Com hem treballat al llarg del primer quadrimestre en el màster, el nostre plantejament educatiu des de l’àrea de ciències, deixa clarament justificada la necessitat de dissenyar processos que faciliten i promoguen la reflexió sobre els models educatius a desenvolupar, intentant que a més de provocar un canvi en les actituds dels nostres alumnes envers les ciències, possibiliten el desenvolupament de l’activitat docent de una manera coherent, responsable i adaptada a les necessitats del binomi alumnat de ciències-professorat de ciències.
“L’ensenyament del mal anomenat “mètode científic”, de vegades en lloc de promoure hàbits de treball d’acord amb ell i el quefer del científics sol ofegar les vertaderes actituds positives i científiques que tímidament solen manifestar els nostres alumnes en l’ensenyament secundari. (Pozo i Gómez Crespo, 1994).”
Es tracta doncs, de promoure en el nostre alumnat actituds, hàbits i formes d’apropament a la ciència, plantejant problemes més d’acord amb la naturalesa de la ciència com a construcció social, que com a ciència en el sentit dogmàtic. Aquestes deuran aconseguir, en la mesura d’allò que ens resulte possible, col•locar a l’alumnat en situació de produir els seus propis coneixements, a més d’explorar diferents alternatives, construint i fiançant els coneixements adquirits a la vegada que és familiaritzen amb les eines bàsiques del treball en ciència.
Si tenim en compte que la motivació necessària per provocar el canvi d’actitud dels nostres alumnes envers les ciències passa pels continguts treballats a l’aula, ens resultarà fàcil entendre quins criteris de selecció d'aquests hem d’emprar a l’hora de treballar amb els nostres alumnes de secundària.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada