La cita del dia


“En els moments de crisi, només la imaginació és més important que el coneixement”
Albert Einstein

dilluns, 7 de desembre de 2009

Treballs d'investigació.


En aquest foro d'investigació podeu deixar els vostres treballs, comentaris, preguntes i qualsevol tipus d'activitat que vos semble interessant per al vostre treball o el dels vostres companys o companyes.

Resultaria interessant que en aquesta primera avaluació deixareu en forma de comentari una breu descripció del vostre treball.

21 comentaris:

  1. TREBALL D'INVESTIGACIÓ DE BIOLOGÍA

    MOHOS EN L'AIRE

    El meu treball consistix en veure els mohos que hi ha per l'aire i que afecta al menjar.
    Per a comprovar-ho farem la prova amb sopa o crema de verdures.
    Per a dur a terme aquesta investigació m'ha fet falta:
    Crema de verdures completament en pols.
    Esterilizant per a biberons.
    6 tubets amb 6 tapons.
    Un suport per als tubets per a quan s'ompliguen.
    Un embut
    Etiquetes

    El primer que s'ha de fer es esterilizar el embut, els tubets i els tapons en una safa plena d'aigua (s'ha pogut fer en aigua freda) tapada amb dos pastilles d'esterelizant durant mig hora. S'ha de procurar que quede tot completament sumergit i que no hi haja aire.
    Quan passa la mig hora, mentre es deixa secar en una superfície neta, en el meu cas damunt servilletes de paper, es fa la sopa seguint les seues instruccions. Amb un poc menys de mig sobre hi ha prou ja que el que anem a plenar es molt poc.
    Quan s'haja acabat de fer la sopa, tenim que tindre ja preparat els sis tubets en el suport.
    Inmediatament fiquem en dos tubets la sopa a la mateixa quantitat, i es tapen de seguida. Fem el mateix amb els quatre tubets restants però sense tapar-los, i els gelem un poc amb aigua freda. Quan estiguen templats els tenim tot en el suport, dos tancats i els altres quatre oberts. Deixem passar deu minuts i tapem dos més. Al cap d'un hora els dos restants. Els nomenem amb les etiquetes: els dos que no han sigut exposats a res els marquem amb un zero, els que han estat deu minuts oberts amb un 10, i finalment els que han estat un hora oberts amb un 60. Després de sis dies de trindre-ho a casa, o porte a l'institut on estarán els sis tubets dins d'un tipus d'incubadora a una temperatura càlida 30º.
    Passa la primera setmana i faig una taula on escric els resultats obtinguts:
    TUBS d'assaig Temps
    1 0'
    2 0'
    3 10'
    4 10'
    5 60'
    6 60'

    Resultats obtinguts als tubs

    - - No hi ha creixement de microorganismes. Tub 1

    - - Homogènia sense creixement de microorganismes. Tub 2

    + - creixement de una xicoteta població de microorganismes. Tub 3

    + + creixement de poblacions de microorganismes separació. Tub 4

    + creixement de colonies de microorganismes major que les del tub 2, però menor que el 3. Tub 5

    + + + microorganismes (anaeròbics), desestructuració del brou de cultiu.

    1a Setmana


    Raquel Hereu







    2a Setmana

    La segona setmana encara no s'ha pogut veure per raons festives.

    ResponElimina
  2. Molt bé Raquel, ja he vist el e-mail que m'has enviat amb el quadre amb els últims resultats i el treball de l'arxiu adjunt. Recorda que el proper dimarts tens que prendre les últimes dades dels creixement microbians, per determinar de quina espècie es tracta.

    ResponElimina
  3. TREBALL D'INVESTIGACIÓ DE BIOLOGIA

    Les primeres setmanes el treball era analitzar el comportament de els peixos eixos de la bassa (Gambussia Afinnis) quan van a reproduir-se....
    Pero com al final no he fet eixe, he escollit el de observar el creixement de la closca d'un caragol desde el naixement.
    Com ja tenia la peixereta de plàstic dels peixos el que he fet ha sigut anar l'altre dia que va ploure (crec que fa dues setmanes)pel camí de Vilella a arreplegar caragols (perquè no sabia on hi havien) i en vaig arreplegar 8 de dues classes diferents. Els vaig posar en la peixereta i cada tres dies els he posat una fulla d'enciam. Com l'altre dia no vaig anar a l'institut no tels vaig poder ensenyar.

    Anna Dordà

    ResponElimina
  4. Ana molt bé, ja parlem el dimarts i veiem con restructurem el treball, no passa res en les millor línies d'investigació passen aquestes coses.
    Caldra perfilar l'obectiu, així com abans era estudiar el comportament dels mascles de Gambussia afinnis, durant els periodes de reproducció i com variava en funció de (altres mascles, l'espai, més d'una femella, etc.) caldra pensar en aquests nous éssers vius el que vols descriure i fixar alguna variable. Pensa quasi que ho tens, dos espècies, mateix menjar, grandaria, habits. Pensa, pensa que se que el dimarts m'ho dius.

    ResponElimina
  5. Treball d'investigació
    Ana Delás Fayos

    El clima experimenta constantment variacions naturals de diferent variació. Aquestes són observables a mesura que ampliem els anys d'observació.
    La idea d'aquest treball, consisteix en agafar les precipitacions d'una estació meteorològica que presente molts any d'arreplega de dades i vore si es cert que en aquests últims anys, estan produintse canvis de Tª i precipitacions degudes als canvis climàtics.
    He agafat una es tació meteorològica de la provincia de Jaen (Cazorla), amb 45 anys de dades, realitzant un quadre resum en excel de les dades de 44 anys, perquè per algun motiu el 1982 no tenia dades.
    Una vegada calculades les mitjanes mensuals i anuals, en aquest primer trimestre m'he dedicat a fer els climogrames. Com,enzaren a traure conclusions i comparar resultats en la segona avaluació.

    ResponElimina
  6. Val Ana, si obris el correu que t'enviat voras que he modificat la col·lumna de les mitjanes mensuals dels 42 anys de dades, ara ja pots treballar amb elles, per començar a traure conclusions. Per cert per a que m'acceptara la fòrmula matemàtica he eliminat l'any en el que no hi havien dades. Podries averiguar que va passar aquest any per ressenyar-ho.

    ResponElimina
  7. Vaig començar el curs amb un treball d'investigacio sobre els bixos palo, pero no han nascut. I he decidit cambiar de treball d'investigacio.Microorganismes presents en les diferents aigues de Carcaixent. analitzare els microorganismes i despres posare en comu els que hi han iguals i els que no.
    ÀNGELA ALBELDA FERRER.

    ResponElimina
  8. Angela no està mal, però recorda que tens que fixar les variables a estudiar i amés dissenyar un mètode de treball, per sistematitzar la feina. Per cert, el dimarts a classe no estaria de menys que portares els ous de bacculum extradentatum per a seguir els seu periode d'eclosió.

    ResponElimina
  9. He enviat al teu correu el arxiu sobre precipitacion ja que aci no em deixa ficar el grafics i em modifica el format dels quadres. Aci te envie el q he pogut pujar. soc ana delas



    AÑO 1963 1167,08 AÑO 2000 639,08
    AÑO 1969 1081,08 AÑO 1980 634,08
    AÑO 1996 1031,08 AÑO 1982 631,08
    AÑO 1979 1013,08 AÑO 1988 628,08
    AÑO 1997 975,08 AÑO 1974 611,08
    AÑO 1966 912,08 AÑO 1964 610,08
    AÑO 1984 880,08 AÑO 2003 602,08
    AÑO 1962 878,08 AÑO 2002 598,08
    AÑO 1978 868,08 AÑO 1968 592,08
    AÑO 1971 825,08 AÑO 1975 565,08
    AÑO 1972 810,08 AÑO 1992 557,08
    AÑO 1965 773,08 AÑO 2004 552,08
    AÑO 1989 752,08 AÑO 1995 524,08
    AÑO 1976 735,08 AÑO 1970 523,08
    AÑO 2001 716,08 AÑO 1987 511,08
    AÑO 1961 699,08 AÑO 1981 508,08
    AÑO 1977 672,08 AÑO 1973 503,08
    AÑO 1985 502,08
    AÑO 1990 501,08
    AÑO 1999 494,08
    AÑO 1967 478,08
    AÑO 1998 453,08
    AÑO 1991 440,08
    AÑO 1983 429,08
    AÑO 1994 372,08
    AÑO 1993 349,08
    AÑO 2005 336,08
    AÑO 1986 0,00


    Precipitacions irregulars (mitja 643 litres/m2) al llarg dels anys alternant èpoques de sequera entre les que destaquen el anys (1993,2005,1986) amb èpoques de pluges intenses entre les que destaquen (1963,1969,1996). A destacar l’any 1986 en que no va ploure res.








    Decada Mitja de pluja en litres/m2
    1960 798,97
    1970 712,58
    1980 457,58
    1990 569,68
    2000/05 573,92



    S’observa menys precipitacions en les dècades 1980,90 i 2000-2005 en front les dècades 1960-1970.


















    Anys 1960 al 2005 Mitja litres/m2
    ENERO 69,89
    FEBRERO 72,49
    MARZO 67,16
    ABRIL 68,02
    MAYO 60,51
    JUNIO 31,51
    JULIO 8,31
    AGOSTO 8,13
    SEPTIEMBRE 31,27
    OCTUBRE 63,76
    NOVIEMBRE 72,22
    DICIEMBRE 89,6


    Les precipitacions son irregulars, els estius son molts secs, les precipitacions mes elevades son a l’hivern i a la tardor.
















    Mitjana precipitacions en litres/m2
    Abans del 2000 Despres del 2000
    ENERO 71,68 70,17
    FEBRERO 80,47 34,00
    MARZO 68,34 70,83
    ABRIL 69,71 68,67
    MAYO 61,55 64,00
    JUNIO 34,61 17,17
    JULIO 9,26 3,67
    AGOSTO 9,16 3,00
    SEPTIEMBRE 32,89 26,17
    OCTUBRE 61,76 87,00
    NOVIEMBRE 77,34 51,83
    DICIEMBRE 93,89 77,33















    Sembla que hi han menys precipitacions al principi del segle XXI que la mitjana del segle XX. A destacar major sequera als mesos de l’estiu i puntualment al Febrer. Una pujada de precipitacions puntual als mesos d’octubre

    ResponElimina
  10. TREBALL D’INVESTIGACIÓ

    Objectiu: Relacionar els tipus de polen que hi ha als diferents llocs del poble amb les urgències respiratòries.

    He preparat tres plaques petris. Elaboració:
    1. Calfar 100ml d’aigua.
    2. Quan entre en ebullició, afegir 5g de agar agar.
    3. Remoure fins que no queden grumolls.
    4. Apartar-ho del foc i afegir 5g de glucosa.
    5. Remenar.

    Prèviament havia retallat cercles de paper acetato mil•limetrat per a que després siga més fácil contar els tipus de polen.
    He col•locat cadascuna de les plaques en parts allunyades del poble; una en l’avinguda germanies, una altra en el carrer Vicent Andrés Estellés i l’altra en el carrer Cándido Hernández.
    L’he apartat perquè no es mulli però no se si les altres ho hauran fet.

    Lucía Zurita.

    ResponElimina
  11. Ana he rebut el correu en l'arxiu adjunt del clima, molt bé i molt bé les conclusions.
    Lucia, parlem el dimarts, porta les trampes per observar-les.

    ResponElimina
  12. Treball d’Investigació de Biologia


    Dia 27 d’Octubre:

    Búsqueda de dentilles d’aigua en:

    Benifairó:

    No hi han ni en els rius, ni en les séquies, ni en les basses.

    Simat:

    Ens trobem igual que abans.

    Tavernes:

    Hi han en basses tranquiles i molt assolellades.

    Es dedueix que només es poden trobar en llocs amb aigua tranquila i on pega el sol la major part del dia. Per tant, no es poden trobar en rius (l’aigua sempre va corrent) ni en llocs amb obstacles que tape la llum solar.

    La mostra recollida queda guardada en un pot, de moment.



    Dia 2 de Novembre:

    Tornem a per més dentilles en el mateix lloc. No hi ha canvis en les conclusions.

    Dia 10 de Novembre:

    He agafat tres mostres amb el mateix nombre de dentilles. Una la deixaré tal com està, i a les altres les ficaré fertilitzant, a vore com evolucionen.

    Dia 17 de Novembre:

    He fet fertilitzant amb nitrat amònic. He de ficar fertilitzant a les mostres la setmana que ve, perquè encara estava calent.

    Dia 24 de Novembre:

    El polsim de l’institut ha matat a la majoria de les proves, així que he tingut que tornar a prendre mostres. He ficat a una prova 3 ml de fertilitzant, i a l’altra el doble. He de vore com evolucionen. Per a que no tornen a morir pel polsim, els hem ficat una gasa.



    Dia 1 de Desembre:

    Les 3 mostres ja han crescut, de la següent manera:

    Mostra: Ha crescut i s’ha reproduït poc. Hi han moltes morts.
    Prova 1: Ha augmentat molt el volum de les llenties, però la reproducció no ha sigut tan alta. Tenia 3 ml de fertilitzant.
    Prova 2: La reproducció ha sigut molt alta, però no ha augmentat tant el volum. Tenia 6 ml de fertilitzant.

    Es quedaran dos setmanes en classe, i ja veurem com evolucionen.


    Oscar Císcar

    ResponElimina
  13. Molt bé Oscar, ja parlem el dimats i veiem con van.

    ResponElimina
  14. Què pàgina tan interessant !

    ResponElimina
  15. Objectiu: Demostrar que el canvi climatic (l'escalfament global) afecta a la temperatura del planeta en aquest cas de Carcaixent.

    Procediment:

    - Agafar d'extensió agraria estudis sobre la temperatura mensual de Carcaixent d'uns 30 anys aproximadament.
    - Fer les mitjes (Temperatures maximes i minimes mitjanes i absolutes) en el Exel.
    - A partir d'aquestes mitjes fer els gràfics de cada mes, un eix amb els mesos i l'atre eix amb la temperatura maxima o minima i absoluta o mitjana.

    LAURA FUERTES GARCÍA :D

    ResponElimina
  16. TREBALL INVESTIGACIÓ:

    Objectiu: Relacionar l'alimentació d'una "rata de laboratori" amb les substàncies de rebuig que produeix, per a saber que es el que aprofita i veure en que ho gasta (pes, activitat...).

    El primer que he fet es mesurar bosses de 5g d'aliment, per a tindre'l controlat, amb la bàscula i ajustant-la.
    També he mesurat l'aigua que veu semanalment.
    He observat que ha augmentat de pes, pero encara no puc extraure unes conclusions exactes, aniré investigant!



    Nunilo Albort Fayos.

    ResponElimina
  17. Estudi del cicle vital d'un "Cryptomphalus aspersus" (O.F.Müller, 1774).

    Seguir el cicle per descriure, morfologia, anatomia, variables ecològiques interessants i aspectes genètics, sobre les seus closques.

    Anna Dordà. 4t ESO A

    ResponElimina
  18. Estudi de la variable enrailament i creixement en funció de hormones d'enrailament, en esqueix herbaci i esqueix llenyós.

    Una maceta amb un esqueix que servira de mostra.
    Dues macetes amb un esqueix tractac amb giberelines.
    Dues macetes amb un esqueix tractat amb àcid beta indolibutíric.

    Efecte dels mateixos complexes hormonas en l'estímul de l'enrailament de bulbs.

    En aquest cas i després de preparar els llits amb turba, col·loquen els bulbs en contacte amb el preparat, posteriorment ho deixen al llit que cobrim d'arena. No ho regem fins 2 ó tres dies després, cada setmana anem fent lectures.

    Nerea Santamaria Sáez. 4t A

    ResponElimina
  19. TREBALL D’IVESTIGACIÓ:
    Estudiar la vida als formiguers.

    Les primeres setmanes, vaig agafar una caixa de cartó i vaig fer circuls amb volum per a fer les càmares on viurien les formigues. Amb palletes, les vaig unir per a que serviren com a “camins” per a passar d’unes càmeres a altres.

    -La càmara d’alimentació, la vaig fer mes gran que les altres. A aquesta càmara col•locaré el menjar.
    - Els pozillos, que son càmares menudes i que no estan conectades a les altres càmares, els vaig ficar un a cada lateral. No estan conectats amb ninguna altra càmera, perque es ahí on es fica l’aigua per a que begen les formiges, i elles beuen a través de la paret, que deixa passar l’aigua.
    - La càmara de la reina, és més munda i esta mes allunyada del normal, perque a eixa càmera sols està la reina ficant les larves.

    Els propers dies, col•locare les formigues i deixare que vajen adaptant-se, mentre que jo escriure tots els moviments que fajen, i estudiare quin son els motius del seu comportament.


    http://www.formulatv.com/fotos/a/110000/110025/dgcvbyvset5mpk9euk4a69056af3fca_trancas-y-barrancas.jpg

    Mar Navarro Ahullana

    ResponElimina
  20. Molt bé Mar, ja parlem el dimarts.

    ResponElimina
  21. Soro soc Laura Fuertes estic buscant la informació del meu treball monogràfic i soles trobe la temperatura de valencia desde l'any 1995. De Carcaixent lo màxim que he trobat es la Temperatura d'una semana. Que faig? Per a que vexes que tinc interés :)

    ResponElimina