En humans, les proteïnes ingerides són degradades pel procès digestiu fins a aminoàcids, que serveixen com a combustible metabòlic per a altres processos en el cos.
Un procés clau de la degradació dels aminoàcids és la transaminació, en la qual el grup amino d'un aminoàcid es transfereix a un α-cetoàcid, típicament catalitzada per una transaminasa.
La reacció es pot generalitzar com a:
R1-aminoàcid + R2-α-cetoàcid = R1-α-cetoàcid + R2-aminoàcid
Un α-cetoàcid molt comú és l'α-cetoglutarat, un intermediari en el cicle de Krebs. La transaminació de l'α-cetoglutarat allibera glutamat. L' α-cetoàcid resultant és normalment un altre α-cetoàcid útil com a combustible o com a substrat d'altres processos metabòlics.
Alguns exemples són:
Alanina + α-cetoglutarat = piruvat + glutamat
Aspartat + α-cetoglutarat = oxalacetat + glutamat
Tant el piruvat com l'oxalacetat són components clau del metabolisme cel·lular, contribuint com a substrats o metabolits intermediaris en processos fonamentals com la glicòlisis, la gluconeogènesi i també el cicle de Krebs.
El glutamat també juga un paper important en la disposició en el cos del nitrogen de rebuig o en excés. El glutamat experimenta la desaminació, una reacció oxidativa catalitzada per la glutamat deshidrogenasa, com es pot veure:
glutamat + aigua + NADP+ → α-cetoglutarat + NADPH + amoníac + H+
L'amoníac (com a amoni) és llavors excretat principalment en forma d'urea, sintetitzada pel fetge. Així, la transaminació pot ser associada amb la desaminació, permetent de forma efectiva la eliminació del nitrogen dels grups amino dels aminoàcids, per mitjà de glutamat que actua d'intermediari, i finalment la seva excreció del cos en forma d'urea.
Si clickeu en el títol d'aquesta entrada podreu trobar un treball sobre el catabolisme de glúcids, lípids i proteïnes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada