Mès prop de la cura de les malalties neurodegeneratives

 Diubiquitina (gris) amb estructures obertes i tancades(a dalt). En groc, els agents que reconeixen les cadenes de poliubiquitina. Imatge: I. Ye et al.
 

Científics d’Espanya i del Regne Unit, acaben d’obrir la porta al desenvolupament de nous fàrmacs contra malalties neurodegenerativas com és el cas de l'Alzheimer i el Parkinson. En el seu treball, publicat en l'últim número de Nature, s’expliquen els nous mecanismes que regulen:

• El reconeixement de cadenes de poliubiquitina, proteïna responsable dela proteolisi, processos cel·lulars fonamentals per a la degradació de proteïnes inservibles
• El reconeixement antigen - anticos

• La transcripció i reparació de l'ADN.
• La mort cel·lular.

La proteïna ubiquitina actua com a mediador en gran quantitat de processos cel·lulars, afavorint i coajudant a que unes proteïnes es troben amb altres dins de la cèl·lula. Per la seua part, la poliubiquitina marca, amb una senyal, aquelles proteïnes que ja no tenen utilitat dins de la cèl·lula i que per tant,  han de ser destruïdes.

Quan la ubiquitina s'uneix a la proteïna en qüestió, el proteosoma,que és el responsable de la degradació, identifica a aquesta proteïna com a “d'un sol ús” i comença una cadena de reaccions que acaben amb la degradació total de la proteïna.

El mal funcionament del sistema de regulació per cadenes de poliubiquitina està relacionat amb patologies com l’Alzheimer, el Parkinson, la síndrome de Angelman, o la síndrome de Von Hippel-Lindau. Aquest estudi, en el que han participat els investigadors espanyols María José Rodes Rama i Ángel Orte Gutiérrez, obri les portes a un millor coneixement de la regulació de les funcions cel·lulars i mecanismes de resposta a l'interior de les cèl·lules davant la presència de proteïnes inestables, que poden desembocar e l’acumulació de:

• Cossos fibrosos en patologies com l'Alzheimer i el Parkinson.

• Agents estranys, com els virals

• Danys en el genoma, reparació de l’ADN.

En treball es presenta l'existència d'una varietat dinàmica d'estructures en les cadenes de diubiquitina, compostes de dues unitats de la proteïna reguladora, en contrast amb la conformacions estàtiques, establida fins hui en els repositoris d'estructures de proteïnes. Així, la comprensió de com te lloc la selecció conformacional, representa hui en dia un pas primordial i una fita mai evidenciada fins ara, en com la funció de cadenes de poliubiquitina, poden permetre el desenvolupament de noves teràpies basades en el reconeixement molecular davant de les patologies relacionades amb ella.

 Referencia bibliogràfica

Y. Ye, M.H. Horrocks, M. J. Ruedas-Rama, S. Ibrahim, A.A. Zhukov, A. Orte, D. Klenerman, S.E. Jackson, D. Komander. "Ubiquitin chain conformation regulates recognition and activity of interacting proteins". Nature, 2012. Doi: 10.1038/nature11722.