La cita del dia


“En els moments de crisi, només la imaginació és més important que el coneixement”
Albert Einstein

dijous, 25 de febrer de 2010

La dacsa transgènica està prohibida a França. ¿Com l'admet Zapatero?

ENTREVISTA A MARIE-MONIQUE ROBIN Periodista

Antonio Jiménez Barca. Paris
El llibre és una inquietant investigació sobre els transgènics i Monsanto, la principal multinacional productora de llavors d'aquesta classe, i es troba a París no només en llibreries, sinó també a les botigues de formatges. Més de 90.000 francesos l'han comprat i la seva publicació al gener va coincidir a França amb la prohibició d'aquest tipus de cultius. L'autora, la periodista Marie-Monique Robin, arriba accelerada carregant un bossa ple de papers. El món segons Monsanto (Península), que s'acaba de publicar a Espanya, és un reportatge de 500 pàgines, que qüestiona, entre altres plantes, el blat de moro alterat genèticament. A França està prohibit el seu cultiu, a Espanya no.

Pregunta. És perjudicial per a la salut menjar plantes alterades genèticament?

Resposta. No se sap. S'han fet estudis fiables sobre si perjudica a curt termini. I aquí sabem que no és tòxic. Però em preocupa la toxicitat crònica, que desencadene un càncer, per exemple. Sobre això no s'han fet estudis que ho demostrin.

P. Els defensors d'aquests cultius al·leguen que poden desterrar la fam perquè són més resistents i més productius.

R. Això és mentida. Hi ha estudis que demostren el contrari. Són més febles, resisteixen menys a les sequeres, a les inundacions. Si una planta ha estat alterada per produir en el seu interior l'insecticida que repel.leix l'insecte, fa servir part de la seva energia en això, i no en créixer. Així que després cal donar-li fertilitzants, que també produeix Monsanto. A més, en 10 anys, l'insecte que causava la plaga i contra el qual es lluitava s'ha fet resistent. I llavors què es fa? Per escriure el llibre he viatjat a l'Índia, on els camperols es suïcidaven per les males collites transgèniques. La solució no hi és.

P. ¿I on és?

R. En no a restringir la biodiversitat. Sempre hi haurà variants naturals d'aquesta planta o d'una altra que resisteixen més a un tipus de sequera o un període de pluges inesperat. Limitar la biodiversitat és condemnar a aquests països pobres. A Mèxic, la terra on va néixer el blat de moro fa 5.000 anys, hi ha variants per a tot. Hi ha blat de moro blanc, blau i violeta. O hi havia. Perquè a poc a poc, el transgènic ho envaint tot.

P. Vostè ataca Monsanto.

R. És una empresa criminal. Per la seua història. Pel seu comportament i per amagar els fets. El 90% de les llavors transgèniques pertanyen a aquesta. Jo conte casos de científics que van tractar de fer els estudis que abans referia i que han acabat fora de la universitat.

P. Com és possible que el mateix tipus de cultiu estiga prohibit a França i no a Espanya?

R. Per la falta d'un estudi definitiu. Jo faria una altra pregunta: com Zapatero admet el blat de moro transgènic i la societat no es revolta? És una cosa irresponsable.

P. Què hem de fer?

R. Fins que no es faci un estudi independent, amb especialistes de diversos països, hem de pressionar com a consumidors, anar fins al final de l'etiqueta. I demanar, per exemple, que es pose no només que la soja que comprem és transgènica, sinó que s'especifique també que la vaca, la carn mengem no ha estat alimentada amb aquesta soja. Es va demanar, però la UE no ho va acceptar. Als Estats Units és pitjor. Allà no es pot posar en l'etiqueta dels productes que alguna cosa no és transgènic. Si un agricultor vol fer-ho i comercialitzar així els seus productes naturals, Monsanto ho denuncia i guanya. Un economista em va dir que si als Estats Units es permetés especificar què és transgènic i què no, s'acabaria amb aquest gran problema mundial. A mi aquest reportatge m'ha canviat la vida.

