre dels altres.
La biotecnologia agrícola assumirà un paper important per omplir les nostres esperances.
L'acceptació d'aquesta tècnica pot donar lloc a un canvi dràstic en les vides de milions de persones. Les llavors del futur ja estan sembrades. Deixa-les créixer. I després la collita començarà. Perquè la producció segura d'aliments assegura una vida i un futur millor per a tots. Un missatge de les veus més respectades del món, fet possible per les companyies més respectades del món, incloent Monsanto, la companyia que té el compromís de trobar solucions per al problema de la gana al món.
1. Enumerar els arguments a favor de les millores en la vida de la humanitat que Monsanto exposa com a base teòrica de la seua investigació i explotació de cultius transgènics.
2. Dóna Monsanto alguna explicació que sostinga la seua implicació real en cadascun d'aquests punts?
3. Elabora un breu redactat de quines podrien ser les argumentacions que permetrien explicar la relació e.ntre el cultiu i el consum d'aliments transgènics en cadascun dels punts que heu destacat del text.
Treball d'ampliació de l'assignatura de Ciències del Mòn Contemporani 1r Batxillerat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada