Els polítics i els entesos en economia amb el
seu silenci han legitimat tota una sèrie de pràctiques bancaries corruptes. Si
bé fins ara no han fet res de res, si que cal dir que aquest és el moment
d'apostar pel joc net a més de depurar responsabilitats, sols així garantirem
la equitat entre tots els que ens toca fer sacrificis com a conseqüència dels
excessos d'altres, a més d'enviar un clar missatge als futurs gestors, perquò s’ho
pensen dues vegades abans de caure en les pràctiques que ens han dut a la
situació en la que ens trobem.
S'ha d'emprar la transparència com a fàrmac,
no subvencionat, per eliminar una de les pitjors malalties del sistema bancari
i polític, "el compincheo", i el no em toques a mi que jo no et
tocaré a tu. Estimats polítics cal controlar les neurosis personals per poder observar el món en la seua justa mesura.
Els nostres polítics deurien reflexionar per
quin és el preu que estan pagant milers i milers de ciutadans i ciutadanes, que
sense viure per damunt de les seues possibilitats i sense ser els responsables
de generar monstres bancaris, sofreixen diàriament severs castics per una casta
de polítics sense imaginació que retallen d'allà on més mal fa als que més mal
estan.
El que està clar és, que el que per alguns de
nosaltres és un malson sense fi, per a altres és un moment més que màgic, que
malgrat que podia suposar un repte a la imaginació dels gestors d'aquest país,
es una simple escusa per provocar retallades continues d'aquelles partides que
fan malbé als que més tenen que perdre mentre que no pren cap mesura
exemplaritzant per a la seua casta.
Perquè no pensen entre altres coses en:
1.-Que les restes del capital paguen el mateix
que les rentes del treball.
2.- Que les empreses que han rebut ajut públic
el tornen quan s'emporten la seua activitat fora del país que les va
subvencionar.
3.- Que les tisores arriben a l'estament
església i que se'ls considere con un més dels habitants d'aquest país a l'hora
de tributar per allò que tenen.
4.- Rebaixar els sou i eliminar part dels
directius de les empreses públiques, i recordar que no es el mateix ser
funcionari que pertànyer a la funció pública per mitja de la mà del polític de
torn.
5.- Perseguir punitivament el frau fiscal, si
puja 3 punts l'IVA però cada dia la recaptació és menor, qui ho paga és aquell
que no defrauda i sobre el que cau la tisora cada vegada que hi ha qualsevol
problema, siga o no macroeconòmic. Clar el ciutadà pensa, si hi ha amnistia
fiscal per als grossos, i està servint de ben poc, o per a que dia a dia el que
te diners se'ls emporte a certs paradisos fiscals, fer de Robin Hood està
justificat, el problema es que en aquest cas el ric al que se li lleva per a
donar als pobres és el propi Estat.
Bé el problema es que estem immersos en un
bucle atemporal que es repeteix cíclicament, del que ni saben, ni sembla que
els interessa eixir, i que con sempre s'empra per tornar a cadascú a la classe
social a la que pertany, amb l'agreujant d'haver-li ensenyat una mica el
caramel, per a que li servisca de purga mentre en 20 anys més intenta de nou
aproximar-se a vore'l o llepar-lo.
Diari d'una crisi
Senyor Rajoy, senyor Rubalcaba...
Ens hem deixat segrestar la democràcia
Cap arbre té més troncs que rames
Diari d'una crisi
Senyor Rajoy, senyor Rubalcaba...
Ens hem deixat segrestar la democràcia
Cap arbre té més troncs que rames
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada