Barbara McClintock ( Hartford, EUA 1902 - Huntington 1992 ) botànica, genetista i professora universitària nord-americana guardonada amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1983.
Va nàixer el 16 de juny de 1902 a la ciutat de Hartford, població situada a l'estat nord-americà de Coneccticut. Va estudiar botànica a la Universitat de Cornell, on es doctorà el 1927 i treballa com a professora impartint la docència de la disciplina de Botànica. És en aquesta universitat on inicià la seua recerca sobre la identificació dels cromosomes del blat de moro i la descripció d'elements genètics mòbils en ells. Són aquestes investigacions les que li van permetre descobrir que els gens poden canviar de posició dins els cromosomes mitjançant un intercanvi físic, procés anomenat recombinació genètica, el que va suposar una important troballa de cara a comprendre els complexos processos hereditaris.
A l’any 1936 comença a treballar a la Universitat de Missouri durant cinc anys on continua amb els seus estudis sobre el bat de moro mitjançant l’exposició als raig X i en 1941 obtingué un lloc en el Departament de Genètica de la Carnegie Institution de Colds Spring Harbor (Nova York).
L'any 1951 va aconseguir demostrar empíricament la recombinació, però la comunitat científica nord-americana no la prengué seriosament, sobretot per la seua condició de dona. Els seus postulats eren innovadors en aquells moments, un moment en el qual es creia que els gens eren entitats fixes dins els cromosomes i, per tant, incapaços de moure's. Tot i aquesta negativitat per part de la comunitat científica, Barbara McClintock continuà desenvolupant la seua recerca en aquest camp fins als últims anys de la seua vida.
Durant la dècada del 1970 començà la revalorització de la seua recerca, sobretot gràcies als avanços tècnics de la genètica i els mètodes d’enginyeria genètica, i per tant la utilització de la recombinació no només al blat de moro, ampliant els seus estudis a altres espècies.
En l’any 1981, va ser la primera becària de la “Fundació John D. I Catherine T, Mac Arthur”, beca que en el món de la ciència es coneix amb el nom de “la dels genis”, aquest mateix any va ser guardonada amb el premi “Albert Lasker a la Investigació Mèdica Bàsica” i el “Thomas Hunt Morgan” que concedeix la Genetics Society of America.
L'any 1983 fou guardonada amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia “pels seus descobriments dels elements genètics mòbils.”
Mor el 3 de setembre de 1992 a la ciutat de Huntington, població situada a l'estat de Nova York.
Va nàixer el 16 de juny de 1902 a la ciutat de Hartford, població situada a l'estat nord-americà de Coneccticut. Va estudiar botànica a la Universitat de Cornell, on es doctorà el 1927 i treballa com a professora impartint la docència de la disciplina de Botànica. És en aquesta universitat on inicià la seua recerca sobre la identificació dels cromosomes del blat de moro i la descripció d'elements genètics mòbils en ells. Són aquestes investigacions les que li van permetre descobrir que els gens poden canviar de posició dins els cromosomes mitjançant un intercanvi físic, procés anomenat recombinació genètica, el que va suposar una important troballa de cara a comprendre els complexos processos hereditaris.
A l’any 1936 comença a treballar a la Universitat de Missouri durant cinc anys on continua amb els seus estudis sobre el bat de moro mitjançant l’exposició als raig X i en 1941 obtingué un lloc en el Departament de Genètica de la Carnegie Institution de Colds Spring Harbor (Nova York).
L'any 1951 va aconseguir demostrar empíricament la recombinació, però la comunitat científica nord-americana no la prengué seriosament, sobretot per la seua condició de dona. Els seus postulats eren innovadors en aquells moments, un moment en el qual es creia que els gens eren entitats fixes dins els cromosomes i, per tant, incapaços de moure's. Tot i aquesta negativitat per part de la comunitat científica, Barbara McClintock continuà desenvolupant la seua recerca en aquest camp fins als últims anys de la seua vida.
Durant la dècada del 1970 començà la revalorització de la seua recerca, sobretot gràcies als avanços tècnics de la genètica i els mètodes d’enginyeria genètica, i per tant la utilització de la recombinació no només al blat de moro, ampliant els seus estudis a altres espècies.
En l’any 1981, va ser la primera becària de la “Fundació John D. I Catherine T, Mac Arthur”, beca que en el món de la ciència es coneix amb el nom de “la dels genis”, aquest mateix any va ser guardonada amb el premi “Albert Lasker a la Investigació Mèdica Bàsica” i el “Thomas Hunt Morgan” que concedeix la Genetics Society of America.
L'any 1983 fou guardonada amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia “pels seus descobriments dels elements genètics mòbils.”
Mor el 3 de setembre de 1992 a la ciutat de Huntington, població situada a l'estat de Nova York.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada