Aprendre a preguntar i preguntar per comprendre allò que ens envolta, és la tasca que hem de desenvolupar els docents en les primeres etapes de la instrucció acadèmica. Pense, i tant de bo m'equivoque, que existeix un gran abisme, entre les finalitats perseguides i declarades pels docents ila realitat més immediata, l'aula. Recordem que el nostre alumnat, posseeix un coneixement intuïtiu de tot allò que l’envolta, per tant la nostra tasca consistirà en ajudar a explicitar-lo; sols així podran formar idees pròpies al voltant dels fets i fenòmens del món que els es més familiar. Aleshores l’ensenyament i aprenentatge de les ciències deu ser el motor que engegue la maquinaria dels sentits, per tal de percebre tot allò que esdevé diàriament al voltant de tots nosaltres, amb la finalitat d’intentar ser capaços de descriure l’entorn més immediat que ens envolta. Sols així, podrem despertar en el nostre alumnat la curiositat a la vegada que estimulem la seua imaginació.
Un aprenentatge que empre com a referent l’exercici de les facultats pròpies de cadascun dels nostres alumnes, els ajudarà a explicitar tot tipus de continguts i els farà vore sense que s’adonen de la pròpia importància del procés del seu ensenyament.
La nostra àrea, es sense cap dubte, una de les eines que millor poden ajudar a l’alumne a desenvolupar les capacitats d’observar, comparar, establir analogies, diferencies, reflexionar i fins i tot arribar a conclusions pròpies que poden enfrontar-se de nou amb la realitat, de segur que si ho pensem una mica, no coneguem cap exercici gimnàstic millor que els ajude a reforçar i exercitar la intel·ligència. Cada dia més cal promoure el paper actiu de l’alumne en el seu propi ensenyament fugint de tot tipus de via didàctica que ignore l’enorme potencialitat del propi mètode de les ciències.
Fixem-nos, cap de nosaltres posa en dubte el valor que tenen les activitats pràctiques en l’ensenyament i aprenentatge de les ciències a l’hora d’aconseguir en el nostre alumnat aprenentatges significatius i duradors; tanmateix, tots també sabem que els treballs pràctics on l’alumne pot familiaritzar-se en un mètode de treball, són més bé minoritaris.
Per tant, desenvolupar la competència científica no es sols adquirir coneixements, si no també familiaritzar-se amb el mètode que empra la ciència per arribar a ells.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada