La cita del dia


“En els moments de crisi, només la imaginació és més important que el coneixement”
Albert Einstein

dimecres, 23 de març del 2011

Un instrument docent més, el compromís


L’alumnat disruptiu i problemàtic no sol acceptar mesures imposades per altres, i menys pels professors, per tant i per superar aquesta resistència, sol funcionar el fet de demanar-los una solució, i exigir-los la seua implicació en ella (¿Què proposes?, ¿A què et compromets?). Durant la negociació cal deixar clar que no es toleraran situacions disruptives i que es innegociable el fet de que deu canviar d’actitud.

Realment el que hem d’aconseguir, és que aquest alumnat siga capaç d’assumir pactes i compromisos que els ajuden a adonar-se’n de que aquesta és la forma d’evitar sancions, a més, de permetre la substitució del control extern a càrrec del professorat pel propi autocontrol per part de l’alumne.

Però pensem, qualsevol pacte o compromís no té sentit si no és eficaç, més bé diria, que de no ser eficaç, és contraproduent, per això aquest deu ser:


1º.- De fàcil seguiment per part de l’alumne i del professor, tenint en compte que per a qui no deu ser una càrrega excessiva, és per al professor que ha fer el seguiment d’aquest.


2º.- Sol•licitat per l’alumne amb la finalitat d’evitar una sanció. És per això que si no veiem una clara intenció per part de l’alumne de complir-lo no convé forçar-los.


3º.- Reforçat positivament cada vegada que s’aconsegueisca una fita, encara que parcial, amb la fi que l’alumne consolide el canvi d’actitud animant-lo a seguir en aquesta línea.


4º.- Detingut, en cas de no detectar un canvi d’actitud, passant immediatament a l’aplicació de les mesures sancionadores, deixant així clar, que no són negociables els pactes o compromisos acordats.


El que realment intentem aconseguir amb el compromís o pacte, és resoldre conflictes futurs, no el ja passat. Per tant, aplaçar les mesures disciplinaries, encara que es continue amb el procés sancionador (expedient disciplinari), trasllada a l’alumne la responsabilitat de decidir si s’apliquen o no les mesures sancionadores, comprometent-lo a canviar o eradicar determinades conductes negatives.

Cal destacar que aquest és un instrument més, i que no és la solució a tots els problemes que generen els alumnes conflictius, però si aconseguim que comence a funcionar, farem del respecte a pactes i compromisos, el pilar sobre el qual s'han de basar les relacions entre els membres del centre educatiu, evitant així futures conductes disruptives que acaben influint en el clima de l'aula.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada