La cita del dia


“En els moments de crisi, només la imaginació és més important que el coneixement”
Albert Einstein

dimarts, 15 de desembre del 2009

L'embolcall cel·lular


Model general de l'estructura de les membranes biològiques, segons Singer i Nicolson


El model de mosaic fluid .

La membrana plasmática és un mosaic de diferents tipus de proteïnes (generalment glicoproteínas) embegudes en una bicapa de fosfolípids. El conjunt es mou en el plànol de la membrana com si anara un fluid, d'ací el nom que rep aquest model d'estructura: mosaic fluid. Cal destacar que les membranes biològiques són entitats dinàmiques, estructures fluides, doncs la majoria dels seus lípids i proteïnes són capaces de moure's en el plànol de la membrana, a més de patir un continu recanvi de components. Igual que un mosaic, la membrana plasmática és una estructura complexa construïda de diferents elements, proteïnes, fosfolípids i esteroides.

Lípids.

Quatre fosfolípids, tres fosfoglicéridos principals fosfatidilcolina, fosfatidiletalonamina, i fosfatidilserina i la esfingomielina constitueixen més del 50 % dels fosfolípids de la majoria de les biomembranas. Els esteroides, com el colesterol, tenen un important paper en la regulació de les propietats físic-químiques de la membrana biològiques regulant la seua resistència i fluïdesa.

La quantitat relativa d'aquests components varien de membrana en membrana, i els tipus de lípids en la membrana també poden variar.

Proteïnes

Les proteïnes integrals (cridades també proteïnes transmembrana) creuen completament la bicapa lipídica. Les proteïnes perifèriques s'associen amb la membrana principalment a través d'interaccions no covalents específiques amb les proteïnes integrals o lípids de membrana. Les cadenes de oligosacáridos es troben units covalentemente a moltes proteïnes extracelulares i al domini exoplasmático de moltes proteïnes transmembrana.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada