Mort Cel·lular Programada

Es tracta d’un mecanisme habitual de mort cel•lular que té un paper fonamental en el desenvolupament embrionari, i en el manteniment dels teixits adults. Aquesta mort cel•lular programada (MCP) en teixits adults és la responsable de que es mantinga l’equilibri amb la proliferació cel•lular, a més de mantenir constant el número de cèl•lules en aquells teixits sotmesos a un constant recanvi cel•lular (cèl•lules sanguínies) .
Freqüentment les cèl•lules infectades per virus sofreixen MCP, evitant així que es formen noves partícules víriques que propaguen el virus a la resta de l’organisme hoste. Algunes cèl•lules que presenten alteracions en el seu ADN que poden ser potencialment dolentes són eliminades també per MCP.
En alguns éssers vius la MCP te especial importància al llarg del seu desenvolupament, eliminant teixits larvaris al llarg de la metamorfosi. Així doncs, com hem dit la MCP està directament relacionada amb el manteniment d'un nombre constant de cèl•lules en la població. Tant es així, que aquest mecanisme és un mètode per mantenir l' homeòstasi de l'organisme (a més sol presentar un avantatges a nivell evolutiu).
La MCP sol estar condicionada tant per paràmetres intracel•lulars (genotip, llinatge cel•lular, estat metabòlic, danys estructurals, moment del desenvolupament) com d'extracel•lulars (hormones, interaccions cèl•lula – cèl•lula o cèl•lula-substrat). La resposta a aquest tipus de factors pot ser la desdiferenciació, proliferació, quiescència o apoptosi.

Hi ha una diferència substancial morfològica entre els processos necròtics i els de MCP:

1º.- Necrosi. Procés que consisteix en l'alteració de les funcions de la membrana plasmàtica sobre tot en allò que es referix a la permeabilitat selectiva. L'aigua i els ions van a favor d'un gradient amb el que produeix un augment de volum del citoplasma i orgànuls i un posterior esclafit. Hi ha doncs un trencament de tipus físic, el que permet que els enzims lisosomals alliberats indiscriminadament acaben per degradar tot allò que troben. Els residus resultants de la necrosi solen ser perjudicials per a les cèl•lules veïnes i provoquen la mort d’aquestes, el que genera una resposta inflamatòria.
2º.- Apoptosi. Consisteix en una sèrie de canvis morfològics pels que passa una cèl•lula en determinats estadis de mort. Un exemple de MCP és el que es produeix en una intoxicació per barbitúrics, el que desencadena el següent:

- Reducció del volum cel•lular.

• Activació de endonucleases, que comencen a fragmentar cadenes d'ADN a l'interior del nucli.

• Aparició de fragments de 180 pb a conseqüència de la fragmentació.

Aquestes etapes que podem observar a nivell morfològic sols ens mostren que hi ha una disminució del volum citoplasmàtic i un empaquetament del que puga quedar de la cromatina.

Finalitzades aquestes etapes, entrem en un nou procés que es caracteritza per:

- Formació de vesícules apoptòsiques, hi ha un important control durant la fragmentació cel•lular.
- Modificació posterior del antígens d'histocompatibilitat a la membrana d'aquestes vesícules.

• Resposta immunitària específica sobre aquest residus, provocant l'eliminació d'aquestes deixalles sense afectar les cèl•lules veïnes.

En resum, l'apoptosi es caracteritza per: activació de caspasas, reducció del volum cel•lular, fragmentació nuclear (cariorrexis), exposició del lípid fosfatidilserina en la cara externa de la membrana plasmàtica, i formació de cossos apoptótics.
L'execució en si depèn bé de factors externs a la cèl•lula (generalment variacions de concentració de factors de creixement, estímuls per a la permanència en el teixit o bé estímuls apoptótics directes des dels limfòcits) activant el lligant de FAS en la membrana cel•lular, o bé de factors interns en els quals la cèl•lula expressa metabòlicament el seu programa de mort cel•lular com a conseqüència d'un dany cel•lular.