Arthoniaceae

 

Arthonia albopulverea Nyl

Tal·lus ben delimitat immers en les cèl·lules del substrat (endofleòdic), molt ric en cristalls d’oxalat càlcic el que li dona el color blanc, presenta apotecis inicialment arrodonits per passar  després a ser allargats, lirelins, de color negre i amb marge. A la localitat podem trobar-lo damunt d’escorces vives, en el cas de l’exemplar de la fotografia sobre Fraxinus ornus, però també podem trobar-lo sobre Nerium oleander i Ceratonia siliqua. Sol aparèixer com a grans taques blanques que tenyeixen l’escorces llises dels troncs dels arbres sobre els que viuen.

Collemataceae

Collema ceraniscum Nyl.

Líquen gelatinós de color negre, superficie que presenta com xicotetes excrecencies coraloides que es trobem densament apretades, a la vegada que separades, formant esquerdes que arriben fins el tal·lus i que semblen partir-lo, donant-li un aspecte fisurat quan està sec.

Generalment el podem trobar sobre roques calcàries humides on hi ha cert nivell d'humitat al llarg de tot l'any, els exemplars de la fotografia pertanyen a la població que podem trobar darrere de la Casa de Bonastre.

Teloschistaceae

Xanthoria polycarpa (Hoffm.) Th.Fr. ex Rieber

Tal·lús foliós de color gris verdós quan està a l'ombra i en llocs assolejats groc-taronja, aquest liquen, com es pot vore a la fotografia, es troba densament cobert per apotecis amb disc de color groc fosc fins a taronja fosc, de forma que no ens deixen vore als lòbuls que són molt menuts amb el marge crenulat i irregulars. Apotecis sèsils o curtament pedunculats, presenten un marge tal·lí ben desenvolupat

Podem trobar-lo en arbusts en nutrients enriquits, especialment en les branques petites en les quals es formen grups d'apotecis en les aixelles de les branques, cada vegada més comuna com un indicador de la deposició de nitrogen, en aquest cas marca una zona de pas de ramat.

Bacidiaceae

Squamarina cartilaginea (With.) P. James

Liquen format per escates parcialment solapadeas, convexes, verdoses, sovint amb apotecis de color ocre i plàns. Tal·lus de fins a 6 cm de diàmetre, format per escates més o menys imbricades, arredonides, convexes o irregulars, de superfície verd-olivàcia, de vegades més o menys blanquinosa, per la presència de pruïna, fixes al sòl per rizinohifes i rizinies ramificades. Apotecis en general abundants, al principi sèsiles, després més prominents, amb marge talí prim i disc ocre clar, a voltes ocre-marró, poc convex.

Al municipi podem trobar-lo sobre sòls carbonatats; també sobre la terra de les fissures de roca calcària, des d'on s'estén sobre la superfície rocosa.

Physciaceae

Physcia adscendens (Fr.) Oliv.

Xicotet líquen de tal·lus foliaci (2 a 5 cm) no pruinós, de color gris blanquinós, amb lòbuls ascendents, estrets i amb cilis, soralis amb forma de caputxó situats en la cara inferior dels extrems convexos dels lòbuls, aquesta cara es de color clar i pot presentar ricines també clares.
Podem trobar-lo sobre branques d'arbusts rica en nutrients i sovint ipreganada de pols, es el que solem anomenar escorces eutrofitzades.

A la zona del Forn de la Punta

.

Physciaceae

Physcia leptalea (Asch) DC.

Liquen de tal·lus foliaci , de poca grandària, color gris verdós amb lòbuls ascendents, presenta pèls en el marge d'aquests, sense soralis, i com es pot vore a les dos fotografies, amb abundants apotecis de color negre a marró obscur, sense pruïna, plans i en marge del mateix color que el tal·lús. Com podem observar es caracteritza per presentar el tal·lus no aplicat al substrat i cilis marginals.



Al municipi podem trobar bones poblacions a la zona del Pou dels Llauradors, es presenten sobre xicotetes branques de Rhamnus alaternus.

Teloschistaceae

Xanthoria parietina (L.) Th. Fr.

Liquen foliaci en forma de roseta que pot arribar fins als 10 cm, i presenta un color que va del r groc verdós, passant pel groc, fins i tot groc ataronjat. Presenta lòbuls amples i plans lleugerament còncaus, aplicats al substrat. Cara inferior de color blanquinós, amb poques rizines que són clares i curtes, i de vegades presenten una dilatació en el punt on es fixen. Apotecis de color taronja intens, quasi sempre presents i situats al centre, de uns 4mm de diàmetre, sèssils o poc pedunculats, amb un marge talí molt més clar que el propi disc.

Molt abundant a la localitat on podem trobar-la tant a les zones forestals com a les branques dels arbres de cultiu de tot el terme. Tant li té, llenya morta com branques vives.

Ramalinaceae

Ramalina canariensis  J. Steiner

Liquen epífit i fruticulós que està format per lacínies no pengen, rígides i deformades de manera irregular; en elles es poden observar espais vuits en el seu interior, que s’obrin a l’exterior en forma de traus trencats per on ixen els soredis. És a dir, existeix una cavitat medul•lar que comunica en l’exterior , podem observar-ho en les zones apicals i en el marges. Apotecis que difícilment apareixen.

En Carcaixent podem trobar-lo com a liquen epífit que viu sobre rames mortes o vives d’alguns dels nostres arbusts, en aquest cas sobre Pistacia lentiscus. La població més abundant pot trobar-se als voltants de la zona de Basses roges.

Stereocaulaceae

Lepraria incana (L.) Ach

Liquen crustaci de color blanc verdós, pruïnós i sorediat, difusament delimitat, i no presenta apotecis.

A la localitat apareix en indrets ombrejats que no solen estar exposats a la pluja directa, formant costres purulentes que entapissen els llocs on no arriba l’aigua de pluja.

Teloschistaceae

Teloschistes chrysophtalmus (L.) Th. Fr.

Liquen fruticulós de color groc ataronjat que presenta apotecis en disc de color taronja, amb cilis marginals de color groguenc, aquests són lecanorins, grans i amb forma de copa plana, que estan sobre unes parts de tal·lus que s'esfilagarsen en fibres fines o lacínies, tot donant a l'apoteci un aspecte estrellat.

Presenta un talo cridaner que forma com xicotets arbrets densament ramificats i erectes que arriben fins als 3 cm de diàmetre, aquest es fixa al substrat per un punt basal. Podem observar lacínies aplanades i ramificades de forma irregular.

A la localitat apareix sobre l’escorça de diferents arbusts, sempre buscant posicions solejades. En aquest cas sobre Pistacia lentiscus, a la Font de la Parra.

Physciaceae

Diplotomma epipolium (Ach.) Arnold

Liquen crustaci i saxícola, amb esquerdes, llis i pruïnós, de color blanc i que podem trobar sobre roca calcaria. Tal·lus que forma taques més o menys discoïdals de 0,5 a 3 mm. Presenta nombrosos apotecis lecideïns de 0,3 a 1 mm, immersos en el talo, separats d’aquest per un marge de blanc sense algues ; disc de color negre, però com es pot vore a la fotografia cobert d’una pruïna blanquinosa.

Prou freqüent a la localitat, on apareix sobre roques calcaries poc inclinades i riques en nutrients.

Lecanoraceae

Lecanora strobilina (Spreng.) Kieff

Liquen crustaci i epilític, de tal·lus verd grogenc i mal delimitat, de superfície sorediada pulverulenta, presenta nombrosos apotecis lecanorins agrupats i angulosos amb un disc de color marro groguenc. Es tracta d’una espècie de Lecanora típica dels boscos mediterranis que sol viure sobre Pinus halepensis, bé damunt de l’escorça d’aquest, bé sobre les pinyes, que li donen el seu nom Lecanora strobilina, (estròbil = pinya).

Telochistaceae

Caloplaca teicholyta (Ach.) J.Steiner

Presenta el tal·lus crustaci definit per lòbuls poc diferenciats de color blanquinós, superfície central granulosa, quasi finament isidiada. La majoria d’exemplars que hem trobat al terme es presenten sense apotecis, els pocs que hem vist formen discs de color roig intens amb marge talí prominent i del mateix color que el tal·lus.

Molt comú al terme, on podem trobar-la sobre els canals de conducció d’aigua de reg. Sempre sobre superfícies antropitzades on es garanteix l’aportament de nutrients.

Cladoniaceae

Caldonia subrangiformis Sandst.

Es tracta d'un liquen que presenta el tal·lus fruticulós i terrícola, format per podecis cilíndrics buits i corbats, i com es pot vore a la fotografia, poc ramificats , donant rametes més o menys agudes de color gris verdós. Tal·lus quasi desproveït d’esquamules i per contra presenta taques blanquinoses com a resultat del despreniment del còrtex. En la part inferior del podeci, podem observar zones arrodonides per on es deixen vore les hifes de medul·la que ixen a l’exterior. Apotecis hemisfèrics, apicals i marronencs, la major part de les vegades ausents.

Al terme municipal de Carcaixent la trobem sobre sols calcaris, secs i molt iluminats. Una de les poblacions més abundants d’aquesta espècie, són les rodalies del forn de calç de la muntanyeta de darrere de la Casa de Bonastre, on se la sol vore convivint amb Cladonia convoluta i Cladonia rangiformis. Destacar que tolera elevats graus d’insolació però per contra exigeix que hi hagi ruixo nocturn.

Telochistaceae

Caloplaca aurantia (Pers.) J. Steiner

Es tracta d'un liquen crustaci que presenta el tal·lus orbicular  i de color ataronjat viu, es troba delimitat per lòbuls aplanats, en part pruinosos . Els apotecis podem trobar-ho en el centre, tenen el marge del color del tal·lus i el disc més fosc, no els trobem en els lobuls perifèrics.

Podem localitzar-la de forma freqüent en la localitat, apareix sobre roques calcàries poc inclinades, en llocs oberts i molt assolellats amb aportació de nutrients.

Telochistaceae

Caloplaca flavescens (Hudson) Laundon

Es tracta d'un liquen crustaci que presenta el tale de color groc ataronjat, sense pruína, té forma orbicular i el marge lobulat, amb lòbuls convexos, de secció semicircular en el marge, més o menys areolat. El tal·lus en el centre pot perdre el color inicial passant a un color blanquinós. Els apotecis els podem trobar al centre, estant absents en els lòbuls perifèrics.

Podem localitzar-lo en la localitat sobre roques calcàries, en llocs oberts i molt il·luminats, també es troben amb facilitat sobre les roques calcàries dels murs que delimiten els camps de cultiu de la zona del Pla.

Cladoniaceae

Cladonia convoluta (Lam.) Anders.

Es tracta d'un liquen foliaci que presenta lòbuls grans i amples, i quan presenta cilis, aquests s'agrupen en fascicles blancs. Els seus tal·lus són verds per a dalt i blancs per a baix, de manera que quan estan humits s'estenen i fan la fotosíntesi, però en assecar-se es corben i la part de baix queda exposada cap amunt, de manera que el seu color blanc reflecteix la llum evitant que aquesta danye al liquen. El seu aspecte és foliací i lobat, amb la cara superior verd i la inferior blanca. S'adhereix feblement al substrat.

En temps humit es mostra estès i de color verd, mentre que en temps sec s'enrotlla exposant la cara inferior blanca, es en aquest moment quan es torna fràgil. Fàcilment s'arranca pel calcigament o pel vent, comportant-se com un liquen  quasi mòbil.

Abundant en el municipi, molt freqüent en sòls secs, carbonatats, sobre roca calcària, en zones aclarides i molt il·luminades, es troba sovint al costat de molses recobrint sòls incipients.

Cladonia convoluta és una especie molt semblant a Cladonia foliacea, però pròpia de sòls calcaris i no àcids com aquesta última.

Cladoniaceae

Cladonia mediterranea P.A. Duving. & Abbayes

Líquen fruticulós i terrícola, que no presenta restes de tal·lus primari, format per eixos cilíndrics buits, erectes i ramificats dicotomicament que presenten la superfície llisa.

Formen com a falsos arbres d'uns 7cm d'alt per uns 6 de diàmetre que adquireixen un aspecte pulviniforme, donant la semblança de xicotetes boles de color blanc grisenc.

Trobem aquesta especie sobre sòls calcàris, en boscos aclarits, on penetra amb facilitat la llum i abunda el ruixo.

Cladoniaceae

Cladonia pyxidata (L.) Hoffm.

Líquen escuamulós o foliaci amb podecis, de color verd  a marró, amb embuts regulars, amples, i de peduncle curt, a la base presenta un talo amb xicotetes escamules verdoses,  que generalment són planes i incurvades, que no arriba a formar rosetes.

Presenta podecis de color gris verdós a marró,  tenen aproximadament 2,5 a 3 cm d'altura, un embut de 8 a 12 mm d'amplària, el marge presenta picnidis de color marró intens; en la superficie interna dels podecis existeixen unes xicotetes granulacions corticades o escuamuloses de color verdos que en caure les gotes de plutja sobre elles es dispersen i reprodueixen el líquen. Apotecis poc freqüents, que poden ser sèsils o pedunculats, convexos i lecideins, que es desenvolupen en el marge de les copes.

De habitat predominantment terrícola o saxícola.

Poblacions molt abundants en el municipi, podem trobar-les sobre sòl,  humus, fustes i xicotetes depressions de roques calcàrias recobertes per briòfits.

Thelotremataceae

Diplochistes diacapsis (Ach.) Lumbsch

Aquesta especie presenta un talo gruixut de color blanc que recobreixen de forma laxa el sòl, prefereix indrets carbonatats. Com podem observar presenta apotecis de color gris fosc, que es troben enfonsats en el talo. Apotecis abundants d'1 a 2 mm, al principi puntiformes, s'obrim posteriorment presentant un marge propi radialment estriat i un disc còncau, negre, que acaba sent pruriginós.

Encara que el talo al principi es troba aplicat al sòl, en passar el temps s'eleva i solta del substrat deixant xixotetes cavitats entre ell i el sòl. Podem trobar-ho en els matollars que envolten la urbanització de Sant Blas. En aquesta zona podem trobar-los sobre sòl argilenc, argiles de descalcificació. Curiosament a la localitat, quan apareix, quasi sempre ho fa acompanyat de Squamarina cartilaginea, cosa que pot observarse en la següent fotografia.