La cita del dia


“En els moments de crisi, només la imaginació és més important que el coneixement”
Albert Einstein

diumenge, 6 de desembre de 2009

Bloc viure més i millor


1º.- Assenyala la tasa bruta de mortalitat de l’any 2005.
Diu que en 2006 fou el 4,1% menor que 2005, i que a 2006 moriren 843 de cada 100.000.
A 2006 843 morts____________________ 95,9 %
A 2005 x morts____________________ 100 %
Per tant x = 843 x 100 / 95 = 887 morts per cada 100.000 habitants

2º.- Quants habitants moriren en Espanya per tumors en 2005.
Com a 2006, moriren 101.669 habitants per tumors, el que suposa un augment del 1,2% respecte de 2005.
En 2006 101.669_____________________ 101'2%
En 2005 x ______________________ 100%
x= 101.669 x 100% / 101,2% = 100.463 habitants morts per tumors

3º.- Intenta donar una explicació raonada a la següent afirmació que es fa al text:
“Pese a que año tras año las enfermedades cardiovasculares se mantienen en primer puesto, su peso relativo en el total de defunciones sigue reduciendose”
Que encara que en la distribució per capítols de la Classificació Ineternacional de Malalties, les del sistema circulatori tornen a estar les primeres, el percentatge amb el que incideixen en la població ha baixat respecte del 2005.

4º.- El quint capítol de mort en 2006 a Espanya es per “causes externes”, cita tres exemples d’aquestes diferents als que apareixen al text.
Quasevol tipus d'accident laboral, caiguda d'un andamit, electrocució d'un operari, mort d'un miner per caiguda del tunel, etc. Assassinats, i tot tipus d'accidents domèstics i esportius que causen la mort, etc.

5º.- Dona una hipòtesi de treball, que intente explicar les diferències que es donen entre homes i dones, en el gràfic següent, a fí que els especialistes pertinents, intenten comprovar-la per reduir el nombre de defuncions .
En el primer cas, causes externes de mortalitat, els homes moren dues vegades i mtja més que les dones. Unes de les possibles hipòtesi de treball són, que desempenyen professions més arriscades, que empren més els cotxes per desplaçarse, que utilitzen menys les mesures de seguretat, que tenen més estrés i ho porten pijor, ja que presenten una major taxa de suicidis, hi ha per aquest concepte una sobremortalitat masculina de més de 3 a 1.
En el segon cas les dones presenten més defuncions per malalties del sistema nerviós com ho són, l'Alzheimer, el Parkinson, la demència senil, etc. Una de les possibles hipòtesi de treball pot ser que al tenir una major esperança de vida aquestes malalties es ceben en elles ja que arriben a viure molt més que els homes. Són malalties degeneratives que progresen i s'agreugen amb l'edat.

6º.- Per què s’afirma que la SIDA és una malaltia que participa tant de factors externs com interns? A què creus que es deguda la baixada de defuncions en 2006 de aquesta malaltia? Raona la resposta.
Degut a que les causes de la malatia poden ser externes (agents patògens, hàbits sexuals, aspectes socioculturals, vehículs de transmissió com agulles, etc.) o internes (susceptibilitat de l'ndividu, condicions físiques i psíquiques del mateix, etc.).
Perquè sembla que les campanyes informatives estan arribant a la població i que per tant la gent comença a concienciarse i posa de la seua part davant de les malaties de transmissió sexual.
7º.- Quin tipus de malaltia no fa distinció en les defuncions en funció del sexe. Quina conclusió podem extraure.
La insuficiència renal. Perquè tots dos sexes presenten hàbits molt semblants en quant a aquesta malatia funcional, i anatòmica i fisiològicament aquests órgans són iguals

8º.- Per què cada any que passa l’esperança de vida de les persones de la nostra societat es major, i a més, sorgeixen en ella malalties que abans tenien poca incidència con l’Alzheimer?
Cal destacar que a la nostra societat aquest augment en l'esperança de vida va lligat per una part al avanços a nivell sanitari, als esforços en la prevenció, i a una llarga cadena de descobrimensts científics, tecnològics i farmaceutics, que juntament amb estils de vida més saludables, han ajudat, les últimes dècades, a solucionar molts problemes de saluts, elevant així l'esperança de vida.
A l'augmentar l'esperança de vida, també ho fan aquelles malalties degeneratives que van manifestantse poc a poc amb l'edat. Aquest és el cas de l'Alzheimer, trastorn de la capacitat neurodegenerativa, que provoca alteracions del comportament, pèrdua de memòria, dificultats d'orientació i pèrdua d'habilitats socials, en aquests moments afecta a un de cada quatre ancians majors de 80. Com podem vore abans no ho feia en aquest percentatge, perquè la gent major que arribava a aquesta edat ho feia en un percentatge molt més baix.

9º.- Observant la primera graella de la pàgina 4 (Edat mitjana de defunció), quin órgan, aparell o sistema del cos humà està directament relacionat en l’augment de l’edat mitjana de defuncions, o el que és el mateix, amb l’envelliment de la població.
Està clar que es tracta de malalties mentals i neurodegeneratives, per tant del sistema nerviós.

10º.- Assenyala en quina comunitat autónoma espanyola s’espera un major esperança de vida dels seus habitants. Tenint en compte la tasa de mortalitat de la Comunitat Valenciana i sabent que a Carcaixent hi ha 24.000 habitants, quin és el nombre de defuncions esperades per a l’any 2006?

La comunitat autònoma espanyola que presenta una major esperança de vida per als seus habitants és la de Canàries.

Nombre de defuncions esperades a Carcaixent al 2006

Taxa de mortalitat de la Comunitat Valenciana 2006

100.000 habitants________________________821,8 moren

24.000 habitants________________________ x

x = 24.000 x 821,8 / 100.000 = 197 habitants moriren .


2 comentaris:

  1. Nom.:_____________Examen ______________

    1º.- Llegeix els següents comentaris i contesta les preguntes:

    Antibióticos en peligro de extinción
    Las bacterias se acorazan y los antibióticos, esos medicamentos tan poderosos que cambiaron el curso de la Medicina, se convierten en balas de fogueo contra algunos patógenos peligrosos. Pero la población sigue exigiendo en las consultas un antibiótico para tratar su gripe. O acude a su botiquín para automedicarse con la penicilina que le sobró de otro tratamiento.
    FUENTE | ABC Periódico Electrónico S.A.

    a) Dona una explicació raonada del títol
    Des de que es va descobrir la penicil•lina, any rere any, ha anat augmentant l’arsenal quimio-terapèutic que suposava el creixent exercit dels antibiòtics. Si bé és cert, que dia a dia, d’aquella enorme llista que va anar augmentant des dels anys 40, han caigut en desús o han desapareguts del mercat alguns d’ells per la falta d’efectivitat en la batalla front als bacteris, que poc a poc, han anat generant resistències en la convivència amb ells, donant com ha resultat la desaparició del mercat d’alguns d’ells.

    b) Assenyala possibles causes per les que els antibiòtics s’han convertit en bales de fogueig
    1.- Emprar-los en la lluita contra microorganismes o malalties d’origen no bacterià.
    2.- No seguir les indicacions del metge en quant a la durada del tractament.
    3.- L’automedicació.
    4.- Per la seua utilització indiscriminada en productes que no deurien dur antimicrobians ( sabons per a la vaixella, líquids per a la neteja dels sòls, cuines, etc.; en detergents per a la roba, etc.)

    ResponElimina
  2. 2º.- Llegeix els següents comentaris i contesta les preguntes:

    La agresión permanente al ecosistema está provocando una especie de revolución bacteriana. Esta "rebelión de los microorganismos" está provocando que los agentes infecciosos creen resistencias a los antibióticos y fármacos disponibles en patologías tan prevalentes como la tuberculosis o la malaria, y otras tan graves como la meningitis o las infecciones que se adquieren en los hospitales.
    Cada vez resulta más difícil combatirlas, y en el caso de la tuberculosis XDR, ni siquiera es posible curarla: la mortalidad roza el 100% de los casos causados por estas cepas ultraresistentes.
    FUENTE | El País (15/04/2008)
    c) Que vol dir l’autor de l’article en que “la agresión permanente al ecosistema está provocando una especie de revolución bacteriana”.

    El canvi climàtic, l’escalfament del planeta, les migracions humanes, la globalització i la destrucció de les reserves naturals contribueixen a l’aparició de noves malalties microbianes i a que altres ja conegudes siguen molt mes virulentes.
    L’alteració dels ecosistemes incideix especialment en les malalties infeccioses, catalogades com patologies ecològiques, altament dependents dels canvis ambientals. Els éssers humans han destruït ecosistemes i han alliberat microorganismes d’àrees desconegudes.
    Som els únics responsables d’aquest fet. En els últims 50 anys la industria farmacèutica ha generat milions de tones d’antibiòtics, biocides o bacteriostàtics.
    S’ha alliberat aquesta quantitat ingent de compostos al medi ambient, però no tenim ni la més remota idea d’allò que provoquen tots aquests elements sobre la població bacteriana
    Es possible que estem pertorbant als microbis. Es una cosa que almenys a mi hem sembla una mica inquietant; la naturalesa té el seu equilibri i estem alterant-lo. (0,65 punts)


    3º.- Què pot passar si s’inicia un tractament amb antibiòtics i es deixa abans d’haver eliminat els bacteris causants de la malaltia? Raona la resposta.

    Podem passar diferents fenòmens.:
    1º.- Que minve i arribe a desaparèixer la població bacteriana, com a resultat de les defenses immunològiques, pròpies de l’organisme, al trobar-se amb una població bacteriana debilitada, en el cas d’antibiòtics bacteriostàtics.
    2º.- Que de nou és manifeste la malaltia, i amb més virulència al mantenir concentracions plasmàtiques baixes amb poblacions bacterianes que poden haver estat seleccionades d’entre poblacions diverses amb resistències a l’antibiòtic.
    3º.- Què alguns bacteris oportunistes com ho són els de la flora bacteriana, generen resistències per convivència a dosis baixes d’antibiòtic, i posteriorment quan provoquen malalties, no responguen als tractaments convencionals.







    4º.- Llegeix i contesta les preguntes.
    En relación con Europa y otros países occidentales como Estados Unidos y Canadá, España muestra registros muy desfavorables de resistencia, especialmente en patógenos bacterianos de ámbito extrahospitalario.
    a) Defineix les paraules del text que apareixen en negreta.

    Resistència.: Oposició que manifesta un cos front a un altre, en el text oposició que manifesten els bacteris fronts als antibiòtics. 0

    Patògens.: Que és capaç d’originar o desenvolupar malalties.

    Extrahospitalari.: malalties bacterianes agafades fora dels centres hospitalaris i que no tenen el seu origen en ells.

    ResponElimina