P. Com?

R. Ara compre en botigues biològiques i ha canviat la meva manera de pensar. En gener començaré un altre reportatge sobre l'origen mediambiental del càncer. Perquè el càncer està en el plat de menjar, en el que mengem.

Després de llegir el text, contesta les preguntes que apareixen al 1r comentari.

5 comentaris:

  1. 1º.- Defineix organisme transgènic.
    2º.- Assenyala almenys tres riscos potencials que poden suposar els OMG, com la dacsa Bt. Raona en què consisteix cadascun.
    3º.- Raona i comenta la següent frase que apareix al text (intenta explicar els conceptes amb altres paraules)
    "Limitar la biodoversitat és condemnar als països pobres"
    4º.- Mari-Monique Robin, en el seu llibre parla de la monopolització del mercat per l'empresa Montsanto i el control sobre l'agricultor que exerceix aquesta. Intenta explicar que pot veure com a inconvenient en aquest fet i perquè diu que pot tildar-se d'empresa criminal.
    5º.- La utilització del coneixement derivat del PGH i d'algunes tecnologies planteja dilemes i debats legals, socials i ètics que no són fàcils de resoldre. Assenyala tres exemples pels quals una persona pot ser discriminada per les seues característiques genètiques, com a conseqüència de la informació obtinguda per un diagnòstic genètic.

    ResponElimina
  2. 1º.- Un organisme genèticament modificat (OGM) (GMO en anglès) és aquell que ha sofert una transferència de gens, a través de l' enginyeria genètica amb la qual cosa s'obtenen propietats noves. Aquesta transferència ha estat feta de tal manera no podria haver-se realitzat per cap mecanisme que opera a la Naturalesa i per tant sense la intervenció humana.

    2º.- Entre d'altres:
    • Pèrdua de la diversitat genètica, a més de suposar una gran pèrdua de diversitat cultivada, les plantes transgèniques poden envair ecosistemes naturals i desplaçar a plantes autòctones.
    • Efectes perjudicials sobre la salut, fins al moment sols estan descrits problemes al•lèrgics derivats fonamentalment de la falta d’informació en l’etiqueta’t.
    • El “salt”, de forma accidental, dels gens transferits a altres espècies silvestres o a cultius tradicionals. Així podria, fins i tot, sorgir males herbes resistents als herbicides.
    • Pol•lució genètica : A través del pol•len les plantes transgèniques poden transmetre els seus gens introduïts o bé a la mateixa espècie o a una altra amb risc que es generin resistències i alteracions incontrolades de la flora.
    • Risc de la irreversibilitat de certes modificacions
    • Mort dels insectes no objecte. Afectant a la fauna accessòria al cultiu.

    3º.- La complexa biodiversitat genètica dels cultius mundials és en gran part el resultat de la intervenció humana, i segeueix estan essencial per a la nostra subsistència. El complex i divers paisatge de l’agricultura tradicional és també una invenció humana, i un hàbitat essencial. Però els agricultors tradicionals saben realment el que estan fent, i tenen bones raons per a no dedicar-se al cultiu de transgènics liderat per certes multinacionals.:
    • L’expansió dels cultius transgènics afecta directament a hàbitats rellevants, com està passant a Amèrica del Sud, és a dir, desforestació per a monocultius i pèrdua de biodiversitat ecològica.
    • Expulsió de xicotets agricultors i pèrdua de la seguretat alimentaria de la zona, el cultiu de transgènics és deriva a altres llocs, per tant més fam.
    • Més diners en poques mans.
    • Degradació dels sòls per la monocultura de certs transgènics (soja a Argentina).)
    La pressió econòmica i política sobre els agricultors per a que produïsquen en massa per al mercat, i sobre tot els transgènics, com ocorre a USA, és un efecte pervers de les multinacionals com Monsanto cap a l’agricultura tradicional i les societats que viuen d’aquesta; i en molts llocs, s’estan abandonant aquestes pràctiques que han enriquit la biodiversitat a llarg de molt de temps, pràctiques que han mantingut a l’agricultura i als pobles al llarg de mil•lennis.

    4º.- El fet que la mateixa empresa Monsanto proveisca a l’agricultor de les plantes i dels insecticides/herbicides/adobs, ha fet que les plantes estiguen adaptades a aquests productes químics i a l’inrevés, per això l’agricultor passa a dependre en exclusiva d’una sola empresa proveïdora. Així el monopoli en el subministrament comporta la imposició de preus i les condicions d’explotació.
    Per exemple aquesta companyia agroquímica Monsanto que fabrica l'herbicida Roundup a base de glifosat, ha impulsat les plantes transgèniques resistents a aquest herbicida per tal que augmenti el seu ús per part dels agricultors. Els camperols que sembren aquestes varietats transgèniques depenen totalment de l'empresa subministradora de les llavors.

    5º.-
    • No realització d’un segur de vida.
    • No donar-li un crèdit per una malaltia genètica.
    • Excloure’l d’un treball.
    • Marginació social.
    Es a dir, qualsevol acció ( discriminació) que ataque els seus drets inalienables, en definitiva, la seua dignitat com a persona, pel fet de emprar informació del diagnòstic gènic.

    ResponElimina
  3. Nace en España el primer bebé seleccionado genéticamente para curar a su hermano
    El recién nacido no porta un defecto genético que le hubiera supuesto una enfermedad
    Su hermano, de 6 años, tiene un tipo de anemia muy grave denominada beta talasemia
    Las células de su cordón servirán para hacer un trasplante de médula ósea al afectado
    El primer bebé seleccionado genéticamente para poder curar a su hermano, que sufre una enfermedad hereditaria, ha nacido en el hospital Virgen del Rocío de Sevilla. Se trata del primer caso en el que todo el procedimiento se ha realizado íntegramente en España.
    El niño, que se llama Javier y pesó al nacer 3.400 gramos, vino al mundo en la mañana del pasado domingo "con la esperanza de poder dar a su hermano Andrés, de 6 años y afectado por una enfermedad hereditaria, beta talasemia mayor [la forma más grave de anemia congénita], una oportunidad para seguir con vida", ha anunciado el Servicio Andaluz de Salud (SAS) en un comunicado.
    Según este organismo, la sangre de su cordón umbilical servirá para realizar un trasplante de médula a su hermano para que empiece a fabricar células sanguíneas sin este trastorno.
    Los padres de los niños, Soledad Puertas y Andrés Mariscal, se han mostrado, tranquilos y agradecidos con el equipo médico, compuesto por 31 facultativos y 14 investigadores, informa Nacho González. "Estábamos un poco perdidos con este tema. Sabíamos que había algunas investigaciones sobre células madre, pero poco más. Empezamos a preguntar a los médicos y, una vez que llegaron todos los permisos, decidimos que era lo mejor para nuestro hijo".
    En cuanto al nacimiento de Javier, Soledad ha asegurado que todo había ido muy bien y que su hijo Andrés, "estaba deseando" ver su hermano recién nacido. Según sus palabras, el pequeño de seis años "es consciente" de que el nuevo miembro de su familia puede salvarle la vida.
    Hasta el momento de la intervención la sangre permanecerá almacenada en el Banco de Cordón Umbilical de Málaga. Según ha explicado el director de la Unidad de Genética, Reproducción y Medicina Fetal del hospital sevillano, Guillermo Antiñolo, "este tipo de trasplante, que podría realizarse en las próximas semanas, tiene una tasa de curación que ronda el 90%" Además, ha añadido, "el cordón obtenido es de muy buena calidad, por lo que somos muy optimistas".

    ResponElimina
  4. Selección genética
    Después de que la Comisión Nacional de Reproducción Asistida emitiera un informe favorable para iniciar el proceso, los padres, naturales de Cádiz, optaron por el Diagnóstico Genético Preimplantacional, una técnica que permite comprobar si un embrión está sano o no, desde el punto de vista genético, antes de ser transferido al útero materno.
    Para llevar a cabo este diagnóstico, se fecundan los embriones (siguiendo el mismo método que en un procedimiento 'in vitro') y, posteriormente, se examina su material genético para comprobar que no son portadores de ninguna enfermedad.
    El SAS ha confirmado a elmundo.es que se trata del "primer caso de España en el que todo el proceso, desde el diagnóstico preimplantacional hasta el posterior trasplante, se realiza dentro del sistema público de salud". Concretamente, el procedimiento se ha coordinado desde la Unidad de Genética, Reproducción y Medicina Fetal de Hospitales Universitarios Virgen del Rocío.
    Este método ha permitido la concepción y alumbramiento de un bebé que no sólo está libre de la enfermedad hereditaria que sufre su hermano, sino que es un donante idóneo para posibilitar su curación mediante un trasplante de cordón, ya que tiene idéntico perfil de histocompatibilidad (HLA).
    Esto, según han explicado los especialistas del Hospital Virgen del Rocío, hace que las posibilidades de que el hermano enfermo no rechace el trasplante de células madre del cordón umbilical se sitúen entre un 70% y un 90%. De hecho, el doctor Urbano ha remarcado que "la única solución" que en la actualidad ofrece la medicina para curar la beta talasemia mayor es un trasplante de médula ósea cuyo perfil de compatibilidad (HLA) sea del 100%.
    Según ha explicado a elmundo.es Rafael Matesanz, coordinador de la Organización Nacional de Trasplantes, aunque el éxito del trasplante de células de cordón depende de muchos factores, en casos como este "suele ir bien porque no se trata de una enfermedad tumoral, sino que el paciente es deficitario en algo. Y con el trasplante se le aporta lo que necesita".
    Matesanz ha recordado que realizar este tipo de trasplantes no es sencillo ya que, como reconoce el doctor Antiñolo "sólo un 15% de los casos que se tramitan para emplear un diagnóstico preimplatacional con fines terapéuticos tiene éxito, porcentaje que se reduce a menos del 10% en el caso de HLA idéntico".
    Para que el procedimiento tenga éxito es necesario someter al receptor a un tratamiento con quimioterapia. "La intensidad no es la misma que se necesita con un cáncer ya que no se necesita eliminar ninguna enfermedad tumoral, pero se emplea para reducir el riesgo de rechazo y permitir que la médula injerte", explica Miguel Ángel Canales, miembro del servicio de Hematología del hospital madrileño de La Paz.
    Según este experto, en unos 20 días, dependiendo de distintos factores, puede completarse el proceso de trasplante.

    ResponElimina
  5. Els aliments transgènics són, hui per hui, subjectes d'una forta polèmica. No hi ha entre els especialistes del tema un acord sobre les seves repercusions en la salut dels consumidors. Donada la controvèrsia, pensem que cal mantenir una actitud de vigilància. En aquest sentit creiem adequada la postura d'algunes organitzacions que sol•liciten una moratòria en la comercialització d'aquests productes i una legislació que permeti una clara identificació d'aquells aliments elaborats amb productes transgènics.

    No obstant la incertesa respecte els efectes que puguen tenir per a la salut, sí que és ben cert que tenen efectes sobre l'economia i sobre l'agricultura.

    Sobre l'economia ja que en ser productes descoberts i patentats per les indústries alimentàries, aquestes detenten la seva propietat. Així, cap pagès d'arreu del món no en pot fer ús sense pagar a l'empresa els drets corresponents. Economies basades en l'agricultura i que viuen o sobreviuen gràcies a la utilització de les seves pròpies llavors, es veuen abocades a haver d'adquirir les llavors cada temporada, juntament amb els plaguicides adequats per a la llavor adquirida. És possible, encara que no està demostrat, que rendeixen més, però és cert que el pagès deixa de ser autònom i passa a dependre d'una gran multinacional.

    Aquestes multinacionals s’encaminen cap un monopoli on unes poques empreses controlaran l'alimentació de tot el planeta és interessant recordar aquí el judici que s'està fent a B. Gates sobre el monopoli informàtic.

    Sobre l'agricultura aquests productes impliquen un canvi radical en la concepció del conreu de la terra. Són inviables les petites plantacions que alimenten una comunitat i calen grans plantacions amb grans recursos i dedicades a un sol producte. El pagès, que abans conreava diversos productes, passa a cultivar-ne un de sol. Aquest canvi implica una pèrdua important de riquesa en la diversitat de la naturalesa.

    ResponElimina