PARTS DE LA FLOR
Tàlem: receptacle on s’insereixen les diferents parts de la flor
Periant: conjunt de dos verticils més externs de la flor (calze i corol·la). Si la flor presenta els dos verticils diem que és diclamídia. Quan els dos verticils son morfològicament similars, el seu conjunt s’anomena perigoni i les peces tèpals. Si la flor presenta només un verticil diem que és monoclamídia. Si la flor manca de periant diem que és aclamídia.
Calze: verticil més extern de la flor format per peces d'aparença foliar anomenades sèpals, sovint de coloració verdosa. Se'ls considera derivats de nomofil·les perquè realitzen igualment la fotosíntesi, però no estan tan especialitzats com per presentar parènquima en palissada. Els sèpals poden adoptar formes petaloides quan els pètals manquen (ex., Helleborus, Anemone, Aconitum).
Corol·la: segon verticil floral format per una sèrie de fulles modificades anomenades pètals. S'admet que són estams sense esporangis. adaptats a la funció d'atraure els agents pol·linitzadors, raó per la qual mostren colors vistosos i desprenen aromes.
Androceu: tercer verticil floral format per peces anomenades estams, els quals són equivalents als microsporofil·les i representen la part masculina de la flor.
Gineceu: verticil floral més intern de la flor, format per fulles carpel·lars (macrosporofil·les) que corresponen a la part femenina de la flor. Sobre aquestes fulles es desenvolupen els primordis seminals o òvuls (megasporangis).
Per a tots aquells alumnes de la Licenciatura d'Ambientals de Gandia que heu demanat una ajuda per a familiaritzar-vos amb la nomenclatura botánica i els conceptes bàsics a l'hora de classificar, en aquesta entrada si clickeu sobre el títol vos conduirà a la pàgina de la Universitat de Lleida, Dpt. de Botànica agricola i forestal, on podreu trobar tot alló relacionat amb el món vegetal i amb rigor científic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada