Cal pensar en l’educació com un procés constructiu, en el que l’actitud que mantenen el professorat i l’alumnat permet l’aprenentatge significatiu, o al menys hi ha que intentar-ho.
Aleshores i com a conseqüència d’aquesta concepció de l’ensenyament, l’alumnat es converteix en el motor del seu propi procés d’aprenentatge al modificar ell mateix amb l’ajut de la resta de membres de la comunitat escolar, el seus esquemes de coneixement. Conjuntament amb ell, el professorat exerceix un paper de guia al posar en contacte els coneixements i les estratègies i experiències prèvies de l’alumnat amb els nous continguts.
Aquesta concepció de l’ensenyament ens permetra a més, garantit , o al menys intentar-ho, la funcionalitat de l’aprenentatge, és a dir, assegurar que l’alumnat podrà emprar el que ha aprés en circumstancies reals, bé portant-les a la pràctica ,o bé utilitzant-les com a instruments per aconseguir nous aprenentatges.
Per a intentar aconseguir una assimilació real dels continguts per part de l’alumnat, els aprenentatges han d’estar significatius, és a dir, propers a les seues experiències i referents, potencialment motivadors i de vegades realment funcionals. Deurem també, implicar-los en el procés de memorització comprensiva. Per tant, els aprenentatges deuen integrar-se en un ampli conjunt de relacions conceptuals i lògiques del propi individu, modificant els seus esquemes de coneixement.
Es tracta d’ensenyar a fer Ciència amb les armes de les ciències. La idea bàsica del mètode actiu que proposem en aquesta memòria, consisteix en que hi ha que ajudar a l’alumnat a trobar respostes, a descobrir coneixements científics.
El MÈTODE ACTIU, és un mètode de caràcter investigador que afavoreix l’aprenentatge de l’alumnat. Intentarem, des del departament i de forma coordinada, desenvolupar en l’alumnat la seua capacitat de qüestionar tot allò més pròxim del seu entorn i que li és més familiar, interrogant, investigant i intentant explicar la realitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada